2. És el bagatge lingüístic que rep un
aprenent en L2 a partir del qual pot
seleccionar, extreure’n regles i crear
un nou llenguatge que anirà
incorporant al seu sistema
interllengua (sense condicions òptimes
esdevindria un “soroll”).
OUTPUT
Producte lingüístic elaborat per
l’aprenent.
És una construcció que integra regles
de la L1 de l’aprenent, regles de la
llengua que s’està aprenent i regles
que no pertanyen a cap de les dues
llengües i que són producte del procés
d’aprenentatge.
INTERLLENGUA
Part de l’input que l’aprenent
selecciona i assimila.
INTAKE
INPUT
Glossari:
3. FACTORS MÉS INFLUENTS
EN L’ADQUISICIÓ DE LA L2
INPUT OUTPUT
Experiència rica de parla
CARACTERÍSTIQUES PERSON
Edat
Aptitud
Motivació
Actituds
Personalitat
Ús d’estratègies
INTERLLENGUA
En un ordre fixat
Amb errors que cal
corregir
En quantitat
De qualitat
4. INPUT
En quantitat
De qualitat
La quantitat de temps d’exposició a la L2
és més important si els inputs són
comprensibles per als nens i els permet
avançar cap a la seva interllengua.
La qualitat de l’input està relacionada amb
la possibilitat que l’alumne participe perquè
l’input s’adeqüe a les seues necessitats de
comprensió i d’expressió.
Les converses han de ser genuïnes (cal
evitar les pseudoconverses).
El professor ha de dominar la llengua (és el
model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil
amb la comunicació
5. OUTPUT
Experiència rica de parla
INTERLLENGUA
En un ordre fixat
Amb errors que cal
corregir
Hem de considerar l’output com la producció
lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes
que ha processat.
La memorització i la mecanització
d’estructures lingüístiques és una condició
necessària per a l’adquisició d’una L2
(comunicació i reflexió lingüística són
imprescindibles).
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí
(representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va des
de la seva L1 fins el domini de la L2.
En els primers estadis evolucionen
ràpidament.
L’ordre de les interllengües és el mateix per a
tots els parlants nous de la mateixa llengua (està
regit per universals lingüístics).
La variació en les interllengües pot ser
pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.
La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge
de la L2.
6. LA INTERLLENGUA
És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels
parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot
incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució,
utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual
s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les
noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser
descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.
No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un
sistema en ell mateix.
7. La interllengua és el concepte central del procés d’aprenentatge de segones
llengües.
El 1999, als EUA hi havia més de 600 estudis sobre la interllengua.
L’aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1
Podem afirmar que l’adquisició de la L1 no passa per l’etapa de la
interllengua.
Pla L1 L2
Neurofisiològi
c
Etapes privilegiades
Del domini automàtic al domini
voluntari
Cap etapa privilegiada
Del domini voluntari al domini
automàtic
Psicològic Motivacions profundes Motivacions superficials
Intel·lectual De l’experiència a la llengua De la llengua a l’experiència
Lingüístic Del discurs al sistema Del sistema al discurs
Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton
8. Tret ADQUISICIÓ DE LA L1 ADQUISICIÓ DE LA L2
Èxit Els xiquets usualment arriben a
dominar perfectament la L1
Els aprenents adults d’una L2 difícilment
arriben a dominar-la
Fracàs No n’hi ha L’èxit complet és estrany
Variació Poca variació en el grau d’èxit o
en la ruta d’aprenentatge
Els aprenents d’una L2 varien en l’èxit
general i en la ruta
Objectius La competència lingüística Els aprenents d’una L2 poden estar
satisfets amb una competència lingüística
menor que la L1 i/o més preocupats per la
fluïdesa que per la correcció
Fossilització Desconeguda Comuna, regressió (o retorn a estadis
anteriors del desenvolupament).
Intuïcions Els nens desenvolupen intuïcions
clares sobre la correcció
Els aprenents d’una L2 sovint són
incapaços de formar judicis gramaticals
clars
Instrucció No necessària Útil o necessària
Evidència
negativa
No es troba correcció i no és
necessària
La correcció és generalment útil o
necessària
Factors No hi són implicats de manera Tenen un paper important en la
Diferències entre els processos d’aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat.
10. Conseqüències didàctiques per a la correcció dels errors
que es produeixen en una interllengua
Visió més tolerant i comprensiva de l’error
L’error indica activitat encara que no siga reeixida
L’error hauria d’esdevenir un concepte positiu
Tots els errors no són dels alumnes (poden ser metodològics o
conseqüència de l’actuació didàctica)
No s’ha de corregir tot, cal seleccionar (fonamentalment allò que s’està
estudiant o que ja s’ha vist)
L’oral es pot enregistrar per provocar l’autopercepció de l’error
La correcció immediata és més eficaç
Cal corregir si és possible sense que es note
Els alumnes han de participar de la correcció
11. CARACTERÍSTIQUES
PERSONALS
Edat
Aptitud
Motivació
Actituds
Personalitat
Ús d’estratègies
Hi ha discrepàncies sobre si l’edat és o no un
factor que afecta l’adquisició d’una L2 (els més
xicotets aprenen millor la fonètica i els més grans
la sintaxi).
Sembla que la intel·ligència és una part
important de l’aptitud (però no l’única) i els
factors aptitudinals representen entre el 25 i el
50% de l’aprenentatge d’una llengua.
La motivació està molt relacionada amb l’èxit
de l’aprenentatge (tant la integradora com la
instrumental).
Les expectatives elevades dels professors sobre
les possibilitats dels alumnes augmenten tant la
motivació com el rendiment en la L2.
Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o
empatia influeixen en l’aprenentatge.
L’estil cognitiu o manera com es processa la
informació determina l’aprenentatge de la L2.
Les estratègies que usa l’alumne poden ser de
memòria, cognitives, afectives, socials, etc.
12. DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2
1. L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de
qualitat i en quantitat suficient.
2. La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
3. La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament
exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
4. En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta
d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació
del coneixement lingüístic.
5. Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a
continuació.
6. Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els
interessin.
7. Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
8. El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
9. La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
10. Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
