1. MIL
LLETRESMAIG 2013 - Nº 23
COM FUNCIONA L'ELECTRICITAT I
COM ES VA DESCOBRIR?
COM ES FORMA I COM
FUNCIONA EL COR?
QUINS TIPUS DE
RELLOTGES HI
HA I COM
FUNCIONEN?
PER QUÈ ALGUNS
NÚVOLS FAN PLUJA,
ALGUNS FAN NEU I
ALTRES FAN TRONS?
COM SÓN LES ORELLES
PER DINTRE I COM ES
COMUNIQUEN AMB LA
RESTA DEL COS?
2. 1
ÍNDEX
Pàgines de l’APIMA -------------------- Pàg. 2-4
Racó poètic ------------------------------- Pàg. 5-12
Recomanam que llegiu ---------------- Pàg. 13-16
Escola Nova ------------------------------ Pàg. 17-25
Què hem fet? ----------------------------- Pàg. 26-45
English Corner -------------------------- Pàg. 45-48
PORTADA: La portada d'aquesta edició de la revista ha
estat elaborada pel primer cicle i mostra quins són els
projectes de treball que es desenvolupen durant aquest
curs a les classes de primer i segon. La imatge “Què fa
un científic” pertany al grup de 2nA.
CONTRAPORTADA: Treballs dels alumnes de primer
cicle en els quals representen alguna idea dels seus
projectes.
3. 2
PÀGINES DE L'APIMA
XERRADES A L’ESCOLA
De gener a abril, l’Apima ha organitzat una sèrie de xerrades ben interessants, L’Ernest Fortuny ha
informat a les famílies d’ alumnes de 6è, de l’importància que suposa el canvi de l’escola a
l’institut,criteris per escollir-lo, els canvis tant socials, físics i psicològics que afecta als alumnes i
famílies directament, també per als alumnes de 6è, hem tingut una xerrada amb el Guardia Civil
tutor en Javier Gestoso, , on ha explicat primer als alumnes i després als pares, els possibles perills
que pot tenir un ús descontrolat d’internet, i les conseqüències tant psicològiques com legals que
poden dur a l’adoslescent, als companys i a la seva familia .En Miguel Ángel Utiel, ha fet dues
xerrades per trobar la manera de comunicar-nos millor amb els nostres fills i la Policia Local de Sant
Lluís, amb el policia tutor Joan Perelló com a responsable de la campanya, ha xerrat primer amb els
alumnes de 1er a 4art i després amb els pares, per recordar l’ importància de dur els nostres fills de
manera segura dins d’un vehicle, i recordar-nos quins sistemes són els homologats per a cada
edat . Aquest trimestre hem repetit un taller que va tenir molta acceptació el curs passat, dirigit en
un principi, als alumnes que passen d’infantil a primer cicle, la mestra Paqui Pons Pons de 1º ha
compartit amb les famílies la manera de fer feina a l’escola, com els nostres fills aprenen a escriure
i a contar relacionant diferents matèries , quines eines empren a classe i com podem ajudar-los a
casa.
PRESENTACIÓ DE L'APIMA DEL CEIP
NOU DE SANT LLUÍS
L'APIMA de CEIP Nou de Sant Lluís, es va constituir el passat mes de novembre de 2012, la junta
la composen 13 membres: President, Vicepresident, Secretària, Tresorera i 9 Vocals.
La intenció de la junta actual és aconseguir que la creació de la nova escola, no representi la
creació de dos mons separats (CEIP Sant Lluís i CEIP Nou), és per això que una de les primeres
actuacions i més importants, serà la redacció i firma d'un conveni de col·laboració amb l'APIMA del
CEIP Sant Lluís, per definir el marc d’actuació de cada una i en quins temes caminaran de la mà,
(Activitats extraescolars, menjador, etc.) així com el replantejament i aprofitament que suposa tenir
nous espais al CEIP Nou.
S'han constituït una sèrie de comissions per tractar temes específics de la nova escola,
(Comunicacions, Festes, Tècnica, Conveni, PGA) que estan obertes a les idees de tots les mares i
pares de l'escola i a l' equip directiu de la mateixa.
Aquest any encara les quotes d’associació, les gestiona l'APIMA del CEIP Sant Lluís, ja que per
temes burocràtics encara no estem en disposició de fer aquests cobraments.
Per qualsevol consulta tenim un correu electrònic: apimaceipnousantlluis@gmail.com , que serà
modificat el dia que l’escola tingui un nom definitiu.
4. 3
PÀGINES DE L'APIMA
FESTA DE SANT JORDI 2013 -APIMA
El dissabte 20 d’abril, vam cel.lebrar un any més, la festa que l’Apima organitza a la plaça dels
Pins de Sant Lluís, aprofitem per donar el nostre agraïment a Vicenç Arnaiz per la seva
aportació del llibre“Jugant,jugant…l’ofici de créixer” ,i a totes les famílies que van dur llibres a les
escoles per vendre, recordem que els beneficis obtinguts amb la venda , seran destinats a
material didàctic per a les dues escoles.
Aquest any vam poder gaudir dels tallers de circ de la companyia Acirkaos, on petits i grossos
van practicar diferents modalitats de circ,taller de maquillatge i campionat d’escacs .
També ens van acompanyar a la festa Na Tecla, en Doraemon i els capgrossos de Sant Lluís ,
agraïm a en Jose i als seus ajudants, la seva participació a la festa i aprofitem per demanar que
us animeu a formar part dels “Geganters de Sant Lluís”, doncs hi falta gent!!!
Un any més la col.laboració de les famílies duent coques i
llibres, el recolzament de l’Ajuntament de Sant Lluís i
l’aportació de diferents comerços de Sant Lluís i Maó
aportant lots i un sopar per a la rifa, han fet que la festa , tot i
el mal temps , hagi estat un èxit.
5. 4
PÀGINES DE L'APIMA
CAMPIONAT D’ESCACS A LA FESTA
DE SANT JORDI.
La incertesa d’una posició fa que un jugador d’escacs s’aventuri en un camí mai llaurat. En el
nostre cas, dissabte 20 d’abril, dinou joves aventurers van desafiar la incertesa de pluja a la
plaça dels Pins de Sant LLuís.
Per segon any consecutiu, el campionat obert d’escacs es va desenvolupar dins dels actes
organitzats per l’APIMA de l’Escola i donant un context idoni per mostrar les capacitats
treballades dels alumnes en el Taller d’escacs i, més específicament, en les activitats
extraescolars d’escacs de la mateixa escola.
Tots els participants se’n van emportar un bon record així com el planteig de nous
reptes per millorar en el nostre joc de les seixanta-quatre caselles. Arribats a aquest
punt és un gaudi citar a tots els dinou jugadors: PEPE LÓPEZ MARTIN, OLIVER
CLARK, MARC PONS SINTES , IVAN, ARIÓN SINTES SINTES, LLUÍS ANDREU
MONTERO, JAUME ANDREU MONTERO, JOSEP BONDIA MOLL, KAY, JOY JUDGE
JUNCADELLA, RAFAEL BERENGUER GALLEGO, ANTONIO JIMENEZ
CARBONERO, JAUME BONDIA MOLL, ADRIÀ IZQUIERDO CABREJAS, VÍCTOR
IZQUIERDO CABREJAS, IZAN FANJUL VAQUERO, MONTY, MARC ROIG I ISAAC
BURGOS SABINO.
També, és merescut explicitar el campió i sotscampió de cada categoria: Pepe López
Martin (Aleví), Marc Pons Sintes i Ivan (Benjamí), Rafa Berenguer Gallego i Antonio
Jiménez Carbonero (Prebenjamí).
La lleugeresa del sistema Masnou, amb deu minuts per jugador, ha fet que es
juguessin 94 partides en uns setanta-cinc minuts. Les poblacions de Maó, Alaior i,
evidentment, Sant Lluís hi estaven representades.
Després de l’entrega de recordatoris i trofeus tothom va poder gaudir de la festa.
Felicitats a tots (als 19 joves valents, als familiars que els duen, a l’APIMA i la mateixa
Escola).
Per últim, us recordo que les activitats extraescolars continuen en el seu horari
habitual. Properament us anirem avisant de més campionats del joc de reis
Xavi Serra Planas
6. RACÓ POÈTIC
5
JO TENIA UNA VACA
QUE FEIA MOLTA CACA
(JOAN, AITOR I ÀLEX, 1r B)
ELS VIDRES DE LES ULLERES
HAN CAIGUT I S'HAN FET ESTELLES.
(IGNACIO, JAUME I ÁLVARO, 1r A)
HE TROBAT UNA PATATA
QUE ERA DINS UNA SABATA
(IRAYA, MIRA I JÚLIA, 1r B)
EL MECÀNIC TÉ D'OFICI
ARREGLAR UNA BICI
(RAFA, ÉRIC I MONTY, 1r A)
7. RACÓ POÈTIC
6
HE CAÇAT UN LLEÓ
QUE PASSEJAVA PER MAÓ
(MARC T., HÉCTOR I JOSEP, 1r B)
TENC UN RATOLÍ
QUE TÉ EL PÈL FI
(MARC H.,DAVID I JUDITH, 1r B)
AVUI M'HE TROBAT UN RUS
QUE ANAVA EN AUTOBÚS
(INÉS, LOLA I PEDRO, 1r A)
8. Cuidando el ambiente para crear: música, buenos libros, el reloj boca abajo , la
tranquilidad,...
Los alumnos de 6º tuvimos la oportunidad de realizar un taller de
poesía con el poeta Vicente Martínez. Se programaron al principio tres
sesiones, pero nuestro interés hizo prolongar por dos horas más el
taller. En estas sesiones conocimos a un poeta que nos acercó a la
poesía y nos hizo apreciarla.
Su primer poema
RACÓ POÈTIC
7
9. Para Vicente, lo mejor que le puede pasar a una persona en esta vida es
amar y ser amado.
8
VICENTE MARTÍNEZ ARRIBAS
Nació en Socuéllamos (Ciudad Real) y tiene 44 años.
Tuvo una infancia muy feliz porque eran una familia con diez hermanos y se
inventaban los juegos, eran grandes amigos.
Las obras que han marcado su vida han sido “Platero y yo” que lo aficionó a
la lectura y la poesía “Elegía” de Miguel Hernández que lo motivó para
iniciarse en el mundo de la poesía.
“Poesía es poder expresar la realidad de tu otro yo. Es una forma de vida-
dice Vicente-pero sin sensaciones no puede hacer poesía. Los poemas son
un juego, que tienen que cumplir una serie de reglas”.
Su primera poesía y muchos de sus poemas están dedicados a su mujer,
Antonia a la que apoda “Talis”.
Los títulos de sus libros tienen un significado especial: “Amaneciendo en ti”
se llama así porque cada día amanece con la mujer que ama. Su segundo
libro “En la orilla del tiempo” es para dar gracias a la vida que le ha permitido
tenerlo y con este tiempo puede hacer realidad alguno de sus sueños. Le
gusta ganarle tiempo al tiempo, es decir, aprovecharlo.
Si tuviera que elegir un solo poeta se decantaría por Joaquín Sabina.
Si tuviera que elegir una poesía compuesta por él escogería “Acariciando tu
voz” porque con ella terminó su primer libro y fue muy emotivo.
Sus colores favoritos son el rosa, significa infancia y el azul, porque puede
representar tanto el día como la noche depende de su tonalidad.
Tiene muchas aficiones pero la más le gusta es estar con personas mayores
y aprender de su lenguaje.
Un día cualquiera en la vida de Vicente no puede faltar es tomar el café por
la mañana mientras lee la prensa, hacer algo de deporte y leer, al menos,
diez páginas de un buen libro.
RACÓ POÈTIC
10. 9
Vicente nos sugirió que cada uno dijéramos una palabra que significara algo
importante para nosotros. Las escribimos en la pizarra.
Cada uno escribió una frase, verso o poema utilizando algunas de las
palabras, algunas de las cuales recitó al día siguiente en clase. Con ello
pretendía que descubriéramos nuestro “otro yo”.
Vicente se la llevó y al día siguiente nos regaló un poema en el que salían
todas las palabras. Sin embargo, faltaba una palabra: “skate”. Resultaba que
estaba escrita con las primeras letras de los cinco primeros versos de la
poesía.
Las poesías que escribió están dedicadas a los alumnos de 6º “A” (de Ana),
6º “T” (de Tere) y 6º “G” (de Gari).
Estas poesías se publicarán en su blog: “En la orilla del tiempo”.
Con estas poesías nos sentimos muy agradecidos.
ESCRIBIMOS POESÍA CON VICENTE
NUESTROS POEMAS
SI TE VAS
(A los alumnos de 6º “G”)
Si te vas, me voy contigo,
Kilómetros de sueños embargan nuestra vida.
Ayúdame, un corazón a medias no es bastante.
Todavía tengo que amarte más.
Espero no tardar.
La esperanza acomoda la alegría.
Divierte los momentos que te esperan.
Te observo con valentía, con la fe que traiciona
a los sentimientos.
Uno aprende a ser mayor cuando ha sido
muchas veces niño, cuando la realidad
supera la razón.
La familia determina la distancia.
Pasará el tiempo, se ocultarán los instantes
la vida corregirá la sonrisa, desgranará felicidad
para que un humilde gesto permanezca entre nosotros.
Para que nunca estemos solos.
RACÓ POÈTIC
11. 10
CON UN SOPLO
(A los alumnos de 6º “T”)
Me regalan mis años sus días,
las pupilas dilatadas en su abrazo,
vierten un nuevo verso.
Mi voz se quiebra.
Me abriga la amistad de entonces,
el viento esparce mi ilusión.
Después de un día de colegio, cansado tras una tarde
de deporte, fútbol, basket, que sé yo...
mamá espera el niño que vio crecer,
como siempre todo ordenado, ducha, merienda
y aquellos ojos que lo único que esperaban de mí
era un simple “Te quiero”.
La nevera sigue vacía.
La huerta está verde, las mariposas adornan girasoles,
amapolas enrojecen la fantasía de aquellos días.
Papá engrandece esa aventura que hoy me hace más suyo,
más sincero.
Simplemente sonríe.
Sobre el papel bailan letras que reclaman libertad.
El reflejo del cristal imagina la misma cara,
pero mi rostro es diferente.
Sigo mis huellas, y una humilde mirada
se hace responsable del encuentro.
La llave del portal respeta el silencio.
Y aquí sigo sentado, observando los caminos
que e vieron crecer y que la vida como el lobo
con un soplo derribó.
RACÓ POÈTIC
12. 11
LOS RINCONES DE LA INFANCIA
(A los alumnos de 6º «A»)
Regresando a los rincones de la infancia
os muestro mi cometa, me dais aire.
Tras la luz que embargan los años
emerge el niño que un día fui.
Me reencuentro de nuevo con la familia,
con mis amigos.
La amistad perdura.
Entonces recuerdo aquellos días de fútbol
que regalaban la pasión de un abrazo y
divertían las tardes de lluvia.
Hoy un humilde pupitre me ofrece la sencillez del destino.
Sabéis, a veces el tiempo silencia las palabras,
determina la distancia y hace fluir esos retazos de vida
que permanecen para siempre en el pensamiento.
Un desierto de miradas, evapora las gotas de la felicidad
que secan la memoria.
Doctorado en alegría, hallo cualquier lugar para perderme
entre mis sueños, me regalo futuro, me regalo ilusión.
Y me busco en vuestro presente, y aparecen «los
porqués».
Dispuesto a vaciar instantes, se aproximan hacia mí
la honestidad de las sonrisas embargan mi corazón.
Aprendiendo a recitar: entender, sentir y vocalizar.
RACÓ POÈTIC
13. 12
Vicente Martínez, entre muchas otras cosas, nos explicó que la poesía debía contemplar
tres aspectos:
1. Ahorro de lenguaje.
2. No explicar, presentar.
3. Encontrar a nuestro propio yo.
En la clase opinamos que el taller de poesía nos ha ayudado a:
Expresar nuestros sentimientos y nuestras emociones.
A ser amable con las otras personas y que si tu haces algo por ellos ellos te devolverán el
favor.
Que estamos escondidos y que tenemos que encontrar a nuestro otro yo, que lo podemos
encontrar hablando con el espejo 10 minutos. Si pensamos en nuestro propio yo somos
sinceros y decimos lo que pensamos.
A expresar mejor lo que sentimos por nuestra familia y amigos, porque lo que pensamos a
veces no es lo que verdaderamente sentimos
Nos ha inspirado para que sepamos que todos podemos tener nuestra propia libertad y
que no es imposible.
Nos ha hecho aprender a tranquilizarnos, a reencontrarnos, a relajarnos, a no enfadarnos
y a saber que no solo estamos nosotros.
También nos ha enseñado que nosotros podemos escribir como él.
La poesía nos ha ayudado a reflexionar y a aprender de las cosas que hacemos bien y las
que hacemos mal. Con eso queremos llegar a ser buenas personas.
Los alumnos agradecen a Vicente su interés por aproximar la poesía a sus vidas
RACÓ POÈTIC
14. RECOMANACIÓ DE LLIBRES
13
TÍTOL: BIEL EL FANTASMA
AUTOR/A: Ana Mª Moreno Yebra
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): En Biel és un fantasma, però
no lidiverteix ser-ho. Ell el que vol és anar a l'escola i fer ses
coses que fan els nens. Un dia, els nens de l'escola del poble van
anara visitar el castell on vivia en Biel. Ell es va fer veure perquè
el miressin. Una filleta el va veure i després el va presentar a la
TÍTOL: NA TRIS TRAS UNA TORTUGUETA
AUTOR: Natàlia Moll, Santi Catchot i Alba Bosch
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Hi havia una vegada una tortugueta que
es deia Tris Tras que vivia amb els seus amics del bosc. Na Tris Tras li
agradava menjar plantes i va néixer d'un ou.
Un dia un senyor que buscava esclata-sangs la va agafar i la va regalar als seus fills. Els
fillets jugaven amb na Tris Tras, i ella no estava contenta. Un dia van aprendre a l’escola
que les tortugues viuen al camp, i van fer una excursió per amollar la tortugueta.
PER QUÈ EL RECOMANAM: Perquè és interessant, va de tortugues, surt el bosc i el
camp i és divertit.
QUI EL RECOMANA: Dante, Hannah i Victor de 2n B
PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè trobam que és interessant i perquè podem aprendre
a llegir lletra lligada amb ell.
QUI EL RECOMANA: Tània, Marius i Josep de 2nC
seva mestra i companys. Es van fer molt amics i en Biel els va acompanyar a l'escola. A
en Biel li va agradar i els va prometre que hi tornaria.
15. RECOMANACIÓ DE LLIBRES
14
TÍTOL: L'ARBRE JAN I LA PRIMAVERA
AUTOR/A: Nicoletta Costa
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): L´arbre Jan no tenia fulles i era l´hivern; a
l´arbre l´hivern no li agradava perquè les nits eren fredes i llargues. Els gats
tenen fred i l´arbre Jan els protegeix com pot. A la primavera li van creixent
ses fulles, els pardals van venir de vacances i els dos moixos van pensar que
podien celebrar-ho
PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè ens semblava divertit i pensam que pot agradar als altres
fillets.
QUI EL RECOMANA: Núria, Paula Carreras i Louie de 2n A
TÍTOL: LA PETITONA RECONEIX LES FORMES
AUTOR/A: Roser Rius
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Un dia la Petitona li va dir a la seva
mare que prest hi hauria lluna plena, i li va demanar si podria fer una
festa. La sa seva mare li va dir: - Molt bé! A qui vols convidar?- Ella va
dir que al conill,al gat i al pollet. Va voler fer les invitacions quadrades i
amb un dibuix per cada un. Després va tirar las invitacions a las bústies
TÍTOL: EL VOL EN GLOBUS DEL PROFESOR MOMBO
AUTOR/A: Stephen Holmes
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT):El profesor Mombo és un explorador
que se’n va a fer la volta al món amb globus. L’acompanyen un ca, un
lloro i el seu amic Pere. Visiten tots els continents i a cada un veuen un
animal diferent.
i va ajudar a la mare a preparar la taula. Van arribar els convidats i van jugar a “veig veig” i
es van divertir molt.
PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè és divertit i perquè la Petitona va fer una festa i ens
agraden les festes.
QUI EL RECOMANA: Iris i Kim de 2n B
PERQUÈ EL RECOMANAM: Per què hi ha molts d’animals, és interessant i divertit.
QUI EL RECOMANA: Naya, Innis i Genís de 2nC.
16. RECOMANACIÓ DE LLIBRES
15
TÍTOL: LA MÀGIA DELS REGALS
AUTOR/A: Montse Tobella
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Hi havia una vegada una nena que es
deia Maria i que se trobava malament. El que la calmava era dormir i somiar
amb els seus personatges de contes preferits . En Pinxo li duia pols del la
lluna. La Princesa del pèsol li duia al seu coixí preferit . El savi Druida li .
PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè ens ha agradat i surten molts personatges d’altres contes i
és molt divertit.
QUI EL RECOMANA: Emma, Alba i George de 2n B
TÍTOL: TOM I TIM JUGUEN A FET I AMAGAT
AUTOR/A: P. De Burgoing i Y. Calarnou
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Tom vol juga amb en Tim a fet i
amagat. Va anar a la cuina i no el va trobar, després se'n va anar a la
sala d'estar i mira a baix del sofà i després va anar al taller, va anar al
garatge...I no el trobava.
TÍTOL: EL PEQUEÑO DRAGÓN COCO Y EL VAMPIRO
AUTOR/A: Ingo Siegner
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT)En la isla del Dragón aparece un vampiro
que va pinchando a los dragones porque necesita una sangre especial. El
dragón Coco, la dragona Lulu, la erizo Matilde y el dragón Oscar van a la
cueva de los murciélagos a buscar al vampiro. Este les explica que su padre
está enfermo y necesita sangre del grupo transilvano positivo, y que no ha .
PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè té pàgines amagades.
QUI EL RECOMANA: Xim, Xavi, Joel i Naila de 2n A
preparava una poció màgica Na Ditona gotetes de flors. En Tomàs li duia paraules boniques
amb el seu llapis màgic. Els ratolins d´Hamelin una capseta de música i el conill d’Alicia li duia
temps per jugar. El Petit Príncep li duia uns dels seus estels preferits i l’amic invisible li duia un
somriure .
La Maria ja estava millor
conseguido encontrarla. Coco, Lulu, Matilde y Oscar ayudan al vampiro y el dragón Big Bo
les deja la sangre
PERQUÈ EL RECOMANAM: Porque los personajes son muy chulos, la historia tiene mucha
letra y los dibujos son muy bonitos.
QUI EL RECOMANA: Marcos y Lia de 2nC.
17. RECOMANACIÓ DE LLIBRES
16
TÍTOL: LOS DUENDES DINDÓN Y DANIELA
AUTOR/A: Carmen Rodríguez Jordana y Ana Fernández Buñuel
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): Érase una vez el país de los
duendes, donde vivían Daniela y Dindón. Un día fueron a la tienda de
TÍTOL: LA VACA TACA I LA NATA MUNTADA
AUTOR/A: Agostino Traini
DE QUÈ TRACTA (ARGUMENT): La vaca Taca prepara xocolata desfeta.
Mira un llibre de cuina i va veure que damunt de la xocolata desfeta hi ha
un núvol.
La vaca Taca quan el va veure en va voler un i va anar a la muntanya més
PERQUÈ EL RECOMANAM: Porqué nos gusta leer en letra ligada y Dindón y Daniela
nos han gustado mucho.
QUI EL RECOMANA: Enric, Asier y Samara de 2n B
Damián y compraron un pan, un plátano y una sandia.
Damián les invito a una limonada porqué era su santo. Cuando la trajeron Daniela y Dindón
aplaudieron.
alta per cercar un núvol. Al final, la vaca Taca va haver d'anar a l'escola per aprendre a fer
nata muntada.
PERQUÈ EL RECOMANAM: Perquè ens agrda molt la nata muntada i ens agraden molt les
vaques.
QUI EL RECOMANA: Júlia, Laura Pinilla, Charley i Felipe de 2n A
18. 17
ESCOLA NOVA
CONCLUSIONS DE LES DADES DELS FILLETS I
FILLETES, A PARTIR DE L'ACTIVITAT DE LES
CAPSES DE LA VIDA
QUIN ÉS EL NOSTRE MENJAR PREFERIT?
“ELS MACARRONS ÉS ON HI NA
MÉS FILLETS I FILLETES! N'HI HA
6. N'HI HA MOLTS, PERQUÈ ÉS UN
MENJAR MOLT BO I LES MAMAS
ELS FAN MOLTES VEGADES”.
“DESPRÉS DELS MACARRONS, ON
HI HA MÉS FILLETS, FILLETES I
MESTRES, ÉS A L'ARRÒS. L'ARRÒS
TAMBÉ ÉS UN DINAR MOLT BO”.
“ON HI HA POQUETS, NOMÉS 1, ÉS
A LES LLENTIES, AL PURÉ I A LA
LASANYA”.
HI HA FILLETS I FILLETES QUE
TAMBÉ ELS AGRADA AQUESTS
DARRERS MENJARS...
AQUÍ PODEM VEURE TOTS ELS MENJARS QUE ELS AGRADAALS FILLETS I FILLETES I
A LES MESTRES DE LA NOSTRA CLASSE...
QUIN ÉS EL NOSTRE COLOR PREFERIT?
QUAN HEM MIRAT LA GRÀFICA, ENS SEMBLAVA QUE EL TROS MÉS GROS ERA EL
BLAU... PERÒ DESPRÉS HEM COMPTAT ELS TROSSETS I...
“HI HA 5 FILLETS I FILLETES QUE ELS
AGRADA EL COLOR LILA I 5 EL COLOR
BLAU, SÓN ELS TROSSOS MÉS GROSSOS”.
“HI HA 4 FILLETS I FILLETES, QUE ELS
AGRADA EL ROSA I EL VERD”.
“NOMÉS HI HA 1 FILLET QUE EL COLOR QUE
MÉS LI AGRADA ÉS EL COLOR GROC. ÉS EL
TROSSET MÉS PETIT”
19. 18
ESCOLA NOVA
QUINES SÓN LES NOSTRES JUGUETES PREFERIDES ?
AMB AQUESTA FEINA, HEM POGUT OBSERVAR MOLT AVIAT, QUINA ÉS LA JUGUETA
PREFERIDA DE LA NOSTRA CLASSE.
“N'HI HA MÉS, 6 FILLETS I FILLETES, QUE ELS AGRADEN ELS JOCS AMB“MUÑECAS”,
PELUIXOS, CUINETA... (JOC SIMBÒLIC).
DESPRÉS ON HI HA MÉS, ÉS ALS COTXES (5 FILLETS I FILLETES) I ON N'HI POCS, ÉS
ALS PUZLES I A LES CONSTRUCCCIONS, QUE NOMÉS N'HI HA 2.
ALUMNES P3
20. 19
T R E B A L L A N T E L “ T E X T I N S T R U C T I U ” – P 4
CCOM ES JUGA A “24 FITXES I A “ESCALES I SERPS”?
A L'ESCOLA ELS ALUMNES DE P4 B FEM JOCS MATEMÀTICS.
JA HEM APRÈS A JUGAR A LES ”24 FITXES” I A “ESCALES I SERPS”. QUAN
HEM JUGAT TOTS ELS FILLETS I FILLETES, I SABEM LES NORMES DEL
JOC... HEM DE FER LA FEINA DE:
-RECORDAR LES NORMES DEL JOC, PENSAR I ESCRIURE ENTRE TOTS
LES “INSTRUCCIONS” DE COM ES JUGA.
AQUEST ÉS EL NOSTRE TREBALL...
ESCALES I SERPS
ESCOLA NOVA
21. 20
ESCOLA NOVA
T R E B A L L A N T E L “ T E X T I N S T R U C T I U ” – P 4
CCOM TENIR CURA D’UNA LLAVOR DE GIRASOL?
A P4 A, AQUEST CURS FEM UNA ACTIVITAT QUE ES DIU “SES FAMÍLIES ENS
VISITEN” APRENEM MOLTES COSES, CADA FAMÍLIA APORTA EL SEU
BAGATGE DE CONEIXEMENTS I ENS EXPLICA I COMPARTEIX AMB NOLTROS
ALGUNA SITUACIÓ O VIVÈNCIA.
L’LATRE DIA VAM SEMBRAR LLAVORS DE GIRASOL DINS UN GOTET I
L’HAVÍEM DE DUR A CASA PER TENIR CURA D’ELLA.
AIXÒ VA PROVOCAR QUE A L’AULA ENTRE TOTS PENSÉSSIM I
ESCRIVÍSSIM UN “TEXT” AMB LES INSTRUCCIONS DE COM FER-HO. AQUÍ
EN TENIU EL RESULTAT…
22. 21
ESCOLA NOVA
ENDEVINALLA I ENDEVINALLA
ELS FILLETS I FILLETES DE P5, HEM FET FEINA AL
VOLTANT DE LES ENDEVINALLES, AQUÍ US
DEIXEM UNES QUANTES, DE LES QUE S'ÀVIA
QUARESMA ENS VA DUR.
AVAM SI LES ENDEVINEU.
ESPEREM QUE US AGRADIN!!!
1
43
2
23. 22
ESCOLA NOVA
ENDEVINALLA I ENDEVINALLA
ELS FILLETS I FILLETES DE P5, HEM FET FEINA AL
VOLTANT DE LES ENDEVINALLES, AQUÍ US
DEIXEM UNES QUANTES, DE LES QUE S'ÀVIA
QUARESMA ENS VA DUR.
AVAM SI LES ENDEVINEU.
ESPEREM QUE US AGRADIN!!!
1
43
2
25. 24
ESCOLA NOVA
ELS NOSTRES JOCS DE PATI
ELS FILLETS I FILLETES DE 1r DEL CEIP NOU DE SANT LLUÍS
ESCRIVIM COM JUGAM I QUINES SÓN LES NORMES DELS
JOCS DE PATI.
BÀSQUET
COM ES JUGA?
HEM DE FER DOS EQUIPS.
BOTAN LA PILOTA I ANAM A FER
CANASTES.
GUANYA EL QUE TÉ MÉS PUNTS.
LES CANASTES VALEN DOS PUNTS.
NORMES:
NO PODEM TOCAR LA PILOTA AMB
ELS PEUS.
NO PODEM CORRER AMB LA PILOTA
AMB LES MANS.
HEM DE PASSAR LA PILOTA.
NO FER EMPENTES.
HEM DE JUGAR BÉ.
ABRIL M. I CARLA
FÚTBOL
COM ES JUGA?
INTENTAN ATURAR LA PILOTA.
XUTAR A LA PORTERIA CONTRARIA.
GUANYA QUI FA MÉS GOLS.
NORMES:
NO TIRAR LA PILOTA AFORA.
DIMARTS I DIJOUS NO PODEM JUGAR
A FUTBOL.
FER 2 EQUIPS NOUS.
NO SORTIR DE LA ZONA DE FUTBOL.
NO AGAFAR LA PILOTA AMB LES
MANS.
MARCEL I ARTHUR
LA BOMBA
COM ES JUGA?
UN FILLET/A COMPTE FINS A 30 I
DIU “SE ENCIENDE LA MECHA”.
DESPRÉS FINS 20 I DIU “SE
ENCIENDE LA BOMBA”. DESPRÉS FINS
10 I DIU “BOMBA “.
QUI TENGUI LA PILOTA ES SEU AMB
LES CAMES ESTIRADES I CONTINUA
EL JOC.
NORMES :
NO TIRAR LA PILOTA.
QUAN TENS LA PILOTA L’HAS DE
PASSAR.
POT PASSAR QUE EL FILLET/A DE
DEVORA ESTÀ ESTIRAT I L’HAURÀS
DE BOTAR.
KIARA I MARTA
CONTES
COM ES JUGA?
ES TRACTA DE LLEGIR I MIRAR UN
CONTE.
PODEM LLEGIR UN CONTE A UN
AMIC.
NORMES:
TRACTAR BÉ ELS CONTES.
ELS LLIBRES ÉS LLEGEIXEN.
JUGAR BÉ SENSE ROMPRE RES.
QUAN ACABAM DE LLEGIR UN CONTE
EL POSAM DINS LA CAPSA.
QUAN SONA SA MÚSICA HEM DE
RECOLLIR.
VERA I MÍRIAM
26. 25
ESCOLA NOVA
CORDES
COM ES JUGA ?
PODEM RODAR SES CORDES I
PODEM SALTAR .
UN FILLET POT BOTAR I DOS
FILLETS LA FAN RODAR .
GIRAR AMB SA CORDA I ELS
ALTRES BOTEN.
NORMES:
COMPARTIR SES CORDES.
NO HI HA QUE ESTIRAR SA CORDA
PERQUÈ ENS PODEM FER MAL.
ANDREA I JÚLIA B.
LES RODES
COM ES JUGA?
ES PODEN RODAR I POSAR-NOS
EN CERCLE I TIRAM SES RODES
PERQUÈ XOQUIN ENMIG. ES POT
POSAR UNA PER AQUÍ I UNA ALTRA
PER ALLÀ I ANAM PER DAMUNT.
NORMES :
NO LES PODEM TIRAR PER AMUNT.
NO LES PODEM TIRAR A LA CARA
NI AL COS DELS FILLETS.
QUAN ACABAM HEM DE DEIXAR
LES RODES COL·LOCADES.
CLAUDI I IRENE
XARANGA
COM ES JUGA ?
ES TIRA UNA PEDRA I ES DEIXA CAURE DINS UNA
CASELLA.
ES FILLET/A QUE HA TIRAT LA PEDRA VA A PEU
COIX.
SI HI HA DUES CASELLES HAS DE POSAR UN PEU A
CADA UNA.
QUAN ACABES TORNES A LA FILA.
NORMES:
NO TIRAR LA PEDRA PER AMUNT.
NO ENS HEM DE COLAR.
NO ES POT ANAR PER DAMUNT LA XARANGA
MENTRE UN FILLET ESTÀ JUGANT.
MAR I ABRIL E.
BITLLES
COM ES JUGA?
ES TRACTA DE TIRAR LES BITLLES AMB SA BOLLA.
HEM DE COLOCAR SES BITLLES ALS PUNTETS.
CADA BITLLA QUE TIRES VAL UN PUNT.
GUANYA ES QUI TENGUI MÉS PUNTS.
NORMES:
HEM DE TIRAR DES DE DARRERE SA LINIA.
QUANT HAS TIRAT HAS DE RECOLLIR.
PORTAR-SE BÉ A LA FILA.
CLÀUDIA I POL
TIRANELLES
COM ES JUGA?
HEM D’ENCERTAR TOTES
SES ANELLES AL PAL.
UN FILLET TIRA TOTES
LES ANELLES I SUMA
ELS PUNTS.
EL FILLET/A HA DE
RECOLLIR I DESPRÉS LI TOCA A UN
ALTRE.
GUANYA ES QUI TE MÉS PUNTS.
NORMES:
HEM DE TIRA BAIX.
PORTAR-SE BÉ A LA FILA.
NO FER TRAMPES.
ADRIÀ I JÚLIA V.
27. 26
QUÈ HEM FET?
SEMBRAM LES JARDINERES
Els fillets i filletes d´Educació Infantil hem sembrat.
En José, es papà de na Sion, és fuster i ens va fer sis jardineres reciclant
alguns palers.
Gràcies a ell i a la col·la-
boració de la mare de
n'Edurne, de l'àvia de na
Miriam i de l'avi de n'Hugo vam
omplir-les, de la terra, que la
mamà d’en Sergi ens va fer
arribar a l'escola.
Hem pogut dur a terme amb
molta il·lusió el començament
del nostre petit hort.
Per començar fa un parell de
setmanes vam anar cercar llavors i
planters. A la botiga ens van
explicar què podríem sembrar i
com ho havíem de fer.
Ens vam decidir per planters de
lletuga, carabassons, tomatigueres
i maduixeres; i llavors de raveguins
i espinacs.
Ens ha quedat preciós. Ara toca
regar-ho i cuidar-ho molt. I amb
molta paciència esperar l´estivada.
Cicle d’Educació Infantil del CEIP Sant Lluís.
28. 27
QUÈ HEM FET?
Tots els grups de 5è vam fer una activitat
sobre aus rapinyaires. Van venir 2
especialistes que ens van portar una òliba i un
xòric i ens van explicar moltes coses sobre
elles.
Ens va agradar molt, va ser molt interessant i
vam aprendre moltes coses de les aus que
van portar aquell dia. Va ser una nova
experiència perquè mai havíem vist de tant a
prop aquestes aus i les vam poder tocar.
Tot això és un resum del que vam aprendre.
RAPINYAIRES (general):
● Són animals que ajuden a controlar les plagues de ratolins i altres animals del camp.
● Els que ells porten són criats per ells ja que no es poden caçar ni agafar del camp perquè
està prohibit ja que són espècies protegides.
● En llibertat mengen molt ràpid, el xoric al cap de 12 h. treu per sa boca tot el que el
ventrell no ha pogut digerir, són les EGAGRÒPILES (ho fan totes les rapinyaires).
Estudiant les egagròpiles es pot saber que han menjat.
● Quan fan caca no embruten mai el niu, sempre ho fan cap a fora. Les àguiles per
exemple que tenen el niu molt gran ho “disparen” cap a defora.
● Es renten amb aigua (es banyen) cada dia, s'eixuguen al sol i es pentinen amb el bec.
Tenen una glàndula uropigial que fa com oli, s'omplen el bec i se'l passen per les plomes
per impermeablitzar-les i no banyar-se quan plou. Aquesta glàndula està situada damunt la
coa (és com un granet)
● MUDA: les rapinyaires canvien TOTES les plomes en un moment determinat, a diferència
de les altres aus que quan els cau un ploma els surt la nova en qualsevol moment a les
rapinyaires si els cau una ploma o la perden per qualsevol motiu no els torna a sortir fina a
l'època de muda. Els compten l'edat per la quantitat de mudes que han fet. Muden de
manera SIMÈTRICA, si cau una ploma d'un costat també cau la de l'altre.
Quan comença a sortir la nova cau la del costat. Primer
cauen les 2 centrals de la coa (totes les aus tenen 12
plomes a la coa) i quan comencen a sortir van caient. La
muda dura uns 4 mesos, els mascles comencen abans
perquè com la femella està 28/30 dies covant els ous
(posa 2 ous al dia i entre que pon i neixen els polls passa 1
mes i mig) per això el mascle aprofita per mudar ja que
després haurà de dur menjar per a tots els polls. La
femella muda quan ja els polls se'n van del niu (finals de
juny). Tots muden per primavera, el mascle a principi i la
femella a finals. Les plomes cauen perquè la nova
empenys la ploma vella i la fa caure (com les nostres
dents)
TALLER AUS RAPINYAIRES (30 DE GENER DE 2013 - 5è C)
29. 28
QUÈ HEM FET?
● Les rapinyaires diürnes i les nocturnes no es duen massa bé.
● Totes les aus volen per cercar menjar, és a dir per supervivència. Són part d'una cadena,
si a Menorca no hi hagués xorics estaria plena de ratolins, escarabats..
● Altres rapinyaires són: Milà. Soter, Milano,”Alimoche”. El milà fa damunt 1 m amb les ales
obertes.
● La majoria de rapinyaires de Menorca estan en perill d'extinció per això estan protegides i
no es poden caçar . Ara es comença a recuperar la població. El milà és l'especie que hi ha
menys exemplars perquè menja animals ferits i com a Menorca hi ha pocs conills pel camp
tenen poc aliment. A molts llocs però està permès agafar animals salvatges.
● La falconeria té més de 4.000 anys. Els pastors es van donar compte que eren uns
animals molt bons caçant i llavors van començar a ensinistrar-los. A Tunísia agafen falcons
durant un mes i els empren per caçar, després els tornen a deixar en llibertat. Els mongols
ensenyen a les àguiles a caçar (per les pells)
PREGUNTES:
- Sempre s'ha de portar un guant?
S'ha de portar per precaució perquè sense voler amb les ungles et poden fer arraps o
petites ferides i a les ungles duen bacteris (ja que mengen carn crua i l'agafen amb les
potes) i se't pot infectar ràpidament.
PREGUNTES:
XORIC: (porten un mascle, de nom Gin) en castellà
s'anomenen “cernícalos” perquè en el vol “se ciernen”
que vol dir que sembla que es parin.
És el rapinyaire més abundant a Menorca, menja ratolins,
sargantanes... fan el niu a la roca, en barrancs, coves, edificis
abandonats etc., però mai als arbres. Posen ous a la primavera
(març-abril). En 28 dies neix el pollet que té el plomissol blanc.
La mare es queda al niu i el pare caça i porta el menjar. La
femella és més gran i forta (per defensar el niu) i el mascle és
més petit i més àgil. El bec té com una “dent” que empren per
rompre els ossos, maten la presa amb el bec i la van rompent a
trossos per menjar-la. Tenen la coa llarga per poder maniobrar
millor ja que s'alimenten de pardalets petits que de vegades
han de perseguir en vol. El plomatge és de color terra quan són
joves per confondre's amb el terreny i que els altres animals no els ataquin (surten del niu
als 70 dies).Quan surten del niu ja solen tenir la mida adulta, l'únic que fan és muscular
però ja no creixen més.
Els falcons tenen 3 parpelles, una només els serveix per fer net els ulls (per quan volen).
De vegades es banyen amb terra o arena, es rebolquen perquè així es netegen les plomes
si tenen algun poll.
A més del xòric a Menorca també hi ha el falcó Pelegrí i el falcó de la Reina. També hi ha
altres castes de falcons que vien a altres llocs com el falconet i la mèrlera (és el més petit)
que venen de pas a l'hivern.
En falconeria els mascle es diu “torzuelo” (ve del francès i significa un terç perquè
aproximadament el mascle fa un terç de la femella). Els falcons poden viure uns 15 anys.
ÒLIBA: Són aus nocturnes, tenen les potes més fortes que el xoric perquè cacen animals
més grossos. Cacen ratolins i també rates grosses.
30. 29
QUÈ HEM FET?
També tenen els ulls més grossos que les rapinyaires diürnes. Volen completament en
silenci, han evolucionat a viure als ves-
pres perquè es senten més renous per
això s'han adaptat, per exemple les
plomes, sembla que estiguin rompu-
des, per no fer renou quan volen. Hi
senten molt bé perquè de nit és més
important sentir que veure. Tenen una
orella més alta que l'altra per calibrar
d'on bé el so. Són capaces de
sentir com camina un ratolí dins el
bosc. La cara (arrodonida) és com un
amplificador del so. Tenen el bec di-
ferent que el xoric, les òlibes maten la
presa per pressió, apretant-la amb les
potes i se la mengen sencera. Tenen les potes un poc “peludes” (cobertes de plomes
petites), és una protecció per si les mossega una rata. Tenen la coa molt curta, la coa és
com el timó de les barques. El plomatge de les òlibes també és de colors que es confonen
amb les pedres, d'això se'n diu MIMETITZAR-SE amb l'entorn. La forma també els ajuda a
mimetitzar-se i confondre als altres animals. En les nocturnes el mascle i la femella són de
la mateixa mida
Per dormir giren el cap 360º (giren el cap completament) i posen el bec dins les plomes de
l'esquena. Les rapinyaires nocturnes només tenen la parpella de fer net, però no tanquen
mai els ulls.
Les nocturnes fan vida de nit perquè de dia els seus depredadors (falcons grans, àguiles)
cacen.
D'òlibes n'hi ha a tota Europa de la mateixa casta, el seu nom científic és “TITO ALBA”. El
mussol de Menorca és molt petit.
Les òlibes poden viure de 15 a 20 anys. Fa el niu en pedra, mai als arbres. Només van al
bosc a caçar. Els polls tenen el plomatge (plomissol) que els camufla dins el niu. Els ous
són amb piquets perquè es camuflin amb el niu o semblin pedres, no són blancs.
31. VISITA A TORRILLA
Dia 18 de febrer la nostra classe de 5èB amb la classe de
6èA vam anar caminant fins Torrilla (Binibeca Nou). Quan vam
arribar ens vàrem trobar un lloc molt gran habitat per un
matrimoni menorquí. Ens van mostrar tot el lloc, els diferents
animals que cuidaven i tot el que conreaven. En aquest lloc es
cultiva menjar ecològic. També tenen gallines per la fabricació
d'ous, porcs, cabres i cavalls. Ens van quedar sorpresos de la
gran extensió de terreny que hi havia i lo bonic que era.
Ens van distribuir en dos grups i a mida que ens mostraven tot el
lloc, caminàvem, van visitar eres ( grans extensions de terreny)
a on vam berenar, pous de pedra a on antigament guardaven els
aliments perquè no es fessin malbé i els més valents van entrar
dins dues coves molt fosques.
A la fi del matí ens vam despedir d'aquella gent tant simpàtica i
van tornar a la nostra escola. Ho vam passar molt bé i volem
agrair al matrimoni menorquí deixar-nos visitar el seu lloc. Per
acabar comentar que ho vam passar molt bé.
Grup de 5èB
30
QUÈ HEM FET?
32. 31
QUÈ HEM FET?
Durant el segon trimestre les classes de tercer hem
realitzat les següents sortides: les colònies as
Pinaret, l'activitat la Mar del Parc Natural de s'Albufera
des Grau i l'activitat cala Mitjana del camp
d'aprenentatge far de Cavalleria.
ES PINARET
Durant les colònies a Es Pinaret vam realitzar
dues de les activitats oferides pel Camp
d’aprenentatge, la primera la vam fer just
arribar, Es Pinaret i l'altre la férem l'endemà
al matí, es tractava d’ una activitat de
reconeixement de plantes.
Al llarg de la primera activitat, vam treballar la
situació d’Es Pinaret, està situat al sud de
Ciutadella, a prop de la Cala Santandria. Vam
aprendre que Es Pinaret antigament era un
llogaret de Menorca, és a dir era un lloc de
petites dimensions. A l’actualitat és de
propietat municipal, ja que l’Ajuntament el va
comprar al 1988. Així i tot, encara podem
trobar-hi les construccions típiques dels llocs
de Menorca: cases, bouers, estables, solls,
sínies, barreres...
També vam parlar dels usos actuals de les
finques agrícoles, n’hi ha que segueixen
essent finques agrícoles i ramaderes, però
d’altres s’han restaurat i són explotats com a
llogarets d’estiu, com a hotels rurals o cases
de colònies, així com n’hi ha que resten
abandonades, amb la conseqüència del seu
deteriorament.
Desprès parlarem de les diverses
construccions que trobem als llocs de
Menorca:
Les cases:
Tot i la diversitat, totes les cases de lloc de
Menorca presenten unes característiques
comunes, totes miren cap al Sud, degut als
forts vents de Tramuntana, la forma de la
planta és rectangular, tenen dues plantes i la
disposició de la teulada està inclinada. El
material utilitzat eren els cantons de marès
trets de les pedreres de Menorca.
33. 32
QUÈ HEM FET?
Els bouers:
Els bouers i estables, que servien com a habitació per als animals, estan a prop de les cases,
són edificis més baixos i menys acurats (no estan ni emblanquinats ni pavimentats). A la zona
dels habitatges dels animals a part del bouer, trobem estables, solls (cort de porc) i la Quintana
(pastura immediata a la casa).
L’aigua:
Per a tenir aigua els pagesos aprofitaven l’aigua de la pluja i la subterrània, els principals
sistemes eren el pou i la sínia, el safareig i canals i les teules i cisternes. Sobre tot vam treballar
la sínia, aparell curiós inventat pels àrabs, la vam fer rodar i vam veure com funciona i quins són
els elements que la formen.
L’era:
És una plataforma una mica elevada i
pavimentada, en el cas de la d’Es pinaret per
rajoles vermelles, envoltada per un muret de
marès. L’activitat que s’hi desenvolupava
tenia a veure amb els cereals. A la tardor els
pagesos sembraven els cereals (blat, civada i
ordi), al mes de juny els segaven i el duen a
l’era, on al juliol es batia, per separar el grà
de la palla i finalment a l’agost es feien les
mesurades, procés pel qual es repartien la
collita entre el senyor i el pagès.
Reconeixement de plantes:
L’endemà al matí vam fer l’activitat de
reconeixement de plantes, aprofitant que a
l’àrea de Medi treballàvem aquest tema,
l’activitat va consistir un treball en petits
grups, havíem de buscar un exemple de cada
tipus de planta: herba, arbust i arbre, i
observar bé les seves característiques, tipus
de fulles, com era la vora d’aquesta, la
disposició, la forma i la durada si era anual o
perenne. Després en fèiem un dibuix i
buscàvem el nom comú i el científic a unes
guies de camp. Va ser una activitat que ens
va agradar molt, ja que ens permetia posar
en pràctica alguns dels continguts treballats a
l’aula. Per acabar vam fer un perfum d’un
arbust molt típic de Menorca, el Romaní, tot
barrejant unes fulles de la planta amb alcohol
i esperant unes setmanes per a que l’aroma
es fes més intens .
34. 33
QUÈ HEM FET?
ACTIVITAT DE LA MAR A L'ALBUFERA DE'S GRAUEXCURSIÓ A L'ALBUFERA D'ES GRAU
D ia 1 2 d e m a ig vam fe r u n a e xcu rsió a l’a lb u fe ra d ’e s G ra u o n va m fe r l’a ctivita t “La m a r” am b
a ju d a d e E q u ip d 'e d u ca ció i in te rp re tació a m b ie n ta l.
E l p rim e r q u e v a re m fe r e s re co rd a r u n p o c e l q u e e xp licare m a l’e sco la e l d ia a n te rio r: le s
d ife rè n cie s e n tre la co n se rva ció d e fa u n a m a rin a i la fa u n a te rre stre i l’im p acte d e l e sse r
h u m à . V a re m a p re n d re q u e e l m a jo r im p a cte e s p ro d u e ix a la p e sca m é s q u e a la ca ça.
D e sp ré s vam xerrar d e la to rtu ga C are tta C are tta i le s se ve s caracte rístiq u e s, co m p e r e xe m p le
q u e e l se u h àb itat la m ar, so n o m n ívo rs i q u e so n o víp ars, vam fe r u n jo c a la p latja co m si
fo ssi’m to rtu gu e s d ’aigu a, q u e co n sistia e n su p e rar cin c e tap e s e n gru p s i agafats d e la m à .
C a d a v e ga d a q u e a rrib àv e m a u n a e ta p a lle gíe m u n e s ta rge te s o n p o d íe m p a tir in cid è n cie s
igu a l co m le s to rtu gu e s C are tta C a re tta co m : e n re d a r-m o s e n u n p là stic, tro b a r a igu a
co n tam in a d a , xa rxe s d e p e sca i ca d a v e ga d a q u e p a ssa v a a ixò h av íe m d ’a n a r e n p o ta co ixa,
d ’e sq u e n a o d e ge n o lls. V a se r m o lt d ive rtit i v a m riu re m o lt.
35. D e sp ré s d e ju ga r u n a e sto n a p e r la p la tja va m fe r la d arre ra a c tivitat q u e co n sistia e n o b se rva r
le s re ste s q u e p o d íe m tro b a r d a m u n t l’a re n a i am b a ju d a d e lu p e s va m classificar le s re ste s e n
o rgà n iq u e s, in o rgà n iq u e s, n a tu rals i h u m an e s.
V a m e sb r in a r q u e la a r e n a e n u n 9 5 % so n e sco p in y e s i e l 5 % re st a n t so n re st e s d e r o q u e s i q u e
n o e m d e d e ixa r r e sid u s a la p la t ja .
C o m fe ia m o lt d e ve n t n o vare m p o d e r fe r altre s activitats, p e rò d e to te s m an e res va se r m o lt
d ive rtit e in te re ssan t.
34
QUÈ HEM FET?
36. 35
QUÈ HEM FET?
Activitat cala Mitjana
Del bosc se n’aprofitava tot: la llenya d’ullastre era emprada pels araders per fer
barreres, dels pins més rectes se’n feien bigues per a la construcció de cases i
barques, caixes i fusteria en general... En Toni Melià, el mestre del camp
d’aprenentatge, ens va explicar com eren les sitges de carbó i els forns de calç.
Les sitges de carbó
El carboneig consisteix a convertir la llenya en carbó. Es realitzava a les sitges, que
generalment s’instal·laven als alzinars (que proporcionaven la llenya) i les persones
que hi treballaven eren els carboners.
Una vegada construïda la sitja es tapava de terra i damunt se li posava càrritx. Es
feia com una tapadora a dalt del fumeral per on s’anava tirant la llenya. La sitja
s’havia de controlar contínuament perquè cremés sense fer flama (combustió lenta,
sense fer foc perquè si no es converteix en cendra). Amb una pala s’anaven tapant
els forats perquè no entrés aire.
Quan ja estava cuita la llenya, es destapava i es triava el carbó. Aleshores, els
carboners se n’anaven a vendre’l al poble. El carbó que es produïa s’emprava per la
cuina, pels brasers, per als forns de ferrer...
Aquesta activitat es desenvolupa a cala
Mitjana. Durant el seu recorregut ens
trobem amb la vegetació típica del bosc
menorquí, a més d’elements etnològics
tradicionals: barraques de bestiar, forns
de calç, sitges de carbó...
Hem de tenir present que fins a finals
del segle XIX i principis del segle XX els
boscos menorquins van ser altament
explotats.
37. 36
QUÈ HEM FET?
Els forns de calç
La calç s’obté de la descomposició de la pedra calcària per la calor. Es produïa als forns
de calç, i les persones que hi treballaven es deien calciners.
Els forns de calç sempre estaven a dins del bosc i a zones on la pedra és calcària ja que
la llenya i la pedra són les matèries primeres utilitzades per fer la calç. Els forns eren
redons, com una olla. S’omplien de pedres calcàries i, mentre, es deixava un forat per
poder posar-hi la llenya. Es tapava amb terra i càrritx perquè, cas de ploure, no hi
entrés l’aigua. Anava cremant entre 10 i 14 dies. S’havia de fer guàrdia i sempre hi
havia gent que el controlava. Per aquest motiu devora un forn solem trobar una
barraca, on hi vivien els calciners. Aquestes pedres calcàries ben torrades es convertien
en calç viva, d’un color ben blanc. Una vegada mesclada amb aigua feia una reacció
química i es posava a bullir.
Els calciners aprofitaven les branques i els troncs prims que no empraven els carboners
per fer carbó. Per això és molt freqüent trobar a la muntanya conjunts arquitectònics
d’un i d’altre ofici.
Per què s’emprava la calç?
- Per emblanquinar les cases.
-Com que la calç viva és desinfectant,
també s’emprava per desinfectar l’aigua
dels pous i de les cisternes. (posaven
embolicat en un sac un parell de pedres
de calç i amb una corda el posaven a
dins del pou).
-Per si a alguna persona li feia falta calci
als ossos. Solia donar-se un got d’aigua
amb una culleradeta de calç. També
s’emprava per curar cremades.
-Quan s’havia d’enterrar algun animal.
Vam aprendre molt en aquesta sortida. La classe de 3r C
38. 37
QUÈ HEM FET?
TALLER DE CAL·LIGRAFIA
El passat mes d'abril vam fer un taller de cal·ligrafia a la nostra aula. La monitora del taller
es diu Isabel, i viu a Alaior a una casa de camp i té molts d'animals de ploma i les aprofita
per fer cal·ligrafia. Sol participar en els mercats artesanals.
Ens va dur diferents instruments per escriure amb tinta: canyes de bambú, plomes
d'animal i plomes de metall. I vam utilitzar dos tipus de tinta: tinta feta de “nogalina” (carbó
de noguera i resina) i tinta xinesa.
Com utilitzaven tinta, no es podia escriure amb l'esquerra perquè sinó s'embrutaven la mà i
el paper.
Primer vam escriure amb canyes de bambú i
amb. Vam fer un abecedari de lletres romanes
(faltaven la J i la U). Abans de començar vam
fer una columna de set quadradets per a saber
la mida que havien de tenir les lletres. Va ser
un poc complicat escriure amb canya.
La Isabel ens va explicar que en aquell temps
empraven papiros per escriure, que després
enrotllaven. Prest van començar a utilitzar
pergaminos, que estan fets de pell d'animal.
A continuació vam utilitzar plomes d'aus (de
gall d'indi i d'oca). De plomes d'aus n'hi ha que
serveixen per volar i d'altres que són d'abric.
Les primeres són les bones per fer cal·ligrafia,
les plomes d'abric no són prou fortes. Els
animals més grossos tenen la canya de la
ploma més llarga i forta. S'aprofita l'època de
muda de les aus per recollir les plomes noves,
és a dir, no les arrabassa als animals.
N'Isabel ens va explicar com prepara les plomes per poder escriure. Les neteja, talla
l'extrem de la ploma perquè faci una punta i la buida. També elimina la part més baixa de
les barbes de la ploma per a que no molestin per agafar-la.
Amb aquestes plomes vam copiar un abecedari de lletres “unciales”. Va resultar més fàcil
que amb les canyes perquè lliscaven molt més damunt el paper.
39. 38
QUÈ HEM FET?
En el segle VII, Carlo Magno va
demanar a un mestre d'escola que li
fes lletres minúscules. Els escribes
eren molt importants i gràcies a que
sabien llegir i escriure, es
relacionaven amb la noblesa. Cada
noble tenia el seu escriba.
En el segle XIV les lletres són més
recarregades però també més
primes per a ocupar menys espai.
Després, amb la impremta
Nuremberg, van sorgir les lletres
gòtiques. Es torna a emprar el paper
duit de Xina, és millor per utilitzar la
impremta.
El darrer tipus de lletres que ens va
mostrar va ser les lletres
“cancelleresques”. Són molt
allargades i tenen moltes “gràcies”,
és a dir que son molt elaborades i
recargolades. Les feien els
capellans del Vaticà i les feien grans
perquè així cobraven més perquè
cobraven per pàgina escrita.
Finalment els hi van prohibir fer-les
perquè s'aprofitaven.
La ploma de ferro va sorgir en el
segle XVIII i també la vam poder
provar. Era l'instrument més fàcil
d'utilitzar. Però també haviem d'anar
sucant en la tinta.
Només queda dir-vos que el taller ens va agradar molt i n'Isabel va ser molt amable. Ens
agrada molt com van quedar els diferents abecedaris que vam fer.
40. 39
QUÈ HEM FET?
PROJECTE DE 4rt C: COM
CREIXEN ELS OSSOS?
El passat dimecres dia 17 d'abril va venir a la nostra classe
en Joaquim Coloma. Ell és traumatòleg i va venir a fer una
sessió amb nosaltres. La sessió va consistir en dues parts. La
primera, el Dr. Coloma, amb una presentació de diapositives
ens va explicar determinades coses dels ossos: tipus d'ossos,
de què estan formats, la seva estructura, ens va mostrar
radiografies de fractures d'ossos, etc. També ens va dir que
un os és un òrgan ben viu i que hi ha molta vida a dins un os i
això ho vam poder ben comprovar després!
I en la segona part, vam poder veure, tocar i explorar
diferents ossos de vaca que havia portat i així reconèixer en
un os real les diferents parts que havíem estudiat dies abans
i durant l'explicació del traumatòleg. Va dur dos fèmurs
(tallats longitudinalment per poder veure l'interior), una
ròtula i un peu unit encara amb la tíbia i peroné i els tendons.
El millor va ser poder tocar els ossos (ens vam posar uns
guants blaus per no embrutar-nos de sang) i així poder
identificar, senyalar i tocar cada una de les parts que havíem
estudiat prèviament. Va ser una sessió ben divertida i
interessant i una bona manera per aprendre coses. Va ser
fantàstic!!
Moltes gràcies Dr. Coloma, hem disfrutat molt!
Ah! segur que prest ja podrem explicar-vos a tots com
creixen i es van formant els ossos!
Alumnes de 4rt C curs 2012-13.
El projecte de la classe de 4rt C és: “Com creixen els
ossos?” i perquè els alumnes puguin entendre com
creixen i com es van allargant i formant-se els ossos és
convenient primer conèixer i tenir clara com és un os
adult (ja format i acabat de créixer) per dins, la seva
estructura interna. És per aquest motiu, que varem
convidar a en Joaquim per a què ens parlàs un poc de
l'estructura dels ossos i quina millor manera
d'acompanyar l'explicació que tocar i veure de ben a
prop ossos reals. Amb una sessió així la cosa queda ben
clara.
Tutor de 4rt C
42. 41
QUÈ HEM FET?
JUEGOS DEL MUNDO
CHETAL CHETA.
CONTINENTE: Asia.
PAÍS DENDE SE JUEGA: India.
Nº DE JUGADORES: Dos equipos con igual número de jugadores.
MATERIAL:
Un rectángulo de 20x10 Metros
REGLAS Y NORMAS DEL JUEGO:
1. Se forman dos equipos de igual número de jugadores y un jugador dirige el juego.
2. A un grupo se le da el nombre de Chetal (ciervo) y al otro el de Cheetah (leopardo).
3. Los dos equipos de forma transversal se ponen en el centro de la pista dentro de
un rectángulo de 20x10 m.
4. Se colocan en dos hileras separadas de un metro de la otra.
5. El que dirige el juego tiene que nombrar en voz alta a cualquiera de los nombres
intentando engañar a los participantes.
6. Los componentes del grupo nombrados tienen que correr hasta la línea de fondo de
su campo siendo perseguidos por los del otro equipo.
7. Los jugadores que sean pillados pasan a formar parte del otro equipo en la próxima
jugada.
8. El juego finaliza después de cierto número de jugadas acordadas o cuando un
equipo se queda sin jugadores.
Xavi G y Andrea (4tB)
43. FITA
CONTINENTE: Europa
PAÍS DONDE SE JUEGA: España
Nº DE JUGADORES: Se forma dos equipos del mismo número de jugadores.
MATERIAL: Necesitamos veinte conos y un terreno de 40 x 20 metros.
REGLAS Y NORMAS DEL JUEGO:
- Poner diez conos en cada extremo del campo en la misma distancia.
- Los jugadores de cada equipo tienen que intentar robar los conos del equipo contrario
y llevarlos al extremo de su campo.
- Los jugadores sólo pueden quedarse con un cono.
- Cuando entra un jugador en el campo del equipo contrario tiene peligro que le toquen.
- Si esto ocurre se tiene que quedar quieto hasta que otro jugador de su equipo lo salve.
- El jugador que ha sido una vez tocado lo pueden volver a tocar.
- Si un jugador ha sido tocado cerca de la línea del medio se puede formar una cadena
para salvarlo cogiéndose de las manos. Mientras un jugador del mismo equipo tenga un
pie en su campo es válido.
- Mientras hagan la cadena los del otro equipo pueden aprovechar para robar los conos.
- El juego se acaban cuando un equipo roba todos los conos. O cuando todos los
jugadores de un equipo están inmóviles.
Joan y Lola (4tB)
42
QUÈ HEM FET?
44. 43
QUÈ HEM FET?
TREBALLAM LES RECEPTES
A la classe de 4t A hem treballat
les receptes. Aquí teniu una
mostra del que hem fet.
45. 44
QUÈ HEM FET?
CELEBRAM SANT JORDI
Per preparar la representació vam
començar coneixent la rondalla, llavors
vam fer tres grups, vam triar com ho
fèiem (teatre o titelles) i ens vam
repartir els papers. Després vam
escollir quin personatge volíem fer i la
roba que havíem de portar o dibuixar
els personatges per construir els
titelles. També vam modificar un poc el
text perquè sinó xerràvem molt poc i
també repetíem moltes frases, quan ho
vam tenir fet vam començar a assajar.
Aleshores vam començar a fer els
decorats tots junts, vam fer a sorts qui
feia la casa i qui feia la vinya. Ens ho
vam passar molt bé dibuixant i pintant
els decorats i els titelles.
Dimarts 23 d'Abril, dia de Sant Jordi, els alumnes de 5èC vam representar la rondalla de SA
CABRA I ES CABRIDET als fillets de primer.
La rondalla explica la història d'una cabra i un cabridet que van anar a menjar rem a una vinya. El
cabridet tenia molta gana i quan la cabra li va dir de partir, no va voler per això la cabra va anar a
avisar l'amo per que la fes sortir. L'amo, que tenia vessa, sempre anava a cercar alguna cosa o
animal que fes sortir es cabrit de dins sa vinya però tots tenien vessa i no hi anaven. Al final el
carnisser li va fer cas i va anar a escorxar es bou, es bou va anar a beure s'aigua, s'aigua a
apagar es foc, es foc a cremar sa maça, sa maça a pigar al ca, i es ca a fer sortir el cabrit, però
quan va arribar es cabrit ja no hi era perquè havia fugit de sa vinya ben ple de rem.
Al final de la representació ens vam presentar com ens dèiem i també quin paper de la rondalla
teníem.
Estàvem molt nerviosos, a nosaltres ens va agradar molt fer aquesta rondalla i també als nens i
nenes de primer els va agradar molt venir a veure-la.
En acabar totes les representacions ens van regalar un punt de llibre per hom, de record
d'aquest dia.
46. 45
QUÈ HEM FET?
Amb el motiu de que a l'escola
celebràvem el dia Sant Jordi; els
alumnes de 5èB vam representar la
rondalla de “Pere de la Favera”.
Vàrem fer 6 representacions als
alumnes de 3r i 4rt repartides en dos
dies, 3 funcions dia 22 i 3 dia 23.
L'horari era de les 11:40 fins 13:15 a la
nostra aula. Primer vam fer grups per
representar l'obra. A continuació ens
vàrem repartir els personatges i els
papers. Mentre alguns feien els
decorats els altres practicaven els
guions.
En Pere de la favera es una rondalla molt popular, el seu protagonista és en Pere, un fillet que
acabava de perdre a la seva àvia i per això sembra una favera al seu hort; la favera creix i en
Pere decideix pujar al cel per veure a la seva àvia. En arribar al cel san Pere li diu que no la pot
veure i a canvi li dona un ase, un tovalló i un cinglador. La madona li va baratar tot però ell va
pegar a la madona amb el cinglador i ella li va tornar tot. En Pere i la seva mare van viure feliços
per sempre.
Va ser molt divertit, ens ho vam passar molt bé, però estàvem molt nerviosos.
Els alumnes de 5èA vam representar la rondalla
“El gegant de l'ermita” als fillets de segon de
primària de la nostra escola. Hem fet màscares
per poder interpretar els animals. Els fillets que
feien el paper del gegant i el pastor, s'han
disfressat.
Aquesta rondalla explica la història d'un gegant
que té molta gana. Intenta menjar-se una pollina,
uns porcellins i un xot, però no ho aconsegueix
perquè els animals són més llestos que ell, i
sempre surt ferit. Al final troba un pastor que
l'engana dient que té un formatge dins un pou. El
gegant mor ofegat.
A tots ens ha agradat fer aquesta feina, ha estat
divertida. A alguns de nosaltres ens agradaria ser
actors i actrius. Trobam que als alumnes de segon
els hi va agradar, van riure molt.
47. 46
ENGLISH CORNER
WILD ANIMALS DESCRIPTIONS
THE CHEETAH
The cheetah is a mammal. It is a carnivore and
it eats other animals.
It lives in the savanna of Africa.
It has got orange fur with black spots, sharp
teeth, whiskers, a long tail and big paws.
It can grow up to 1.4 m long, its tail is from 65
to 85 cm long and it can weigh from 35 to 65
kg.
The cheetah is the fastest land animal, it can
run up to 100 km per hour in three seconds.
It can live from 10 to 12 years.
THE DOLPHIN
The dolphin is a mammal, it is not a fish.
It lives in the sea and oceans. It eats fish and
squids.
It has got small eyes, a big nose, fins, two flippers
and a tail. Its skin is grey.
The dolphin is very intelligent. It uses sounds for
communication. It can jump up to 6m out of the
water and can swim for many kilometers.
It can grow up to 4m long and can weigh up to 450
kg. It can live from 45 to 50 years.
THE GIRAFFE
The giraffe is a mammal. It is a herbivore and it
eats leaves and branches.
It lives in the savanna of Africa. It can run very
fast.
It has got a very long neck, long legs, small
ears, large black eyes, two small horns and a
long blue tongue. Its skin is orange with black
spots.
The giraffe is the world's tallest animal.
It can grow up to 6 meters tall and its tongue is
45 cm long. It can weigh up to 1000 kg.
It can live for 25 years.
The giraffe sleeps two hours a day standing up.
48. 47
ENGLISH CORNER
THE LION
The lion is a mammal. It is a carnivore and it
eats other animals.
It lives in the savanna of Africa.
It is very big and strong.
It can hunt, run for many kilometres and jump.
The lion usually lives in groups.
It has got thick brown fur, a mane, whiskers, a
long tail and big paws with sharp claws.
It can grow up to 2 m long and can weigh from
120 to 200 kg. It can live for 20 years.
THE ZEBRA
The zebra is a herbivore, it eats grass, leaves,
barks, roots and fruit. It is a mammal.
It lives in Africa.
It has got black eyes, big teeth, short legs a
long tail and fur with white and black stripes.
It can grow up to 1.5 m long, and it can weigh
from 200 to 450 kg.
It can live for 25 years.
A baby zebra can stand up just 20 minutes
after it's born. It can run when it's an hour old.
THE BOA CONSTRICTOR
The boa constrictor is a reptile. It is a carnivore, it
eats: rats, birds, monkeys...
It lives in Central and South America. It creeps
slowly.
It has got a long body with scales, a long tongue
and two big fangs.
It can grow up to 4 m long and it can live for 25 or
30 years.
Some south americans keep this snake in their
house to control rat infestations.
THE PENGUIN
The penguin is a bird but it can't fly. It can swim very well.
It eats fish, squids, krill and plankton.
The penguin lives in the Antarctica.
It has got a black and white body, short legs and small feet.
It can live from 10 to 20 years.
49. 48
ENGLISH CORNER
THE WHALE
The whale is a mammal. It is an omnivore.
It eats plankton and fish. It is very big and
strong.
It lives in the sea and swims very fast.
It has got a very big mouth, a big tongue, two
flippers, a big tail and grey skin.
It eats 4 to 8 tons of krill a day.
There are about 80 different kinds of whales and the blue whale is the biggest
animal on Earth.
It can weigh up to 200 tons! It can live for 90 years.
THE LEOPARD
The leopard is a mammal. It is a carnivore
and eats other animals. It lives in Africa,
Asia, India and China. It is big, strong and it
is a solitary animal.
The leopard can swim, climb trees and run
very fast.
It has got yellow eyes, whiskers, sharp
fangs, a long tail, big paws and claws. Its fur
is yellow with black spots.
It grows up to 1.9 m. long and it can weigh
from 30 to 80 kg.
THE PANDA BEAR
The panda bear is a mammal. It is an omnivore
and it eats fish, bamboo and other plants.
It lives in China.
It has got black and white fur, small black eyes,
a black nose,big paws with strong sharp claws.
Its tummy is black.
The panda bear can stand and walk on its back
legs and it climbs trees.
It can grow up to 1.4 m long and it can weigh
135 kg.
It can live from 10 to 30 years.
Alumnes de 5è
