5. UN DIÀLEG
NARRATIU
◦ EN UNA NARRACIÓ LES VEUS DELS
PERSONATGES PARLEN A TRAVÉS DEL DIÀLEG.
◦ Exemple
◦ El batlle, molt content, va dir que farien una gran festa al
mig de la plaça amb un castell de focs artificials, i van
convidar l'home de la flauta a veure-ho.
◦ –Sí, sí, molt bé –va dir l'home–; però de primer jo
voldria els meus deu mil francs.
6. Verbs introductoris d’un diàleg
Declarar o respondre: assegurar, manifestar,
confessar, contestar.
Preguntar o requerir: demanar, insistitur
reclamar, interrogar.
Ordenar o exhortar: manar, exigir, suplicar.
7. Estil directe i Estil indirecte
Directe
◦ La veu del narrador reprodueix directament la
veu dels personatges, per reproduir fidelment
les seves paraules.
◦ Exemple:
◦ El batlle, molt content, va dir:
◦ –Farem una gran festa al mig de la plaça
amb un castell de focs artificials. Et
convidem a veure-ho.
◦ –Sí, sí, molt bé –va respondre l’home–;però
de primer jo voldria els meus deu mil
francs.
Indirecte
◦ La veu del narrador reprodueix
indirectament la veu dels personatges.
◦ Exemple:
◦ El batlle, molt content, va dir que farien
una gran festa al mig de la plaça amb
un castell de focs artificials, i van
convidar l’home de la flauta a veure-ho.
◦ L’home va respondre que hi aniria, però
primer volia els deu mil francs que li
havien promès.
8. Canvis d’estil directe a estil indirecte
Directe
“Dona’m els meus diners”
El flautista va dir:
“Doneu-me els deu mil francs”.
“Us donaré els deu mil francs”
“Veniu aquí”
“Per què hi ha rates en aquesta vila”
Demà
Avui
Indirecte
◦ El batlle demana que li donin els seus diners.
◦ El flautista va dir que li donés els deu mil francs.
◦ El batlle va dir al flautista que li donaria deu mil
francs.
◦ El batlle va dir que anessin cap allà.
◦ Els forasters preguntaven perquè hi havia rates
en aquella vila.
◦ L’endemà
◦ Aquell mateix dia.
10. Demostratius
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-
lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-
lo (quatre ratolins)
Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com
a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i
nombre.
Els determinants limiten el significat del nom,el precisen i
defineixen. En un sintagma nominal el determinant fa la funció
d’especficiador: Aquella tonada tan deliciosa.
11. Demostratius:
Indiquen si una persona és a prop o lluny de la persona que parla. Per tant, indiquen proximitat o
llunyania:
Aquest/a
Aquells/aquelles
Recorda:
això i allò són pronoms demostratius neutres.20
Aquí I allà són adverbis que indiquen lloc.
12. Possessius:
Indiquen de sui són o depenen les persones o coses.
1 Posseïdor:
Meu,teu, seu, meva, meus, meves, seves.
Més d’un posseïdor:
Nostre/vostre/seu
Nostres/vostres/seus
Amb article definit:
És el meu amic
Sense article definit:
És un amic meu
14. VERBS: EL CONDICIONAL
Condició: Si pogués
m’apuntaria a natació.
Fet probable: Crec que el
partit ara no el
guanyaríem.
Demanar/donar consells:
Tu ho faries? No, jo no
ho faria.
15. Activitat opcional d’ampliació: dictat bloc 5, 2.
L’activitat és per millorar
l’ortogafia, no influeix en la
nota, però sí en la millora
de l’escriptura.
Bloc 5, trobareu dos dictats,
qui vulgui qui intenti fer o al
blink o a la llibreta el dictat
2 “Dracs orientals”.
Qui decideix fer-lo, que
m’escrigui per dir-me si ha
fet faltes ortogràfiques o no.