Barroc

877 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
877
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
79
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Barroc

  1. 1. Barroc
  2. 2. BARROCPROTESTANT BARROC ABSOLUTISTA França poc a poc va guanyant prestigi iHolanda s’independitza i poder en el desenvolupament d’unaadopta el calvinisme, al monarquia absolutista. Poder que culminamateix temps que floreix en la quasi divinització del rei Sol, Lluís XIV.una burgesia acomodada. El rei i la cort volen fer dels seus palaus unaEn aquest país floreix un art imatge del seu propi poder i ensenya a laprotestant i burgés. resta del món que França era el centre de l’univers. BARROC RELIGIOS CONTRAREFORMISTA L’església necessita defensar-se per recuperar la seva força. Així, a la Roma Fundació de la Companya de Jesús papal l’art serà la manifestació per ( Jesuïtes ) per frenar els avenços del posar de manifest que l’església no a protestantisme. perdut poder ni protagonisme.
  3. 3. Martí LuterTeòleg alemany i sacerdot qui va iniciar laReforma Protestant per renovar l’EsglésiaCatòlica a l’Europa Occidental.El començament de la Reforma Protestantva ser la publicació (1517) de les seves 95tesis. Alguns trets generals de les esglésies protestants són: • La negació de lautoritat del Papa. • Una major importància de la Bíblia. • Només Crist és el mediador entre Déu i la gent, això canvia radicalment el paper dels sacerdots. • Rebuig dels mètodes catòlics per a obtenir la salvació: intercessió dels sants i indulgències.
  4. 4. Maderno i l’ampliació del VaticàTRET: Caràcter propagandístic, Escenografia. L’Església , principal client de l’artista, vol mostrar el seu poder al feligresos i vol atraure la seva atenció.
  5. 5. Columnata de BerniniTRETS: Caràcter propagandístic,Teatralitat i Escenografia.L’Església vol mostrar el seu poderal feligresos.Símbol del triomf del’Església.Són com dos llargsbraços oberts queacaben en una granplaça el·líptica amb laclara voluntat d’acollirla humanitat cristiana.
  6. 6. TRETS: Caràcter propagandístic, Teatralitat,Baldaquí de Sant Pere Escenografia i Exuberant decoració interiors amb l’objectiu d’impressionarObra de Bernini, coronat l’altar,s’aixeca sobre la tomba de SantPere i sota la cúpula deMichelangelo.Fet de bronze, és com un grandecorat teatral amb la solaintenció d’impressionar.Destacar-hi les seves quatrecolumnes salomòniques (fustespiral).
  7. 7. Borromini i el domini de la corba:Sant Carlo alle Quattro Fontane Desapareix l’equilibri renaixentista Dinamisme, Sensació de moviment Aconseguint una interior i una dinàmica, tot jugant amb les formes corbes i contracorbes. Teatralitat i Escenografia Aconseguida per efectes lumínics del sol en les diferents hores del dia. Aconseguida per la barreja dels elements arquitectònics amb les escultures.
  8. 8. David de BerniniMoviment extravertitEl cos es dispara cap a l’exterior, i elsbraços i cames així com els vestits esdesplacen cap a fora. Berniniesculpeix el David copsant linstant del’acció de llençar la fona. Representació dels sentiment i les passions La força i tensió d’aquest David que no té res a veure amb l’heroi que mostra el seu cos adolescent com en l’obra de Donatello, ni el jove concentrat i serè de l’obra de Miquel Àngel.
  9. 9. La més representativa de les escultures barroques:l’Apol·lo i Dafne de Bernini Predomina la línea corba Moviment extravertit Els cossos es disparen cap a l’exterior, i els braços i cames així com els vestits es desplacen cap a Representació dels fora. Es copsa l’instant de l’acció sentiment i les passions mitològica. Clarobscurs Importància dels efectes lumínics contrastats.Composicions Desig de fingirdinàmiques qualitats de la pell, laCal fixar-se en la diagonal quedescriuen els braços. roba, la soca d’arbre,etc.
  10. 10. La vocació de Sant Mateu de CaravaggioNaturalismeEscena quotidiana on elspersonatges son tipus de la vida reali van vestits amb robes la mar denormals.TenebrismeSitua els personatges en una habitaciófosca que és il·luminada amb unfocus lumínic fora el llenç. La llum,molt escenogràfica, il·lumina sols allòque l’artista vol destacar i deixant enl’obscuritat tos allò que vol que passidesapercebut.Composició asimètricaComposició atectònicaS’aconsegueix no subordinant les figures oobjectes del quadre a les línies del marc.L’artista parteix la finestra fen quel’espectador la pugui imaginar més enllà delquadre.
  11. 11. La mort de la Mare de Déude CaravaggioExcés de naturalismeVa ser rebutjada perquè la consideravenmassa naturalista i poc respectuosa amb lafigura de la Verge.
  12. 12. Un monument a l’egolatria: el Palau de VersallesLluís XIV, el Rei Sol, que es considerava el reimés poderós d’Europa, va voler construir unpalau a l’alçada de la seva majestuositat. Exteriorment molt sobri, molt clàssic. Interiorment una decoració exagerada. Jardins amb parterres geomètrics, estanys, fonts, etc., completen el conjunt.
  13. 13. Pieter Paul Rubens
  14. 14. L’exuberància deLes tres Gràciesde RubensMuseo del Prado, Madrid El cànon de bellesa femenina de Rubens resta molt lluny dels models de bellesa que proposa la publicitat en la societat actual.
  15. 15. Rapte de les Filles de Leucip de Rubens Alte Pinakothek, Munich Gran colorista Paleta de tonalitats càlidesComposicionsdinàmiques iplenes de Cossosvitalitat exuberantsDestacar les duesdiagonals compositives
  16. 16. Judici de Paris de RubensNational Gallery, London
  17. 17. Davallament de la creude RubensCatedral d’Ambers, Bèlgica Adoració dels reis mags de Rubens Museo del Prado, Madrid
  18. 18. Sant Jordide RubensMuseo del Prado, Madrid
  19. 19. Rembrandt van Rijn
  20. 20. Els grans retrats col·lectius de RembrandtEl Rijksmuseumo Museu Nacional dAmsterdam
  21. 21. La lliçó d’anatomia del doctor TulpEn la lliçó d’anatomia Rembrandt copsa el moment,de fer l’autòpsia al cadàver d’un executat, com si fos un instantfotogràfic. Aquesta sensació d’instantaneïtat s’accentua pels gests i l’expressió dels assistents.
  22. 22. El Síndic del gremi de drapers Els membres del gremi aturen instantàneament la feina de supervisió de les mostres de les teles per observar a un imaginari personatge que entra dins la sala.
  23. 23. La ronda de nit de RembrandtImportància de lallumEls dos personatgesprincipals són destacatsper la llum que incideix iressalta poderosamentels seus vestits.AtrevidacomposicióLa composició defuig del’estatisme dels típicsretrats de grup.La disposició mogudadels personatges i ladiversitat de gestos i lesmirades no va ser benrebuda i li comportà lapèrdua de clientela.
  24. 24. Vermeer de Delft47 x 40 cm. Museu Mauritshuis La Haia.
  25. 25. Els íntims interiors de Vermeer de DelftNoia de blau llegint una carta
  26. 26. una pinzellada minuciosa detalla acuradament els objectes que envolten les figures.La lletera
  27. 27. Taller de l’artista
  28. 28. Diego Velázquez
  29. 29. L’aiguader de Sevilla Tenebrisme Naturalismerealisme gairebé fotogràfic caracteritzen l’època sevillana de VelázquezVella fregint ous
  30. 30. Vella fregint ous
  31. 31. Els embriacsPrimera obra deVelázquez degènere mitològic.Abandona eltenebrisme del’època sevillana Composició dinàmicaPaletacolorista Naturalisme Destacar el naturalisme en la representació dels variats objectes relacionats amb el vi i repartits per tota l’obra.
  32. 32. La Farga de VulcàInstantaneïtatfotogràficaEn la composicióVelázquez capta lainstantaneïtat delmoment Perspectiva aèria Il·lumina no tan sols les figures i objectes, sinó captant l’aire que embolcalla tota de l’estança .
  33. 33. La Venus del mirallNational Gallery of London
  34. 34. La rendició de Breda
  35. 35. Las Meninas 1656 318 x 276 cm
  36. 36. Felip IV i Mariana d’Àustria Majordom “aposentador” de la reina La dama d’honorCreu vermella i un guardadamesde Santiago Menina Isabel de Velasco Velázquez Nans Menina Agustina Sarmiento Mastí Infanta Margarida Habitació del Alcàsser de Madrid
  37. 37. Efecte dinstantaneïtat
  38. 38. Pinzellada solta Pinzelladaimpressionista
  39. 39. perspectiva aèriaCap ningú avia aconseguit finsaquest moment captar tantaatmosfera de manera tantprecisa.La llum entra pels finestralssituats al costat dret i per laporta oberta del fons,modelant el volum delspersonatges.
  40. 40. “El niño de Vallecas”
  41. 41. Les filoses o La faula d’Aracne

×