Des del Megaron Micènic a la Mesquita Islàmica: evolució i tipologia dels temples de l'art clàssic i medieval.

1. MEGARON MICÈNIC

3. VARIANTS DEL TEMPLE GREC

5. Basíl·lica romana: era un espai on els ciutadans es reunien amb múltiples funcions
(com a mercat, administració de justícia, transaccions...).
Les característiques d'aquests edificis eren:
● Edifici de planta rectangular compost per 3 o 5 naus separades per columnes (en general, la
central més ampla que les laterals).
● Una exedra o absis (o 2 en algun cas) on se situava el tribunal.
● La nau central s'eleva en altura per deixar pas a la il·luminació directa a força de finestres.
● Les cobertes solen ser a dues aigües i en fusta.

8. La basí­lica paleocristiana en general constava
de tres parts: un atri d'accés, el cos de la basí­
lica longitudinal, dividit en tres o cinc naus
separades per columnes, la nau central sempre
solia tenir més altura, mentre sobre les naus
laterals de vegades tenien unes galeries o
tribunes anomenades “matroneo” especialment
realitzades per a les dones.
En el presbiteri, se situava l'altar. La capçalera
estava ocupada per un absis cobert amb una
cúpula d'una cambra d'esfera. Els no batejats
ocupaven un lloc davant la porta de la basílica
anomenat atri o nàrtex on solia haver­hi una gran
pila d'aigua per les ablucions.
La coberta en la construcció de la
basílica paleocristiana primitiva acostumava a
ser a dues aigües amb coberta de fusta, poc
pesada, per la qual cosa els seus murs eren
completament llisos i no hi havia necessitat de
construir contraforts.
La llum exterior provenia de grans finestres
obertes en les parets laterals i de la part alta de
la nau central pel claristori. Molts dels materials
emprats com les columnes i capitells van ser
aprofitats d'altres edificis romans.

10. Arquitectura bizantina

11. 1. Haram: La sala d'oració; és l'habitació principal de la mesquita; és més ampla que llarga, d'acord amb l'ordenament de l'oració
col·lectiva durant la qual els fidels ocupen files paral·leles mirant en direcció a la Meca. En algunes mesquites de gran tamany
existeix un pati que, arribat el cas, pot acollir a altres fidels que no caben a l'interior.
2. Sahn (Pati): un espai a cel obert envoltat de galeries o pòrtics, situat en la meitat nord o nord-oest de la mesquita. En ell pot
haver-hi una font per realitzar les abluciones menors, un aljub amb un pou i arbres, que a Còrdova són tarongers i palmeres. La
façana de la sala d'oració està oberta a ell mitjançant grans arcs.
3. El minbar: És el púlpit sobre el qual se situa l'imant durant la predicació dels divendres. Per a altres dies o altres menesters
existeix una altra tribuna diferent.
4. El mihrab: És una fornícula construïda en el mur per indicar la direcció a la Meca. Ocupa un lloc destacat, visible des de tot
l'haram.
5. El minaret: La crida a l'oració és pronunciada pel muetzí des de l'alt d'aquesta torre que flanqueja tots els edificis religiosos
musulmans.
6. Quibla: mur del fons a on s'obre una cavitat anomenada mihrab just on conflueixen perpendicularment l'eix litúrgic virtual i el pla
del mur. La quibla se orientarà cap a la Meca basant-se en la sura 2, 145 del Corà: “ Al resar torna el teu rostre cap a la Mesquita
Sagrada. A on sigui que estigueu, oh musulmans! tornau el vostre rostre cap a ella"
7. Font de les ablucions: A l'entrada de totes les mesquites hi ha instal·lades fonts i piles d'aigua. Els fidels han de procedir a
les ablucions rituals abans d'entrar en el recinte de l'haram.