Anàlisi "Narracions" d'Espriu.

1. “POTSER CONTAT DE
NOU AMB
PARSIMÒNIA”
01/04/2020

2. La guerra com un afer èpic
En origen, aquest conte era
destinat a un pròleg de la
traducció de Carles Riba a La
cançó d’amor i de mort del
corneta Christoph Rilke .
Espriu fa una criítica a la poesia
de Rainer Maria Rilke, des de la
perspectiva d’una ficció
narrativa.

3. L’objectiu d’Espriu
És la desmitificació de la història romàntica del corneta Rilke, avantpassat del
poeta.
Fa una narració detallada i minuciosa com a erudit historiador que fou Espriu, en
el conflicte entre l’imperi austríac i l’imperi otomà al llarg de la 2a meitat del segle
XVII.
Espriu estableix nous paràmetres d’aquella guerra, ja que aquí combaten els dos
poetes: l’austríac Rainer Maria Rilke i el turc Nazim Hikmet. L’autor per raons
estètiques declararà vencedor el turc.

4. Epopeia
Per als austríacs, aquesta guerra té dimensions
d’epopeia: els turcs ataquen l’imperi austríac, aquests
resisteixen l’envit, fins la caiguda de la fortalesa de
Neuthausel. L’imperi tremola, però els turcs, preveient
una derrota a causa de la neu, es retiren als quarters
d’hivern. Els austríacs es refan I guanyen a Sanct-
Gotthard, establint una treva de 20 anys.

5. La guerra segons Espriu
On Rilke, el poeta, posa accents èpics de glòria,
Espriu respon amb implacable ironia.
Per a l’autor, la guerra no és mai una
heroïcitat nacional, sinó una catàstrofe
que destrossa la vida de molts
infeliços que no en tenen la culpa.

6. El jove corneta Christoph von Rilke
Enmig de grans gestes (poètiques)
i grans gestos, el jove corneta
Christoph von Rilke va morir
després d’una cavalcada furiosa,
sense heroïcitats. La mare va rebre
la notícia per la primavera.

7. La Lliçó final
La lliçó final és la mort: l’única amant que li restarà a l’adolescent:
“Avui el corneta és amb una dama (la mort) en una cambra molt
obscura, però els amants es fan claror als rostres amb els somriures,
palpen davant d’ells com uns cecs i troben l’altre com una porta” és
una cita de La cançó d’amor i mort del corneta Christoph Rilke.
“La cambra de la torre és fosca però ells es fan claror a la cara amb
llurs somriures, Palpen davant d’ells com uns cecs i troben l’altre com
una porta” Traducció de Carles Riba.