Ressenya del llibre de Naguib Mahfuz "La batalla de Tebes" publicada en el número 49 de la revista L'illa de Bromera Edicions.

1. REVISTA DE LLETRES
TA R D O R / 2 0 0 8 / N Ú M . 4 9 / 1 €
DOSSIER : TURQUIA A
FRANKFURT, L A LITERATURA
TURCA ES PRESENTA AL MÓN
ENTREVISTES :
CORNELIA FUNKE
ENRIC SENABRE
PERFIL : FRANCESC BODÍ
REPORTATGES:
‘ELS FILLS DE LA MITJANIT ’
‘LA BATALLA DE TEBES’
‘PLAGIS’
AVANÇAMENT: ‘ALTRES COLORS’

2. S u m ari
3 OPINIÓ E D I TO R I A L
L a f u n c ió dels lli b res en la
div u l g a c ió de la c i è n c ia m è di c a
ed uard estivill
FRANKFURT,
4
l’ opinió de l A C R Í T I C A
5 PERFIL
LA LITERATURA CATALANA,
f ran c es c b odí
LO U R D E S TO L E D O LA LITERATURA TURCA
6
Flai xos I L’ICEBERG
9
el m illor b oo k er de la h istò ria
j u li c apilla
10 ENTREVISTA
A la presència, com a invitada, de la llengua i la cultura cata-
lanes en la fira del llibre internacional de Frankfurt de l’any
passat li succeeix enguany, el 2008, la literatura turca. És a dir,
c ornelia f u n k e la d’una cultura i una llengua amb un estat al darrere que la té
e u g è nia m orer i serra
com a emblema i que la defensa i la promociona com a símbol
12 AVANÇAMENT d’identitat bàsic del seu poble, però que alhora –a pesar de la
a lt r e s c o lo r s
llarga i, en altre temps, esplendorosa història– no és en l’actua-
13 QÜESTIONARI litat una de les cultures majoritàries amb una forta repercussió
enri c sena b re
ví c tor m ac eda
mundial. Per tant, d’alguna manera, l’èxit o el fracàs –o la indi-
ferència– de la projecció internacional que aconseguisca després
dossier
del seu pas per Frankfurt serà també un bon test per a valorar,
turquia a frankfurt: la litera- amb modèstia i realisme, la tasca de promoció feta l’any passat
tura turca es presenta al món
15 per la cultura i la literatura catalanes.
tots els c olors de t u rq u ia De fet, fer l’exercici de veure’ns en els altres pot ser també
pere c alon g e un bon mètode per a interpretar com ens veuen a nosaltres i, en
16 aquest sentit, hauríem de començar, potser, per preguntar-nos
l’ ess è n c ia d ’ or h an pa m u k què coneixem nosaltres, els occidentals –i en concret els lectors
A L Í C I A TO L E D O en català–, de la literatura turca? Ah, sí, Orhan Pamuk! No de-
bades va ser distingit amb el premi Nobel l’any 2006. I qui més?
19 REPORTATGE Potser Nedim Gürsel i –tret d’algun especialista– poca cosa més.
el planeta i t u I aquesta mateixa reflexió podríem fer respecte d’altres cultures
c arol b orr à s
i llengües –i sense eixir-nos-en d’Europa– amb, fins i tot, una
20 R E P O R T A T G E administració estatal encarregada de vetlar per l’ús i pel conreu
el nil , testi m oni de b atalles literari. Què en sabem, per exemple, de la literatura albanesa
a m b h istò ria tret d’Ismail Kadaré, o de l’hongaresa a més del nom de Sándor
andrea r. llu c h
Márai? I de la danesa o la flamenca?
21 R E P O R T A T G E La resposta, evidentment, és sempre la mateixa: molt poc o
pla g i a la vida , h o m enatg e a la gens. Per això, convé partir d’aquesta realitat i ser ambiciosos
L I T E R AT U R A
pep lo z ano
en els desitjos i modestos respecte de les possibilitats. És im-
possible pretendre que els altres ens coneguen amb profunditat,
22 Q U A D E R N S D’ANIMACIÓ LECTORA
com també ho és que es facen lectors de tots els nostres –per
la c i è n c ia m é s divertida
per a j oves le c tors sort– nombrosos escriptors de narrativa, poesia, teatre, assaig...
j oan andr é s L’estratègia ens obliga a seleccionar. Hem de promocionar la
nostra literatura a l’exterior començant per la punta de l’iceberg
24 Q U A D E R N S D’ANIMACIÓ LECTORA
diversió de b ades ! i això es fa iniciant aquesta selecció des de la nostra casa: llegint
la b i b liote c a p ú b li c a , u n servei els nostres autors i destacant amb la nostra fidelitat de lectors
g rat u ï t o b ert a tots aquells que s’ho mereixen. Només d’aquesta manera els altres es
25 fixaran en aquells escriptors i en aquelles obres que són represen-
RESSENYES tatives d’una llengua, d’una cultura o d’una època. I si després
hi ha sort –un Nobel com, per exemple, Saramago, per al por-
29
N OT Í C I E S tugués, o Mahfuz, per a l’àrab, o Pamuk, per al turc–, potser es
despertarà l’interés per conéixer la resta. Això és el que fem ara,
2 30 el retrovisor
u na ale g ria liter à ria
a Europa, amb la literatura turca. O no?
FRANCESC CAL AFAT
P O R TA D A : C O R N E L I A F U N K E . A R X I U S I R U E L A .

3. REPORTAT G E
El Nil,
testimoni de batalles
amb història A ndrea R . L lu c h
«L a ciutat de les cent portes», així és com el transporta amb l’essència de les grans novel·
gran poeta grec Homer va descriure l’antiga les èpiques. Un relat que ens permet conéixer
ciutat de Tebes, per la seua enorme bellesa i ma- els se c rets millor g uardats per una de les
jestuositat. I és precisament en aquesta ciutat civilitzacions més enigmàtiques de la nostra
egípcia on el Premi Nobel Naguib Mahfuz ens història. Parlem de l’Imperi Faraònic.
P au, tranquil·litat... Un ambient càlid que
t’abraça amb tanta força que t’impedeix avan-
çar. Et quedes quiet, mirant al teu voltant i admi-
tracta d’una primera part que porta per títol «Se-
qenenre», en referència al monarca egipci que per
aquell temps governava el Baix Egipte. I és que els
rant la grandiositat d’aquell paratge. Ens trobem a l’antiga hikses, a canvi de regals i de favors, van deixar fins l’últim mo-
ciutat de Tebes, que fins que va desaparéixer el 88 aC, va ser ment que aquest reducte de poder egipci continuara vigent,
centre neuràlgic de l’antic Imperi Faraònic. Palaus, edificis fins que la situació es tornà insostenible i el faraó hikse ordenà
monumentals i temples religiosos imponents es van instal· envair Tebes i matar el monarca. «Deu anys després», la segona
lar durant segles per aquestes terres a les vores del riu Nil. part de la novel·la, la família del que fóra monarca de Tebes
Aquesta magnificència li va valdre més d’una vegada el títol inicia la venjança amb Ahmosis al capdavant. Una venjança
de capital de l’Antic Egipte. Actualment, són tan sols alguns que culmina en «La batalla d’Ahmosis», l’enfrontament que
records els que queden d’aquella mítica ciutat que s’estén per ens condueix a la conclusió d’una història amb final agredolç.
les poblacions modernes de Luxor i Karnak. Records que
l’autor de La batalla de Tebes, Naguib Mahfuz, aconsegueix Una història emocionant
transformar en realitat. Així, com si d’un somni es tractara,
el relat et permet tocar amb les mans la terra àrida de dins Són molts els crítics que s’aventuren a afirmar la possi-
dels jardins de palau. O sentir amb la planta dels peus la terra bilitat que Naguib Mahfuz realment estiguera denunciant
fèrtil llepada per les aigües del Nil. actes de colonialisme més actuals. Així, els hikses ben bé
podrien ser els anglesos. Siga com siga, per a Mahfuz allò
Egipcis contra hikses important no era descriure la batalla de Tebes amb gran
rigor històric, sinó bastir una obra que captivara des del
La batalla de Tebes transcorre en el període de dominació primer moment. Aventures, traïcions, amors impossibles,
dels hikses, terme hel·lènic que significa ‘governants estran- paisatges d’ensomni, descripcions al detall, llenguatge mi-
gers’. I és que, a hores d’ara, encara no se sap amb precisió l’ori- nuciós... Un relat que té tots els ingredients necessaris per
gen d’aquests governants que durant la xv i la xvi dinastia van a ser una gran novel·la èpica. I és que no podíem esperar
governar Egipte. Els hikses, tot i que s’adaptaren a la perfecció menys d’aquest autor guardonat el 1988 amb el Premi No-
als costums i la cultura egipcis, mai no van ser ben vistos pels bel de Literatura. Juntament amb El lladre i els gossos; La
seus subordinats. Durant el temps que va maledicció de Ra; Akhenaton, el rei heret-
durar el seu mandat, l’hostilitat que impe- ge; Radubis, i El carreró dels miracles, La
rava entre ambdues civilitzacions era més
que evident. Així, un rebull de sentiments
A ventures, traïcions, batalla de Tebes és la sisena novel·la que
Edicions Bromera edita d’aquest gran
nacionalistes confrontats recorrien els car- amors impossibles, escriptor.
rers, les muntanyes, l’aigua del Nil i l’are-
na del desert d’Egipte. Davant d’aquesta
paisatges d’ensomni... LA BATALLA DE TEBES.
20 situació de crispació s’inicia la novel·la. Es per a una gran NAGUIB MAHFUZ. BROMERA, 2008.
novel·la èpica