1. 01/ 02 / 2011
LA GESTIÓ PREVENTIVA DEL RISC ECONÒMIC I DE
LA PREVISIÓ SOCIAL HA DE SER PRIORITÀRIA PER
A L’AGENDA POLÍTICA
o L’Observatori del Risc alerta sobre el risc econòmic i financer, i el de la previsió
social.
o El desenvolupament produeix també efectes no desitjats sobre els riscos
estratègics, que s’han de prevenir de forma ineludible.
L’Observatori del Risc de 2010 ha presentat avui les principals característiques de dos dels riscos
més estratègics pel desenvolupament econòmic: el risc econòmic i financer, i el de la previsió
social. Dues anàlisis que han realitzat el director del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra
de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira i el doctor en Ciències Econòmiques i
Empresarials, José Luís Pérez Torres. Aquestes s’han inclòs dins l’Observatori del Risc,
document anual elaborat per l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) i per la Cambra de Comerç
de Barcelona.
En les seves conclusions, l’Observatori del Risc 2010 alerta que la gestió preventiva del risc
econòmic i de la previsió social ha de ser prioritària per a l’agenda política. En aquest sentit,
recorden que el desenvolupament produeix també efectes no desitjats sobre els riscos
estratègics, que s’han de prevenir de forma ineludible.
Risc econòmic i financer
L’estudi presentat avui subratlla que respecte el risc econòmic i financer és preferible actuar
reduint la despesa que augmentant els impostos, però a Espanya caldrà fer les dues coses. Pel
que fa al nivell de risc país, per estabilitzar la ràtio deute públic/PIB a un nivell acceptable, l’Estat
espanyol haurà de reduir molt significativament el dèficit públic dels nivells actuals, fins a obtenir
un saldo primari (abans d’interessos) positiu.
Amb una economia encara feble, un ajustament fiscal d’aquest ordre de magnitud podria dificultar
la recuperació, almenys a curt termini. La clau de l’èxit rau, tant en l’adequada gradualitat amb
que cal aplicar l’ajustament fiscal, com en la composició de l’ajustament. Pel que fa a aquest últim
factor, és preferible actuar reduint la despesa, que augmentant els impostos, encara que cal fer
les dues coses; dins de la despesa, és millor actuar sobre la despesa corrent que sobre la inversió
i, pel que fa als impostos, és més efectiu elevar els impostos indirectes –sobre el consum– que els
directes –sobre el treball–.
Pel que fa a nivell de risc empresarial, el document presentat assenyala que la prima de risc del
deute corporatiu transmet informació útil sobre les variacions en la percepció de risc associada
amb els projectes empresarials, amb un impacte directe sobre la inversió i el ritme d’activitat. De
fet, l’acumulació de deute per part del sector privat, empreses i famílies, pot arribar a ser un factor
de risc de primer ordre per a les economies, que cal valorar juntament amb l’acumulació de deute
per part del sector públic.

2. 01/ 02 / 2011
Una hipòtesi prudent de creixement potencial a l’entorn del 2% a partir de 2011 fa evident que és
possible i realista esperar una estabilització del deute públic espanyol a nivells acceptable dins
d’un període raonable.
La crisi econòmica sobre la previsió social
Respecte a la previsió del risc social, l’estudi inclòs en l’Observatori del Risc 2010 subratlla que la
societat espanyola necessita un debat seriós i profund, i una sèrie de reformes per evitar una crisi
greu del seu sistema de benestar. El canvi demogràfic afecta plenament els sistemes públics
basats en el repartiment, però els seus efectes es manifesten a llarg termini: el retard en l’edat
d’entrada al món laboral i la major longevitat redueixen el nombre de cotitzants i augmenten el de
pensionistes.
Però a aquesta tendència, se li suma a curt termini el deteriorament de l’equilibri que produeix la
crisi econòmica: l’augment de l’atur, que ja supera el 20% de la població activa a Espanya, és un
indicador alarmant.
Per millorar l’equilibri del sistema calen mesures com ampliar els anys que serveixen de base de
càlcul de les pensions o reformar les pensions de viduïtat i orfandat.
Els sistemes de capitalització individual en què es basen els sistemes privats també tenen
problemes. El principal és la dificultat d’obtenir rendibilitats reals positives al llarg del pla de
previsió, els possibles fallits en les inversions i les altes comissions.
Si bé com a factor positiu la crisi ha ocasionat un augment important de la taxa d’estalvi financer
de les famílies (d’un 10 a un 18%), aquest factor ha estat compensat per altres de negatius: la
taxa d’estalvi destinada als sistemes privats de pensions i assegurances de vida no ha augmentat
i la rendibilitat mitjana dels instruments privats no ha estat desitjable.
La darrera edició de l’Observatori del Risc 2010, que inclou la totalitat de les anàlisis sobre el risc
econòmic i de la previsió social presentades avui, porta per títol Energia, economia i seguretat:
Vincles estratègics i es pot consultar en el següent enllaç: www.seguretat.org
http://www.flickr.com/photos/cambra_barcelona
http://delicious.com/cambrabcn/
http://presscambrabcn.posterous.com
http://www.slideshare.net/Presscambrabcn/documents
http://twitter.com/Presscambrabcn
http://www.netvibes.com/presscambrabcn