T.2. elements de la comunicació visual

11,563 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
11,563
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,674
Actions
Shares
0
Downloads
125
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T.2. elements de la comunicació visual

  1. 1. TEMA 2 ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL
  2. 2. ELEMENTS BÀSICS DE L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA Totes les imatges que veiem representades estan formades pels elements bàsics de l'expressió plàstica; el punt, la línea, el pla, la textura i el color. Aquests elements, sols o combinats, constitueixen un llenguatge propi amb les seves normes específiques i permeten a l'autor transmetre idees, sensacions o sentiments als altres.
  3. 3. És important estudiar les característiques i regles fonamentals dels elements plàstics per a expressar el nostre propi llenguatge plàstic amb eficàcia.
  4. 4. 1. EL PUNT El punt és l'element d'expressió plàstica més simple i petit. La primera finalitat del punt és indicar una posició. Encara que habitualment el punt es considera redó, es pot representar amb diferents formes segons la funció que tingui; per exemple, els punts gramaticals dels textos són quadrats i petits per no distreure l'atenció. Tanmateix, el punt gràfic emprat plàsticament pot tenir superfície i els contorns irregulars.
  5. 5. Es considera que una forma és un punt quan ocupa un espai molt menut sobre la superfície en què es dibuixa. Si sobrepassa una certa grandària, en comparació a les altres formes que l'envolten, es considera un pla.
  6. 6. Capacitat expressiva del punt El punt té una capacitat il·limitada per a representar imatges i expressar idees i emocions.per això s'usen diversos efectes visuals com la concentració, en què es distancien els uns dels altres. El punt té, a més una gran força d'atracció visual, raó per la qual és molt eficaç com a element compositiu i com a signe d'indicació.
  7. 7. Observa en aquesta reproducció com els caps dels personatges actuen com si foren punts que dirigeixen la nostra atenció per tota l'escena.
  8. 8. Capacitat tridimensional del punt Variant adequadament les dimensions del punt les formes i els colors, es poden crear efectes visuals de profunditat espaial i de volum.
  9. 9. 2. La linea Si a partir d'un punt movem el llapis en qualsevol direcció, el resultat és una línia. Per això, la línia es defineix com un punt en moviment. La forma, el gruix i la textura de la línia depenen dels materials i de la manera com s'usen. Aquestes característiques estructurals compleixen diferents funcions i permeten a l'autor crear diferents sensacions visuals com ara profunditat, equilibri, força, suavitat, etc.
  10. 10. Classificació de les línies Segons l'estructura, les línies es poden classificar en línies simples i línies compostes
  11. 11. Classificació de les línies Segons l'estructura les línies es poden classificar en línies simples i línies compostes. A. Línees simples, són les formades per un sol traç, ja sigui recte o corba. Es perceben directament, d'una sola mirada. B. Línees compostes, estan formades per fragments de dues o més línies rectes o corbes. Si volem visualitzar-les bé, hem de desplaçar la vista en diferents direccions . Una linea composta pot ser trencada, ondulada o mixta.
  12. 12. B.1. Línees trencades, estan formades amb fragments de línees rectes
  13. 13. B.2. Línees ondulades, estan formades amb fragments de línees corbes
  14. 14. B.3. Línees mixtes, estan formades amb fragments de línees rectes i corbes
  15. 15. CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA LÍNEA Les línies es poden traçar en distintes direccions: vertical, horitzontal i inclinada (diagonal). Cadascuna d'aquestes direccions te un valor expressiu diferent. Línees verticals: la direcció vertical comunica un moviment ascendent o descendent, segons com s'usi. Produeix una sensació de visual creixement, d'elevació i d'equilibri
  16. 16. Línees horitzontals: la direcció horitzontal produeix sensacions visuals d'estabilitat, de calma i d'assossec; però un ús excessiu d'aquestes línies en un dibuix pot resultar monòtom.
  17. 17. Línees obliqües o inclinades: la direcció inclinada transmet el màxim grau d'inestabilitat i de moviment. Aquests dos aspectes donen a les línies inclinades un efecte visual de dinamisme.
  18. 18. 3. El pla o la forma Un pla és una superfície de dues dimensions; alçària i amplària, i té posició i direcció en l'espai. Teòricament el pla és inifinit, però per a poder descriure'l visualment se li posem límits i això dóna lloc a les formes planes.
  19. 19. Classificació de les formes planes Poden ser de dues classes: geomètriques i orgàniques. A. Les formes geomètriques obeeixen a lleis matemàtiques. És per això que tenen una gran capacitat per a produir sensacions visuals d'ordre i d'estabilitat. Hi ha tres formes planes geomètriques bàsiques: el cercle, el quadrat i el triangle equilàter.
  20. 20. B. Les formes orgàniques obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites aparences. La sensació visual que produeixen és de més dinamisme que la de les formes geomètriques.
  21. 21. Capacitat tridimensional del pla Una de les funcions principals del pla consisteix en crear volum. Això ho aconsegueix mitjançant la unió de diverses formes planes en diferents direccions. El volum té tres direccions: alçària, amplària i profunditat, i es pot representar sobre una superfície plana (dues dimensions) usant els elements plàstics de manera adequada i amb diferents recursos gràfics.
  22. 22. 4. La textura La textura és una qualitat de les superfícies deguda a l'estructura material de l'objecte i que produeix diferents sensacions visuals i tàctils. Podem distingir entre textures llises, suaus, aspres, granulades i rugoses. Per exemple, la superfície de la seda és llisa i suau, i l'escorça d'un arbre és aspra i rugosa. Els artistes usen les textures com un altre element plàstic per aconseguir més expressivitat en les seves obres.
  23. 23. Classificació segons l'orígen Segons l'origen, podem classificar les textures en Textures naturals, aquelles que es troben en la natura. Textures artificials, aquelles que són elaborades per l'ésser humà de manera manual o mecànica.
  24. 24. Textures tàctils Són aquelles que només es poden percebre mitjançant el sentit del tacte. En la representació plàstica, siga de pintura o d'escultura, es produeixen molts efectes de textures tàctils combinant diferents materials o elaborant superfícies amb els relleus desitjats.
  25. 25. Textures visuals Són aquelles que només es poden percebre mitjançant el sentit de la vista. Reben també el nom de textures gràfiques, perquè es tracta de fotografies o de representacions gràfiques sobre paper o un altre material.
  26. 26. Tècnica del frottage (fregament) La textura d'algunes superfícies es pot reproduir mitjançant la tècnica del frottage o fregament. Per això es col·loca un paper sobre el relleu de la superfície i s'hi passa de manera insistent un llapis de grafit o de color, de mina blana, pressionant- lo regularment amb línies molt juntes fins a obtenir la reproducció desitjada.

×