Diari ARA 28 de febrer

1. 30
cultura DIJOUS, 28 DE FEBRER DEL 2013 ara
TEATRE
Jordi Casanovas
DRAMATURG I DIRECTOR D’‘UNA HISTÒRIA CATALANA’
Pàtria “La realitat pot superar la ficció, però és més
avorrida” Maduresa “Hi ha una dramatúrgia que
ha crescut en dimensió i capacitat d’atreure públic”
Futur “Barcelona ha d’obrir portes i donar claus”
“La cultura
no l’hem de
fer necessària
per decret”
A Pàtria, en canvi, exploraves la
LAURA SERRA
BARCELONA
identitat des de la centralitat de
la política, amb un independen-
Fa anys que Jordi Casanovas (Vila- tista de candidat a president. Es
franca del Penedès, 1978) s’està fent va estrenar en un període electo-
un nom al teatre català com a autor, ral, en què política i realitat es
director, gestor i activista teatral. confonien. Us va beneficiar o per-
Aquesta temporada és la de la con- judicar?
solidació de tots els fronts. Com a Tot: ens va beneficiar perquè era ¿Al teatre d’autoriacatalanali costa Coses que em preocupen ara, però
autor i director, reestrena avui a la l’obra del moment i ens va perjudi- massa parlar de la realitat? amb un punt extraordinari. Ara bé,
Sala Gran del TNC Una història ca- car perquè el valor teatral es va per- Cada cop menys. Parlar de temes posicionar-se, en qualsevol tema, és
talana. Com a activista, va impulsar dre una mica. Per a nosaltres va ser socials i polítics és mil vegades més una absurditat. No ho hem de fer.
el Torneig de Dramatúrgia del festi- mala sort. Uns mesos abans l’obra complicat que parlar de relacions. Estem obligats a fer-nos preguntes.
val Temporada Alta, una mina de tenia l’entitat de ficció, i uns mesos És molt fàcil fotre’s una hòstia, amb
bons textos. Com a gestor, ell i el seu després la torna a tenir. El temps ha aquests temes. Perquè és difícil fer Aquest any, per primer cop, quatre
equip han convertit la Sala FlyHard tornat a reconèixer que la realitat una dramatúrgia que t’atrapi i emo- autors catalans vius estrenen a la
en un viver de nous autors i una pla- pot superar la ficció, però és molt cioni i, alhora, reflecteixi la realitat. Sala Gran. Per què no abans?
taforma per fer el salt al teatre co- més avorrida. Fa dos o tres anys deia que era pos-
mercial. Per tot això, i per la seva úl- Per què? sible i em prenien en broma. Hem
tima obra, Pàtria, acaba de rebre el Després d’Una història catalana i Perquè una obra que mostra una co- anatguanyantpúblicxino-xano.Ara,
premi Ciutat de Barcelona. Pàtria, ja entens què és ser català? sa que ja coneixes, o dóna la raó a a la cartellera, alguns dels especta-
No ho entendré mai! Com que és un l’espectador, no és interessant. Amb cles amb més públic són de drama-
Una història catalana es va estre- concepte abstracte, sempre està l’actualitat és difícil generar la dis- turgs catalans. Aquest és un gran
nar fa dos anys al TNC i va ser un canviant. A vegades sóc més feliç de tància necessària. Una història ca- canvi. Hi ha una dramatúrgia que ha
èxit. Ara fa el salt a la Sala Gran. ser català, a vegades menys... talana parla de temes d’ara, però es- crescut en dimensió i capacitat
Què n’has canviat? tà situada en una altra època. Com d’atreure públic.
La idea inicial es basava a fer trobar La tercera part de la trilogia de la deia Brecht: per parlar del meu pa-
tres perfils de catalans: l’autòcton, identitat, Vilafranca, ja té data? ís, he de situar la història a la Xina. A què ho atribueixes?
l’emigrant i l’immigrant. Això no ha No, crec que falten dos anys. Ne- Fa uns anys que hi ha un canvi de xip
canviat, però he intentat explicar cessito fer introspecció, i espero Defenses el teatre polític? radical. S’escriu per emocionar, per
millor la història de l’emigrant. És que no sigui molt dolorós. He de Jo sempre he pensat que faig teatre fer gaudir el públic. No escrivim per
un contrabandista perseguit pels parlar del nucli familiar, de vivèn- polític. La prioritat és emocionar i ser valorats com a autors, sinó que
maquis i la Guàrdia Civil que mar- cies que he tingut, del més pròxim entretenir l’espectador, però, des de escrivim el que ens agradaria veure
xa a fer la revolució a Nicaragua i viu i conegut. la primera obra, totes són polítiques. al teatre. A més, fa deu anys es tenia
l’ascens i la caiguda del país, on la la sensació que només hi podia ha-
corrupció i el govern els deixen sen- ver públic per a un sol dramaturg ca-
se il·lusions. Són uns personatges
que no s’assemblen a nosaltres però
Un altre fenomen a la Sala FlyHard? talà. Ara ens hem adonat que hi ha
públics per a diferents autors i estils.
que els reconeixem. I es confirma que hi ha més interès
La Sala FlyHard va obrir fa dos és anterior al cas d’Ester Quinta- si parles de coses d’aquí. Les obres
Retrates la identitat catalana a anys i mig per representar obres na: un policia que ha buidat un ull de Shakespeare ens agraden, però si
través d’uns quinquis, unes page- d’autoria catalana contemporà- a un manifestant es troba en un so- a sobre passessin amb Jaume I el
ses assetjades i un guerriller. No és nia. No arriba a les 50 localitats, par cara a cara amb ell. “És un text Conqueridor, fliparíem.
gaire afalagador. però ha sacsejat l’escena catalana molt intel·ligent que parla de qües-
Això no és la identitat catalana, són (és premi Ciutat de Barcelona). tions polítiques d’ara i, a la vegada, Com expliques l’èxit de la Sala
identitats frontereres. Aquesta és Després de l’èxit de Litus i Smiley d’un drama personal, que és el que FlyHard?
una història catalana, que, a més, ha (en cartell a l’Espai Lliure), s’ha ens atrapa”, diu Casanovas. I, a so- Perquè tenim una línia molt clara.
quedat una mica oculta. La Transi- estrenat El rei borni, del guionista bre, és una comèdia àcida i negra. En aquest sentit, ens sentim prò-
ció es pot explicar des de les univer- d’Arròs covat Marc Crehuet. Es S’augura un altre fenomen teatral: xims filosòficament a La Perla 29,
sitats, la política, certs moviments tracta d’un text que aborda un te- les reserves estan exhaurides fins tot i tenir una estètica oposada. Vas
social, però hi ha una gent que vivia ma de rigorosa actualitat, tot i que al 21 de març. a la FlyHard i saps què vas a veure.
al marge de la història oficial. El públic que ve dos cops i li agrada,

2. ara DIJOUS, 28 DE FEBRER DEL 2013
cultura 31
LITERATURA
Els poderosos es
reuneixen al club
‘Bildelberg’, a la
Sala Muntaner
L.S.
BARCELONA. L’any 2010, en un ho-
tel de Sitges, es van reunir les 130
persones més poderoses del món.
Es tractava de la conferència anual
del Club Bilderberg, una associació
elitista i envoltada de secretisme
que –es creu– decideix guerres, fa-
llides i bombolles. Hi solen acudir
els líders empresarials, polítics i in-
tel·lectuals de tot el món i les reiale-
ses europees. A partir d’avui, cada
nit, a la Sala Muntaner el poder l’os- Traductora i correctora de professió, Vallès ha publicat dos reculls de contes i una
tenta el públic. Són el Bildelberg novel·la abans de donar a conèixer El parèntesi més llarg. PERE VIRGILI
Club Cabaret.
Oriol Grau i Toni Orensanz són
els culpables d’aquesta reunió d’ur-
gència que posa l’espectador en la
Tina Vallès indaga en
tessitura d’haver de prendre decisi-
ons compromeses d’efectes devas-
tadors a escala internacional, com
ara on s’ha d’invertir el capital o
l’intimisme i la quotidianitat
quin país s’ha d’arruïnar abans. “És ‘El parèntesi més llarg’ ha guanyat el Mercè Rodoreda
una paròdia, però no fem concessi-
ons amb els poderosos”, afirma
TALENT I AMBICIÓ
Grau. En un exercici de fregolisme, càrrec seu, picava a la porta on vi-
ell, Fermí Fernández i Paloma Ar- Fidel a la ironia però disposada a via l’escriptora i hi parlava.
Jordi Casanovas ha explorat la imaginar personatges des de zero
identitat catalana a Pàtria i a za interpreten fins a 20 personat- El parèntesi més llarg arrenca
ges, que són els conductors i po- per primera vegada, Tina Vallès ha amb un conte que Tina Vallès
Una història catalana, que es presentat El parèntesi més llarg
reestrena a la Sala Gran del nents de la reunió. L’espectacle, ba- considera programàtic: d’una
sat en fets reals –“no sabem si tot el (Proa). El recull es qüestiona situ- banda, la seva narradora, en
Teatre Nacional. FRANCESC MELCION acions quotidianes i domèstiques.
que diem és cert, però ho hem lle- Estrena comptes d’afegir “llet, cereals i
git”, garanteix Grau–, tracta temes L’autora aigua” a la llista de la compra es-
JORDI NOPCA
ve a la següent sense preguntar de seriosos però amb un to de cabaret: diu que amb criu una carta de comiat a la se-
què va l’obra. Aquesta garantia és vi- els actors trenquen la quarta paret BARCELONA. Quan Tina Vallès pen- va parella. “Aquell passatge que
tal. Això passa per controlar què des del principi i el muntatge inclou sa en els disset contes que integren aquest llibre diu «T’ho aboco tot sense signes
produïm i per tenir paciència. Això números musicals amb cançons ori- El parèntesi més llarg, guanyador de s’estrena i tu ja t’ho endreçaràs, i si hi ha res
costa més, si ets un teatre més gran. ginals a ritme de twist, xarleston, l’últim premi Mercè Rodoreda, “de debò” que no entens és que potser no ho
country i tango. imagina aquelles peces de roba “de en els contes has d’entendre i ja està» és un
I per què no creixeu vosaltres? ¿Us talla única” –mitjons, guants, sa- dels punts importants de tot el
heu plantejat llogar la Sala Tallers? La Sala Trono ocupa Barcelona marretes– que encaixen amb la ma- llibre”, assegura l’escriptora.
[Riu] No ens interessa, de moment. Bildelberg és una producció de la joria de compradors. Aquesta ha es- Escapada
Créixer ens ho hem plantejat, però tarragonina Sala Trono. Es va estre- tat una de les voluntats de l’autora a Personatges que dubten
“En lloc de
no ens va semblar viable econòmica- nar la temporada passada i se’n van l’hora de posar-se a escriure el quart fugir cap “En lloc de fugir cap enfora,
ment. De moment, la fórmula de ser- fer 50 funcions. “És l’obra que més llibre: aconseguir un seguit de nar- molts dels personatges del llibre
vir de laboratori i després treure les èxit ha tingut”, assegura el director racions que puguin arribar a molts enfora, molts fugen cap endins”, diu Vallès. La
obres a altres sales funciona. del teatre, Joan Negrié. A causa de lectors, ja sigui perquè inclouen si- personatges manera d’explicitar-ho en les
les retallades públiques, la sala es va tuacions amb què tothom pot ha- fugen cap narracions és a través dels monò-
¿T’imagines dirigint una sala co- plantejar el tancament el 2012. Van ver-se trobat, per la manera direc- endins” legs interiors: a Portabilitat, un
mercial o pública? decidir, com a mínim, celebrar en- ta com les explica o perquè el voca- home pateix un llarg viacrucis
Segons quina i qui ho proposi. És guany el desè aniversari fent pro- bulari utilitzat no fa cap lleig als amb una companyia telefònica,
una feina que no m’imaginava que duccions pròpies, que han sigut un col·loquialismes ni rebutja l’orali- després d’acceptar una oferta per
m’agradés tant i que em fes tanta èxit. Una carambola fa coincidir a tat. “Sento que amb El parèntesi més unificar la tarifa telefònica i in-
il·lusió que als altres els anés bé. Si Barcelona, a més de Bildelberg, El llarg m’estreno de debò en el conte ternet; a Rots, un noi espera el
es donés el cas, m’agrada pensar què don de las sirenas a la Sala Beckett i –diu l’escriptora–. Fins ara, el ma- metro durant més d’un quart
pot emocionar el públic, què pot ser Red Pontiac al Poliorama. “La crisi terial de base dels meus llibres ha- d’hora i a mesura que va perdent
útil per a la ciutat i per al país. pot ser un revulsiu”, diu Negrié.e via estat la realitat. Aquí, la vocació la paciència, els seus pensaments
principal és explicar històries: m’he es disparen cap al deliri; Crema
Com canviarà el teatre, la crisi? deixat portar més per mi mateixa i depilatòria explica l’espera d’una
Una ciutat com Barcelona ha d’obrir en certa manera m’he alliberat”. dona que fa cua al supermercat i
portes i donar claus. Ja no dic sub- Llicenciada en filologia catalana, imagina com serà la nit amb
vencions i ajudes. És normal que ara Vallès ha compaginat l’escriptura aquell “amic d’un amic” que se
els diners siguin per a altres àmbits, amb la traducció i la correcció. El suposa que va “assedegat de rela-
però hi ha espais buits i una gene- seu debut, L’aeroplà del Raval (La- cions sense compromís”.
ració de gent amb capacitat de ges- Breu) va arribar l’any 2006: la tria Hi ha dos contes on Vallès
tió, talent i ganes. La FlyHard no ha de textos del blog homònim perme- combina les situacions quotidi-
de ser a moltes sales: hi ha d’haver tia accedir a la narrativització del anes i domèstiques que descriu
moltes FlyHards. La cultura no seu entorn més pròxim, el del bar- amb un punt de crítica social. A
l’hem de fer necessària per decret, ri barceloní on vivia, que tornava a Pinter carrega “contra les rela-
ens hem de fer importants nosaltres ser escenari de bona part de les nar- cions poc sanes i interessades
per a la societat. Hi ha una genera- racions d’Un altre got d’absenta (La- que hi ha en el món de la cultu-
ció prèvia a la nostra en què hi havia Breu, 2012). Aquest volum que va ra barcelonina”. A Taxi, una do-
un cert divisme, artistes que consi- ser precedit per Maic (Baula, 2011), na que va de part li serveix per
deraven que pel fet de ser artistes una novel·la sobre un nen sense pa- “reivindicar un sentiment que
el país els havia de pagar la vida. Els re que arrencava d’una experiència quan ets a punt de ser pare o
artistes s’han de fer indispensables. real: el nen, que passava les tardes mare és molt freqüent i surt poc
És cosa nostra.e Els protagonistes de Bildelberg. sol a casa amb un germà disminuït a als llibres: la por”.e