Propostes als partits polítics per a les eleccions al parlament de Catalunya del dia 28 de novembre de 2010

1,269 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,269
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Propostes als partits polítics per a les eleccions al parlament de Catalunya del dia 28 de novembre de 2010

  1. 1. Propostes als partits polítics per a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28 de novembre de 2010 Novembre del 2010
  2. 2. 70 MESURES PER A LA COMPETITIVITAT I EL PROGRÉS ECONÒMIC DE CATALUNYA Les cambres oficials de comerç, indústria i navegació catalanes, d’acord amb l’article 11 de la Llei de cambres catalanes 14/2002 de 27 de juny, tenen la funció de proposar a les administracions públiques les mesures que considerin necessàries o convenients per al foment i la defensa dels interessos econòmics generals. En ús d’aquesta funció, la Cambra de Comerç de Barcelona ha recollit en el present document les propostes econòmiques que fa als partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el dia 28 de novembre de 2010. Les propostes es poden agrupar en set àmbits, que són: A. Suport empresarial (finançament, emprenedoria, simplificació administrativa i internacionalització) B. Sector públic C. Infraestructures de transport D. Energia i aigua E. Innovació F. Formació G. Dona, empresa i economia Els 13 objectius estratègics a aconseguir amb les mesures proposades són: 1. Resoldre els problemes d’accés al finançament i de manca de liquiditat de les empreses 2. Crear un entorn favorable a l’emprenedoria i a la creació d’ocupació 3. Simplificar els tràmits administratius 4. Reforçar les polítiques públiques de promoció i suport a l’exportació 5. Reduir el dèficit públic per la via de la despesa corrent, enfront de la pujada d’impostos o la retallada de la inversió 6. Impulsar l’execució de les noves infraestructures imprescindibles per a la competitivitat de l’economia catalana 7. Garantir la inversió pública en infraestructures productives en un context de restriccions pressupostàries sostingudes 8. Promoure un model energètic estable basat en l’estalvi i en la competitivitat dels preus de l’energia 9. Crear un model de gestió de l'aigua i dels residus sostenible 10. Buscar la màxima eficàcia en les polítiques públiques de suport a la innovació 11. Convertir la formació professional en un sistema educatiu de primer nivell en prestigi i en nombre de graduats 12. Professionalitzar la gestió universitària i apropar la recerca a l’empresa 13. Posar en valor el talent femení per sortir de la crisi i per seguir mantenint l’estat del benestar 2
  3. 3. Davant la importància estratègica de totes aquestes qüestions per a la competitivitat i el progrés econòmic de Catalunya, la Cambra demana al Govern de Catalunya que surti escollit en les eleccions al Parlament que les tingui en consideració i prengui mesures per portar-les a terme. 3
  4. 4. A. SUPORT EMPRESARIAL Des de la Cambra proposem concentrar la política de suport empresarial en quatre eixos bàsics: finançament, emprenedoria, simplificació administrativa i internacionalització. Objectiu 1: RESOLDRE ELS PROBLEMES D’ACCÉS AL FINANÇAMENT I DE MANCA DE LIQUIDAT DE LES EMPRESES Segons una enquesta de la Cambra, el 35 % de les empreses catalanes tenen dificultats de finançament. Fins que el crèdit no torni a fluir amb normalitat, la inversió empresarial no es recuperarà i, sense ella, tampoc l’ocupació i el creixement econòmic. 1. Crear un sistema d’avals públics, a través de l’ICF, per a crèdits a pimes i autònoms 2. Aprovar una línia de crèdit ICF per a ajuntaments. Segons una enquesta del Consejo Superior de Cámaras, el 55,1 % de les pimes que són proveïdores de l’administració local han tingut problemes per efectuar el cobrament de les seves factures durant el 2009. Cal recordar que l’Estat va crear una línia de crèdit ICO per a que els ajuntaments poguessin pagar als seus proveïdors, però posteriorment l’ha retirat. 3. Aprovar un Pla Renove-maquinària per a les pimes industrials, que consistiria en una subvenció directa del 20 % del cost de reposició de la màquina, quan aquesta tingui una antiguitat mínima de 10 anys, amb un import màxim de 18.000 euros per màquina nova adquirida. 4. Avançar en el compliment de la Llei de morositat, que estableix un termini màxim de 30 dies a les administracions públiques per pagar als seus proveïdors. Segons una enquesta de les Cambres espanyoles, el període mitjà de pagament de les administracions públiques se situa al voltant dels 6 mesos. 5. Millorar la relació entre els terminis de pagament i els de devolució d’impostos a les empreses. 6. Fomentar l’autofinançament establint, per a les pimes, l’exempció fiscal en l’impost de societats dels beneficis no distribuïts destinats a la inversió. 4
  5. 5. Objectiu 2: CREAR UN ENTORN FAVORABLE A L’EMPRENEDORIA I A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ Catalunya necessita 30.000 empresaris nous per tornar a crear els llocs de treball perduts durant la crisi, però l’activitat emprenedora ha caigut el 2009 a nivells del 2004, segons el darrer informe del Global Entrepeneurship Monitor (GEM). El fet que la creació d’empreses a Espanya continuï sent més burocràtica, lenta i costosa que a la majoria de països desenvolupats és un llast per a l’emprenedoria. A més, la restricció al crèdit està afectant especialment a les noves activitats emprenedores i als petits negocis. L’informe GEM assenyala que un 62 % dels emprenedors nous necessita finançament aliè. Aquesta xifra és deu punts percentuals superior a la del 2008 i adverteix de la importància que prenen, en el context de restricció creditícia, les noves formes de finançament alternatiu, com el capital risc o els business angels. 7. Bonificar el 100 % en les quotes a la Seguretat Social de l’emprenedor durant els dos primers anys d’activitat. 8. Ampliar el volum de microcrèdits per a emprenedors sense trajectòria empresarial i creditícia. 9. Incentivar fiscalment les noves formes de finançament alternatiu, com el capital risc o els business angels. 10. Revisar l’actual impost sobre els actes jurídics documentats pel que fa a la constitució d’hipoteques quan l’afectació hipotecaria dels béns no vingui derivada de la compra dels mateixos sinó de la prestació d’una garantía real sobre qualsevol préstec. No té sentit econòmic que les persones o empreses que fruit de la crisi econòmica es veuen en la necessitat de garantir de forma real els deutes hagin de pagar un impost sobre actes jurídics documentats de l’1% del total de l’import garantit. 11. Agilitar i abaratir el procediment d’obertura i de tancament d’empreses, fet que permetria una millor assignació dels recursos i una distribució més justa dels béns restants entre els creditors, en el cas de tancament. 12. Estimular l’esperit emprenedor en la formació universitària. Per exemple, crear crèdits de lliure elecció sobre emprenedoria i innovació, treballar casos pràctics d’empreses, etc. 13. Fomentar la segona oportunitat i lluitar contra l’estigma del fracàs empresarial. 14. Valorar el paper de l’empresari en la societat a través dels mitjans de comunicació, del sistema educatiu i de la classe política. 5
  6. 6. Objectiu 3: SIMPLIFICACIÓ I DESREGULACIO ADMINISTRATIVA Comparativament amb altres països de l’OCDE, Espanya i, per extensió, Catalunya, se situen en un nivell alt de regulació administrativa. Una enquesta de la Cambra va confirmar que les empreses catalanes consideren l’excés de regulació com la principal ineficiència de les administracions públiques. Aquest excés de regulació s’ha traduït en un nombre elevat de càrregues administratives1 que fan incórrer a les empreses en costos elevats i perjudiquen la seva competitivitat enfront d’altres països que tenen una regulació més senzilla i menys costosa. 15. Reduir el 25 % els tràmits administratius, que és l’objectiu que ha fixat la Comissió Europea per a la Unió Europea i per als estats membres. Avaluar l’aplicació del «Pla de mesures de simplificació per facilitar els tràmits administratius a les empreses» de l’any 2007, i continuar introduint mesures noves amb la participació de les organitzacions empresarials. 16. Aplicar el denominat “One in, One out” del model britànic en la producció normativa dels diferents departaments de la Generalitat. Així, cada vegada que es publiqui una nova llei s’hauria d’avaluar la possibilitat de derogar alguna altra norma, de manera que no es produeixi cap increment en les càrregues administratives. 17. Generalitzar l’ús de les “declaracions responsables” en els tràmits de l’empresa amb l’administració. Sempre que sigui possible, permetre que les empreses actuïn després d’informar a les administracions que compleixen amb la normativa, sense haver d’esperar la resolució a l’autorització. 18. Promoure que s’evolucioni, en algunes qüestions legislatives, cap el sistema anglosaxó; és a dir, legislar sobre el que és principal i arbitrar sistemes de modificació sense necessitat de canviar constantment la Llei. Actualment, el nostre sistema legislatiu té una saturació normativa que impedeix tramitar autoritzacions i provoca l'encariment per a la seva obtenció, provocant el desànim empresarial. 19. Impulsar la Plataforma d’Integració i Col—laboració entre Administracions (PICA), amb l’objectiu d’evitar demanar a l’empresa informació que ja disposa una altra administració. 1 L’informe “Regulatory Reform in Spain” (2000) de l’OCDE deia que les traves burocràtiques per a les empreses espanyoles es podien valorar en el doble de la mitjana dels països que conformen el G7 i gairebé el doble que la Unió Europea excloent-ne Espanya. 6
  7. 7. 20. Avançar en el ple desenvolupament de l’administració electrònica (e- administració), per tal que tots els tràmits administratius vinculats a l’activitat empresarial en que sigui possible es puguin fer a través de la xarxa. 21. Facilitar l’accés de les pimes als instruments públics de finançament, als ajuts de les administracions i als beneficis fiscals, mitjançant una simplificació dels requeriments documentals per estalviar que els empresaris hagin d’aportar documentació innecessària. 22. Cal simplificar el tràmit d’autorització ambiental de les noves activitats, així com la seva possible modificació en les activitats existents. Els problemes principals que s’observen són: I) Catalunya manté una classificació d’activitats subjectes a autorització ambiental diferent a la de la resta de l’Estat i dels països europeus; II) estan augmentant els terminis de resolució dels expedients; III) no es resolen les diferències existents en l’aplicació de les taxes municipals aplicables a un tràmit; IV) es manté la facultat reguladora dels municipis en alguns àmbits concrets; i V) s’han incrementat de forma considerable les quanties de les sancions per infracció. 7
  8. 8. Objectiu 4: REFORÇAR LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE PROMOCIÓ I SUPORT A L’EXPORTACIÓ 23. Ampliar la labor informativa i d’assessorament que ofereix actualment la xarxa catalana d’acció a l’exterior. Aquesta xarxa es troba representada pels Centres de Promoció de Negocis (CPN) que actualment focalitzen la seva activitat principalment en serveis personalitzats a empreses i promoció. 24. Incentivar els programes de formació transversal als quadres de comandament de les empreses que apostin per internacionalitzar-se (activa o passivament). La finalitat és donar un salt qualitatiu en el tractament del sector exterior en l’àmbit intern de l’empresa mitjançant una orientació més transversal. 25. Mes coordinació de les administracions central i autonòmica en quant a les competències relacionades amb tràmits d’importació i exportació. Augmentar el traspàs a la Generalitat de les competències sobre les inspeccions duaneres i els controls d’inspecció fronterer. 26. Creació i manteniment d’un cens d’exportadors, per millorar la relació constant amb els empresaris internacionalitzats. 27. Alineament amb les politiques europees de promoció empresarial internacional. 28. Incentivar la sensibilització pels mercats internacionals mitjançant acords operatius amb la Generalitat que permetin la utilització de la xarxa cameral com a finestreta única per a la internacionalització empresarial de Catalunya. 29. Establir un acord d’acció exterior sobre calendaris i tipologia d’acció que permeti desenvolupar operativament i competitivament la “posició venedora” als mercats exteriors de la economia catalana. 8
  9. 9. B. SECTOR PÚBLIC Objectiu 5: REDUIR EL DÈFICIT PER LA VIA DE LA DESPESA CORRENT, QUE ÉS L’OPCIÓ MENYS COSTOSA PER AL CREIXEMENT I LA QUE PERMETRÀ A L’ADMINISTRACIÓ GUANYAR EFICIÈNCIA, ENFRONT DE LA PUJADA D’IMPOSTOS O LA RETALLADA DE LA INVERSIÓ La forma més efectiva i ràpida de reduir la despesa pública poc productiva és aprimar l’aparell burocràtic de l’administració i, per això, cal una reducció de les unitats departamentals i de les entitats que depenen de l’administració catalana i que es financen (total o parcialment) amb recursos públics. A més, cal ser especialment rigorosos amb les despeses de personal, que en els darrers cinc anys han crescut per sobre de la despesa total, i ja representen una quarta part del pressupost de la Generalitat. A més, la Generalitat no ha fet un esforç d’austeritat real durant els anys de crisi, 2009 i 2010, atès que les despeses de personal han crescut per sobre del 7 % anual i les de funcionament de l’administració a l’entorn del 5 % anual. 30. Aprimar l’administració mitjançant encàrrecs de gestió a institucions o entitats col—laboradores privades (un exemple: a la Cambra són les oficines de gestió empresarial, OGE). 31. Reduir el nombre de departaments i, proporcionalment, el nombre d’alts càrrecs i personal eventual. Cal recordar que el Govern de la Generalitat està format per 15 conselleries mentre que, per exemple, la Comunitat de Madrid només en té 10. 32. Contenció de les despeses de personal: I) associar creixements salarials amb increments de la productivitat; II) cobrir només el 10 % de les baixes per jubilació, fet que suposaria una reducció gradual de la plantilla; III) donar més formació per afavorir la mobilitat interna dins de l’administració (o entre les diferents administracions) i evitar així contractacions noves, de manera que les necessitats de personal sorgides arrel de la crisi, per exemple al Servei d’Ocupació de Catalunya, no comportin augments de la plantilla. 33. Altres propostes per reduir la despesa corrent: agilitar processos per via telemàtica, guanyar eficiència energètica als edificis públics, reduir les despeses de representació, promoció i publicitat, replantejar la política de subvencions, avaluar els resultats de les polítiques públiques i concentrar recursos en aquelles que han donat resultats més positius, etc. 9
  10. 10. 34. Reduir el 20 % el nombre d’entitats que depenen de l’administració pública catalana (organismes autònoms, agències, consorcis, fundacions i empreses públiques), després d’avaluar si les funcions que realitzen les 335 entitats que depenen actualment de la Generalitat són prioritàries en aquests moments. També cal un major control de la despesa i de l’execució del pressupost de les entitats que depenen de la Generalitat. 35. Mantenir l’esforç inversor del sector públic català en l’1,7 % del PIB —el nivell mitjà del quinquenni 2004-2008—, i fomentar un canvi del model productiu. La Cambra considera estratègica la inversió en infraestructures, en R+D+I, en educació i en promoció de la internacionalització. 36. Estudiar la possibilitat d’introduir el copagament[1] en la prestació d’alguns serveis sanitaris i revisar l’actual copagament en medicaments, així com assolir un marc estable de col—laboració entre l’administració pública i la iniciativa privada. Aquesta col—laboració és vital per al sistema sanitari de Catalunya, donat que coexisteixen dues xarxes de prestacions de serveis. 37. Replantejar la Llei de Dependència, ja que tal com s’està aplicant actualment no fomenta la creació d’ocupació, i fomentar la participació del sector privat en el seu desplegament. 38. Desplegar les competències econòmiques i socials que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb el màxim rigor i eficàcia. [1] La majoria dels sistemes sanitaris dels països de la UE durant els anys vuitanta i noranta han introduït o ampliat els mecanismes de copagament com a instrument de contenció de costos en els serveis hospitalaris i ambulatoris. Tan sols Espanya, Dinamarca, Grècia i el Regne Unit no tenen copagament no farmacèutic o tiquets moderadors en atenció primària, consultes a especialistes i atenció hospitalària. 10
  11. 11. C. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT Objectiu 6: IMPULSAR L’EXECUCIÓ DE LES NOVES INFRAESTRUCTURES IMPRESCINDIBLES PER A LA COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA, I LA GESTIÓ EFICIENT DE LES JA EXISTENTS 39. Completar la dotació viària i ferroviària del Corredor Mediterrani, que, en primera instància, s’hauria de concretar en l’execució de l’autovia B-40, en la posada en servei de la línia d’alta velocitat entre Barcelona i la frontera francesa, inclosa l’estació de la Sagrera, i en la construcció d’una plataforma ferroviària de doble via exclusiva per al transport de mercaderies, que permeti la circulació amb continuïtat en ample europeu des d’Algesires fins a la frontera francesa, i amb connexió amb els ports principals i els nodes logístics. 40. Posicionar els ports catalans com a porta logística del sud d’Europa, dotant-los de nous accessos terrestres, tant viaris com ferroviaris, per donar una resposta adient a les ampliacions en curs dels recintes portuaris. A més, s’haurien d’establir les bases per a una coordinació efectiva de la gestió i la promoció dels ports de Barcelona i Tarragona. 41. Desenvolupament d’un nou model de gestió aeroportuària, que permeti la gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona. Aquest nou model hauria de ser aplicable a tots els aeroports espanyols que se’ls pugui aplicar el qualificatiu d’“aeroports singulars”, segons la classificació establerta pel Ministeri de Foment. En aquest sentit, el nou model ha de permetre a les institucions del territori participar en la presa de decisions estratègiques de l’aeroport i del seu model de negoci. A més, la gestió ha de ser delegada a una societat mercantil, regida pel dret privat i oberta a la participació privada. 42. Aposta decidida per la millora del transport públic a les àrees urbanes, que inclou la finalització de la línia 9 del metro de Barcelona i de les obres de perllongament en curs a la resta de línies metropolitanes. 43. Acompliment del Pla de Rodalies de Barcelona (inclòs el desdoblament des de Montcada fins a Vic i Torelló) i la creació de nous serveis de rodalies ferroviàries a l’entorn de la resta de capitals catalanes. 44. A més, també cal apostar per l’extensió de la integració tarifària a tota Catalunya i, en senti ampli, per garantir el dret a la mobilitat de les persones. 11
  12. 12. 45. Garantir l’accessibilitat del territori amb una xarxa viària ben integrada, que contempli l’augment de capacitat als principals eixos de la xarxa bàsica (desdoblament de l’Eix Transversal, Eix del Llobregat, C-17 entre Vic i Ripoll, Eix Diagonal, Eix Occidental, noves A-7 i A-2, A-14, A-27, desdoblament del túnel de Vallvidrera, túnel d’Horta, autovia de la Conreria, Ronda del Maresme,...). Objectiu 7: GARANTIR LA INVERSIÓ PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURES PRODUCTIVES EN UN CONTEXT DE RESTRICCIONS PRESSUPOSTÀRIES SOSTINGUDES 46. Prioritzar els projectes i les actuacions que generin major rendibilitat social, mediambiental i econòmica, a partir de la definició d’una metodologia pública i objectiva per a la valoració de les propostes i l’establiment de calendaris realistes per a la seva execució en funció de la inversió requerida. Cal un procés d’anàlisi i priorització d’infraestructures més transparent que segueix criteris de rendibilitat socioeconòmica i que sigui capaç de superar debats conjunturals i reticències socials, i agilitar-ne la seva tramitació. 47. Establir mecanismes de coordinació entre les diferents administracions per fer el seguiment i l’execució de les inversions, definint les opcions de finançament, el control dels projectes tècnics (definició i qualitat) i els contractes d’execució (restricció de les baixes d’adjudicació), sense oblidar el manteniment futur de les infraestructures. 48. Aplicació sostenible de fórmules extrapressupostàries de finançament d’inversions en infraestructures, mitjançant mecanismes de col—laboració entre el sector públic i el sector privat. 49. Definir i impulsar l’aplicació d’un nou model de peatges a Catalunya, que utilitzi la tarifa com a instrument de gestió del trànsit i no únicament com a instrument financer, coherent amb el grau d’ús de la infraestructura i que permeti optimitzar la utilització de la capacitat viària, reduir el temps de viatge i els costos externs. 12
  13. 13. D. ENERGIA I AIGUA Objectiu 8: PROMOURE UN MODEL ENERGÈTIC ESTABLE BASAT EN L’ESTALVI I EN LA COMPETITIVITAT DELS PREUS DE L’ENERGIA Cal recordar que les tarifes d’accés en alta tensió s’han incrementat considerablement el 2009 i el 2010, un augment que no està relacionat amb la situació del mercat elèctric (la demanda ha baixat al voltant d’el 5 %), sinó amb la regulació del sector (primes a les renovables, disminució de l’aportació de l’energia nuclear, aposta pels cicles combinats actualment infrautilitzats, etc.). 50. Definir un model energètic sostenible, basat en l’estalvi i en un mix de generació competitiu tant des del punt de vista econòmic com ambiental. Aquest model energètic ha de donar estabilitat al sector, permetre la realització de les inversions necessàries i evitar un augment constant en els preus. Així doncs, els objectius són: • garantir el subministrament futur • prioritzar les fonts de generació elèctrica més eficients per tal de reduir els costos, entre elles d’energia nuclear • reduir la nostra dependència energètica exterior, • impulsar les energies menys contaminants i la utilització de tecnologies d’estalvi energètic, • minimitzar l’impacte ambiental de les xarxes de transport d’energia, • afavorir l’R+D+I aplicada a tecnologies de menor consum i major eficiència energètica, • potenciar els sistemes de transport i els vehicles més eficients i menys contaminants. 51. És necessari promoure la generació distribuïda mitjançant la implantació d’instal—lacions generadores situades a prop de l’usuari final i que es puguin integrar a la xarxa o bé funcionar de forma autònoma. Aquesta mesura milloraria l’eficiència de la generació, la garantia de subministrament i faria disminuir la dependència enfront de l’exterior pel que fa a l’aprovisionament energètic. 13
  14. 14. Objectiu 9: CREAR UN MODEL DE GESTIÓ DE L'AIGUA i DELS RESIDUS SOSTENIBLE 52. Establir una política hídrica que doni una resposta realista a les necessitats d’abastament d’aigua, que ofereixi garantia de subministrament i sigui sostenible des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental. Per això cal dotar el país de les infraestructures d’abastament, sanejament i reutilització necessàries i impulsar la modernització dels regadius com a motor de desenvolupament rural. La dessaladora del Llobregat representa una aportació addicional d’aigua molt necessària per a la RMB, però no allunyarà el risc de restriccions en futurs períodes de sequera. La dessalinització s’ha d’emmarcar dins d’un sistema d’aportacions addicionals més diversificat i sostenible. Així doncs, s’ha d’aconseguir: • definir un pla de mesures estructurals que, sense desestimar l’estudi de cap alternativa, asseguri l’aigua necessària per al desenvolupament econòmic i social del nostre país, fins i tot en situació de sequera, • diversificar les fonts de recursos hídrics, com a única estratègia possible per tal d’arribar a un equilibri en el binomi aigua-energia, que faci més sostenible la gestió d’ambdós recursos, • promoure la interconnexió de xarxes com a mesura de garantia en l’abastament d’aigua a la població, • assolir un model de gestió econòmica del cicle de l’aigua transparent i sostenible per a totes les parts implicades, que permeti abordar les inversions necessàries en infraestructures i els costos de gestió del sistema sense comprometre la competitivitat dels sectors productius, • avançar cap a un model de gestió integrada del sistema hídric català, dins d’un context d’eficiència i responsabilitat en l’ús de l’aigua per part de tots els usuaris demandants, • abordar un gran acord territorial en matèria d’aigua, que garanteixi un creixement equilibrat, establint compromisos mutus entre territoris, dins d’un marc adequat de garanties i compensacions. 53. Reduir la generació de residus, promoure el seu aprofitament econòmic i desenvolupar xarxes territorials d’infraestructures de tractament: • assolir la capacitat necessària de tractament de residus urbans implementant les instal—lacions necessàries al conjunt del territori, • millorar la gestió de residus industrials incentivant la implementació de sistemes voluntaris de gestió, • prioritzar la valorització material i energètica dels residus, a partir de les consideracions del residu com a recurs, • Integrar els agents presents al territori en la presa de decisions sobre la implantació d’infraestructures. 14
  15. 15. E. INNOVACIÓ Objectiu 10: BUSCAR LA MÀXIMA EFICÀCIA EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SUPORT A LA INNOVACIÓ La situació actual de crisi pot tenir efectes negatius sobre els incentius empresarials a innovar, tal com estan posant de manifest les primeres dades disponibles. Les empreses s’enfronten a caigudes de la demanda, a dificultats per obtenir finançament i també té lloc un augment de l’aversió al risc. No obstant això, les situacions de crisi generen canvis en l’especialització productiva i noves oportunitats per innovar. En aquest sentit, la continuïtat dels esforços destinats a l’R+D+I és un factor clau per a que l’economia catalana millori els seus nivells de productivitat, que ha patit un estancament en els darrers anys, i també la seva posició en activitats més intensives en coneixement. 54. Mantenir les deduccions fiscals d'R+D+I en el nivell que estaven l’any 2006, com a via per potenciar la innovació en l'empresa, ja que permet estabilitat en l’estratègia empresarial enfront de la variabilitat de les subvencions que estan sotmeses a la conjuntura econòmica. 55. Avaluar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques de suport a la innovació i concentrar els recursos en les que siguin més efectives. 56. Capitalitzar i donar valor a la recerca que fan les universitats afavorint la seva aplicació per part de les empreses. Impulsar la creació de l’Agència Catalunya de Valorització. 57. Facilitar el canvi de model productiu especialment, en els sectors amb reptes importants (p.ex.: el sector de la construcció s'està replantejant la seva cadena de valor i el sistema productiu associat; el sector de l’automoció ha d'afrontar el repte de les fonts d'energia, etc.). 58. Estendre l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació i construir noves infraestructures de telecomunicacions per tal de millorar la competitivitat empresarial. 59. Dur a terme el pla de desplegament de la banda ampla per complementar la infraestructura dels operadors, que actualment no cobreix tot el territori. 15
  16. 16. F. FORMACIÓ L’estructura d’ocupació a Espanya, en comparació amb altres països europeus, es caracteritza per unes proporcions relativament més elevades de treballadors amb nivells de formació primària i terciària, i una menor presència de treballadors amb formació secundària. Això reflecteix, d’una banda, l’elevada concentració de l’activitat en sectors de poc valor afegit i, de l’altre, fenòmens de sobrequalificació de la població ocupada, atès que la formació professional s’acaba convertint en una “via lenta” per accedir a estudis superiors, amb el conseqüent malbaratament de recursos humans i econòmics. Objectiu 11: CONVERTIR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL EN UN SISTEMA EDUCATIU DE PRIMER NIVELL EN PRESTIGI I EN NOMBRE DE GRADUATS 60. Agilitar la integració dels tres subsistemes d’FP (reglada, ocupacional i continua) i de qualificació professional. 61. Sistematització en la detecció de necessitats formatives sectorials i territorials. Integració dels representants de les empreses i dels agents territorials en la planificació de la formació relativa als seus sectors econòmics. 62. Garantir la qualitat de la formació professional mitjançant un sistema d’avaluació intern i extern. 63. Potenciar el contacte de la formació professional amb el món laboral, a través de les pràctiques a les empreses, de la figura del professor especialista i facilitant acords amb empreses per a l’ús de les seves instal—lacions en les pràctiques formatives. 64. Garantir l’autonomia del director de centre per seleccionar el professorat. Objectiu 12: PROFESSIONALITZAR LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA I APROPAR LA RECERCA A L’EMPRESA 65. Eixos de la reforma: incrementar el nivell d’exigència en l’accés a la universitat; donar suport als centres d’excel—lència que incloguin l’oferta privada; evitar la dispersió territorial sense justificació en termes d’eficiència; condicionar el finançament al compliment dels objectius fixats; atraure els millors estudiants i professors estrangers amb una oferta àmplia de cursos en anglès; i introduir sistemes d’incentius adequats per al professorat. 66. Establir una relació més estreta entre la universitat i l’empresa privada. Potenciar les càtedres d’empresa, com a instrument per reforçar les relacions entre universitat i empresa, i la figura del professor associat per incorporar a la universitat docents amb una àmplia experiència professional. 16
  17. 17. G. DONA, EMPRESA I ECONOMIA Objectiu 13: ÉS IMPRESCINDIBLE POSAR EN VALOR EL TALENT FEMENÍ, JA SIGUI COM A TREBALLADORA, EMPRENEDORA O DIRECTIVA, PER SORTIR DE LA CRISI I PER SEGUIR MANTENINT L’ESTAT DEL BENESTAR Els estudis fets per la Cambra en aquest àmbit es basen en què la diversitat de gènere és un factor de competitivitat empresarial. Però la dificultat de conciliar comporta que una tercera part de les dones professionals i directives han de renunciar a la feina per raons de maternitat i cura de la família. L’any 2008 es va estimar l’impacte econòmic d’aquesta pèrdua de talent femení en el 0,5 % del PIB català. És necessari doncs incrementar aquest talent i posar en valor a la dona empresària i directiva per tal de capitalitzar total i efectivament la meitat del capital humà de la nostra economia. Per altra banda, el 60 % dels universitaris/es són dones però aquesta proporció baixa fins al 25-30 % en els estudis de postgrau i màsters de gestió, fet que dificulta l’accés de les dones a càrrecs de direcció i, per tant, a tenir un paper rellevant en la pressa de decisions al món empresarial. És important que el nostre país convergeixi cap a les pautes socials dels països europeus més desenvolupats, en horaris laborals i en oferta de serveis de cura als infants i a la gent gran, ja que això portarà la correcció de molts dels desequilibris de gènere presents a la nostra societat. Les línies d’actuació prioritàries a impulsar són: 67. Incorporar models femenins a seguir, amb visibilitat pública, per facilitar la incorporació de les dones en els àmbits de decisió econòmic i empresarial. 68. Afavorir un canvi de cultura social i empresarial per facilitar la corresponsabilitat d’homes i dones tant en l’àmbit personal com en el professional. 69. Introduir desgravacions fiscals per a les empreses que fomentin o suportin politiques de conciliació, així com per a les empreses que tinguin treballadors/es amb reducció de jornada per cuidar dels fills. 70. Fomentar els ajuts fiscals o econòmics a les famílies en els primers anys d’escolaritat dels seus fills per a que les dones puguin seguir la seva trajectòria professional i no abandonin el mercat laboral. 17

×