Material per a segon d' ESO

1. ELS REIS CATÒLICS. Primera part
Lourdes Escobar. 2n d’ ESO

2. L’any 1469 es van casar Isabel, germanastra del rei de Castella, i Ferran, fill del rei
d’Aragó, que posteriorment serien coneguts com a Reis Catòlics.
Aquests matrimoni responia a interessos polítics: per una banda, Aragó tenia nombrosos
problemes amb la corona francesa i, per tant, necessitava una aliança important que li
permetés frenar les aspiracions franceses ; per altra banda, Isabel necessitava un dels
grans regnes de la península com aliat per tal d’assolir el tron castellà.

4. L’any 1474 va morir Enric IV, rei de Castella, i Isabel va ser coronada
ràpidament pels seus aliats. La corona portuguesa, que donava suport a
Joana, la filla il·legítima d’Enric IV, va reaccionar començant un conflicte
militar amb els partidaris d’Isabel. L’any 1479 es va posar fi a aquesta
guerra amb la victòria del bàndol d’Isabel.

5. L’any 1479, després de la mort del seu pare, Ferran es va convertir
en rei de la Corona d’Aragó. Aquell mateix any Isabel va ser reina
de Castella, després de vèncer una guerra civil que l’havia
enfrontada a la seva neboda Joana.

7. La unió va ser només dinàstica, cada regne va mantenir les seves fronteres,
la moneda, els impostos, les lleis i les institucions pròpies.

8. La monarquia dels Reis Catòlics va reforçar el poder reial
llevant poder especialment als nobles però també a la
burgesia. Per això es diu que es tractava d’ una monarquia
autoritària.

9. al poder reial
Formats per juristes i
professionals escollits i pagats
pel rei . El poder dels nobles
disminueix com a assessors
reials.
Hisenda

10. Perseguir
malfactors i
criminals

12. Amb les conquestes del Regne de Granada (1492) i del Regne de Navarra
(1515), els Reis Catòlics van unir tots els territoris peninsulars sota la seva
corona i iniciaren l’ expansió cap al Mediterrani i l’ Atlàntic.
Política d’ expansió

13. El 1490 l’exèrcit castellà assetjava Granada. Dos anys més tard, el 1492, la ciutat es
va rendir, i el mateix Boabdil va entregar les claus de l’Alhambra als Reis Catòlics.
Les condicions de la rendició establien que la població musulmana mantindria les seves
llibertats i propietats. També que podria continuar amb la seva religió i els seus
costums.

14. Conquestes en el
Mediterrani:
Regne de Nàpols (1505)
Melilla (1497)
Orà i Bugia (1509)

15. La incorporació de les Illes Canàries va ajudar molt a l’expansió marítima. La
situació geogràfica d’aquestes illes les convertia en una escala indispensable en
la ruta a Amèrica.

16. El descobriment d’Amèrica l’any 1492

17. La unitat religiosa. L’expulsió
dels jueus i els musulmans A causa de les revoltes i atacs contra els
jueus a finals del segle XIV, un nombre
important de jueus s’havia convertit al
cristianisme. Aquesta conversió no s’havia
fet per motius de fe, sinó per por i per
poder tenir una vida més segura i
tranquil·la. Així que molts conversos
continuaven practicant rituals i costums
jueus en privat.
Els Reis Catòlics van demanar al papa els
poders per poder crear un tribunal de la
inquisició. Així l’any 1478 va començar una
dura repressió contra els conversos. L’any
1492 un decret expulsava tota la població
jueva.
Els anys posteriors a la conquesta de
Granada les autoritats cristianes van
mantenir els pactes que s’havien fet amb la
població musulmana. L’any 1501 es va fer
públic un decret que significava l’expulsió
dels musulmans de la Corona de Castella.
Part de la població musulmana va decidir
convertir-se al cristianisme, mentre que
d’altres van marxar al nord d’Àfrica.

18. Bateigs de població musulmana. Baix
relleu de la Capilla Real de Granada.

19. La Inquisició
La Inquisició pretenia garantir el predomini de
la fe cristiana i la correcta aplicació de la seva
doctrina. Per açò perseguia els heretges i els
conversos i els sotmetia a judicis públics
anomenats actes de fe.
Preparatius
– Convocatòria (tres o quatre setmanes abans)
– Preparació de l'escenari.
– Processó de la creu verda (la nit anterior al
dia de l'acte de fe)
Desenvolupament
– La processó (a primera hora del matí)
– El jurament
– Missa d'obertura amb sermó
– Lectura de les sentències
(ocupava una bona part del dia)
– Abjuracions, absolucions i processó al
crematori
– Missa de clausura
– Execució dels condemnats
Activitats posteriors
– Compliment de la resta de sentències

20. La Inquisició
Els inquisidors cercaven en
tot moment la confessió i el
penediment dels acusats i
per aconseguir-ho es
recorria a la tortura. Un
cop s’aconseguia la
confessió es dictava la
pena, que podia ser un
càstig lleu (el pagament
d’una multa o humiliacions
públiques) o més greu (anar
a la presó o ser cremat a la
foguera).

21. Europa en temps dels Reis Catòlics

23. Política exterior

24. Aliances
matrimonials:
Anglaterra
Sacre Imperi
Portugal

26. Isabel i Manuel I de Portugal

27. Juan i Margarita d’ Àustria

28. Juana i Felip d’ Àustria

29. Maria i Manuel I de Portugal

30. Catalina i Enric VIII d’Anglaterra

31. La mort d’Isabel l’any 1504 va donar lloc a un període d’incertesa i rivalitats per accedir a la regència
de Castella. Les lleis no permetien a Ferran heretar-ne el tron. Per tant, es va proclamar reina la seva
filla Joana, que estava casada amb Felip el Bell, fill de l’emperador romanogermànic. Tant Ferran com
Felip van argumentar que Joana no estava capacitada per governar a causa del seu delicat estat
mental.
Felip el Bell Joana la Boja

32. Felip va aconseguir la regència, però va morir jove i Ferran va
passar a governar en nom de Joana, que romania tancada al
castell de Tordesillas.

33. Més endavant Ferran també va morir i Joana va heretar tots els regnes
dels Reis Catòlics (Castella, Aragó, Granada, les Canàries, Navarra, les
Índies Occidentals, etc.), que després van passar a mans del seu fill Carles,
que també va heretar els territoris del seu pare i va formar un gran imperi.
Amb el seu fill, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, s’instaura la dinastia
dels Àustries.

34. LA DINASTIA DELS ÀUSTRIES

35. Carles d’Habsburg i Isabel de Portugal