Anàlisi de "Narracions" d'Espriu.

1. “TÒPIC” 06/03/2020

2. COM UNA
TRAGÈDIA
El personatge Eleuteri era real, un amic
d’infantesa d’Arenys de Mar d’Espriu, que es deia
Joan Rogés i Valls, que morí mentre treballava
atrapat amb una màquina que li va tallar l’artèria
femoral, i per tant, va morir desagnat.
Es percep la tristesa de l’autor, a través del
narrador intern, que esdevé un amic del difunt, un
personatge del mite de Sinera.

3. METÀFORES
ESPRIUANES
Durant la nit de vetlla del cadàver: “Tots acatàvem aquell marbre
noble, el clapoteig tan nou en el silenci, a l’altra banda.”
Espriu va dedicar poemes a la mort de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
“Marbre”: tema mort a partir de la metonímia “aigua negra”,
llacuna Estígia que els grecs traspassaven amb la barca de Caront,
que els duia “a l’altra banda”, a la porta d’Hades, el regne dels
morts.
Metonímia “clapoteig” evoca el soroll de l’aigua amb els rems de
la barca.

4. “Correlat
objectiu”/Tragèdia
grega
Una successió de fets que seran la fórmula d’una particular emoció.
Tragèdia grega: fet tràgic de la mort d’un jove I la mare desolada.
“Veí coreuta” interpreta el pensament del “Cor” de veïns”,
l’amo de la fàbrica, Nepomucè Garrigosa: doble moral hipòcrita de capitalista
explotador de la misèria,
Té una infraestructura de seguretat deficient de les instal.lacions de la fàbrica
actua “com a destí fatal” del pobre Eleuteri.
“Tòpic” el que és massa sabut, clixé repetit, dit pel setciències Pulcre Trompel.li,
fa un judici crític I dur que el narrador, a contra cor a d’acceptar. La mort de
l’obrer I l’amo explotador.