2. La protecció dels espais d´interés natural
Per la seva especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i
les zones àrtiques, i per la seva peculiar orografia, a Catalunya coincideixen, en
un espai limitat, un bon nombre d'ambients naturals diferents, representatius de
moltes de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica.
Aquesta varietat, gens habitual en països de dimensions similars, determina
una extraordinària diversitat biològica que s'ha preservat, en formacions i
comunitats més o menys riques i extenses, fins als nostres dies.
Un segon aspecte que caracteritza el medi natural al nostre país és la intensa
humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. L'acció
humana ha transformat paisatges, modelant grans extensions, ha modificat
contorns, ha dibuixat camins, ha plantat i ha tallat boscos, afavorint unes
espècies i arraconant-ne d'altres.
El territori és, més que cap altre, un recurs limitat, que ha de permetre les
transformacions necessàries per al desenvolupament del país sense perdre tota
la seva resta de valors. Per això, cal que se'n faci un ús racional, respectuós i
sostenible. Per tal d'assegurar la continuïtat de molts dels paisatges que avui
coneixem, cal dedicar atenció i esforços a preservar i fomentar, si cal, la seva
riquesa i diversitat, i també reservar una part d'aquest territori per destinar-lo a
garantir la viabilitat dels equilibris naturals i la conservació dels recursos vius.
3. Els espais naturals protegits
Actualment, els objectius i les funcions dels espais naturals protegits
són plantejats dins del conjunt de l'acció mediambiental i establerts per
les estratègies i les directrius internacionals en la matèria. Aquestes
estratègies i directrius tenen com a finalitat comuna la recerca d'un
desenvolupament sostenible a escala global. Es tracta d'assolir una
forma de vida i un model de desenvolupament sòcio-econòmic que
millorin la qualitat de vida de la Humanitat tot fent que, paral·lelament,
el seu conjunt visqui dins de la capacitat de càrrega dels ecosistemes
que són suport de la vida. En el context europeu i en la mateixa línia, el
Tractat de la Unió Europea (Maastrich, 1992) fixa com a objectiu
principal de la Comunitat promoure un desenvolupament sostenible
que respecti el medi ambient.
En aquest procés cap a la sostenibilitat, es considera essencial la
conservació de la diversitat biològica o biodiversitat, és a dir, de tota la
varietat d'ecosistemes, d'espècies de plantes, animals i altres
organismes, i de les poblacions genètiques dins de cada espècie. Les
xarxes d'espais naturals protegits tenen assignada una funció
transcendental per a la conservació in situ de la biodiversitat.
El Conveni sobre la diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992), ratificat
per l'Estat espanyol l'any 1994, implica el compromís dels estats
signataris d'elaborar estratègies, plans o programes per a la
conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat.
4. Els espais protegits en l´àmbit
internacional
Diploma europeu, que atorga el Consell d´Europa
Directiva de la CEE, relativa a la conservació de les aus
silvestres (ZEPA)
Directiva de la CEE, relativa a la conservació dels hàbitats, flora i
fauna. Recull 179 hàbitats europeus de gran valor
Conveni de Ramsar relatiu a zones humides
Conveni de Barcelona relatiu a espais marítims
Reserves de la Biosfera (per ex. Ordesa-Vignemale i Montseny)
Patrimoni de la humanitat (per ex. Parc nacional de Doñana)
5. LLEI 12/1985, de 13 de juny, d´espais
naturals
S´entenen per espais naturals els que presenten un o diversos
ecosistemes, no essencialment transformats per l´explotació i
l´ocupació humanes, amb espècies animals o vegetals d´interés
científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de
valor estètic
Les disposicions d´aquesta Llei s´apliquen a tots els espais
naturals de Catalunya
Els objectius d´aquesta Llei són protegir, gestionar, i si s´escau
restaurar i millorar els espais naturals
6. Tramitació i aprovació del PEIN
El procediment de tramitació del PEIN és establert per la Llei i es
desenvolupa a partir de l'any 1988, una vegada finalitzats els
treballs tècnics de redacció.
El Pla va ser aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 14 de
desembre de 1992, mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
Aquest Decret va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya nº 1714, d'1 de març de 1993, i va entrar en vigor
l'endemà.
D'acord amb el que disposa la Llei, els espais naturals de
protecció especial (parcs nacionals i naturals, reserves naturals,
etc.) han de ser integrats en el PEIN.
7. PEIN: configuració legal
El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III
(arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del
Parlament de Catalunya. Dins del sistema jurídic que estableix aquesta
llei essencial per a la protecció del medi natural al nostre país, la xarxa
d'àrees protegides del PEIN esdevé una peça fonamental.
Per primera vegada, en l'àmbit legal, s'ha pres en consideració la
globalitat de la natura a Catalunya i, agafant el territori com un tot, s'ha
decidit fer una reserva d'una part significativa, la qual s'exclou de la
possibilitat de grans transformacions, sens perjudici de l'aplicació al
conjunt dels espais naturals de Catalunya d'aquelles altres normes
protectores que la pròpia Llei estableix.
El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de
pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el
territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són
d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la
mateixa manera que per als particulars.
8. Nivells de protecció a Catalunya
A l'hora de cercar la preservació dels valors naturals d'una determinada zona, cal
plantejar-se quin pot ser el model de protecció més adequat. A Catalunya, se superposen
tres tipus o nivells diferents de normes conservacionistes de la natura, segons el seu àmbit
territorial i també el tipus de mesures que contenen per dur a terme la seva finalitat
proteccionista.
Un primer nivell, de protecció horitzontal, és el constituït per la normativa d'aplicació
general a tot el territori del país. Així, la legislació d'espècies protegides, de control de la
contaminació i de l'impacte ambiental, d'aigües, de costes, forestal, urbanística, etc.
contenen disposicions amb contingut proteccionista, de compliment obligatori a qualsevol
indret, amb independència de l'àrea concreta.
Un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès
natural Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals
d'interès general, un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors
enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament
(urbanitzacions, pedreres, infraestructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És,
doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de
transformacions importants.
Un tercer nivell de protecció és el constituït pels anomenats genèricament espais naturals
de protecció especial, que poden adoptar alguna de les modalitats següents: parcs
nacionals, parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals. Es tracta
d'espais que, tot i que també formen part del PEIN, precisen d'una regulació jurídica pròpia
i d'una gestió individualitzada i especialment acurada. Addicionalment, en alguns
d'aquests espais es practica una protecció particularment activa, consistent a destinar
esforços humans i materials i recursos a realitzar tasques amb la finalitat de preservar i
potenciar els valors naturals de l'espai.
9. Normativa general: Protecció de la flora
Ordre del 5 de novembre de 1984, sobre protecció
de plantes de la flora autòctona amenaçada a
Catalunya
Les plantes que figuren a l´ordre es declaren
protegides a tot el territori de Catalunya
Prohibició de recolecció, la tallada i el
desarrelament així com la comercialització
El teix, la flor de neu, el boix-grèvol, la genciana
groga i el margalló
10. Arbres monumentals de Catalunya
Arbres que per les seves mides excepcionals, edat, història o
particularitat científica, són mereixedors de protecció
Fins al moment s’han fet quatre declaracions d’arbres
monumentals mitjançant les ordres de 20 d’octubre de 1987, 30
d’agost de 1988, 8 de febrer de 1990 i 19 d´abril de 1991
Hi ha arbredes monumentals i també els arbres i les arbredes
poden ser declarats d’interès comarcal i local.
La declaració i protecció corresponents dels arbres i les arbredes
monumentals es farà mitjançant una Ordre del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
11. Protecció de la fauna a Catalunya
Ordre de l 5 de novembre de 1984 per la qual es
dicten les normes complementàries per a la
protecció de determinades espècies de la fauna
salvatge al territori de Catalunya
Queden protegides totes les subespècies de la
tortuga de terra mediterrània (Testudo hermanni) i la
tortuga de terra grega (Testudo graeca), la perdiu
blanca, el pioc salvatge (avutarda), l´esturió, el fartet
i el samaruc.
12. El PEIN: la protecció bàsica dels espais
més rellevants
Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos. D'una banda,
ha d'establir una xarxa d'espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i
suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica
dels sistemes naturals del nostre país.
D'altra banda, el segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la
delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica
d'aquests espais naturals.
la Llei d'espais naturals estableix, mitjançant el PEIN, l'assignació a aquests
espais d'un segon nivell de protecció que qualifica com a bàsica El contingut
d'aquesta protecció bàsica es materialitza, d'una banda, en un conjunt de
normes de protecció comunes que s'apliquen a tots els espais del PEIN,
establertes tant per la pròpia Llei d'espais naturals com per altres disposicions
legislatives posteriors.
Altrament, la Llei encomana també al Pla d'analitzar en cada espai les causes
de possible degradació i establir les actuacions preventives necessàries, les
quals han de complementar el règim general de protecció del Pla.
També cal destacar que, d'acord amb la Llei, el PEIN ha de definir beneficis
tècnics i financers per a les poblacions implicades i les seves activitats.
13. Característiques i contingut del PEIN
El PEIN defineix i delimita una xarxa de 145 espais naturals
representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es
troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels
boscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global
acumulada d'aquests espais equival aproximadament al 21% del nostre
territori (l´any 1992, actualment està sobre el 30%).
Pel que fa a la distribució territorial dels espais, aquesta distribució és
relativament uniforme, abasta àrees de totes les tendències i
característiques, climàtiques, orogràfiques i de zones d'influència.
Lògicament, en aquelles parts del territori que han estat sotmeses a
transformacions més intenses, el PEIN té un grau de presència més
baix. Hi ha, conseqüentment, una clara predominança dels ambients de
muntanya, els quals han sofert una humanització més feble, de
vegades fins i tot poc perceptible, que els fan especialment idonis per a
la conservació.
15. Criteris inspiradors del PEIN
a. D'acord amb les recomanacions de l'Estratègia mundial per a la conservació,
l'Estratègia global per a la biodiversitat i el Conveni sobre diversitat biològica (Rio de
Janeiro, 1992), s'ha procurat recollir les mostres més representatives de l'àmplia diversitat
dels sistemes naturals de Catalunya. Complementàriament, el Pla també ha incorporat
aquelles singularitats més significatives del nostre patrimoni natural i altres espais
particularment destacables per la seva fragilitat o vulnerabilitat, ateses les condicions.
b. Establir una xarxa d'espais naturals biològicament coherent i tècnicament operativa, i
articular-la eficaçment amb els altres instruments de planejament territorial, sectorial i
urbanístic.
c. Establir mecanismes per al control estricte i efectiu de totes les activitats susceptibles de
produir impactes greus o significatius sobre els valors naturals d'aquests espais i
transformacions irreversibles de la seva estructura.
d. Possibilitar, en la mesura que pot resultar beneficiós per al medi, aquelles activitats
agràries i tradicionals basades en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals
que contribueixen a la conservació de certes comunitats i estructures de paisatge
especialment valuoses; al mateix temps, fomentar la implantació i la difusió de pràctiques
ambientalment adequades, per tal de contribuir a la millora rural i evitar el despoblament.
e. Esdevenir un marc de referència objectiu i obligat per a les actuacions de les
administracions públiques que afectin físicament l'àmbit d'espais inclosos en el Pla i un
context especialment rigorós en l'aplicació de la normativa general de conservació de la
natura i en la utilització de l'ampli ventall d'instruments tècnico-administratius a l'abast de
les administracions públiques, per tal de fer efectives les disposicions del Pla.
16. Règim urbanístic
Dins del límit de cada espai regeix necessàriament el règim
urbanístic de sòl no urbanitzable. Això, d'acord amb el que
disposa la legislació urbanística vigent a Catalunya, comporta les
limitacions següents, sens perjudici d'aquelles altres que puguin
establir el planejament urbanístic municipal o l'ordenació
específica de cada espai del PEIN:
Sols poden realitzar-se, en determinades condicions,
edificacions complementàries de l'activitat agrària, com també
construccions o instal·lacions vinculades a les obres públiques.
No obstant això, amb la tramitació prèvia d'un procediment
especial, també es poden autoritzar edificacions o instal·lacions
d'utilitat pública o interès social que necessàriament hagin d'anar
emplaçades en el medi rural
17. Regulació d'usos i activitats
Als espais delimitats al Pla, tots els projectes
d'obres, d'instal·lacions i d'activitats que puguin
perjudicar notòriament els valors naturals a
preservar han de ser sotmesos al procediment previ
d'avaluació d'impacte ambiental. Això significa que
els projectes respectius han de contenir un estudi
d'impacte ambiental que ha de ser sotmès a
informació pública i ser objecte de la declaració
d'impacte per l'Administració mediambiental.
Aquesta declaració d'impacte ha de determinar la
conveniència o no, des del punt de vista ambiental,
de la realització del projecte i, en cas afirmatiu, les
condicions en què haurà de realitzar-se.
18. Regulació d'usos i activitats
Pel que fa a les activitats extractives (pedreres, graveres, etc.), dins de
l'àmbit dels espais inclosos al PEIN, hi són aplicables les exigències de
la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes
addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats
per activitats extractives, i de la Llei d'espais naturals i legislació
complementària. Aquestes disposicions estableixen, entre altres
exigències, l'aplicació del principi de restauració
A l'interior dels espais delimitats, no és permesa la circulació de
vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins
habilitats per al pas d'automòbils.
Finalment, pel que fa al règim sancionador, i tenint en compte la
consideració legal d'espais protegits de tots aquells delimitats al PEIN,
hi és d'aplicació el que preveu la Llei d'espais naturals.
19. Protecció especial de la flora i la fauna
Ampliant la llista d'espècies de la flora i la fauna protegides a tot
Catalunya per la seva raresa o pel seu paper dins l'ecosistema, i
únicament en els espais concrets que s'hi relacionen, el PEIN
declara estrictament protegides un seguit de d'espècies vegetals
i animals la preservació de les quals es considera prioritària en
aquelles àrees. Aquesta declaració implica l'aplicació a les
espècies inventariades del règim legal de protecció estricta, amb
les conseqüents prohibicions (d'arrencada, captura, comerç, etc.)
i la protecció dels seus hàbitats.
Hi són incloses, en total, 213 espècies vegetals, protegides en
57 espais, i 115 espècies de la fauna, especialment
invertebrada, en 37 espais.
20. Gestió i seguiment del PEIN
Llevat d'aquells casos en què la gestió hagi estat atribuïda a altres organismes o
institucions (com succeeix, per exemple, amb alguns espais naturals de protecció
especial), la gestió dels espais inclosos al PEIN correspon al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca. Així ho estableix el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es
distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural,
que atribueix també a aquest Departament el control de les activitats regulades al PEIN
que es desenvolupen en els seus espais, la promoció dels usos i les activitats que
afavoreixin el desenvolupament dels espais i l'establiment d'ajuts i d'indemnitzacions.
Al mateix Decret, s'assignen al Departament de Medi Ambient les funcions de redactar els
plans especials necessaris per a la delimitació definitiva, la implantació de mesures de
col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció d'estudis d'impacte ambiental i
l'aprovació dels programes de restauració dels espais afectats per activitats extractives.
En totes aquelles actuacions previstes als espais del Pla que vagin a càrrec de la
Generalitat de Catalunya, s'han d'establir els mecanismes necessaris que permetin una
participació activa dels ens locals, municipis i consells comarcals.
21. Beneficis econòmics i tècnics de la inclusió
al PEIN
Per fer realitat l'aplicació eficaç del PEIN i que això no comporti
perjudicis sobre els ens locals, les entitats, les agrupacions
forestals o agràries o bé els particulars, el Pla preveu uns ajuts
econòmics i tècnics. De manera general, aquests ajuts tenen
com a objectiu fomentar la realització de les actuacions previstes
pel Programa de desenvolupament del Pla
Aquests ajuts es concreten en beneficis tècnics i financers
destinats als ens locals, agrupacions forestals i agràries, entitats
i els particulars, els quals esdevenen agents de les
determinacions previstes pels programes corresponents.
S'impulsa la realització dels preceptius estudis d'impacte
ambiental per tots aquells projectes que ho requereixin,
promoguts pels ajuntaments, consells comarcals o particulars
22. Un altre nivell de protecció
Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic
aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim de protecció
general pot completar-se en cada espai o conjunt d’espais
mitjançant dues vies:
1) La formulació de plans especials de protecció del medi natural i
el paisatge, que proporcionen als espais una ordenació d’usos i
normes de protecció específiques. Aquests plans especials són
importants doncs estableixen la delimitació definitiva de l´espai.
També es pot elaborar el Pla rector d´ús i gestió (PRUG).
2) La declaració d’espais de protecció especial (parcs nacionals,
paratges naturals d’interès nacional, reserves o parcs naturals),
cosa que comporta que els espais passin a tenir una regulació
jurídica pròpia i una gestió individualitzada per preservar i
potenciar els seus valors.l
23. PEIN
Plans especials de protecció
del medi natural i del paisatge
Espais naturals
de protecció especial
Espais amb normes
bàsiques de protecció
24. Els plans especials i el PRUG
Segons la Llei 12/1985 d’espais naturals, els espais naturals
protegits a Catalunya disposen de dos tipus d’instruments normatius
d’ordenació i planificació dels usos i de la gestió.
Els Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge
tenen per objecte definir les principals línies d’actuació per a la
conservació del patrimoni natural i per al desenvolupament
sostenible de l’espai, i inclou les normes generals d’ordenació i de
regulació dels usos (urbanístics, aprofitaments dels recursos
naturals, etc.). Per tant, es tracta d’un instrument de planificació
transversal, l’aprovació del qual requereix els informes previs de la
Junta Rectora de l’espai, del Consell de Protecció de la Natura i
dels departaments i ajuntaments afectats. Finalment, és aprovat pel
Govern a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
El segon instrument, l’anomenat Pla rector d’ús i gestió, programa
les actuacions de gestió a mig termini dins l’espai natural protegit,
d’acord amb el Pla especial de protecció.
25. Espais naturals de protecció especial
Parcs nacionals
Parcs naturals
Paratge natural d´interés nacional
Reserves naturals (integral i parcial)
Reserves marines
26. Parcs nacionals
Tenen extensió relativament gran, no
modificats essencialment per l´acció humana,
que tenen interès científic, paisatgístic i
educatiu.
La declaració de parc nacional s´ha de fer
per Llei.
27. Parcs Nacionals
Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
És l'únic parc nacional de Catalunya. El
paisatge és d'alta muntanya amb un
impressionant relleu i una gran riquesa de
fauna i vegetació. L'aigua, amb gairebé 200
estanys i innumerables rierols n'és
protagonista.
Superfície: 13.899,96 ha de Parc nacional i
26.079,24 ha de zona perifèrica.
30. Parcs Naturals
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Aiguamolls de l'Empordà
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Cap de Creus
Delta de l'Ebre
Els Ports
Montseny
Montserrat
Sant Llorenç de Munt
Serra del Montsant
Zona volcànica de la Garrotxa
32. Parcs Naturals
Presenten valors naturals qualificats, la
protecció dels quals es fa amb l´objectiu
d´aconseguir-ne la conservació d´una
manera compatible amb l´aprofitament
ordenat dels recursos i activitats de llurs
habitants
Es fa per decret del Consell Executiu
33. Espais naturals de protecció especial
Paratges Naturals d'Interès Nacional
L'Albera
Poblet
Massís del Pedraforca
Reserves Naturals
Delta del Llobregat
Reserves Marines
Illes Medes
35. Paratges Naturals d'Interès Nacional
Tenen extensió relativament mitjana o
reduïda i presenten característiques singulars
pel seu interès científic, paisatgístic i
educatiu.
La declaració de Paratge Natural d'Interès
Nacional s´ha de fer per Llei.
36. Reserves Naturals
Són d´extensió reduïda i de considerable
interès científic
La declaració es fa per llei quan es reserva
integral i per decret del Consell Executiu
quan és reserva parcial
37. 4. LES RESERVES NATURALS
• “Àrees reduïdes d’indubtable interès científic on s’han de
preservar íntegrament les característiques dels ecosistemes que
les conformen”
RESERVES NATURALS INTEGRALS
• Es prohibeix qualsevol activitat excepte
la investigació científica
• Es declara per Llei
• No es permeten les activitats que directa o
indirectament perjudiquin els valors naturals
a protegir
• Es declara per Decret del Consell Executiu
RESERVES NATURALS PARCIALS
Reserva natural parcial: Baish Aran, Alt Àneu
Reserva natural integral: Aiguamolls de l’Empordà
38. Gestió als parcs
El Servei de Parcs està adscrit a la Direcció
General del Medi Natural del Departament de
Medi Ambient i Habitatge.
L'objectiu principal del Servei és programar,
coordinar, dirigir i donar suport a la gestió dels
espais naturals de protecció especial que
depenen del Departament de Medi Ambient i
Habitatge, d'acord amb el que estableix la Llei
12/1985, d'espais naturals.
39. Administració
El Servei de Parcs gestiona els espais naturals de protecció especial
adscrits al Departament de Medi Ambient i Habitatge. A més de les
tasques de conservació del patrimoni, d'ordenació i impuls de l'ús
social, de foment del desenvolupament sostenible i de vigilància de la
normativa, el Servei desenvolupa unes funcions de gestió
administrativa generals, necessàries perquè la resta de tasques es
puguin dur a terme.
Les seves funcions inclouen:
-Gestió econòmica del pressupost ordinari i de les inversions.
-Gestió de personal, estudiants en pràctiques.
-Tramitació d'expedients d'indemnitzacions, de convenis i
d'adquisicions patrimonials.
-Gestió dels serveis bàsics dels parcs i paratges (electricitat, gas,
aigua, neteja, etc.).
-Necessitats d'equipaments (vehicles, maquinari, etc.).
40. Òrgans rectors i de participació
Tots els parcs i paratges naturals de la xarxa
disposen d'òrgans rectors i, en alguns casos,
també d'òrgans de participació. Es tracta
d'òrgans col·legiats que donen suport a la
gestió dels espais naturals per tal d'assolir
els seus objectius i finalitats, establerts per la
norma que els va declarar, així com els que
marquen les eines de planificació i gestió
41. Òrgans rectors
Aquests òrgans poden prendre diferents noms específics, depenent del parc de què es tracti
(patronat, junta rectora, junta de protecció o consell assessor).
Tot i que cadascun d'ells té una composició específica, en general tots tenen representants de
les entitats següents:
- Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH)
- Altres departaments de la Generalitat amb competències al parc (especialment el d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural, el de Política Territorial i Obres Públiques, el de Cultura i Mitjans de
Comunicació o el d'Innovació, Universitats i Empresa, per exemple)
- Ajuntaments inclosos a l'espai protegit
- Altres administracions locals (diputacions o consells comarcals)
Igualment, a la majoria d'òrgans rectors hi estan representats:
- Propietaris privats dels terrenys inclosos a l'espai protegit
- Organitzacions agràries i titulars d'explotacions agropecuàries
- Organitzacions empresarials dels sectors turístics (hostaleria, restauració) i d'altres
- Associacions excursionistes i de conservació de la natura
- Associacions culturals i veïnals
- Societats de caçadors i de pescadors
- Universitats i centres de recerca
També hi poden estar representats altres sectors socials, quan les característiques de l'espai ho
requereixen.
Per acabar, en els parcs on l'Estat té competències directes, també hi té representants
l'Administració general de l'Estat.
42. Funcions dels òrgans rectors
Les funcions d'aquests òrgans estan especificades a la normativa específica
de creació del parc o paratge, però en general inclouen les següents:
- Proposar als organismes de l'Administració mesures per millorar la
conservació i les activitats tradicionals
- Emetre informes preceptius que afectin l'àmbit del parc
- Promoure i fomentar actuacions per a l'estudi i la divulgació
- Proposar noves figures de protecció o ampliacions
- Establir les directrius o mesures concretes per a la gestió
- Aprovar les memòries d'actuació
- Coordinar les actuacions de les diferents administracions que afectin l'espai
- Vetllar per la conservació del parc
- Promoure la millora de les condicions de vida de la població del parc
- Elaborar la proposta de pressupost i de programa de gestió, que seran
aprovats pel DMAH
Els òrgans rectors es reuneixen un mínim d'una o dues vegades l'any, i molts
d'ells disposen d'òrgans permanents, més reduïts, que fan un seguiment més
continu de la gestió de l'espai protegit. Aquests òrgans (comissió permanent o
consell directiu, segons el parc) són una versió reduïda de l'òrgan rector, però
procuren mantenir la proporcionalitat dels diferents sectors representats.
43. Òrgans de participació
Alguns parcs tenen òrgans de participació
ciutadana. Aquests òrgans es creen per impulsar la
informació i fomentar la participació de la societat
civil i de la ciutadania en la gestió dels espais
naturals protegits.
Estan compostos per tots els sectors interessats, i
poden funcionar en plenari o per comissions de
treball temàtiques. Algunes d'aquestes comissions
poden ser d'agricultura, d'activitats esportives,
d'activitats cinegètiques (caça), etc.
44. Ús públic i educació ambiental
L'ús públic o ús social dels espais naturals de protecció especial
és un fenomen creixent, amb un ampli ventall de perfils de
visitants, interessos i motivacions. Tot i que significa un recurs
per al desenvolupament econòmic de la zona i és, per tant, un
dels objectius de la creació i la gestió d'aquests espais, també
pot representar una font de conflictes, per l'impacte que pot
produir en el medi, per l'afectació dels interessos dels propietaris
o habitants de l'espai i el seu entorn, o per les possibles
incompatibilitats entre les diferents modalitats de lleure. Per tot
això, l'ordenació d'aquestes activitats i l'educació ambiental de la
societat han esdevingut una de les principals tasques de les
administracions públiques i dels òrgans competents en la gestió
d'aquests espais, i passa per preveure les possibles fonts de
conflicte i cercar els mecanismes necessaris per trobar-hi
solucions.
45. Definició de l'ús públic
El Pla d'acció per als espais naturals protegits de
l'Estat espanyol (EUROPARC-España, 2002)
proposa la definició de l'ús públic com «el conjunt
d'activitats, serveis i equipaments que, amb
independència de qui els gestioni, ha de facilitar
l'administració de l'espai protegit per tal d'apropar
els visitants als seus valors naturals i culturals,
d'una manera ordenada, segura i que garanteixi la
conservació i la difusió d'aquests valors a través de
la informació, l'educació i la interpretació
ambiental».
46. Espais per a protecció de la fauna
RESERVES DE FAUNA
“Àrees limitades per a protegir
determinades espècies o poblacions de
fauna salvatge en perill d’extinció”
No es permet cap activitat que perjudiqui a la
espècie o població protegida
REFUGIS DE FAUNA SALVATGE
Àrees limitades per preservar la fauna
47. Directiva Hàbitats
Per tal de protegir el medi natural i la biodiversitat, la Unió Europea va iniciar
l´elaboració de l´inventari dels hàbitats existents dins el territori de la Unió, que
havia de donar lloc a un catàleg oficial elaborat amb criteris uniformes i
l´establiment d´una xarxa d´àrees que calia conservar, basada en la importància
i la raresa dels biòtops i en la presència d´espècies amenaçades.
Així va sorgir, formant part del programa general CORINE (Coordinació de la
informació sobre el medi natural), el projecte Biòtops CORINE (1988), el qual va
establir una classificació jeràrquica dels principals tipus d´hàbitats naturals. Això
va donar lloc a un catàleg que, amb el nom de CORINE biotopes manual,
enumera i descriu molt breument aquestes unitats basant-se en la composició i
l´estructura de les biocenosis, l´ecologia, i si s´escau, el medi físic i la distribució
geogràfica.
Poc més tard es va promulgar la Directiva Hàbitats que posava els fonaments
per a la creació d´una xarxa de zones especials de conservació amb el nom de
Natura 2000.
48. Hàbitats de Catalunya
El Departament de Medi Ambient i Habitatge juntament amb la Universitat de
Barcelona i la Generalitat han fet posible la publicació del Manual dels Hàbitats
de Catalunya que consisteix en la llista dels hàbitats presents a Catalunya
prèvia adaptació del Manual CORINE al territori català. Un altra actuació
complementària ha sigut la revisió de la llista dels hàbitats d´interès comunitari,
important per a l´establiment de la xarxa Natura 2000.
Com que ja existien prèviament diverses classificacions de la vegetació
basades en la composició florística, amplament emprades pels fitocenòlegs
europeus, el manual les pren com a punt de partida, reorganitzant-les o
adaptant-les segons escaigui. L´esquema tipològic es basa en la sintaxonomia
sigmatista, un sistema que s´ha revelat prou útil per a entendre i classificar la
vegetació dels països extratropicals.
En el Manual trobareu els hàbitats classificats per:
-ambients litorals i salins, -aigües continentals, -vegetació arbustiva i herbàcia, -
boscos, -molleres i aiguamolls -roques, tarteres, glaceres, coves, -terres
agrícolas i àrees antròpiques
49. Cartografia
Un altre projecte que hi està relacionat és la
Cartografia dels Hàbitats a Catalunya, a
travès del qual s´han elaborat i digitalitzat els
85 fulls a escala 1:50.000 que poden ser
consultats a les adreces:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departa
ment/cartografia/fitxes/habitats.jsp
http://www.gencat.net/mediamb/pn/2chabitats
-2.htm
50. Xarxa Natura 2000
Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té per
objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats
naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi
desenvolupa.
Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de
conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha
establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni
natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la
integració a Natura 2000 d'una mostra dels hàbitats i les
espècies que millor el representen.
51. Marc legal
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar
l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig,
relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de
la fauna i la flora silvestres, coneguda també com a
Directiva d'hàbitats.
El Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel
qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir
la biodiversitat mitjançant la conservació dels
hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres,
transposa aquesta Directiva a la legislació
espanyola.
52. Valoracions
1. Espècies d'interès comunitari: són aquelles que
estan amenaçades o són vulnerables, endèmiques
o rares.
2. Hàbitats d'interès comunitari: són aquells que
destaquen per la singularitat i l'escassetat i, a més,
representen alguna de les regions naturals
europees.
3. Hàbitats i espècies d'interès comunitari prioritari:
són els amenaçats de desaparèixer; és per això que
la Unió Europea n'assumeix la conservació com una
responsabilitat especial.
53. Tipus d´espais
1. Les ZEC, o zones especials de conservació.
2. Les ZEPA, o zones d'especial protecció per a les aus.
D'altra banda, la Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar
els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció
concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la
inclusió al Pla d'espais d'interès natural.
Amb anterioritat a la designació de les ZEC, els estats han proposat
una llista de llocs d'importància comunitària (LIC), que ha d'aprovar la
Comissió Europea. En aquests espais, tot i no formar part de Natura
2000, s'hi aplica transitòriament el règim de les ZEC. Quan el Govern
autonòmic les designa com a ZEC passen a formar part del PEIN.
54. Objectius
Natura 2000 ha de garantir el manteniment (o el restabliment), en un estat de conservació favorable, una
mostra suficient dels hàbitats d'interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d'interès comunitari per
tal d'assegurar-ne la conservació dins el territori de la UE (article 3).
Es considera que un hàbitat es troba en un estat de conservació favorable quan conflueixen els tres aspectes
següents (article 1):
Que l'àrea de distribució natural i les superfícies de l'hàbitat compreses dins d'aquesta àrea siguin
estables o estiguin augmentant.
Que l'estructura i les funcions específiques necessàries per al manteniment de l'hàbitat a llarg termini
existeixin i puguin seguir existint en un futur previsible.
Que l'estat de conservació de les espècies característiques sigui favorable.
Es considera que una espècie es troba en un estat de conservació favorable quan conflueixen els tres
aspectes següents (article 1):
Que les dades de la dinàmica de les poblacions de l'espècie en qüestió indiquin que aquesta és i serà, a
llarg termini, un element vital dels hàbitats als quals pertany.
Que l'àrea de distribució natural de l'espècie no s'estigui reduint ni amenaci de reduir-se en un futur
previsible.
Que existeixi i es prevegi que existirà, un hàbitat d'extensió suficient per mantenir les poblacions a llarg
termini.
55. El cofinançament per a la gestió dels
espais de Natura 2000
Per últim, la Directiva preveu el
cofinançament entre la UE i els estats
membres per garantir la conservació dels
hàbitats i les espècies prioritaris dins dels
espais de Natura 2000.
Aquest mecanisme queda establert en
l'article 8
56. Xarxa Natura 2000 a Catalunya
• El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya
va aprovar la proposta catalana de Natura 2000.
Aquesta aprovació implica la designació de noves
zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la
proposta de nous llocs d'importància comunitària
(LIC), però també recull les ZEPA designades i els
LIC aprovats amb anterioritat. Per tant, amb aquest
Decret el Govern català designa els espais Natura
2000 a Catalunya.
57. Principals figures de protecció de l’estat
a) Parques
b) Reservas Naturales
c) Monumentos Naturales
d) Paisajes Protegidos
Llei 4/89: Classificació dels Espais naturals protegits
59. Programació curricular
Cicle superior de Gestió i organització dels
recursos naturals i paisatgístics
Crèdit 8: gestió de l´ús públic del medi
natural (60 hores)
Unitat didàctica: espais naturals (20 hores)
60. Objectius terminals
Relacionar les característiques dels plans
d´ordenació, ús i gestió d´un territori, amb les
diferents modalitats d´ús públic que hi pugui haver
Identificar les principals característiques distintives i
el funcionament de les diferents figures legals i
activitats d´ús públic dels espais naturals segons les
normatives corresponents
61. Continguts de fets, conceptes i sistemes
conceptuals
Espais naturals d´ús públic. Tipus i
modalitats: classificacions.
Figures legals: parcs, reserves, espais
protegits, i d´altres. Règim de funcionament.
Reglamentació. Usos públics autoritzats i
prohibits.
62. Continguts de procediments
Identificació de les característiques dels diferents
sistemes de planificació d´usos del territori, a nivell
estatal i autonòmic.
Identificació de les característiques, el règim de
funcionament i la reglamentació de les diverses
figures legals i les modalitats d´espais naturals d´ús
públic
Anàlisi del contingut, els objectius i els documents
característics dels plans d´ordenació, ús i gestió del
territori
63. Continguts d´actituds
Interès per l´àmbit socioeconòmic en la
identificació de les característiques del
funcionament dels plans d´ordenació, ús i
gestió del territori i de les activitats d´ús
públic dels espais naturals.
Interès per l´àmbit socioeconòmic en
l´organització d´activitats d´atenció al públic,
educatives i de lleure en els espais naturals
64. Nuclis d´activitats
Espais naturals d´ús públic.
Tipus i modalitats: classificacions.
Figures legals: parcs, reserves, espais
protegits, i d´altres.
Règim de funcionament. Reglamentació.
Usos públics autoritzats i prohibits.
65. Activitats d´avaluació
Un 20 % de la nota sortirà de l´avaluació de les
diferents fitxes realitzades durant les pràctiques i
sortides
El 80 % sortirà d´un o varios controls realitzats
sobre els temes tractats a les classes
En el controls es procurarà que hi hagin preguntes
de diferents tipus tant obertes (definicions,
argumentacions sobre temes,..) com tancades (test,
relacionar, omplir buits, reconèixer il·lustracions,
mapes muts,..)
66. Activitats previstes
Sortida al paratge natural d'interès nacional
de Poblet per tal que els alumnes puguin
veure i preguntar directament a la gent que hi
treballa sobre la problemàtica en la gestió,
les reglamentacions per a cada tipus
d´activitat, etc.
Elaboració d´una fitxa amb la informació
obtinguda en la sortida
67. paratge natural d'interès nacional de Poblet
Seu del ParcAlberg Jaume I Les Masies, s/n
43440 L'Espluga de Francolí
Tel: 977 87 17 32/ Fax: 977 87 01 01
Dades del parc
Superfície:2.460 ha (PNIN) 919 ha (reserves naturals)
Àmbit:Conca de Barberà: L'Espluga de Francolí, Vimbodí .
Marc legislatiu:Llei 22/1984, 9 novembre, declara paratge natural
d'interès nacional part de la vall del monestir de Poblet (DOGC 490, 30-
11-84) Ordre 23 octubre 1989 (Dept. Cultura) dóna publicitat als
estatuts del Patronat del Reial Monestir de Poblet (DOGC 1215, 06-11-
89) Decret 279/98, 21 octubre, desplegament de la Llei 22/84 i de la
creació de les reserves naturals parcials del barranc del Titllar i del
barranc de la Trinitat (DOGC 2756, 02-11-98)
Òrgans:Òrgan rector: Junta Rectora Òrgan gestor: Departament de
Medi ambient i Habitatge, DG del Medi Natural, Servei de Parcs.
