2. UNA PARÀBOLA IRÒNICA
El títol “Sota la
fredor parada
d’aquells ulls” fa
referència a déu.
Un déu fred, hostil,
silenciós que no
mostra simpatia
pels seus fidels.
3. EL NARRADOR
Espriu explica anècdotes I fa valoracions morals pròpies. Per aquesta raó
tria un narrador en tercera persona I omniscient.
El punt de vista prové del personatge Càndid (que significa blanc, pur)
perquè sigui el seu portaveu de les conviccions personals de l’autor.
Ús del discurs indirecte lliure, per reveletar trets autobiogràfics.
Caràcter irònic I grotesc.
4. CONTE PER ENCÀRREC
Per una col.lecció de
relats Els set pecats
capitals que es
dedicà a Víctor català.
Espriu tenia l’encàrrec
del pecat de l’avarícia.
5. L’ACCIÓ A L’ESGLÉSIA
Els diumenges durant el franquisme la gent seguia la rutina
d’anar a una missa de dues hores.
La paràbola evangèlica sobre el jull I el blat elabora un joc de
paraules (“la facècia closa”) sobre les varietats de blat, on
l’única varietat exclosa és “el blat espriu” és a dir “blat pur”.
La missa es fa en llatí.
6. EL “ROSALCAVÀ” I IMPRESSIONS DE
VIATGES A ITÀLIA
Un supradialecte
format pel
rossellonès,
l’alguerès, el
baleàric, el català
I el valencià.
Impressions I
records de
viatges a Itàlia
d’Espriu “Candid
era home de
fitxer”.
7. TRETS AUTOBIOGRÀFICS
A la mort del notari, Espriu es va fer
càrrec del despatx del pare, quan ell era
advocat.
Durant molts anys treballar a les ordres
del notari, representat grotescament per
Alfons Maria de Ligorio Genisans.
L’anècdota a Càndid dient-li “Daixòs,
porti’m el dallòs” és real.
El tema de l’estalvi de llum són les
restriccions elèctriques que va patir el
país molts anys després d’acabar la
guerra.
8. EL PERSONATGE LA SOGRA DEL SENYOR GENISANS
La senyora tecleta Marigó
esdevindrà un dels
personatges més titellescos
que junt amb la vella
MagdalenaBlasi (amiga de les
tres sorores) apareixerà en
altres narracions.
Unitat d’obra.
El retrat d’aquest personatge té
com a model a l’avariciós
personatge de la Tuies de
l’Escanyapobres de Narcís
Oller.