SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
MEGARON MICÈNIC
VARIANTS DEL TEMPLE GREC
Basíl·lica romana: era un espai on els ciutadans es reunien amb múltiples funcions
(com a mercat, administració de justícia, transaccions...).
Les característiques d'aquests edificis eren:
● Edifici de planta rectangular compost per 3 o 5 naus separades per columnes (en general, la
central més ampla que les laterals).
● Una exedra o absis (o 2 en algun cas) on se situava el tribunal.
● La nau central s'eleva en altura per deixar pas a la il·luminació directa a força de finestres.
● Les cobertes solen ser a dues aigües i en fusta.
La basí­lica paleocristiana en general constava
de tres parts: un atri d'accés, el cos de la basí­
lica longitudinal, dividit en tres o cinc naus
separades per columnes, la nau central sempre
solia tenir més altura, mentre sobre les naus
laterals de vegades tenien unes galeries o
tribunes anomenades “matroneo” especialment
realitzades per a les dones.
En el presbiteri, se situava l'altar. La capçalera
estava ocupada per un absis cobert amb una
cúpula d'una cambra d'esfera. Els no batejats
ocupaven un lloc davant la porta de la basílica
anomenat atri o nàrtex on solia haver­hi una gran
pila d'aigua per les ablucions.
La coberta en la construcció de la
basílica paleocristiana primitiva acostumava a
ser a dues aigües amb coberta de fusta, poc
pesada, per la qual cosa els seus murs eren
completament llisos i no hi havia necessitat de
construir contraforts.
La llum exterior provenia de grans finestres
obertes en les parets laterals i de la part alta de
la nau central pel claristori. Molts dels materials
emprats com les columnes i capitells van ser
aprofitats d'altres edificis romans.
Arquitectura bizantina
1. Haram: La sala d'oració; és l'habitació principal de la mesquita; és més ampla que llarga, d'acord amb l'ordenament de l'oració
col·lectiva durant la qual els fidels ocupen files paral·leles mirant en direcció a la Meca. En algunes mesquites de gran tamany
existeix un pati que, arribat el cas, pot acollir a altres fidels que no caben a l'interior.
2. Sahn (Pati): un espai a cel obert envoltat de galeries o pòrtics, situat en la meitat nord o nord-oest de la mesquita. En ell pot
haver-hi una font per realitzar les abluciones menors, un aljub amb un pou i arbres, que a Còrdova són tarongers i palmeres. La
façana de la sala d'oració està oberta a ell mitjançant grans arcs.
3. El minbar: És el púlpit sobre el qual se situa l'imant durant la predicació dels divendres. Per a altres dies o altres menesters
existeix una altra tribuna diferent.
4. El mihrab: És una fornícula construïda en el mur per indicar la direcció a la Meca. Ocupa un lloc destacat, visible des de tot
l'haram.
5. El minaret: La crida a l'oració és pronunciada pel muetzí des de l'alt d'aquesta torre que flanqueja tots els edificis religiosos
musulmans.
6. Quibla: mur del fons a on s'obre una cavitat anomenada mihrab just on conflueixen perpendicularment l'eix litúrgic virtual i el pla
del mur. La quibla se orientarà cap a la Meca basant-se en la sura 2, 145 del Corà: “ Al resar torna el teu rostre cap a la Mesquita
Sagrada. A on sigui que estigueu, oh musulmans! tornau el vostre rostre cap a ella"
7. Font de les ablucions: A l'entrada de totes les mesquites hi ha instal·lades fonts i piles d'aigua. Els fidels han de procedir a
les ablucions rituals abans d'entrar en el recinte de l'haram.

More Related Content

What's hot (19)

El monestir de Sant Pere de R odes
El monestir de Sant Pere de R odesEl monestir de Sant Pere de R odes
El monestir de Sant Pere de R odes
 
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de LleidaSeu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida
 
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de CardonaSant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
 
La catedral de santiago
La catedral de santiago La catedral de santiago
La catedral de santiago
 
Amfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de TarracoAmfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de Tarraco
 
Sagrada familia mar
Sagrada familia marSagrada familia mar
Sagrada familia mar
 
Santa Maria del Mar
Santa Maria del MarSanta Maria del Mar
Santa Maria del Mar
 
Conjunt de la Seu Vella de Lleida
Conjunt de la Seu Vella de LleidaConjunt de la Seu Vella de Lleida
Conjunt de la Seu Vella de Lleida
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 
Hist. Catalunya: Seu vella
Hist. Catalunya: Seu vellaHist. Catalunya: Seu vella
Hist. Catalunya: Seu vella
 
Monestir de Poblet
Monestir de PobletMonestir de Poblet
Monestir de Poblet
 
LaSeu Vella
LaSeu VellaLaSeu Vella
LaSeu Vella
 
El Palau Reial Major
El Palau Reial MajorEl Palau Reial Major
El Palau Reial Major
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a  França i a EspanyaIntroducció a l'arquitectura gòtica a  França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
 
Catedral de girona
Catedral de gironaCatedral de girona
Catedral de girona
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
La Maison Carrée
La Maison CarréeLa Maison Carrée
La Maison Carrée
 

Similar to Comparativa temples

Espais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'esglésiaEspais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'esglésiakissimaSillah
 
Espais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'esglésiaEspais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'esglésiakissimaSillah
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaPilar Alvarez
 
Les esglèsies de sant pere
Les esglèsies de sant pereLes esglèsies de sant pere
Les esglèsies de sant pereghofranelkniez
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletJulia Valera
 
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanyagueste3f2c
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalLourdes Escobar
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànicneusgr
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESManel Cantos
 
Dossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoDossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoInfant Jesús
 

Similar to Comparativa temples (20)

Espais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'esglésiaEspais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'església
 
Espais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'esglésiaEspais sagrats: La mesquita i l'església
Espais sagrats: La mesquita i l'església
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 
Mesquita de Cordova
Mesquita de CordovaMesquita de Cordova
Mesquita de Cordova
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Les esglèsies de sant pere
Les esglèsies de sant pereLes esglèsies de sant pere
Les esglèsies de sant pere
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de poblet
 
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ 35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ
 
Besalú
BesalúBesalú
Besalú
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
 
Dossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoDossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_eso
 
Esglesies de sant pere
Esglesies de sant pereEsglesies de sant pere
Esglesies de sant pere
 

More from Victoriamedia (20)

Projecte exquisit
Projecte exquisitProjecte exquisit
Projecte exquisit
 
Gèneres i formats tv
Gèneres i formats tvGèneres i formats tv
Gèneres i formats tv
 
Western luis
Western luisWestern luis
Western luis
 
Genere fantastic ivan
Genere fantastic ivan Genere fantastic ivan
Genere fantastic ivan
 
Oficis de cinema
Oficis de cinemaOficis de cinema
Oficis de cinema
 
Man ray
Man rayMan ray
Man ray
 
Richard avedon
Richard avedonRichard avedon
Richard avedon
 
Annie Leibovitz
Annie LeibovitzAnnie Leibovitz
Annie Leibovitz
 
Sebastiao Salgado
Sebastiao SalgadoSebastiao Salgado
Sebastiao Salgado
 
Ouka Leele
Ouka LeeleOuka Leele
Ouka Leele
 
Dorothea lange
Dorothea lange Dorothea lange
Dorothea lange
 
Toni Catany
Toni CatanyToni Catany
Toni Catany
 
Andre kertesz
Andre kertesz Andre kertesz
Andre kertesz
 
Brassaï
Brassaï Brassaï
Brassaï
 
Anatomia artística
Anatomia artísticaAnatomia artística
Anatomia artística
 
Gèneres tv entreteniment
Gèneres tv entretenimentGèneres tv entreteniment
Gèneres tv entreteniment
 
Format tv entreteniment
Format tv entretenimentFormat tv entreteniment
Format tv entreteniment
 
Imatges constructivisme rus
Imatges constructivisme rusImatges constructivisme rus
Imatges constructivisme rus
 
Composició
ComposicióComposició
Composició
 
Història de la imatge
Història de la imatgeHistòria de la imatge
Història de la imatge
 

Comparativa temples

  • 2.
  • 4.
  • 5. Basíl·lica romana: era un espai on els ciutadans es reunien amb múltiples funcions (com a mercat, administració de justícia, transaccions...). Les característiques d'aquests edificis eren: ● Edifici de planta rectangular compost per 3 o 5 naus separades per columnes (en general, la central més ampla que les laterals). ● Una exedra o absis (o 2 en algun cas) on se situava el tribunal. ● La nau central s'eleva en altura per deixar pas a la il·luminació directa a força de finestres. ● Les cobertes solen ser a dues aigües i en fusta.
  • 6.
  • 7.
  • 8. La basí­lica paleocristiana en general constava de tres parts: un atri d'accés, el cos de la basí­ lica longitudinal, dividit en tres o cinc naus separades per columnes, la nau central sempre solia tenir més altura, mentre sobre les naus laterals de vegades tenien unes galeries o tribunes anomenades “matroneo” especialment realitzades per a les dones. En el presbiteri, se situava l'altar. La capçalera estava ocupada per un absis cobert amb una cúpula d'una cambra d'esfera. Els no batejats ocupaven un lloc davant la porta de la basílica anomenat atri o nàrtex on solia haver­hi una gran pila d'aigua per les ablucions. La coberta en la construcció de la basílica paleocristiana primitiva acostumava a ser a dues aigües amb coberta de fusta, poc pesada, per la qual cosa els seus murs eren completament llisos i no hi havia necessitat de construir contraforts. La llum exterior provenia de grans finestres obertes en les parets laterals i de la part alta de la nau central pel claristori. Molts dels materials emprats com les columnes i capitells van ser aprofitats d'altres edificis romans.
  • 9.
  • 11. 1. Haram: La sala d'oració; és l'habitació principal de la mesquita; és més ampla que llarga, d'acord amb l'ordenament de l'oració col·lectiva durant la qual els fidels ocupen files paral·leles mirant en direcció a la Meca. En algunes mesquites de gran tamany existeix un pati que, arribat el cas, pot acollir a altres fidels que no caben a l'interior. 2. Sahn (Pati): un espai a cel obert envoltat de galeries o pòrtics, situat en la meitat nord o nord-oest de la mesquita. En ell pot haver-hi una font per realitzar les abluciones menors, un aljub amb un pou i arbres, que a Còrdova són tarongers i palmeres. La façana de la sala d'oració està oberta a ell mitjançant grans arcs. 3. El minbar: És el púlpit sobre el qual se situa l'imant durant la predicació dels divendres. Per a altres dies o altres menesters existeix una altra tribuna diferent. 4. El mihrab: És una fornícula construïda en el mur per indicar la direcció a la Meca. Ocupa un lloc destacat, visible des de tot l'haram. 5. El minaret: La crida a l'oració és pronunciada pel muetzí des de l'alt d'aquesta torre que flanqueja tots els edificis religiosos musulmans. 6. Quibla: mur del fons a on s'obre una cavitat anomenada mihrab just on conflueixen perpendicularment l'eix litúrgic virtual i el pla del mur. La quibla se orientarà cap a la Meca basant-se en la sura 2, 145 del Corà: “ Al resar torna el teu rostre cap a la Mesquita Sagrada. A on sigui que estigueu, oh musulmans! tornau el vostre rostre cap a ella" 7. Font de les ablucions: A l'entrada de totes les mesquites hi ha instal·lades fonts i piles d'aigua. Els fidels han de procedir a les ablucions rituals abans d'entrar en el recinte de l'haram.