Joan Oliver

1,585 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,585
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
22
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Joan Oliver

  1. 1. JOAN OLIVER
  2. 2. Biografia <ul><li>Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), fill de la burgesia industrial. </li></ul><ul><li>Estudia el batxillerat a Sabadell i després estudia Dret a la Universitat de Barcelona. </li></ul><ul><li>Caràcter inquiet, rebel i poc còmode amb els codis socials burgesos, Grup de Sabadell </li></ul><ul><li>Creació de l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) </li></ul>
  3. 3. Obres <ul><li>1928 publicà el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput . </li></ul><ul><li>1934, amb l'aparició del seu primer poemari, Les decapitacions ( Pere Quart ) </li></ul>
  4. 4. Guerra Civil <ul><li>Bàndol republicà. </li></ul><ul><li>Paper important en diferents institucions catalanes. </li></ul><ul><li>Autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. </li></ul><ul><li>Exili a França, a Buenos Aires, a Santiago de Xile. </li></ul>
  5. 5. Presó <ul><li>2 mesos i mig de presó. </li></ul><ul><li>La mort de la seva dona i del seu pare donen com a fruit Saló de tardor i Terra de naufragis. </li></ul>
  6. 6. Treballa en diferents camps <ul><li>Teatre com a dramaturg : Ball robat. </li></ul><ul><li>1959 la seva obra mestra: el poemari Vacances pagades. </li></ul><ul><li>Poesia Social. </li></ul><ul><li>Figura pública i en un símbol de la lluita antifranquista. </li></ul><ul><li>1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. </li></ul><ul><li>Mor el 19 de juny de 1986 </li></ul>
  7. 7. Característiques de la seva obra <ul><li>Crítica permanent contra el poder. </li></ul><ul><li>Ironia propera de vegades al sarcasme. </li></ul><ul><li>Model de llengua tan planer com depurat. </li></ul><ul><li>Després de la guerra: </li></ul><ul><li>- Realisme i compromís </li></ul><ul><li>- Humor punyent </li></ul><ul><li>- Esperit individualista </li></ul><ul><li>- Valors ètics </li></ul>
  8. 8. <ul><li>La vaca de la mala llet; Joan Oliver </li></ul><ul><li>Quan jo m'esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. </li></ul><ul><li>La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. </li></ul><ul><li>Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. </li></ul><ul><li>Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals. </li></ul><ul><li>Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet. </li></ul><ul><li>La vaca cega; Joan Maragall </li></ul><ul><li>Topant de cap en una i altra soca, </li></ul><ul><li>avançant d'esma pel camí de l'aigua, </li></ul><ul><li>se'n ve la vaca tota sola. És cega. </li></ul><ul><li>D'un cop de roc llançat amb massa traça, </li></ul><ul><li>el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre </li></ul><ul><li>se li ha posat un tel: la vaca és cega. </li></ul><ul><li>Ve a abeurar-se a la font com ans solia, </li></ul><ul><li>mes no amb el posat ferm d'altres vegades </li></ul><ul><li>ni amb ses companyes, no: ve tota sola. </li></ul><ul><li>Ses companyes, pels cingles, per les comes, </li></ul><ul><li>pel silenci dels prats i en la ribera, </li></ul><ul><li>fan dringar l'esquellot mentre pasturen </li></ul><ul><li>l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. </li></ul><ul><li>Topa de morro en l'esmolada pica </li></ul><ul><li>i recula afrontada... Però torna, </li></ul><ul><li>i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. </li></ul><ul><li>Beu poc, sens gaire set. Després aixeca </li></ul><ul><li>al cel, enorme, l'embanyada testa </li></ul><ul><li>amb un gran gesto tràgic; parpelleja </li></ul><ul><li>damunt les mortes nines, i se'n torna </li></ul><ul><li>orfe de llum sota del sol que crema, </li></ul><ul><li>vacil·lant pels camins inoblidables, </li></ul><ul><li>brandant lànguidament la llarga cua. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Assaig de plagi a la tavern a; Joan Oliver </li></ul><ul><li>Oh, que avingut estic amb la meva petita, esclava, poc sortosa terra, i com em recaria d’allunyar-me’n, sud avall, on sembla que la gent és bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada, insolvent! Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja, així el lluç que pica un ham sense esquer”, mentre jo, encara prop, pensaria en les velles fretures i confiances d’aquest meu tossut poble. I, ja tot sospesat, recularia per restar aquí fins a la mort. Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva i -nostra- bastant neta, envejada, bonica pàtria. </li></ul><ul><li>Assaig de càntic en el temple , Salvador Espriu </li></ul><ul><li>Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: &quot;Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que abandona el seu indret&quot;, mentre jo ja ben lluny, em riuria, de la llei de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble, Però no he de seguir mai el meu somni, i em quedaré aquí fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge, i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. </li></ul>

×