EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf

Els nostres infants i el futur dels
béns comuns de l’aire i el sol.
Unitat didàctica

2
ÍNDEX
L’ENTITAT 3
Organització i equip 3
Defensa Ambiental 3
Projectes de conservació i voluntariat 3
Comunicació i màrqueting 5
Educació Ambiental 6
EL PROJECTE 7
Fonamentació 7
Motivació: Què proposem? 8
Metodologia 9
Objectius generals de la proposta 9
Objectius específics del projecte 10
Accions 10
La participació de les famílies 11
Descripció de les activitats escolars 11
Cost 13
Webgrafia i Bibliografia 13
Contacte 13

3
GEPEC-EdC | Prat de la riba 18, 2n. 43201 | www.gepec.cat |educa@gepec.cat | 977331142
El GEPEC-EdC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de
Catalunya) té la seu a Reus i una important implantació social a les Terres de l’Ebre,
Priorat, Conca de Barberà i Camp de Tarragona, compta amb 700 associats en tot
el territori. El GEPEC-EdC és una organització sense ànim de lucre que treballa amb
independència econòmica i política per defensar i conservar el medi ambient, alhora que
emprèn importants iniciatives d’educació i sensibilització ambiental.
Tots els socis del GEPEC-EdC així com el seu president i els membres de la junta directiva treballen de
manera altruista. Mitjançant convenis de garantia juvenil i d’altres el GEPEC-EdC compta amb un cos tècnic
format per:
El GEPEC-EdC ha desenvolupat la seva trajectòria de treball continuat durant més de 35 anys i és membre
consultiu per a diferents avaluacions de projectes que afecten el medi ambient que ha d’autoritzar la
Generalitat de Catalunya. El govern català acostuma a considerar importants els informes d’abast de la
nostra organització i a tenir-los en consideració per a millorar amb els suggeriments mediambientals del
GEPEC-EdC els projectes a avaluar.
Entre les tasques del GEPEC-EdC també volem ressaltar l’acollida de voluntariat internacional que treballa,
junt amb els voluntaris del país, en nombrosos projectes tals com:
L’ENTITAT
Organització i equip
Defensa Ambiental
Projectes de conservació i voluntariat
• Projectes: Ramon Ferré, Marc Torrents, Xavi Pedro, Cinta Golorons i Gemma Domènech.
• Defensa Ambiental: Marta Josa, Quim Guasch, Maria Cervera
• Educació Ambiental: Laura Queral, Eva Milà
• Comunicació i màrqueting: Mar Sardà, Toni Carulla, Martí Castillejo
• Voluntariat: Susanna Cuadros
• Secretaria: Isabel Carreras i Cori Marco
• Botiga: Elisabet Bonfill
TORTUGA BABAUA
La tortuga babaua (Caretta caretta) és la tortuga més present al Mar Mediterrani. Pot pondre entre 100 i 120
ous per niu a la sorra de la platja, i el període d’incubació pot arribar a durar més de dos mesos!
Els ous solen fer eclosió a la nit, donant pas a una escena màgica en què les petites tortuguetes fan camí
cap al mar sota la llum de la lluna. Prospectem les platges a la recerca de rastres, tortugues o bé nius per tal
d’avisar si en trobem. En cas de posta, com ja vam fer l’estiu passat a la platja de La Pineda, ens organitzem
per protegir els nius les 24 hores del dia: no els abandonem en cap moment durant dos mesos fins que
neixen les tortugues, assegurant-ne la supervivència i camí cap al mar.

4
JORNADES DE NETEJA DE L’ENTORN
VIVER EXPERIMENTAL DE PLANTA AUTÒCTONA
CUSTÒDIA DEL TERRITORI
OLIVERES MONUMENTALS
L’objectiu és frenar les conseqüències de les escombraries abandonades en els espais naturals en els
diferents entorns, i sensibilitzar la població, grans i petits, de la problemàtica del nostre consum, així com
mobilitzar la població en el manteniment de l’entorn natural pel benestar nostre i de la biodiversitat.
Petit hivernacle situat a Altafulla, en una finca en custòdia, on es pretén fer créixer diferents espècies
autòctones amb l’ajuda de persones voluntàries. L’objectiu és, a llarg termini, assajar la reproducció
d’espècies autòctones susceptibles de ser usades en jardineria, horta, restauracions ambientals, usos
industrials...; reproduir espècies de flora amenaçada autòctona; promoure la substitució de l’ús de plantes
exòtiques per autòctones en el màxim d’àmbits possibles.
La custòdia és una eina per salvaguardar el territori conjuntament amb la societat, sense necessitat que
l’administració intervingui. Aquest compromís s’estableix mitjançant un acord de custòdia entre el GEPEC-
EdC i la persona propietària del terreny, que es compromet a conservar l’espai.
Des del GEPEC-EdC fa molts anys que lluitem per
salvar les oliveres monumentals del sud de Catalunya,
treballant amb plataformes arrelades al territori com
Salvem lo Montsià.
Hi ha també l’objectiu de l’adquisició de les finques
d’oliveres monumentals de major valor patrimonial,
claus per assegurar la futura conservació d’aquests
arbres i el seu paisatge.
Englobant aquestes finques dins el que han batejat
com “La Reserva de les Oliveres Monumentals de
les Terres de l’Ebre”, volem revalorar la conservació i
cultiu de les oliveres monumentals per convertir-les
en un motor econòmic.
També volem destacar altres projectes del GEPEC-EdC com:
POL·LINITZADORS SALVATGES I LA SEVA RELACIÓ AMB LA MILLORA DELS CULTIUS AGRARIS
L’any 2006, ja aprofitant els acords de custòdia que teníem en diverses finques, vam instal·lar-hi petites
estacions de pol·linització per a abelles sense extreure’n la mel per tal d’enfortir aquestes poblacions. El
75% dels conreus necessiten diferents tipus d’insectes que els pol·linitzin. No obstant això, l’agricultura no
ecològica, l’ús que s’hi fa de determinats productes químics i el predomini del monocultiu han comportat
una pèrdua d’aquesta varietat d’insectes.
Aquesta és una tasca que ve de lluny: abans i tot d’acollir tortugues a les nostres costes, al GEPEC-EdC ja
havíem creat la primera xarxa de voluntariat de resposta ràpida a Catalunya per encallaments d’espècies
marines com tortugues i dofins.
Olivera Monumental

5
BIODIVERSITAT A LES CIUTATS
En els últims anys s’ha disparat el nombre d’estudis científics que demostren que conviure el màxim de
temps possible al voltant de plantes aporta beneficis de tota mena, des de millores acadèmiques i de
rendiment o concentració fins a moltes altres de tipus psicològic, sanitari, econòmic, de seguretat ciutadana
i ambientals. El GEPEC-EdC assessora centres educatius a l’hora d’incorporar més verd als seus patis,
sostres, façanes i aules.
ESTUDI I PROTECCIÓ DELS RATPENATS
PROTECCIÓ DE L’ÀGUILA CUABARRADA
Els ratpenats són un dels grups de mamífers més desconeguts i amenaçats del territori malgrat ser també
un dels millors controladors de plagues que hi ha. L’any 2000, amb l’ajuda del Museu de Granollers, des
del GEPEC-EdC vam començar a treballar en la protecció dels ratpenats amb l’edició d’un manual de
voluntariat específic. S’han fet molts esforços per localitzar i protegir aquells espais que serveixen de refugi
per ratpenats, i hem dissenyat i instal·lat refugis de disseny propis per facilitar la hivernada, descans i
reproducció d’aquests animals.
L’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un rapinyaire
típic d’ambients mediterranis que troba a les
muntanyes del Camp de Tarragona i les Terres
de l’Ebre un dels seus principals refugis. Es tracta
també del rapinyaire més amenaçat d’extinció a
Europa, extremadament sensible a les pertorbacions
humanes, per la qual cosa gaudeix del màxim estatus
de protecció.
La protecció de l’àguila cuabarrada s’ha treballat
des del GEPEC-EdC amb la signatura de 13 acords
de custòdia que blinden 4.000 hectàrees on habita
aquesta au.
Pel que fa a l’àrea de comunicació i màrqueting, l’objectiu és donar a conèixer tots els projectes de l’entitat,
les campanyes i els reptes assolits. Per a l’entitat, és molt important poder informar dels projectes que es
duen a terme, de les problemàtiques ambientals que tracten i de les solucions que consideren convenients.
En una situació d’emergència climàtica com la que es viu actualment, és essencial divulgar sobre temes
mediambientals. L’objectiu principal és causar major sensibilització envers els problemes ambientals que
es tracten des del GEPEC-EdC i intentar que les persones s’impliquin en l’ecologisme i en l’entitat per sumar
esforços.
Des de comunicació es treballen diverses vies de relació amb els públics: d’una banda, es cuida la relació
interna amb els seus socis i sòcies, amb les persones que han mostrat interès en l’entitat i amb els seus
projectes i campanyes, i també amb el voluntariat. D’altra banda, asseguren que les notícies que generen
arribin a nous públics, això s’aconsegueix mitjançant les notes o convocatòries de premsa o a través de les
xarxes socials com ara Twitter, Instagram o Facebook.
Comunicació i màrqueting
Àguila cuabarrada

6
Tot aquest bagatge fa de l’entitat una porta d’entrada magnífica per a iniciar la col·laboració amb actors del
territori, claus pels projectes de sensibilització a les escoles i llurs famílies.
Aquests actors, a més de la Generalitat de Catalunya, són els ajuntaments, els consells comarcals i la
Diputació. Cal dir que amb alguna d’aquestes institucions ja s’està treballant en aquesta línia.
Educació Ambiental
En total, l’entitat té una àmplia base de dades de persones interessades, de persones que s’han sumat a les
campanyes i que han signat manifestos, una completa base de dades de periodistes, i finalment un elevat
nombre de seguidors a les seves xarxes socials. El material de difusió que elaboren són: publicacions a
xarxes socials, contingut audiovisual i gràfic, butlletins electrònics, articles per a la pàgina web...
Una altra manera d’apropar-se al públic i transmetre els projectes, campanyes i accions d’educació
ambiental de l’entitat és l’organització de xerrades o de trobades amb les persones. Des de l’àrea, col·laboren
amb la resta de l’entitat per donar suport comunicatiu en l’organització d’aquests actes, produint material
gràfic, difonent informació, o fins i tot ajudant en la logística d’aquests.

7
EL PROJECTE
Durant els darrers mesos i arran dels programes de desenvolupament sostenible impulsats per la UE per
al 2030 i 2050, el GEPEC-EdC ha presentat 60 informes d’abast a projectes de centrals eòliques i solars a la
província de Tarragona, ha participat en les concentracions de Gandesa, l’Ametlla de Mar, Reus, Barcelona
i Madrid, per tal de sensibilitzar a la població sobre la necessitat del canvi de paradigma des del consum
fòssil a les energies renovables i la bombolla especulativa que aquest canvi ha desfermat entre els grups
econòmics arran dels fons Next Generation.
Ha donat suport a les diferents plataformes nascudes de l’oposició als macro parcs insostenibles a la nostra
província. L’entitat també participa de forma continuada amb una paradeta informativa al mercat setmanal
de El Perelló i l’Ametlla de Mar i de forma ocasional a d’altres municipis, com per exemple Tivissa.
En totes aquestes activitats el GEPEC-EdC ha comprès que cal iniciar un esforç divulgatiu a les escoles i les
famílies dels alumnes per tal d’aprofundir en la sensibilització de la ciutadania sobre els canvis energètics
que ens esperen i com afrontar-los amb la màxima consideració per al bé comú i el respecte i defensa de la
natura.
Se saben les respostes al desastre consumista, però ens calen les preguntes de com afrontar-lo.
Preguntes com:
• Quanta energia necessitem de forma estricta i quanta malbaratem?
• Com podem estalviar energia fòssil i sostenible?
• Per a què cal aproximar l’energia als llocs de consum?
• Què vol dir sostenibilitat?
• La massificació eòlica
• El consum energètic local
• La importància de la preservació de la biodiversitat
• La necessitat de crear comunitats petites de consum local
• La utilitat de grans polígons ja degradats o amb sostres adequats per acollir la necessitat de creació
d’energia
Per a aconseguir que les respostes que fan entendre i sensibilitzen arribin als alumnes i llurs famílies cal
treballar per a explicar, entre altres:
Fonamentació

8
Aquest és un projecte d’educació ambiental per tal de facilitar el debat i la sensibilització respecte a les grans
centrals solars o eòliques posant èmfasi en el patrimoni natural i social dels entorns rurals.
A través de l’educació ambiental aquest projecte pretén posar sobre la taula la qualitat de la vida rural i la
seva relació amb la preservació de la biodiversitat, i contraposar-ho amb grans projectes eòlics o solars, per
tal de fomentar l’esperit crític i empoderar l’alumnat en la transformació i presa de decisions del paisatge en
què viu.
Fa anys que les associacions conservacionistes argumenten que l’educació ambiental és una poderosa eina
de transformació social i de protecció del territori.
Afrontar els reptes que ens porta el canvi climàtic és cosa de tota la comunitat, però hem de prendre
consciència que s’ha de tenir una visió global i local alhora, que els grans reptes de futur no han de passar
per sobre de fites aconseguides en qüestions de sostenibilitat i qualitat de vida del territori.
És possible realitzar una transició energètica de manera sostenible, que permeti preservar aquelles
espècies i hàbitats que justament es
volen protegir amb aquesta transició.
Un model basat en grans estructures
renovables i que dominen les grans
empreses energètiques (causants de les
emissions de gasos hivernacle) no seria
un model que s’ajusti a una transició
coherent i adaptada al territori.
La major part dels propietaris o veïns de
zones on es vol implantar una central
solar o eòlica s’hi posen en contra,
precisament perquè els beneficis que
antigament es creia que donaven a la
població s’ha demostrat que no són
certs. L’impacte paisatgístic és evident,
afectant directament a les persones que viuen durant tot l’any a la població, però també al sector turístic
que justament s’està fomentant en zones rurals per tal de mitigar l’èxode cap a grans ciutats i donar futur
econòmic a les comarques.
L’impacte econòmic també és evident: sense el paisatge, el turisme no té sentit de ser, i això afecta els
ingressos directes del municipi. També l’impacte sobre la biodiversitat és important: l’entorn natural on es
volen situar les grans centrals acullen espècies protegides com l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), amb el
nivell de protecció més alt a Europa (Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell) pel que fa
al seu hàbitat. L’any 2012 Seo Birdlife alertava l’impacte negatiu dels aerogeneradors sobre els ocells i els
ratpenats1
.
1 https://www.seo.org/wp-content/uploads/2012/05/MANUAL-MOLINOS-VERSION-31_WEB.pdf
Motivació: Què proposem?

9
Metodologia
Objectius generals de la proposta
Mitjançant una sèrie de sessions a l’aula i l’entorn proper, es crearan espais de debat i de sensibilització i
determinació de l’estat de la biodiversitat de l’entorn. Les sessions es combinaran en sortides de camp per
identificar elements de paisatge, amb sessions d’aula de tallers i debats.
Per tal de crear un ambient de debat sa i on les opinions siguin escoltades i acompanyades per tota la
comunitat, és molt oportú comptar amb la participació de les famílies, perquè puguin saber i participar de
les experiències que tindrà l’alumnat.
Aquest projecte conté activitats adaptades a primària i a secundària.
• Reconèixer la problemàtica de la massificació eòlica.
• Difondre la importància del consum energètic local.
• Prendre consciència sobre la biodiversitat de l’entorn proper.
• Conèixer les possibilitats de creació de comunitats petites de consum local com a model sostenible de gestió
de recursos.
• Identificar espais potencialment acollidors de creació d’energia compatibles amb la sostenibilitat i la
preservació de la biodiversitat.
Aquest projecte dona una oportunitat de treballar diferents ODS des d’una perspectiva crítica i significativa:
• L’ODS 7 “Energia assequible i no contaminant”, permet posar sobre la taula la necessitat de les energies
renovables i sostenibles, així com l’eficiència energètica.
• L’ODS 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”, on es posarà èmfasi en com les ciutats han de ser cada cop
més verdes per tal que siguin més segures i més sanes, de la necessitat que les persones puguem gaudir
d’entorns verds i com això ens aporta beneficis en molts àmbits, i com aquest fet no es té present o no es
contempla de la mateixa manera en entorns rurals, en detriment dels beneficis de viure en un paisatge verd
i agradable.
Finalment, també s’ha de tenir present l’impacte social que provoquen els grans parcs: La comarca de la
Terra Alta, amb una extensió de 700 km2 i 12.000 habitants - el 0,16% del total d’habitants de Catalunya- suporta
actualment el 25% de l’energia eòlica que es genera a Catalunya.
Avui dia, a la comarca de la DO Terra Alta hi ha 148 aerogeneradors en funcionament i, en cas de portar-se a
terme els 96 més en tràmit, el percentatge es veuria incrementat en un 65%.2
Un model basat en una transició ecològica que posi el focus en la producció d’energia prop del lloc de
consum, que creï poc impacte i alt valor (energètic o d’estalvi), que promocionin economia circular i
oportunitats al municipi, seria un model més adequat.
2 https://www.doterraalta.com/cellers-de-la-do-terra-alta-suneixen-per-dir-no-a-la-massificacio-eolica-a-la-comarca/

10
• Empoderar els nens i nenes per tal que es reconeguin com un col·lectiu més de la ciutat on viuen, capaç
de transformar-la.
• Conscienciar la població de les múltiples peces que componen la nostra ciutat, i de la seva complexitat.
• Conscienciar i implicar la ciutadania en el replantejament del paisatge.
• Identificar la biodiversitat de l’entorn escolar i posar en valor aquesta com a element cultural, turístic i de
suport de la vida.
• Identificar la pèrdua de la biodiversitat amb la construcció d’un macroparc (eòlic o de fotovoltaiques) i fer
un balanç de beneficis – pèrdues.
• Informar les famílies en les accions que es desenvolupen a l’escola.
• Implicar les famílies en les accions que es desenvolupen a l’escola.
Objectius específics del projecte
Accions
El projecte pretén realitzar activitats a l’escola, però també arribar a tota la comunitat educativa en el sentit
més ampli. Així, la implicació de mestres i professorat, de les famílies, de la població en general i de les
diverses institucions i associacions del municipi o zona s’han de contemplar per tal que hi tinguin un paper
rellevant en la mesura que així ho vulguin.
• Acció educativa a l’escola: presentar l’activitat al professorat per tal de programar i realitzar les diferents
sessions a l’aula.
• Acció educativa a les famílies: realitzar un mínim d’una sessió informativa a les famílies de l’alumnat a
l’inici del projecte. Segons la rebuda i implicació de les famílies, realitzar una segona sessió al final de les
activitats a l’escola per tal de fer-ne una valoració i divulgació dels resultats obtinguts.
• Acció educativa a la població en general: crear espais de divulgació i sensibilització accessibles a la
població en general. Un exemple és el de Tivissa: participació de persones voluntàries en el mercat setmanal
a través d’un estand informatiu. Altres espais poden ser xerrades divulgatives a centres cívics o biblioteques,
sortides de descoberta del medi en zones potencialment afectades per parcs eòlics o solars, etc.
• L’ODS 12 “Producció i consum responsables”, posa el focus en els recursos naturals i la degradació
dels entorns a causa de la seva extracció, i anima a consumir menys i de manera més sostenible, per tal de
garantir que properes generacions tinguin un entorn i accés als recursos adequats.
•
• L’ODS 15 “Vida d’ecosistemes terrestres”, alerta del perill de tenir un ecosistema malmès i espècies
autòctones en perill per la influència que pot tenir cap a malalties infeccioses. Un dels objectius per al 2020
era assegurar-se de la conservació d’entorns naturals com a reservori de salut i recursos també per les
persones, així com fomentar la forestació. Per al 2030 es vol aconseguir protegir els boscos per protegir la
seva diversitat biològica a través de mesures urgents.
Així doncs, analitzant aquests ODS es poden posar en contraposició i debatre sobre on les comunitats volem
posar més pes i quines són les accions que podem portar a terme per aconseguir un equilibri sostenible.

11
La participació de les famílies
La participació de les famílies, a través de “l’Escola de Famílies” facilita l’educació integral de l’infant. Amb
sessions informatives i participatives de les famílies es pretén que aquestes estiguin informades del treball
que es realitzarà a l’escola i puguin fer un acompanyament dels aprenentatges i inquietuds.
CICLE INICIAL
EDUCACIÓ INFANTIL
CICLE MITJÀ
Descripció de les activitats escolars
Introducció d’animals i plantes que hi ha a l’entorn a través d’un conte.
Facilitarem una conversa sobre els llocs on van a passejar, jugar, on treballa la família, etc. A través de
racons interactius aprofundirem en el coneixement del medi ambient que els envolta.
A partir d’un mapa o plànol o imatges del territori, els infants ho completaran amb els elements que voldrien
tenir al terme municipal.
A través de l’explicació d’un conte i la manipulació de maquetes s’introdueixen els ocells que hi ha a l’entorn.
Es posa especial èmfasi en l’àliga cuabarrada.
Els infants reben una carta de l’Ajuntament on se’ls demana que els ajudin a ubicar una instal·lació d’energies
renovables al territori. La carta porta a fer una pluja d’idees sobre el consum energètic.
A través del cicle de la vida d’un bosc, com a la natura tot es recicla i és útil, i com es crea una xarxa de
recursos on tota l’energia que és aplicada, beneficia tot l’ecosistema, es compara amb les actuacions de les
persones.
Identificarem la biodiversitat que tenen a l’entorn a través d’un taller dividit en quatre racons de descoberta
diferents.
Identificarem tots els elements que consumeixen electricitat de l’escola o de casa, a través de targetes amb
imatges adaptades al cicle. Darrera les imatges hi ha el consum o cost que té cada producte.
Es realitzarà una proposta de creació de mural sobre els elements naturals i culturals que els agradaria
preservar.
Debatrem sobre l’origen de la energia que consumim, i ho contraposarem amb els cicles de l’energia de la
biodiversitat que ens envolta.
• Acció divulgativa o col·laboracions amb altres entitats o institucions: presentar el present projecte per
donar-lo a conèixer i buscar punts en comú per tal de crear aliances i sinergies. Aquestes seran diferents
segons els diferents actors de cada població.

12
SECUNDÀRIA
Les sessions seran les mateixes que les del cicle superior, però amb la cerca de la informació per part de
l’alumnat.
En les maquetes o el plànol: situaran les plaques fotovoltaiques sobre el municipi, i també sobre el bosc, per
visualitzar l’àrea d’afectació que pot tenir un parc solar o fotovoltaic.
Es treballaran les espècies que viuen al bosc o al camp que quedarien afectades per un parc solar.
CICLE SUPERIOR
Els infants reben una carta de l’Ajuntament on se’ls demana que els ajudin a ubicar una instal·lació d’energies
renovables al territori. La carta porta a fer una pluja d’idees sobre el consum energètic.
Es planteja una activitat de cerca d’informació seguint el format de “cacera del tresor”, on els alumnes
hauran d’extreure les seves pròpies conclusions sobre les macro instal·lacions d’energies renovables a través
de la cerca d’informació.
Identificarem tots els elements que consumeixen electricitat de l’escola o de casa, a través de targetes amb
imatges. Darrera les imatges hi ha el consum o cost que té cada producte. Després, es farà un recompte de
tot el consum que es fa en una classe, i es compara amb altres comunitats.
Es farà una descoberta de l’entorn a través d’una sortida de camp on els infants aprofundiran en el
coneixement del territori i la flora i la fauna que hi habiten.
Debatrem sobre el dilema entre macro i micro instal·lacions d’energies renovables, entre tots elaborarem
unes conclusions finals que anotarem a un mural de classe.
Finalment, es crearà una maqueta o plànol del terme municipal i se situaran les possibles instal·lacions
d’energies renovables. Entre tots s’acabarà d’elaborar el mural amb les conclusions extretes al llarg de les
sessions.

EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf

Similar to EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf