TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS

2,330 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,330
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
128
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI DE L’ANTIC RÈGIM GUERRA DEL FRANCÈS
  2. 2. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
  3. 3. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  4. 4. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes. TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències. 7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. La Primera República Espanyola. TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer. ÍNDEX TEMES BLOC II
  5. 5. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874)(1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1875-1885) (1902-1931) (1833-1868) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
  6. 6. T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-).T6 (M12 Guerra Francès). T11 (M15 eleccions 31).T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-). T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre). T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-). T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia). Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Tema 5Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Tema 8 Tema 10Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 Tema 11 T-6 Tema 12 Tema 13 Tema 14T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània).T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears).T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada). T-9: Desamortització i Moviment ObrerT4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-).T5 (M11 Tractat Utrecht, GSusccessió, Felip V).
  7. 7. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 5 Història Espanya ESPANYA S. XVIII IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesREFORMISME BORBÒNIC
  8. 8. TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
  9. 9. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  10. 10. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA 1r 1/3 S. XIX - Carles IV (1788-1808). - Josep I Bonaparte (1808-1813). - Ferran VII (1714-1833).
  11. 11. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Carles IV (1788-1808). Museu del Prado, Madrid, Espanya Ferran VII (1814-1833). Continua model social i (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) No signarà la Constitució de la econòmic de l’Antic Règim. Pepa i tornarà al tro com a Regnarà durant la Revolució monarca absolut, enganyant Francesa. els liberals de Cadis i al poble.
  12. 12. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Josep I Bonapart (1808-1813). Estatut de Baiona (Carta atorgada). Guerra del Francès.
  13. 13. Felip V o d’Anjou (1700-1746).Ferran VI Carles III (1759-1788). (1746- 1759). Carles IV (1788-1808).
  14. 14. Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI Carles III (1759-1788).(1746-1759). Carles IV (1788-1808).
  15. 15. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas del’Antic Règim al liberalisme. La crisi de l’Antic Règim s’had’emmarcar dins el context internacional del moment: la Revolucióindustrial a Gran Bretanya, la influència de les idees il·lustrades i lesrevolucions polítiques en els Estats Units (1796) i en França (1789).
  16. 16. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  17. 17. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  18. 18. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)A Espanya la substitució del vell ordre polític no va ser sobtada, dins l’enfrontament entre elliberalisme i l’absolutisme es va mostrar clarament la força de les tradicionals classes privilegiades ila feblesa de les forces liberals. Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1833-35, no s’hi va establirdefinitivament un règim polític liberal. De tota manera, el canvi polític no va anar acompanyat d’unautèntic canvi social i econòmic.
  19. 19. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)ANTIC RÈGIM: És el nom que donaren els francesos de la Revolució al sistema social i políticexistent en Europa durant els segles XVII i XVIII per a contraposar la nova situació arran de larevolució amb les circumstàncies anteriors a la Revolució francesa. En el cas d’Espanya es denominaAntic Règim al sistema anterior a les revolucions burgeses del segle XIX.
  20. 20. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)QUÈ ÉS L’ANTIC RÈGIM? Es pot definir com elsistema caracteritzat des de diferents àmbits per:Punt de vista econòmic: una economia de predominiagrari, intervenció de l’estat en l’economia a favor delproteccionisme (pujar els aranzels) i dels gremis.Punt de vista social: la societat típica és la societatestamental, és una societat desigual davant les lleis ibasada en els privilegis de les elits. Existeixen dosestaments: La noblesa i el clergat que tenien privilegisjurídics econòmics i socials. El Tercer Estat era l’estamentno privilegiat.Punt de vista polític: una estructura política o sistema degovern de tipus monarquia absoluta (tot el poder en mansd’una sola persona, el rei) o bé la seva versió edulcorada,que al final derivarà en el Despotisme Il·lustrat.
  21. 21. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim.Des del punt de vista polític: era contrari a l’absolutisme i el liberalisme polític, representat pels il·lustrats del segleXVIII, defensava la divisió de poders (Montesquieu ho formularà al seu llibre “L’Esperit de les lleis” de 1748), elpoder executiu (el té el govern, el rei i els seus ministres), el poder legislatiu (poder d’elaborar les lleis en mans d’unparlament elegit democràticament, no com abans un rei absolutista qui les fa) i el poder judicial (tribunals de justícia),els tres poders no poden estar concentrats en mans de la mateixa persona, com passa a la monarquia absoluta. A més,s’ha d’establir un règim democràtic (Rousseau, pare de la democràcia moderna en el seu “Contracte Social” de 1762);així els representants d’un estat democràtic han de ser elegits per sufragi masculí. En aquest temps, no es planteja elsufragi femení. Els liberals es divideixen entre els partidaris del sufragi universal (liberals progressistes) o bé elcorrent majoritari que es favorable al sufragi censatari (liberals moderats), que estableix restriccions de tipuseconòmic per poder votar, ja que s’ha de tenir una determinada situació econòmica.
  22. 22. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  23. 23. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  24. 24. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  25. 25. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim.Des del punt de vista econòmic: segueixen les doctrines econòmiques del liberalismeeconòmic que Adam Smith va exposar en el seu llibre “La riquesa de les nacions” de 1776.Els liberals són partidaris de la no intervenció de l’estat en l’economia, de l’eliminació delproteccionisme, la llibertat d’empresa i treball, llibertat d’oferta i demanda, el lliurecanvisme,la llibertat del comerç, de preus... , etc., i el respecte absolut a la propietat privada, ja que finsaleshores l’Estat controlava les propietats privades i el que passava dins elles.
  26. 26. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim.Des del punt de vista social: Estan a favor de la igualtat davant la llei i l’eliminació dels privilegis. Les diferències nohan de ser jurídiques. Si aquestes desapareixen, les diferències seran únicament econòmiques. És a dir, estan a favor dela substitució de la societat estamental per una societat de classes.
  27. 27. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  28. 28. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  29. 29. CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
  30. 30. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) ANTIC RÈGIM LIBERALISME (CAPITALISME)POLÍTICA - Monarquia absoluta. - Sobirania nacional (sufragi). - Sobirania reial: el rei té els tres - Estat institucional que garanteix els poders. drets dels ciutadans. - Estat patrimonial i propietat de la - El rei ha de jurar la Constitució (no Corona (súbdits). està per damunt d’ella). - Divisió de poders.SOCIETAT - Societat estamental (per - Societat de classes (per riquesa): naixement), dividida en privilegiats burgesia i proletariat. (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...).ECONOMIA -Economia fonamentalment agrària. - Activitat econòmica lliure (oferta i - Obstacles al comerç i circulació demanda). de béns immobles (propietat - Desamortització i desvinculació de vinculada o amortitzada). les propietats. - Economia: monopolis senyorials. - Abolició dels monopolis i supressió - Els gremis controlen la producció dels gremis → llibertat de producció, artesanal. circulació i contractació.
  31. 31. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  32. 32. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  33. 33. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA Carles IV accedí al tron espanyol l’any 1788, a la mort del seu pare Carles III. El seu regnat ve marcat per 2 fets importants:  la Revolució francesa (1789), en el context internacional, i...  l’herència de les reformes de Carles III (Despotisme il·lustrat).
  34. 34. Maria Amàlia de Savoia i Maria Lluïsa de Parma
  35. 35. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  36. 36. Felip V o d’Anjou (1700-1746).Ferran VI Carles III (1759-1788). (1746- 1759). Carles IV (1788-1808).
  37. 37. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA Retrat eqüestre de Carles IV
  38. 38. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S I Infant Francesc de Paula V
  39. 39. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Immediatament es va veure desbordat per la complexa situació creada per la Revolució francesa (1789). Les possibilitats de què s’estengués a Espanya la ideologia revolucionària van propiciar la congelació de totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats.Presa de la presó de Bastilla a la Revolució francesa (14 juliol de 1789).
  40. 40. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats. Floridablanca va ser substituït per Aranda (govern en 1792) i aquest, al seu torn, per Manuel de Godoy el 1792. Comte d’Aranda Comte de Floridablanca Manuel de Godoy, el príncep de la PauFrancisco de Goya y Lucientes
  41. 41. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vellsministres il·lustrats. Floridablanca (“Pànic de Floridablanca”, Cordó sanitari”) va ser substituït perAranda (govern en 1792) i aquest, al seu torn, per Manuel de Godoy el 1792.PÀNIC DE FLORIDABLANCA: “CORDÓ SANITARI”."Prohíbo la introducción y cursos en estos mis reinos yseñoríos de cualesquiera papeles sediciosos ycontrarios a la fidelidad y a la tranquilidad pública, y albien y fidelidad de mis vasallos: y en su consecuenciamando, que cualquiera persona que tuviere, o a cuyasmanos llegare carta o papel impreso o manuscrito deesta especie, los presente a la respectiva Justicia,diciendo y nombrando el sujeto que se le hayaentregado o dirigido, si lo supiere o conociere; pena deque no haciéndolo así, y justificándose por tener,comunicar o extender tales cartas o papeles, serácastigado y procesado por el crimen de infidencia;debiendo la Justicia remitir al mi Consejo los papelesque se les presentaren, denunciaren o aprehendieren(...).Carlos IV por orden Circular del 5 de Enero de 1791
  42. 42.  Retrat cortesàEl comte de Floridablanca
  43. 43. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Manuel de Godoy (1792) va vacil·lar entre eltemor a França i l’intent de pactar-hi per tald’evitar l’enfrontament amb el poderós exèrcitnapoleònic. Finalment, l’execució a la guillotinadel rei francès Lluís XVI, el 21 gener de 1793, vaprovocar la declaració de guerra a la Repúblicafrancesa (Guerra de la Convenció contra laFrança revolucionària, 1793). El conflicte nomésva ser notori a territori català (Guerra Gran,1793-1795) i se saldà amb la derrota espanyola il’acceptació de la pau mitjançant la signatura delTractat de Basilea (juliol 1795), davant lesderrotes constants.
  44. 44. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)A partir de 1796, el primer ministre Godoy optà peruna estratègia d’aliances i pactes amb França isigna, en nom de Carles IV, el Pacte de SanIldefonso amb la Convenció francesa (etapa delDirectori, 1795-1799), i en 1801 especialment ambNapoleó Bonapart (etapa del Consolat, 1799-1804)mitjançant el Tractat de Madrid. Manuel de Godoy, el príncep de la Pau D’acord amb aquesta aliança, l’exèrcit espanyol va intervenir en Portugal (maig de 1801), quan el Consolat va decidir forçar la neutralitat portuguesa, declarada per no rompre la seva tradicional aliança amb Anglaterra, provocant l’efímera guerra de las Naranjas (1804).
  45. 45.  Retratat com a vencedor de la guerra de las Naranjas, Academia San Fernando.Mitjançant el Tractat de Madrid (1801), Espanya declararia la guerra a Portugal, siaquesta donava suport als anglesos. Conflicte entre Portugal, França i Espanya.Manuel Godoy (1801)
  46. 46. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Des de 1803, Espanya ajuda econòmicament aFrança a lluitar contra Anglaterra (12 anys de paui acords, de 1796 fins 1808), i posa a disposició laseva Armada per a la guerra naval contra elsbritànics que, amb derrotes importants com les delcap de Sant Vicent (1797), culminarà amb labatalla de Trafalgar (1805). Manuel de Godoy, el príncep de la Pau Almirall Nelson
  47. 47. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)La gravetat de la derrota del’armada hispanofrancesa enTrafalgar no va tenir lesmateixes repercussions enEspanya i França.Napoleó, proclamat ja en 1804empereur des Français, va haverde renunciar a la invasióimmediata per via marítima deGran Bretanya, però va poderequilibrar la seva posició ambels triomfs militars successiusd’Austerlitz, el 2 de desembrede 1805, i de Jena, el 14d’octubre de 1806, aconseguintacords de pau amb austríacs,russos i prussians.Pel contrari, amb la destrucció de l’armada hispana, Espanya va perdre la seva flota, cosa quesignificà la impossibilitat de mantenir obert el comerç amb les colònies americanes i la pèrdua delseu control, cosa que va agreujar la crisi econòmica, mentre augmentava el recel de la cort cap a lapolítica d’aliances.
  48. 48. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)En 1807, Carles IV, instigat pel seu favorit Godoy, signa un nou pacte amb França: el Tractat deFontainebleau, pel qual es permetia a Napoleó i els seus exèrcits travessar el territori espanyol peratacar Portugal, aliat d’Anglaterra. Aquest tractat, de fet, deixava les mans lliures a Napoleó, jaemperador (1804) i triomfant a Europa, per actuar en territori espanyol, fou el seu pretext per envairla Península. A aquesta política d’aliances s’oposava el fill del rei, Ferran.
  49. 49. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Espanya passa per una crisi econòmica ifinancera molt greu pels deutesacumulats dels governs precedents, lesdespeses en les guerres anteriors i lapèrdua del control del mercat colonialamericà, a més de les males collitesperiòdiques i l’escassetat de terres deconreu que provoquen fam, i el fracàs detota reforma fiscal. El deute i el dèficit del’Estat cada vegada és major (préstecs icontinuada emissió de vals reials). Manuel de Godoy, el príncep de la Pau Davant d’aquesta situació, Manuel de Godoy enceta una sèrie de reformes contràries a l’església i la noblesa, encaminades a augmentar els ingressos: primera desamortització de terres vinculades de l’església i augment dels impostos, reducció del poder de la Inquisició, protecció d’artistes i intel·lectuals, intent de reforma fiscal,..., cosa que fa que es guanyi forts enemics interns, doncs provoquen el descontent de nobles i església, per una part, i del camperolat per l’altra, produint-se motins i revoltes.
  50. 50. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM• DAVANT LA REVOLUCIÓN FRANCESA, CARLOS IV DECLARA LA GUERRA A FRANÇA.• LA GUERRA ÉS UN FRACÀS.• EL MINISTRE GODOY, DECIDEIX CANVIAR RADICALMENT LES ALIANCES ESPANYOLES.• S’AUTORITZA A NAPOLEÓ A ENTRAR EN ESPANYA PER A ENVAIR PORTUGAL. Manuel Godoy (1801)
  51. 51. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)RESUM1789. Revolució Francesa  por al contagi d’una revolta popular  fre a les reformes iniciades pel Despotisme il·lustrat de Carles III.  canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos…).1792. Primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu).1793. Execució Lluís XVI de França.  declaració de guerra contra França (Espanya + altres països). Guerra de la Convenció.  Guerra Gran (1793-1795).1795. Derrota d’Espanya  Pau de Basilea (1795). - retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…). - subordinació d’Espanya a França. - conflicte continua entre França – G.Bret.  control marítim. Bloqueig continental.1796. Pacte de San Ildefonso (intervenció en Portugal): Guerra de las Naranjas (1804). 1805. Batalla de Trafalgar. - derrota armada francoespanyola  desastre per a Espanya.Desastre naval - victòria almirall Nelson.  paralitza el comerç colonial  conseqüències -  ingressos Hisenda reial. CRISI -  comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercats - Endeutament. solucions - contribucions  malestar popular. - reformes  desamortització i venda de terres eclesiàstiques.  OPOSICIÓ noblesa i Església ( favor de Ferran VII). - contra reformes. - contra Godoy (origen plebeu!). *malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) =  mortalitat.REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi).
  52. 52. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  53. 53. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  54. 54. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1.Us present distints models del MAPA 12 sobre la guerra del Francès (1808-1814).Cal emmarcar el comentari fent referència a la Revolució francesa i l’efecte que va causaren el regnat de Carles IV, provocant un gir a la seva política reformista, que provenia deles directrius del reformisme borbònic il·lustrat del seu pare Carles III. La destitució delsministres reformadors i el nomenament del favorit Manuel de Godoy.Esmentar els diferents tractats (San Ildefonso, Fontainebleau, etc), i les revoltes imotins (Aranjuez, Madrid), així com les abdicacions de Baiona (Estatut de Baiona); idins la monarquia de Josep I Bonapart, l’ocupació de la Península i l’aixecament del 2 demaig de 1808 a Madrid, i la repressió posterior (afusellaments de 3 de maig) a partird’aquests fets o començament de la guerra, contar els principals esdeveniments obatalles, sempre esmentant les fases de la guerra quins països estigueren involucrats,sense oblidar les ideologies existents en aquest període (afrancesats i patriòtics en lesseves variants), i esmenteu les estratègies de lluita de la resistència (guerrilles iresistència, desgast).No oblidar una de les principals conseqüències: les Corts de Cadis i la promulgació de laConstitució del 1812, en plena guerra, on es va gestar el primer liberalisme espanyol.Per acabar, en el tractat de Valençay (11 desembre 1813) amb el retorn de Ferran VII i larestauració de l’absolutisme, en 1814.
  55. 55. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerrad’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1.
  56. 56. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 1)
  57. 57. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  58. 58. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)IntroduccióLa Guerra del Francès o de la Independència té un triple caràcter:  D’una banda, és un episodi bèl·lic, és una més de les guerres d’alliberament europees contra la invasió napoleònica (resistència a una ocupació exterior).  És una guerra nacional, no amb un sentit polític, sinó que és nacional perquè els protagonistes no són tan sols els exèrcits professionals sinó que també és protagonista la població civil.  Al mateix temps, constitueix el primer intent de revolució liberal burgesa a la història d’Espanya, la protagonitzada per les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.Això es deu a què la guerra suposà l’enfonsament de les institucions pròpies de la monarquia absoluta espanyola il’aparició, a la zona resistent a la invasió, d’unes noves institucions (Juntes, Corts de Cadis) i normes legals(Constitució de 1812), que descansaven en principis liberals i que vulneraven els principis de l’absolutisme (sobiraniareial d’origen diví, concentració de poders en mans del monarca, inexistència d’una declaració de drets i llibertats,etc.).
  59. 59. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicNapoleó puja al poder en 1799 (Consolat) i en 1804 (Imperi), en laseva expansió europea es va trobar amb un gran rival: Anglaterra. La França napoleònica era la primera potència continental. Però Anglaterra dominava la mar, era la primera potència marítima, sobretot des de la seva gran victòria naval de 21 d’octubre de 1805 a la Batalla de Trafalgar, on l’almirall Nelson va derrotar l’armada francesa i espanyola, que varen quedar destrossades, com a conseqüència Gran Bretanya va bloquejar el comerç espanyol amb les colònies, degut a la seva hegemonia marítima.
  60. 60. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Almirall Nelson
  61. 61. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicDurant l’època de Napoleó (1799-1808), el primer ministre de Carles IV,Manuel de Godoy, que era molt ambiciós, primer declara la guerrajuntament amb Gran Bretanya, a França, i quan va perdre, Napoleóindueix a Godoy a una aliança conjunta contra gran Bretanya. Retrat eqüestre de Manuel Godoy, duc d’Alcúdia, de Goya.
  62. 62. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicCom Napoleó no es pot enfrontar a la mar contra Anglaterra posarà enpràctica el “bloqueig continental”, és a dir, controlarà els portseuropeus per evitar el comerç d’Anglaterra amb la resta d’Europa. Estractava d’ofegar econòmicament a Anglaterra. En aquesta estratègia de bloqueig continental i amb les seves contínues conquestes i aliances, Napoleó pràcticament tenia controlats tots els ports europeus, però li fallava un importantíssim: el port de Lisboa. Portugal havia estat sempre país aliat de Anglaterra i bona part de les matèries primeres que arribaven de les colònies portugueses, al port de Lisboa, s’enviaven cap a Anglaterra.
  63. 63. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicCom Napoleó no es pot enfrontar a la mar contra Anglaterra posaràen pràctica el “bloqueig continental”.
  64. 64. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicNapoleó vol ocupar Portugal, però per fer-ho ha de travessar Espanya.L’emperador va convèncer a les autoritats espanyoles, al rei Carles IV (1788-1808) i al seu favorit Manuel de Godoy, per deixar passar les tropes francesesper territori hispà per anar ocupar Portugal. El 18 d’octubre de 1807, l’exèrcitque liderava el general Junot travessa la frontera i s’apodera de quasi totPortugal, els sobirans portuguesos varen fugir a Brasil.
  65. 65. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicPocs dies després, el 27 d’octubre de 1807, Godoy i Carles IV signen amb Napoleó el Tractat deFontainebleau. En aquest tractat s’havia previst que els exèrcits francesos amb 28.000 soldatspodien travessar Espanya per envair Portugal i Espanya participarà en la invasió amb una forçasimilar; a canvi, una vegada conquerida, de repartir-la en tres parts, una per a França, altra per aEspanya i altra per a Godoy, en el tracte final se la repartirien entre Napoleó i Godoy (FR-GODOY VRS GB-PORTUGAL). Portugal es dividiria en 3 zones o parts:  La del nord i la del centre per França.  La part del sud es constituirà amb regne, el regne de l’Algarve i Godoy seria nomenat Príncep dels Algarves.  Les colònies portugueses es repartirien entre França i Espanya, i el rei d’Espanya seria nomenat emperador de les Amèriques.
  66. 66. Manuel Godoy (1801), príncep de la Pau
  67. 67. La reina Maria LluïsaRetrat eqüestre: Maria Lluïsa
  68. 68. La reina Maria Lluïsa A les obres on representa la reina d’Espanya, queda palesa l’antipatia que sentia per ella, a causa de la seva supèrbia, altivesa i el domini que exercia sobre el rei. Raó per la qual no la va idealitzar en els retrats, ans el contrari la pinta lletja i amb el posat altiu sempre present en el rostre. El vestit és de colors freds, on destaquen especialment els botons, així com les condecoracions, fent que ressaltin en contrast amb els colors més vius del fons.
  69. 69. El rei Carles IV Mostra l’estima que sent el pintor per aquest monarca, tot i que es va deixar influir per la seva esposa Maria Lluïsa de Parma. Composició lineal, on els contorns prenen forma d’arc. El fons pintat amb colors vius com el verd, el roig i el blanc..., que contrasta amb el blau obscur del monarca, del que, únicament, destaca la franja roja. Realça el detallisme de les condecoracions del rei i els seus ribets d’or en el vestit.
  70. 70. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicPerò en els pensaments i objectius de Napoleó no hi havia tan sols el pla portuguès. Efectivament, les autoritatsespanyoles havien estat enganyades i Carles IV no va conèixer mai els plans francesos respecte al nord-estpeninsular, ja que l’exèrcit francès entrà dins Espanya per a la conquesta de tota la península i col·locar-hi el seugermà Josep. El primer pas era traslladar la frontera pirenaica fins els riu Ebre (les províncies Basques, casi totaNavarra, la meitat d’Aragó i la major part de Catalunya esdevindrien departaments francesos i el francès seria únicidioma oficial, apartant les llengües pròpies, i sometent aquest territoris al centralisme polític emergent, cosa que jahavia intentat Carlemany, mil anys abans, sense oferir res a canvi). El segon pas de Napoleó era controlar els tresports principals peninsulars:  Lisboa (oest)  Cadis (sud)  Barcelona (est)
  71. 71. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicDe fet, el desplegament de les tropes napoleòniques en direcció als tres ports abans esmentats (cap al’oest, sud i est), amb la intenció també d’ocupar Madrid, demostrava que Napoleó volia la conquestade tota la península Ibèrica.A finals del 1807 inici del 1808,les tropes franceses (uns 100.000homes) dirigides pel seu cunyat, elgeneral Murat, entraren pelsPirineus i ocuparen les cases delsciutadans com a lloc de lloguer.Mentre, part dels exèrcitsinvasors ocupen el nord, untercer exèrcit travessa elsPirineus orientals i entra enCatalunya.
  72. 72. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 3)
  73. 73. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicGodoy, davant les nombroses tropes invasores, comença a recelar de lesintensions de Napoleó, i tracta infructuosament de salvar la situació.
  74. 74. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicEl poble reaccionà front la invasió i això va produir incidents a Aranjuez i Madrid, mentre elsmonarques Carles IV i Ferran VII es trobaven a Baiona.
  75. 75. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 4)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicEl poble reaccionà front la invasió i això va produir incidents a Aranjuez iMadrid, mentre els monarques Carles IV i Ferran VII es trobaven a Baiona.
  76. 76. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Amb anterioritat al Motí d’Aranjuez, ja s’havia produït el Procés d’El Escorial (1807):el príncep d’Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a tirar aGodoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert i delata als que havien conspirat junt a ellper aconseguir el perdó de son pare.
  77. 77. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduïtper Murat, es dirigí a Madrid. La cort de Carles IV i Godoy es traslladen alReal Sitio de Aranjuez, davant la imminent arribada dels francesos a Madrid, iGodoy aconseguí convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anésa Andalusia camí d’Amèrica. General MuratAquesta decisió, l’anormal presència i el constant moviment de tropes estrangeres per territori espanyoli el temor a una invasió del país fou aprofitat per la noblesa i el clergat (un grup de personal relacionatamb la Cort), que s’oposaven a la política de Godoy i eren partidaris de l’infant Ferran, perpromoure una revolta popular contra el favorit del rei, Godoy.
  78. 78. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: El dia 19 de març de 1808, els revoltats s’amotinen davant del Palau Reiald’Aranjuez.
  79. 79. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: El dia 19 de març de 1808, els revoltats s’amotinen davant del Palau Reiald’Aranjuez, on es trobava el rei. Amb el Motí dAranjuez augmenten els partidaris de Ferran. Laintenció era treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill.
  80. 80. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Temorós Carles IV (1788-1808) destitueix Godoy, quefou empresonat, i el rei abdicà (19 de març) en el seu fill Ferran VII(existien desacords entre ells).
  81. 81. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Els amotinats aconseguiren els seus objectius, però els fets van fer evident la crisiprofunda de la monarquia espanyola. El mateix dia, el príncep d’Astúries Ferran és coronat reicom a Ferran VII (1814-1833).
  82. 82. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)ARANJUEZ: Sembla que Ferran va participar sufragant (pagant) el motícontra el seu pare (o bé instigant).“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por mástiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso parareparar mi salud gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vidaprivada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar micorona en mi heredero y mi muy caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto esmi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor naturalde todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre yespontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, locomunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda”.Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don PedroCevallos”. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.
  83. 83. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)ARANJUEZ: Cinc dies més tard, elnou monarca Ferran VII entra enMadrid i els madrilenys li oferirenel seu reconeixement, el recorregutdes de la Porta d’Atocha, pel carrerd’Alcalà, fins el Palau d’Orient vatardar sis hores.
  84. 84. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)ARANJUEZ: Murat, que havia entrat amb les seves tropes en Madrid,vint-i-quatre hores abans, no reconeix oficialment el nou rei i convenç aCarlos IV per a que envií una carta a Napoleó, negant la validesa de laseva abdicació. Mentrestant, entreté a Ferran VII amb la promesa queNapoleó en persona vindrà a visitar-lo.
  85. 85. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Carles IV decideix recuperar la corona i va escriure a Napoleó per comunicar-li elsesdeveniments i reclamar el seu ajut per recuperar el tron que li havia usurpat el seu propi fill FerranVII, però Napoleó és ara l’àrbitre de la situació militar i, també, de la situació dinàstica.CARLES IV RECORRE A NAPOLEÓ“Senyor germà meu: V. M. deu conèixer segurament amb penaels esdeveniments d’Aranjuez i els seus resultats, i no deuveure amb indiferències un rei que, forçat a renunciar a lacorona, ve a lliurar-se als braços d’un monarca, aliat seu,subordinant-se totalment a la disposició de l’únic que potdonar-li la seva felicitat, la de tota la seva família i la dels seusfidels vassalls, jo no he renunciat en favor del meu fill sinóforçat per les circumstàncies”. (...)“Adreço a V. M. I. una protesta contra els fets d’Aranjuez i contra la meva abdicació. Em lliuro totalment iconfio en el cor i en l’amistat de V. M. (...)” De V. M. I., el seu germà i amic Carles, març del 1808. (Traduït del castellà).
  86. 86. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: L’emperador reafirma la seva impressió de feblesa, corrupció i incapacitat de lamonarquia espanyola i, a finals de 1807, Napoleó decideix definitivament envair Espanya, perquè ladèbil monarquia de Carles IV li era ja d’escassa utilitat i era més favorable als seus interessos lacreació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imperi.
  87. 87. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Efectivament, aprofitant el succeït al motí d’Aranjuez i el fet que les tropes franceses delgeneral Murat havien ocupat ja el nord d’Espanya (emparant-se en el tractat de Fontainebleau),Napoleó podrà decidir qui ha de ser el rei. Per això, Carles IV i Ferran VII van ser convocats a laciutat fronterera de Baiona, on l’emperador dels francesos va aconseguir arrencar les successivesabdicacions de Baiona (“Las renuncias de Bayona”, de 5 de maig de 1808).
  88. 88. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Murat convenç a Ferran VII, perquè surti cap a la frontera a rebre l’emperador i així, ambengany, arriba a Baiona, allí, els francesos li proposen que renuncií al tron i davant la seva negativa,esperen l’arribada de Carles IV, la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i el favorit de amb dos,Godoy. Ferran VII se n’adona de la traïció dels francesos en discutir amb el seu pare Carles IV i liretorna la corona al seu pare Carles IV i aquest abdica en favor de Napoleó. Joachim Murat. General Murat Joachim Murat , Maréchal (1804), roi de Naples de 1808 à 1815.
  89. 89. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Carles IV demana ajuda a Napoleó, qui crida a Carles IV i a Ferran VII a Baiona.
  90. 90. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aquest en favorde Napoleó.“Mi venerado padre y señor: Para dar a V. M. una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisión, ypara acceder a los deseos que V. M. me ha manifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favorde V. M. deseando que pueda gozarla muchos años”.Abdicación de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 5 de mayo de 1808).“Art. 1: S. M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sino un manantial dedisensiones, tanto más funestas cuanto las desavenencias han dividido su propia familia, ha resueltoceder, como cede por la presente, todos sus derechos al trono de las Españas y de las Indias a S. M. elemperador Napoleón, como el único que, en el estado a que han llegado las cosas, puede restablecer elorden......”Abdicación de Carlos IV en Napoleón (Bayona, 5 de mayo de 1808).
  91. 91. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aquest en favorde Napoleó.
  92. 92. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  93. 93. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Immediatament després, Napoleó va lliurar la corona espanyola al seu germà Josep IBonaparte (rei d’Espanya de 6 juny 1808-1813), més conegut com a “Pepe Botella” (diuen per la sevaafició a la botella) i convocà Corts. Gravat satíric que representa a Josep Bonaparte damunt un cogombre, en referència al seu nom en italià (Peppino), i que ironitza sobre la seva afecció per la beguda.
  94. 94. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Creació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imperi.
  95. 95. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  96. 96.  Es nota que el pintor no sent apreciació pel príncep Ferran, per la qual cosa el pinta més bé lleig, igual que a la reina. Realcen els colors vius (roig i groc) de la vestimenta, així com el daurat de les condecoracions, en comparació als obscurs del fons. El representa amb una expressió altiva i de superioritat. El príncep Ferran
  97. 97. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S IGoya (1746-1828) Infant Francesc de Paula V
  98. 98. RETRAT DE FAMÍLIA DE CARLES IV És un RETRAT COL·LECTIU (1800-01), realitzat en Aranjuez. Representa la famíliareial (el monarca acompanyat de l’esposa, germans i fills), retratada amb gran esperitobservador, uneix a la veritat física la psíquica. Els rostres de gran realisme deixen veure la psicologia i els caràcters delspersonatges. Apareixen amb vestimentes de la Cort, que són d’interès per la minuciositatdels detalls, i els distintius honorífics (bandes, medalles, joies...). Fa un homenatge a “Las Meninas” de Velázquez, doncs Goya s’autoretrata, al’esquerra, darrere d’un enorme llenç, dempeus i amb escàs moviment, com una figurasilenciosa que no participa de l’escena. COMPOSICIÓ: Respon a un sentit jeràrquic dels personatges segons el lloc queocupen. Tots estan dempeus i contemplen un personatge misteriós, que posa per alpintor, estan col·locats casi en línia recta i en l’ordre que exigeix el protocol reial. Lesfigures formen, als dos costats, dos grups compactes, per a deixar en el centre un espaimés ampli, on es situen els reis amb el seu fill menor.La LLUM, que arriba de l’esquerra, fa que brillen les sedes i les joies i eludeix elsrostres, destacant els objectes i les teles (a recalcar la lluïssor de les condecoracions). Elconjunt de brillants uniformes i vestits clars destaca del fons en penombra. Goya creaun espai, on col·loca l’escena, no mitjançant la il·luminació i la superposició de plans, sinó através del volum dels cossos de la família reial.
  99. 99. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M Í I L I A C A R L O S IGoya (1746-1828) V
  100. 100. Goya (1746-1828) Detall de Maria Lluïsa de Parma i Donya Isabel
  101. 101. Goya (1746-1828) Esbós de la infanta M. Josefa (germana de Carles IV)
  102. 102. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: Mentrestant, l’administració borbònica es troba sensecap visible (Ferran VII és a Baiona) i amb ordres de cooperar amb els francesos, i en Madrid,l’ambient és molt hostil cap a les forces invasores i es respira una atmosfera carregada d’inquietud.
  103. 103. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:REVOLTA DAVANT EL PALAU REIALDes de primeres hores del matí del dia 2 de maig 1808, es congrega un allau degent davant el Palau Reial, en la Plaça d’Orient, on la resta de la famíliareial, que encara es trobava a Palau, es prepara per a marxar cap a Baiona.La població de Madrid creia que Napoleó havia segrestat a Ferran VII, segons elrumors que s’havien difós per la ciutat, ignorant la manera exacta com s’havienproduït els esdeveniments.En el moment de pujar al cotxe el petit infant Francesc de Paula per conduir-locap França, qui anava plorant, qualcú va cridar: “¡Que nos lo llevan!, en unmoment homes i dones van rodejar les carrosses tractant d’impedir el viatge.
  104. 104. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: REVOLTA DAVANT EL PALAU REIALLes forces de l’invasor comencen a disparar, aquest fet obre la pàgina de la història (gravada a sang ifoc) de la guerra de la Independència contra l’invasor francès, en caure els primers màrtirs. Elpoble de Madrid s’aixeca de manera espontània contra la presència francesa, dirigit pels notableslocals, els interessos del quals perillaven per les mesures revolucionàries que podia emprendre el nourei, amb el seu reduït nucli d’afrancesats. La revolta va amalgamar diferents expectatives, aquells que defensaven una nació sobirana que faci legítim el canvi dinàstic (de Carles a Ferran), els que lluitaven per la independència, com també a les classes dominants temoroses del poble amb armes.
  105. 105. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:LLUITA EN LA PORTA DEL SOLLa notícia del succés de la Plaça d’Orient es vapropagar per tot Madrid; homes, dones i el joventarmats amb navalles, tisores i pals surten al carrermentre criden: “¡A morir matando!”, “¡No másesclavos!”. Des de finestres i balcons cauen maons,pedres, mobles i calderetes d’aigua o oli bullint. Heroiques dones i indomables homes presenten resistència a l’invasor, mentre ancians i nins es refugies en el temple del Buen Suceso de la Porta del Sol. Els soldats continuen metrallant i la lluita es prolonga durant tota la nit, morint patriotes espanyols i soldats francesos. El renou del canons i els tirs es propaguen com la pólvora per tot Madrid.
  106. 106. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓNMentrestant, els soldats espanyols estan aquarterats i sense ordres directes del rei, confosos ipassius. Però el capità Luís Daóiz no es resigna a veure morir el poble i arenga els seus soldats, als ques’uneixen els capitans d’artilleria Pedro Valverde i Rafael Goicochea, i el tinent Jacinto RuizMendoza amb trenta voluntaris més, al crits de: “¡Viva Ferran VII!”, “¡Viva Espanya!, es refugien totsal Parc d’artilleria, situat en el barri de las Maravillas (avui de Malasaña). Amb ells es tanquen els veïns de la ciutat més valents, agrupats en dos bàndols:  “manolos” (habitants dels barris més alts: Rastro, Lavapiés, Puente i calle de Toledo,..) i  “chisperos” (veïns dels barris alts: Maravillas, Barquillo, San Antón, ...).
  107. 107. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
  108. 108. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓNEntre tots defensen el Parc d’artilleria de Monteleón, arrastrenamb el braços els canons i tan sols tenen deu granades.Avança la columna del general Lefranc i, quan la tenen a tir,disparen els canons a través de la porta, per a què l’impacte siguimajor; augmenta l’entusiasme del poble i l’enemic es retira.
  109. 109. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓNPerò, Murat mana nombrosos reforços i aquell munt de valents mor lluitant heroicament.
  110. 110. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOATot i l’heroisme, Murat va poder controlar l’allau de gentque envaïa carrers i places. Les tropes franceses tenencontrolades les posicions estratègiques i penetren pelsdiferents extrems de la ciutat. La guàrdia imperial mata ambganivets als grups, destaca la crueltat dels llancers imamelucs, que forcen les cases on es suposa que els handisparat, i degollen als seus habitants.
  111. 111. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOAAixí, l’aixecament popular madrileny, que va ser durament reprimit per les tropes franceses deMurat el mateix dia 2 de maig i immortalitzat per Goya amb “La càrrega dels mamelucs” (tropesmusulmanes al servei de Napoleó sota les ordres del general Murat), posava de manifest la dissociacióentre la voluntat del poble i el govern titella instaurat per Napoleó. La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808
  112. 112. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOAMurat publica un bàndol, ordenant l’afusellament de tot espanyol que sigui trobat amb armes dequalsevol tipus, centenars d’innocents foren afusellats, sense haver estat encausats, simplement perdur “cortaplumas” o tisores.“Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado y hacometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el nombrede tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy distante deconfundir con ellos a unos miserables (...).Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando losiguiente: (...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido presos con armas. (...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será incendiada. (...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedición serán pasados por los armas.Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808.Joachim MURAT
  113. 113. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOALes causes de la guerra foren: l’absència física del rei Ferran VII (considerat segrestat), elressentiment contra l’ocupació francesa, rebutjada pel poble des del començament, i la brutalrepressió del dia 2 de maig i del dia següent, quan es van produir els afusellaments del 3 de maig enla muntanya del “Príncipe Pio”, que el genial pintor aragonès Francisco de Goya y Lucientesimmortalitzà i traslladà al llenç...Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els ..., tots aquells horrors que ens afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid deixen estorats a les (1814, Goya). generacions posteriors. Joachim Murat. General Murat
  114. 114. ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  115. 115. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: EL BÀNDOL DEL ALCALDE DE MÓSTOLESLa proclama contra l’invasor en Madrid i la repressió posterior, tot plegat va tenir com a conseqüènciaque, pocs dies més tard, les principals ciutats espanyoles seguiren l’exemple de Madrid i la poblacióse’n revoltà ràpidament contra l’invasor. Als viatgers que surten de Madrid se’ls demana notícies delque està passant a la capital i es reuneixen en grups per llegir les cartes que arriben de l’heroica vila.
  116. 116. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: EL BÀNDOL DEL ALCALDE DE MÓSTOLESA Móstoles, poble proper a Madrid, el seu patriòtic batllereuneix als veïns i els arenga: “¡La Patria está en peligro!¡Madrid perece víctima de la perfidia francesa! ¡Españoles,acudid a salvarla!..”.Homes i dones entusiasmats, s’armen amb trabucs vells, navalles ipals, per combatre l’invasor, dirigit pel batlle.
  117. 117. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: EL BÀNDOL DELS ALCALDES DEMÓSTOLESMolt aviat van sorgir per tot arreu Juntesd’Armament i Defensa que van reaccionar enfrontdel desconcert i l’absència de poder, i no es vansotmetre a les autoritats. Amb l’aixecament a Madrid, el dia 2 de maig de 1808, comença la guerra del Francès.
  118. 118. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  119. 119. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) RETORN REI: segona crisi  3.1.- Gravats: Els desastres de la Guerra  3.2.- Quadres patriòtics o pintura històrica  3.3.- Obres realistes o expressionistes
  120. 120. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA O DEL FRANCÈS (1808- 1814) El pintor sembla tancar-se ensi mateix, i els esdevenimentspolítics contribuïren a imprimir unsentiment d’angoixa en la sevaobra de maduresa. RETORN DE FERRAN VII: segona crisi
  121. 121. 3.- TERCERA ETAPA:GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) 3.1.- Gravats: Els desastres de la Guerra
  122. 122. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808- 1814)GRAVATS:Els desastresde la guerra ALTRES OBRES:  LA CÀRREGA DELS MAMELUCS  ELS AFUSELLAMENTS DE LA MUNTANYA DEL PRÍNCIPE PÍO O ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE LA MONCLOA (1814)  EL COLÓS (no autoria)
  123. 123. GRAVATS  “ELS DESASTRES DE LA GUERRA” (1808-9 i 1811)Esto es peor
  124. 124. El sueño de la razónproduce monstruos
  125. 125. GOYAAIGUATINTA… variant de…AIGUAFORT(planxa matriu de metall).
  126. 126. GOYA AIGUAFORT (planxa matriu de metall).-1r pas: consisteix en envernissar una planxa metàl·lica.- 2n: es realitza un dibuix amb un punxó, gratant sobre la capa de vernís.- 3r: fet el dibuix s’introdueix la planxa en aiguafort (àcid nítric rebaixat ambaigua), que aprofundeix les zones gravades amb el punxó i desprotegides devernís.- 4t: D’aquesta forma on abans hi havia les retxes del dibuix ara hi ha solcs.- 5è: Per acabar, es posa tinta sobre la planxa i després es neteja amb un drap,quedant tinta dintre dels solcs.- 6è: Després es posa un paper damunt, es pressiona amb una premsa que esdiu tòrcul i el paper absorbeix la tinta. D’aquesta forma es poden fer les còpiesque es vulguin.
  127. 127. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) 3.2.- Quadres patriòtics o pintura històrica
  128. 128. QUADRES PATRIÒTICS O  La guerra contra l’invasor francès va PINTURA HISTÒRICA impressionar fortament a Goya per la seva crueltat, i farà que emeti el seu judici personal sobre els horrors que la guerra provocava.  En El dos de maig o la càrrega dels mamelucs (tropes musulmanes al servei de Napoleó sota les ordres del general Murat) es ressalta l’heroisme i la lluita del poble de Madrid, que s’alçà en armes contra els francesos, i la càrrega contra ell, a la Puerta del Sol.  “El mamelucs” ben armats, en contrast amb els ganivets i punyals del valent poble. No predomina el primer pla, tot el conjunt destaca al mateix temps, tot el poble que s’enfronta les tropes invasores. Al centre de la composició, un mameluc, soldat sota ordres franceses cau mort delcavall, mentre un madrileny continua apunyalant-lo i un altre fereix mortalment al cavall.Al fons, les figures dels madrilenys, que amb els ulls desorbitats per la ràbia, la ira i laindignació apunyalen amb les seves armes blanques a genets i cavalls, mentre elsfrancesos rebutgen l’atac i intenten fugir.
  129. 129. La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808 En aquesta composició destaca el sentit èpic, el moviment impetuós, l’enèrgic valorexpressiu dels rostres i, fins i tot, dels cavalls, es denota el pànic en els ulls i el desigd’abandonar el lloc. La llum violenta, un fort, ric i vibrant cromatisme, i una execució deràpida pinzellada amb grans taques, és com si el pintor hagués estat envaït per la mateixaacció. L’altre quadre que fa parella amb aquest, i és la seva continuació, és Elsafusellaments del 3 de maig.
  130. 130. QUADRES PATRIÒTICS O  L’obra és una font històrica dels PINTURA HISTÒRICA afusellaments de patriotes en la muntanya del Príncipe Pío, el 3 de maig de 1808, i de la duríssima repressió de les tropes franceses contra els madrilenys, que s’havien aixecat contra ells.  Més que una obra que perpetuí el fet de la insurrecció nacional, Goya ens llega un testimoni antibèl·lic, que denuncia la crueltat i la barbàrie; lluny del tractament heroic i grandiloqüent de la pintura històrica d’altres èpoques, és com un document d’un reporter fotogràfic, que utilitza els seu objectiu per denunciar les atrocitats. Francisco de Goya y Lucientes  Davant d’un escamot (pelotón) Afusellaments del 3 de maig 1808 (1814) d’execució de soldats francesos Oli sobre tela (260 x 345 cm) (devastador i símbol d’opressió), que Museu del Prado, Madrid, Espanya dispara i ha matat, es troba un grup de(FITXA 125:09-10; 78: 10-11 i 11-12; 43: 12-13) patriotes (innocència) s’enfronta amb la mort.
  131. 131.  El grup és heterogeni i el quadre plasma les distintes reaccions dels personatges quevan a ser afusellats, cada persona s’enfronta amb la mort de distinta forma; al centre, unhome, que destaca, per la camisa blanca i el calçó groc, de la resta de companys, vestitsamb vestimentes brunes (“pardas”) somortes (mortecinas), aixeca els seus braços i el capamb mirada desorbitada, i sembla increpar als seus executors; a la seva dreta, un altre degenolls resa; qualcú es tapa els ulls no volent ni veure el seu propi rostre; altre les orelles... En primer pla i en terra, jeuen (yacen) els cossos amarats (“empapados”) en sang delscadàvers dels ja executats, que completen la visió tràgica de l’escena. Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814)
  132. 132.  En la composició es pot distingir tres grups: els ja afusellats, els que estan a punt deser-ho i els que esperen. El contrast entre escamot d’afusellament, que forma un bloc compacte amb lesbaionetes calades, i que oculta les cares, que dóna a entendre que no són culpables,únicament obeeixen ordres, i els gestos patètics de les víctimes contribueix a crear la ideade violència, la força dramàtica que posseeix el quadre.Tot i que els personatges tenen una fisonomia, una expressió, i realitzen un gestos, alpintor el que li interessa és el conjunt. 125 78 ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) 43 FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  133. 133.  Al fons apareix la muntanya de Príncipe Pío, realitzada amb pigmentacions en taques de color.  La TÈCNICA es caracteritza per la llibertat en la pinzellada furiosa. LLUM: El quadre està il·luminat pel fanal (farol) col·locat en terra, que incideix directamenten el grup de patriotes i, també, per una llum lúgubre d’alba, que tot ho inunda, la il·luminacióes centra, sobretot, en el personatge de camisa blanca, que desafia l’escamot i accepta laseva mort, per tant, el colorit és més bé esmortit, poc precís, i tan sol trenca aquesta tonalitatla irrupció més brillant de la figura en els braços oberts.Tot i que els afusellaments foren de dia, Goya prefereix la nit per emfatitzar el drama.
  134. 134.  Amb dues obres es complementen i mostrenels horror de la guerra. La intensitat expressiva d’aquestes obresconvertiren Goya en un precursor delromanticisme. Obres que, pel seu contingut, adquireixenuna profunda dimensió moral i simbòlica.  Les va realitzar en tornar Ferran VII, a ocupar el tron en 1814, recordant les tristes visions de la guerra.
  135. 135. Restauració 2008
  136. 136. Éduard Manet L’execució de l’emperador Maximilià el 19 juny de 1867Execució Maximilià (1868-69) Oli sobre tela (260 x 345 cm)
  137. 137. Versió grafiti 3 de maig, Madrid
  138. 138. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM• EL POBLE DE MADRID SE SUBLEVA I FERRAN VII ES PROCLAMA REI.• NAPOLEÓ CONVOCA A CARLES IV I A FERRAN VII A BAIONA.• ALLÍ OBLIGA A ACCEPTAR A JOSÉ BONAPART COM A REI D’ESPANYA.
  139. 139. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  140. 140. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  141. 141. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Aquests successos tan importants foren coneguts ben aviat a França; mentre Ferran VII i Carles IVforen empresonats a Baiona per Napoleó, que els havia tornat a enganar, i va nomenar al germà,Josep I, rei d’Espanya.“Art. 1: S. A. R. el príncipe de Asturias se adhiere a la cesión hecha por el rey Carlos de sus derechos altrono de España y de las Indias en favor de S. M. el emperador de los franceses....y renuncia, en cuantosea menester, a los derechos que tiene como príncipe de Asturias a la corona de España y de las Indias”.Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napoleón (Bayona, 10 de mayo de 1808).
  142. 142. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Per tal de donar un caràcter modernitzador a lanova monarquia, el primer que fan Napoleó i JosepI fou convocar un simulacre de Corts espanyoles aBaiona. Reunides, el 15 de juny de 1808, unesCorts espanyoles, una assemblea de notablesdesignada per les autoritats franceses aprova un textja redactat (una Carta Atorgada). Així, Josep Ipromulga una mena de constitució per Espanya,l’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808, queproclamava rei d’Espanya a Josep Bonapart I,que era llavors rei de Nàpols.
  143. 143. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)“Españoles: después de una larga agonía vuestra nacióniba a perecer. He visto vuestros males y voy aremediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacenparte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todossus derechos a la corona de España. Yo no quiero reinaren vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestraprosperidad. Vuestra monarquía es vieja; mi misión esrenovarla; mejoraré vuestras instituciones, y os harégozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma,sin que experimentéis quebrantos, desórdenes yconvulsiones. Españoles: he hecho convocar unaasamblea general de las diputaciones de las provincias yciudades. Quiero asegurarme por mí mismo de vuestrosdeseos y necesidades. Entonces depondré todos misderechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en lassienes de un otro Yo, garantizándoos al mismo tiempouna constitución que concilie la santa y saludableautoridad del soberano con las libertades y privilegiosdel pueblo. Españoles: recordad lo que han sidovuestros padres, y contemplad vuestro estado. No esvuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido;tened una gran confianza en las circunstancias actuales,pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestrosúltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestrapatria.”Napoleón Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.
  144. 144. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Josep Bonapart I (el rei intrús) arriba a Madrid el 20 dejuliol de 1808 i no fou acceptat per la població (quatredies després es fa la proclamació entre la indiferència delpoble), però si li varen donar suport un grupd’intel·lectuals espanyols partidaris de l’ocupaciófrancesa i de Napoleó (anomenats afrancesats); pocdesprés escriu al germà:"No me asusta mi posición, pero es única en la historia; notengo aquí un solo partidario". En efecte, el poble espanyol no deixa de manifestar el seu odi (el dia anterior, 19 de juliol s‘havia produït la derrota del general Dupont a Bailén).
  145. 145. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Constantment, l’anomenen “Pepe Botella” i circulen dibuixos caricaturescs i lletretes (“letrillas”)al·lusives; sembla que Josep Bonapart no bevia.
  146. 146. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)A Espanya arriba ple de bons "“Tengo por enemiga a una nación de doce millones depropòsits i en contra de la seva habitantes, bravos y exasperados hasta el extremo... Todo lo quevoluntat. Adonant-se de la raó del se hizo aquí el 2 de mayo, es odioso....; No se ha tenido ninguna consideración para este pueblo.... No, señor: Estáis en un error,poble espanyol, escriu a Napoleó: vuestra gloria se hundirá en España...”.
  147. 147. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants per tal d’acabar ambl’Antic Règim. Contenia molts trets de la Revolució francesa (igualtat de tots els espanyols davant lallei, impostos per a tots i supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat, abolició de la Inquisició,llibertats econòmiques, certa llibertat de premsa, racionalització de l’administració, promoció del’ensenyament, etc...), i anava acompanyada de desamortització o desvinculació de lesprimogenitures i fi del règim senyorial. Aquesta constitució no va entrar mai en vigor (paperbanyat) per l’estat de guerra que hi havia a Espanya.
  148. 148. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
  149. 149. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  150. 150. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  151. 151. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESDavant la nova situació de la presència francesa i mentre tenia lloc la guerra d’alliberament contral’exèrcit francès va néixer un moviment revolucionari impulsat per minories liberals i reformistes,que actuaren davant la inactivitat de les autoritats precedents, sempre reconeixent la figura de FerranVII com rei d’Espanya.La societat espanyola A.- Els afrancesats.es va dividir en dos B.1.- Noblesa i clergat, els absolutistes.grups i vàries postures B.- El front patriòtic odiferents: resistent, oposats a B.2.- Il·lustrats i burgesos liberals. Josep I per diferents raons: B.3.- I la majoria de la població.
  152. 152. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats, pertanyents a les capes més altes de la societat, que acceptaren la legitimitat de Josep I, i el veien com un monarca fort i el règimLa societat espanyola napoleònic com l’única opció de dur a terme les reformes il·lustrades quees va dividir en dos defensaven i que eren necessàries per acabar amb l’Antic Règim igrups i vàries postures modernitzar el país, sense necessitat d’una revolució liberal.diferents:
  153. 153. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats.es va dividir en dosgrups i vàries postures B.- Front patriòtic o resistent, oposats a Josep I per diferents raons:diferents: B.1.-Noblesa i clergat, els absolutistes que reclamaven la tornada de Ferran VII i de l’Antic Règim, que no desitjaven el canvi per por a perdre tals privilegis. B.2.- Il·lustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revolució liberal parlamentària que acabés amb l’Antic Règim. Els liberals pertanyien a la intel·lectualitat i a la burgesia mitjana. Influïts pels principis ideològics de la Revolució francesa representaren el sector políticament més actiu del moment. Defensaven el principis de sobirania nacional, divisió de poders, Constitució, i dissolució de la societat estamental. Un grup important d’intel·lectuals que s’oposaven a Napoleó són anomenats Jovellanistes, perquè adoptaren la línia de pensament il·lustrada de Jovellanos. Esperançats amb la monarquia de Ferran VII com a fórmula capaç de complir el programa del Despotisme Il·lustrat, representaven l’intent d’harmonitzar reformes modernitzadores amb l’existència de les institucions tradicionals. B.3.- I la majoria de la població, que veia l’exèrcit francès com a invasor i cruel, i reclamava la tornada de Ferran VII, “el desitjat”. Tanmateix, la gran massa de la població es va mostrar indiferent a un plantejament polític clar. Influïda pel clergat i per un pensament tradicional van participar en la guerra impulsats per l’odi a l’ocupant amb una actitud reaccionària.
  154. 154. Gaspar Melchor de Jovellanos
  155. 155. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents:
  156. 156. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats.es va dividir en dosgrups i vàries postures B.- Front patriòtic o resistents, oposats a Josep I per diferents raons.diferents: - “Digues, fill: què ets tu? - Sóc espanyol per la gràcia de Déu. - Quines obligacions té un espanyol? - Tres: ser cristià, i defensar la pàtria i el rei. - Qui és el nostre rei? - Ferran VII. - Qui és l’enemic de la nostra felicitat? - L’emperador dels francesos. - Qui és aquest home? - És un malvat, un ambiciós, el principi de tots els mals i el final de tots els béns i el resum i dipòsit de tots els vicis. - És pecat assassinar un francès? - No, pare: és una obra meritòria alliberar la pàtria d’aquests violents opressors.” Catecisme espanyol del 1808.
  157. 157. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats.es va dividir en dosgrups i vàries postures B.- Front patriòtic o resistents, oposats a Josep I per diferents raons.diferents:
  158. 158. REGNAT CARLES IV I MONARQUIA DE JOSEP IRESUM1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó): - autoritza exèrcits francesos a entrar a Espanya. - excusa: atac a Portugal (aliat de Gran Bretanya  conflicte per control marítim). - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy.1808. Entrada tropes franceses: - acceptació autoritats borbòniques. - rebuig de la població. - situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….).  objectiu: desplegar-se per tot el territori. REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808, feblesa monarquia). - ocupació francesa. - actitud rei + Godoy. - nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII. - classes populars (malestar).Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII.  conscient debilitat monarquia espanyola,  - invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi.1808: abdicació a Baiona - Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó. - nomena un nou rei: el seu germà: Josep I (Pepe Botella).JOSEP I  codi de Baiona: - igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.  TRENCA AMB L’ANTIC RÈGIM. - + reformes: - abolició règim senyorial. - desamortització de terres Església. - desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes. Poc suport social. Per què? - govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIÓ  població contra el nou monarca.

×