SlideShare a Scribd company logo

Ressenya del llibre de Naguib Mahfuz "La batalla de Tebes"

Ressenya del llibre de Naguib Mahfuz "La batalla de Tebes" publicada en el número 49 de la revista L'illa de Bromera Edicions.

1 of 3
Download to read offline
REVISTA DE LLETRES




                     TA R D O R / 2 0 0 8 / N Ú M . 4 9 / 1 €

                       DOSSIER : TURQUIA A
                       FRANKFURT, L A LITERATURA
                       TURCA ES PRESENTA AL MÓN

                       ENTREVISTES :
                       CORNELIA FUNKE
                       ENRIC SENABRE

                       PERFIL : FRANCESC BODÍ

                       REPORTATGES:
                       ‘ELS FILLS DE LA MITJANIT ’
                       ‘LA BATALLA DE TEBES’
                       ‘PLAGIS’

                       AVANÇAMENT: ‘ALTRES COLORS’
S u m ari
    3   OPINIÓ                                                                                   E D I TO R I A L
    L a f u n c ió dels lli b res en la
    div u l g a c ió de la c i è n c ia m è di c a
    ed uard estivill
                                                                                               FRANKFURT,
    4
    l’ opinió de l A C R Í T I C A

    5   PERFIL
                                                                              LA LITERATURA CATALANA,
    f ran c es c b odí
    LO U R D E S TO L E D O                                                        LA LITERATURA TURCA
    6
    Flai xos                                                                                    I L’ICEBERG
    9
    el m illor b oo k er de la h istò ria
    j u li c apilla


    10     ENTREVISTA
                                                                           A     la presència, com a invitada, de la llengua i la cultura cata-
                                                                                 lanes en la fira del llibre internacional de Frankfurt de l’any
                                                                           passat li succeeix enguany, el 2008, la literatura turca. És a dir,
    c ornelia f u n k e                                                    la d’una cultura i una llengua amb un estat al darrere que la té
    e u g è nia m orer i serra
                                                                           com a emblema i que la defensa i la promociona com a símbol
    12     AVANÇAMENT                                                      d’identitat bàsic del seu poble, però que alhora –a pesar de la
    a lt r e s c o lo r s
                                                                           llarga i, en altre temps, esplendorosa història– no és en l’actua-
    13     QÜESTIONARI                                                     litat una de les cultures majoritàries amb una forta repercussió
    enri c sena b re
    ví c tor m ac eda
                                                                           mundial. Per tant, d’alguna manera, l’èxit o el fracàs –o la indi-
                                                                           ferència– de la projecció internacional que aconseguisca després
                                        dossier
                                                                           del seu pas per Frankfurt serà també un bon test per a valorar,
      turquia a frankfurt: la litera-                                      amb modèstia i realisme, la tasca de promoció feta l’any passat
      tura turca es presenta al món
    15                                                                     per la cultura i la literatura catalanes.
    tots els c olors de t u rq u ia                                             De fet, fer l’exercici de veure’ns en els altres pot ser també
    pere c alon g e                                                        un bon mètode per a interpretar com ens veuen a nosaltres i, en
    16                                                                     aquest sentit, hauríem de començar, potser, per preguntar-nos
    l’ ess è n c ia d ’ or h an pa m u k                                   què coneixem nosaltres, els occidentals –i en concret els lectors
    A L Í C I A TO L E D O                                                 en català–, de la literatura turca? Ah, sí, Orhan Pamuk! No de-
                                                                           bades va ser distingit amb el premi Nobel l’any 2006. I qui més?
    19     REPORTATGE                                                      Potser Nedim Gürsel i –tret d’algun especialista– poca cosa més.
    el planeta i t u                                                       I aquesta mateixa reflexió podríem fer respecte d’altres cultures
    c arol b orr à s
                                                                           i llengües –i sense eixir-nos-en d’Europa– amb, fins i tot, una
    20 R E P O R T A T G E                                                 administració estatal encarregada de vetlar per l’ús i pel conreu
    el nil , testi m oni de b atalles                                      literari. Què en sabem, per exemple, de la literatura albanesa
    a m b h istò ria                                                       tret d’Ismail Kadaré, o de l’hongaresa a més del nom de Sándor
    andrea r. llu c h
                                                                           Márai? I de la danesa o la flamenca?
    21 R E P O R T A T G E                                                      La resposta, evidentment, és sempre la mateixa: molt poc o
    pla g i a la vida , h o m enatg e a la                                 gens. Per això, convé partir d’aquesta realitat i ser ambiciosos
    L I T E R AT U R A
    pep lo z ano
                                                                           en els desitjos i modestos respecte de les possibilitats. És im-
                                                                           possible pretendre que els altres ens coneguen amb profunditat,
    22 Q U A D E R N S                  D’ANIMACIÓ LECTORA
                                                                           com també ho és que es facen lectors de tots els nostres –per
    la c i è n c ia m é s divertida
    per a j oves le c tors                                                 sort– nombrosos escriptors de narrativa, poesia, teatre, assaig...
    j oan andr é s                                                         L’estratègia ens obliga a seleccionar. Hem de promocionar la
                                                                           nostra literatura a l’exterior començant per la punta de l’iceberg
    24 Q U A D E R N S                  D’ANIMACIÓ LECTORA
    diversió de b ades !                                                   i això es fa iniciant aquesta selecció des de la nostra casa: llegint
    la b i b liote c a p ú b li c a , u n servei                           els nostres autors i destacant amb la nostra fidelitat de lectors
    g rat u ï t o b ert a tots                                             aquells que s’ho mereixen. Només d’aquesta manera els altres es
    25                                                                     fixaran en aquells escriptors i en aquelles obres que són represen-
    RESSENYES                                                              tatives d’una llengua, d’una cultura o d’una època. I si després
                                                                           hi ha sort –un Nobel com, per exemple, Saramago, per al por-
    29
    N OT Í C I E S                                                         tugués, o Mahfuz, per a l’àrab, o Pamuk, per al turc–, potser es
                                                                           despertarà l’interés per conéixer la resta. Això és el que fem ara,
2   30 el          retrovisor
    u na ale g ria liter à ria
                                                                           a Europa, amb la literatura turca. O no?
    FRANCESC CAL AFAT

    P O R TA D A : C O R N E L I A F U N K E . A R X I U S I R U E L A .
REPORTAT G E




                                        El Nil,
     testimoni de batalles
         amb història                                         A ndrea R . L lu c h




     «L a ciutat de les cent portes», així és com el                                 transporta amb l’essència de les grans novel·
     gran poeta grec Homer va descriure l’antiga                                     les èpiques. Un relat que ens permet conéixer
     ciutat de Tebes, per la seua enorme bellesa i ma-                               els se c rets millor g uardats per una de les
     jestuositat. I és precisament en aquesta ciutat                                 civilitzacions més enigmàtiques de la nostra
     egípcia on el Premi Nobel Naguib Mahfuz ens                                     història. Parlem de l’Imperi Faraònic.




     P    au, tranquil·litat... Un ambient càlid que
          t’abraça amb tanta força que t’impedeix avan-
     çar. Et quedes quiet, mirant al teu voltant i admi-
                                                                                      tracta d’una primera part que porta per títol «Se-
                                                                                      qenenre», en referència al monarca egipci que per
                                                                                      aquell temps governava el Baix Egipte. I és que els
     rant la grandiositat d’aquell paratge. Ens trobem a l’antiga          hikses, a canvi de regals i de favors, van deixar fins l’últim mo-
     ciutat de Tebes, que fins que va desaparéixer el 88 aC, va ser        ment que aquest reducte de poder egipci continuara vigent,
     centre neuràlgic de l’antic Imperi Faraònic. Palaus, edificis         fins que la situació es tornà insostenible i el faraó hikse ordenà
     monumentals i temples religiosos imponents es van instal·             envair Tebes i matar el monarca. «Deu anys després», la segona
     lar durant segles per aquestes terres a les vores del riu Nil.        part de la novel·la, la família del que fóra monarca de Tebes
     Aquesta magnificència li va valdre més d’una vegada el títol          inicia la venjança amb Ahmosis al capdavant. Una venjança
     de capital de l’Antic Egipte. Actualment, són tan sols alguns         que culmina en «La batalla d’Ahmosis», l’enfrontament que
     records els que queden d’aquella mítica ciutat que s’estén per        ens condueix a la conclusió d’una història amb final agredolç.
     les poblacions modernes de Luxor i Karnak. Records que
     l’autor de La batalla de Tebes, Naguib Mahfuz, aconsegueix                        Una història emocionant
     transformar en realitat. Així, com si d’un somni es tractara,
     el relat et permet tocar amb les mans la terra àrida de dins             Són molts els crítics que s’aventuren a afirmar la possi-
     dels jardins de palau. O sentir amb la planta dels peus la terra     bilitat que Naguib Mahfuz realment estiguera denunciant
     fèrtil llepada per les aigües del Nil.                               actes de colonialisme més actuals. Així, els hikses ben bé
                                                                          podrien ser els anglesos. Siga com siga, per a Mahfuz allò
                      Egipcis contra hikses                               important no era descriure la batalla de Tebes amb gran
                                                                          rigor històric, sinó bastir una obra que captivara des del
         La batalla de Tebes transcorre en el període de dominació        primer moment. Aventures, traïcions, amors impossibles,
     dels hikses, terme hel·lènic que significa ‘governants estran-       paisatges d’ensomni, descripcions al detall, llenguatge mi-
     gers’. I és que, a hores d’ara, encara no se sap amb precisió l’ori- nuciós... Un relat que té tots els ingredients necessaris per
     gen d’aquests governants que durant la xv i la xvi dinastia van      a ser una gran novel·la èpica. I és que no podíem esperar
     governar Egipte. Els hikses, tot i que s’adaptaren a la perfecció    menys d’aquest autor guardonat el 1988 amb el Premi No-
     als costums i la cultura egipcis, mai no van ser ben vistos pels     bel de Literatura. Juntament amb El lladre i els gossos; La
     seus subordinats. Durant el temps que va                                                 maledicció de Ra; Akhenaton, el rei heret-
     durar el seu mandat, l’hostilitat que impe-                                              ge; Radubis, i El carreró dels miracles, La
     rava entre ambdues civilitzacions era més
     que evident. Així, un rebull de sentiments
                                                       A     ventures, traïcions,             batalla de Tebes és la sisena novel·la que
                                                                                              Edicions Bromera edita d’aquest gran
     nacionalistes confrontats recorrien els car-          amors impossibles,                 escriptor.
     rers, les muntanyes, l’aigua del Nil i l’are-
     na del desert d’Egipte. Davant d’aquesta
                                                         paisatges d’ensomni...               LA BATALLA DE TEBES.

20   situació de crispació s’inicia la novel·la. Es            per a una gran                 NAGUIB MAHFUZ. BROMERA, 2008.


                                                             novel·la èpica

Recommended

La Revista d'ARA de la Bernat Metge
La Revista d'ARA de la Bernat MetgeLa Revista d'ARA de la Bernat Metge
La Revista d'ARA de la Bernat MetgeMarc Casellas
 
07.intervention sanchiz3
07.intervention sanchiz307.intervention sanchiz3
07.intervention sanchiz3llenguaoral
 
Entrevista a Jordi Casanovas
Entrevista a Jordi Casanovas Entrevista a Jordi Casanovas
Entrevista a Jordi Casanovas Alex Resta
 
Recursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 esoRecursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 esomcib
 
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoniProposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoniSara Buades
 
Treball hercules-poirot
Treball hercules-poirotTreball hercules-poirot
Treball hercules-poirotmjvercher
 
Ressenya del llibre "llegeix-me" de Paula Bonet i Amaia Crespo
Ressenya del llibre "llegeix-me" de Paula Bonet i Amaia CrespoRessenya del llibre "llegeix-me" de Paula Bonet i Amaia Crespo
Ressenya del llibre "llegeix-me" de Paula Bonet i Amaia CrespoAndrea R. Lluch
 

More Related Content

Similar to Ressenya del llibre de Naguib Mahfuz "La batalla de Tebes"

Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
NoucentismeLaura
 
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de  2n batxilleratCurs complet de llengua catalana de  2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxilleratjoanpol
 
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...joanpol
 
Serra d'or 638, febrer 2013 un trobador inquiet
Serra d'or   638, febrer 2013 un trobador inquietSerra d'or   638, febrer 2013 un trobador inquiet
Serra d'or 638, febrer 2013 un trobador inquietMireia Olivé Cristany
 
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Gemma Lluch
 
Joan frances mira andrés pellicer
Joan frances mira   andrés pellicerJoan frances mira   andrés pellicer
Joan frances mira andrés pellicerAmparo
 
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...BPIMMIGRACIO
 
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritPregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritSílvia Martínez
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraBiblioteca. Museu Marítim
 
Narcís oller la crítica!! paula, eva
Narcís oller la crítica!! paula, evaNarcís oller la crítica!! paula, eva
Narcís oller la crítica!! paula, evaimsosu
 
El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)
El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)
El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)Cgtmanresa Bages
 
Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticDavid Busquets
 
La lírica provençal
La lírica provençalLa lírica provençal
La lírica provençalsoniaturmarti
 

Similar to Ressenya del llibre de Naguib Mahfuz "La batalla de Tebes" (20)

Pdf online
Pdf onlinePdf online
Pdf online
 
Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de  2n batxilleratCurs complet de llengua catalana de  2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
 
Programació tardor 2102
Programació tardor 2102Programació tardor 2102
Programació tardor 2102
 
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adellAra llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
 
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
 
Serra d'or 638, febrer 2013 un trobador inquiet
Serra d'or   638, febrer 2013 un trobador inquietSerra d'or   638, febrer 2013 un trobador inquiet
Serra d'or 638, febrer 2013 un trobador inquiet
 
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
 
Joan frances mira andrés pellicer
Joan frances mira   andrés pellicerJoan frances mira   andrés pellicer
Joan frances mira andrés pellicer
 
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
 
la Karpe d'IES19
la Karpe d'IES19la Karpe d'IES19
la Karpe d'IES19
 
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritPregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
 
Blog planificación
Blog planificación Blog planificación
Blog planificación
 
Narcís oller la crítica!! paula, eva
Narcís oller la crítica!! paula, evaNarcís oller la crítica!! paula, eva
Narcís oller la crítica!! paula, eva
 
Deffinal red
Deffinal redDeffinal red
Deffinal red
 
El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)
El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)
El pèsol Negre. Número 7. Octubre-Novembre 2001 (2a època)
 
Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme polític
 
La lírica provençal
La lírica provençalLa lírica provençal
La lírica provençal
 

Ressenya del llibre de Naguib Mahfuz "La batalla de Tebes"

  • 1. REVISTA DE LLETRES TA R D O R / 2 0 0 8 / N Ú M . 4 9 / 1 € DOSSIER : TURQUIA A FRANKFURT, L A LITERATURA TURCA ES PRESENTA AL MÓN ENTREVISTES : CORNELIA FUNKE ENRIC SENABRE PERFIL : FRANCESC BODÍ REPORTATGES: ‘ELS FILLS DE LA MITJANIT ’ ‘LA BATALLA DE TEBES’ ‘PLAGIS’ AVANÇAMENT: ‘ALTRES COLORS’
  • 2. S u m ari 3 OPINIÓ E D I TO R I A L L a f u n c ió dels lli b res en la div u l g a c ió de la c i è n c ia m è di c a ed uard estivill FRANKFURT, 4 l’ opinió de l A C R Í T I C A 5 PERFIL LA LITERATURA CATALANA, f ran c es c b odí LO U R D E S TO L E D O LA LITERATURA TURCA 6 Flai xos I L’ICEBERG 9 el m illor b oo k er de la h istò ria j u li c apilla 10 ENTREVISTA A la presència, com a invitada, de la llengua i la cultura cata- lanes en la fira del llibre internacional de Frankfurt de l’any passat li succeeix enguany, el 2008, la literatura turca. És a dir, c ornelia f u n k e la d’una cultura i una llengua amb un estat al darrere que la té e u g è nia m orer i serra com a emblema i que la defensa i la promociona com a símbol 12 AVANÇAMENT d’identitat bàsic del seu poble, però que alhora –a pesar de la a lt r e s c o lo r s llarga i, en altre temps, esplendorosa història– no és en l’actua- 13 QÜESTIONARI litat una de les cultures majoritàries amb una forta repercussió enri c sena b re ví c tor m ac eda mundial. Per tant, d’alguna manera, l’èxit o el fracàs –o la indi- ferència– de la projecció internacional que aconseguisca després dossier del seu pas per Frankfurt serà també un bon test per a valorar, turquia a frankfurt: la litera- amb modèstia i realisme, la tasca de promoció feta l’any passat tura turca es presenta al món 15 per la cultura i la literatura catalanes. tots els c olors de t u rq u ia De fet, fer l’exercici de veure’ns en els altres pot ser també pere c alon g e un bon mètode per a interpretar com ens veuen a nosaltres i, en 16 aquest sentit, hauríem de començar, potser, per preguntar-nos l’ ess è n c ia d ’ or h an pa m u k què coneixem nosaltres, els occidentals –i en concret els lectors A L Í C I A TO L E D O en català–, de la literatura turca? Ah, sí, Orhan Pamuk! No de- bades va ser distingit amb el premi Nobel l’any 2006. I qui més? 19 REPORTATGE Potser Nedim Gürsel i –tret d’algun especialista– poca cosa més. el planeta i t u I aquesta mateixa reflexió podríem fer respecte d’altres cultures c arol b orr à s i llengües –i sense eixir-nos-en d’Europa– amb, fins i tot, una 20 R E P O R T A T G E administració estatal encarregada de vetlar per l’ús i pel conreu el nil , testi m oni de b atalles literari. Què en sabem, per exemple, de la literatura albanesa a m b h istò ria tret d’Ismail Kadaré, o de l’hongaresa a més del nom de Sándor andrea r. llu c h Márai? I de la danesa o la flamenca? 21 R E P O R T A T G E La resposta, evidentment, és sempre la mateixa: molt poc o pla g i a la vida , h o m enatg e a la gens. Per això, convé partir d’aquesta realitat i ser ambiciosos L I T E R AT U R A pep lo z ano en els desitjos i modestos respecte de les possibilitats. És im- possible pretendre que els altres ens coneguen amb profunditat, 22 Q U A D E R N S D’ANIMACIÓ LECTORA com també ho és que es facen lectors de tots els nostres –per la c i è n c ia m é s divertida per a j oves le c tors sort– nombrosos escriptors de narrativa, poesia, teatre, assaig... j oan andr é s L’estratègia ens obliga a seleccionar. Hem de promocionar la nostra literatura a l’exterior començant per la punta de l’iceberg 24 Q U A D E R N S D’ANIMACIÓ LECTORA diversió de b ades ! i això es fa iniciant aquesta selecció des de la nostra casa: llegint la b i b liote c a p ú b li c a , u n servei els nostres autors i destacant amb la nostra fidelitat de lectors g rat u ï t o b ert a tots aquells que s’ho mereixen. Només d’aquesta manera els altres es 25 fixaran en aquells escriptors i en aquelles obres que són represen- RESSENYES tatives d’una llengua, d’una cultura o d’una època. I si després hi ha sort –un Nobel com, per exemple, Saramago, per al por- 29 N OT Í C I E S tugués, o Mahfuz, per a l’àrab, o Pamuk, per al turc–, potser es despertarà l’interés per conéixer la resta. Això és el que fem ara, 2 30 el retrovisor u na ale g ria liter à ria a Europa, amb la literatura turca. O no? FRANCESC CAL AFAT P O R TA D A : C O R N E L I A F U N K E . A R X I U S I R U E L A .
  • 3. REPORTAT G E El Nil, testimoni de batalles amb història A ndrea R . L lu c h «L a ciutat de les cent portes», així és com el transporta amb l’essència de les grans novel· gran poeta grec Homer va descriure l’antiga les èpiques. Un relat que ens permet conéixer ciutat de Tebes, per la seua enorme bellesa i ma- els se c rets millor g uardats per una de les jestuositat. I és precisament en aquesta ciutat civilitzacions més enigmàtiques de la nostra egípcia on el Premi Nobel Naguib Mahfuz ens història. Parlem de l’Imperi Faraònic. P au, tranquil·litat... Un ambient càlid que t’abraça amb tanta força que t’impedeix avan- çar. Et quedes quiet, mirant al teu voltant i admi- tracta d’una primera part que porta per títol «Se- qenenre», en referència al monarca egipci que per aquell temps governava el Baix Egipte. I és que els rant la grandiositat d’aquell paratge. Ens trobem a l’antiga hikses, a canvi de regals i de favors, van deixar fins l’últim mo- ciutat de Tebes, que fins que va desaparéixer el 88 aC, va ser ment que aquest reducte de poder egipci continuara vigent, centre neuràlgic de l’antic Imperi Faraònic. Palaus, edificis fins que la situació es tornà insostenible i el faraó hikse ordenà monumentals i temples religiosos imponents es van instal· envair Tebes i matar el monarca. «Deu anys després», la segona lar durant segles per aquestes terres a les vores del riu Nil. part de la novel·la, la família del que fóra monarca de Tebes Aquesta magnificència li va valdre més d’una vegada el títol inicia la venjança amb Ahmosis al capdavant. Una venjança de capital de l’Antic Egipte. Actualment, són tan sols alguns que culmina en «La batalla d’Ahmosis», l’enfrontament que records els que queden d’aquella mítica ciutat que s’estén per ens condueix a la conclusió d’una història amb final agredolç. les poblacions modernes de Luxor i Karnak. Records que l’autor de La batalla de Tebes, Naguib Mahfuz, aconsegueix Una història emocionant transformar en realitat. Així, com si d’un somni es tractara, el relat et permet tocar amb les mans la terra àrida de dins Són molts els crítics que s’aventuren a afirmar la possi- dels jardins de palau. O sentir amb la planta dels peus la terra bilitat que Naguib Mahfuz realment estiguera denunciant fèrtil llepada per les aigües del Nil. actes de colonialisme més actuals. Així, els hikses ben bé podrien ser els anglesos. Siga com siga, per a Mahfuz allò Egipcis contra hikses important no era descriure la batalla de Tebes amb gran rigor històric, sinó bastir una obra que captivara des del La batalla de Tebes transcorre en el període de dominació primer moment. Aventures, traïcions, amors impossibles, dels hikses, terme hel·lènic que significa ‘governants estran- paisatges d’ensomni, descripcions al detall, llenguatge mi- gers’. I és que, a hores d’ara, encara no se sap amb precisió l’ori- nuciós... Un relat que té tots els ingredients necessaris per gen d’aquests governants que durant la xv i la xvi dinastia van a ser una gran novel·la èpica. I és que no podíem esperar governar Egipte. Els hikses, tot i que s’adaptaren a la perfecció menys d’aquest autor guardonat el 1988 amb el Premi No- als costums i la cultura egipcis, mai no van ser ben vistos pels bel de Literatura. Juntament amb El lladre i els gossos; La seus subordinats. Durant el temps que va maledicció de Ra; Akhenaton, el rei heret- durar el seu mandat, l’hostilitat que impe- ge; Radubis, i El carreró dels miracles, La rava entre ambdues civilitzacions era més que evident. Així, un rebull de sentiments A ventures, traïcions, batalla de Tebes és la sisena novel·la que Edicions Bromera edita d’aquest gran nacionalistes confrontats recorrien els car- amors impossibles, escriptor. rers, les muntanyes, l’aigua del Nil i l’are- na del desert d’Egipte. Davant d’aquesta paisatges d’ensomni... LA BATALLA DE TEBES. 20 situació de crispació s’inicia la novel·la. Es per a una gran NAGUIB MAHFUZ. BROMERA, 2008. novel·la èpica