2. 2
1. Desperta els teus sentits
Els sentits són les nostres finestres obertes al món,
les fonts de la nostra experiència.
Un estímul és tota energia física, mecànica, tèrmica,
química o electromagnètica que excita o activa un
receptor sensorial, per exemple, la llum visible a l'ull.
La sensació consisteix a detectar alguna cosa a
través dels sentits (vista, oïda, gust, olfacte i tacte) i
dels receptors de sensació interns (moviment,
equilibri, malestar, etc.) sense que encara hagi estat
elaborat o tingui un significat.
Encara que els sentits ens ofereixen un panorama
interessant del món, no sempre poden transmetre
una imatge fiable de la realitat.
3. 3
2. Què és la percepció?
La percepció és un procés constructiu mitjançant el qual organitzem les
sensacions i captem conjunts o formes (gestalten) dotades de significat.
La percepció presenta una sèrie de característiques bàsiques:
• És un procés constructiu que depèn de les característiques de l’estímul (que
activa els òrgans dels sentits) i de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte
perceptor.
• És un procés d'informació-adaptació a l'ambient. L'objectiu de la percepció és
donar un sentit a la realitat que vivim, facilitar informació sobre el món i permetre
la nostra adaptació a l'entorn.
• És un procés de selecció. Com que la informació que rebem és excessiva i els
recursos de l'individu són limitats, només percebem allò rellevant.
4. 4
2. Què és la percepció?
2.1 Fases del procés perceptiu
• Detecció: cada sentit disposa dels seus receptors, grups de cèl·lules sensibles a
un tipus específic d’energia.
• Transducció: part del nostre talent natural depèn de la capacitat del cos per
convertir un tipus d’energia en una altra. Els receptors converteixen l’energia de
l'estímul en missatges nerviosos.
• Transmissió: quan l’energia electroquímica té la suficient intensitat, desencadena
impulsos nerviosos que transmeten la informació codificada sobre les
característiques de l’estímul cap a diferents zones del cervell.
• Processament de la informació: els nostres òrgans sensorials detecten energia i
la codifiquen en senyals nerviosos, però és el cervell el que organitza i interpreta.
5. 5
2. Què és la percepció?
2.2 Classificació dels òrgans sensorials
A. Sentits exteroceptors
• Gust: el gust és un sentit de caràcter químic, que ens permet percebre molt pocs
sabors. Bàsicament són només quatre: dolç, salat, àcid i amarg. La riquesa de
gustos s'aconsegueix combinant aquests quatre. L'òrgan sensorial del gust es
compon d'unes cèl·lules anomenades papil·les, que tenen la capacitat d'estimular-
se per certes substàncies químiques. En fer-ho generen un impuls nerviós que és
conduït al cervell.
• Olfacte: l'olor és un altre sentit químic que afecta la nostra valoració de les coses
i les persones. El procés olfactiu es produeix quan les partícules oloroses entren en
contacte amb la nostra mucosa olfactòria per l'aire inspirat. Després l'olor passa del
bulb olfactori a l'escorça cerebral i duu el seu missatge al sistema límbic.
6. 6
• Visió: la vista és considerada el sentit humà dominant, perquè ens permet
percebre l'espai, orientar els nostres moviments i evitar perills. Cada ull conté les
següents estructures:
• Còrnia: part de l'ull en contacte amb l'exterior. És una membrana
transparent la funció principal de la qual és refractar la llum.
• Humor aquós: fluid que proporciona aliment a la còrnia i es recicla cada
quatre hores.
• Iris: es troba dins de l'humor aquós, és responsable del color de l'ull i
controla la quantitat de llum que hi entra.
• Pupil·la: és un petit orifici circular al centre de l'iris que regula la quantitat
de llum que entra a l'ull.
2. Què és la percepció?
7. 7
• Cristal·lí: es troba darrere de la pupil·la i
ajuda a la còrnia a enfocar la llum a la
retina.
• Humor vitri: substància gelatinosa que
omple la cambra principal de l'ull; la seva
funció és que la llum enfocada per la lent no
sofreixi cap desviació.
• Retina: es troba darrere de l'humor vitri i
recobreix la paret interior de l'ull. Conté una
xarxa de neurones que transmeten la
informació al cervell.
• Nervi òptic: conjunt de fibres nervioses que
condueixen els senyals neuronals al cervell,
que és el responsable de la interpretació de
les imatges.
2. Què és la percepció?
8. 8
• Tacte: percebem les diferents sensacions
tàctils a través de la pell. La sensibilitat de la
pell és molt alta en parts del cos que exploren
el món de manera directa: les mans i els dits,
els llavis i la llengua.
• La pell consta de tres zones: una externa
(epidermis), les cèl·lules mortes de la qual
són insensibles; una altra intermèdia (capa de
Malphigi), formada per cèl·lules filles que
pugen a l'epidermis, substituint les que es
moren i desprenent-les en forma d'escates i
caspa; i la més profunda (dermis), que té
cèl·lules vives i allotja els corpuscles
nerviosos sensibles a la calor, al fred, al
relleu, a la textura i a la pressió.
2. Què és la percepció?
9. 9
Audició: l'oïda és
fonamental per a la
comunicació mitjançant el
llenguatge. L'oïda és
l'estructura que transforma
les vibracions de l'aire en
energia elèctrica i es
divideix en tres parts:
• Oïda externa: recull els sons i els envia cap a una membrana tensa que vibra amb
aquests, anomenada timpà.
• Orella mitjana: transmet les vibracions del timpà a través d'una cadena de tres
ossets fins a un tub anomenat còclea.
• Estrep: produeix desplaçaments de líquid en l'oïda interna, els quals estimulen les
terminacions nervioses que envien el senyal al nervi auditiu i al cervell.
2. Què és la percepció?
10. 10
2.3 Els llindars sensorials
El nivell d'intensitat d'un estímul s'anomena llindar. La nostra capacitat de rebre
estímuls és limitada, no podem veure la llum infraroja ni sentir els ultrasons.
A. Llindar absolut
És la quantitat mínima d'estímul que necessitem per "adonar-nos" d'alguna cosa
(llindar inferior) i també la quantitat màxima d'estímul que podem rebre.
B. Llindar diferencial
És la diferència d'intensitat de l'estímul necessària per notar un increment o una
disminució davant d'un estímul. Podem detectar canvis molt petits en la temperatura
i en l'altura tonal dels sons, però som menys sensibles en les olors o els canvis de
volum. Com més petit sigui el canvi que podem detectar, major és la nostra
sensibilitat.
2. Què és la percepció?
11. 11
3. Com percebem?
3.1 Teories de la percepció
A. Teoria associacionista
Wilhelm Wundt considerava que la percepció era un "mosaic de sensacions". No
obstant això, la percepció és un tot més complex que la suma dels seus
components. Percebre és dotar de sentit un fet o esdeveniment.
B. L'Escola de la Forma (Gestalt)
Els psicòlegs de la Gestalt, Max Wertheimer i Wolfgang Köhler, rebutgen la creença
del sentit comú que "veiem el món tal com és" i defensen la naturalesa "holística" del
procés perceptiu, resumit en l'aforisme "el tot és major que la suma de les parts".
12. 12
Figura i fons:
L'organització més simple és l'agrupament d'algunes
sensacions en un objecte o figura que ressalta sobre
un fons; per exemple, el núvol sobre el cel o una
melodia sobre el soroll. És probable que l'organització
figura-fons sigui innata, perquè és la primera capacitat
perceptiva que apareix després que recuperen la vista
els pacients amb cataractes.
La figura té unes característiques pròpies: forma i
contorns definits, posseeix major estructuració i està
més propera al subjecte, apareix tancada sobre si
mateixa, la seva superfície és menor i rep la influència
del fons que l'envolta. En contraposició, el fons no té
contorns precisos, sembla més uniforme i mancat
d’estructura, la seva superfície és més gran i es percep
com estès al darrere de la figura.
3. Com percebem?
13. 13
Lleis d'organització perceptiva:
1. Llei de proximitat: els estímuls que estan propers
tendeixen a agrupar-se.
2. Llei de semblança: els estímuls semblants en
mida, forma o color tendeixen a ser agrupats.
3. Llei de la continuïtat: és la tendència a percebre
units els estímuls que tenen una continuïtat.
4. Llei de contrast: la percepció d'un element està
influïda per la relació que té amb altres elements del
conjunt.
5. Llei de tancament: és la tendència a percebre els
objectes com a entitats totals, encara que algunes
parts puguin faltar o estar ocultes.
3. Com percebem?
14. 14
Agudesa perceptiva:
La nostra experiència sensible està limitada física i culturalment. Els
nostres receptors sensorials només capten uns estímuls determinats,
que són enviats al cervell. El cervell organitza la informació que prové
dels sentits i atorga un significat a les sensacions. Per percebre alguna
cosa necessitem uns coneixements previs per entendre el que
percebem.
De vegades, el sistema perceptiu comet errors: veiem coses que no hi
són o necessitem temps per a interpretar la imatge presentada; fins i
tot, algunes figures tenen un sentit diferent segons el context en què
apareixen. Tots aquests fenòmens són valorats pels psicòlegs perquè
els mecanismes d'un sistema també es revelen a través dels errors i
distorsions.
3. Com percebem?
15. 15
C. Teoria cognitiva
La psicologia cognitiva investiga com les persones processen la informació i es
representen el món, i com aquestes representacions determinen la conducta.
La sensació consisteix a detectar alguna cosa sense saber què és, mentre que la
percepció és reconèixer un objecte o fet específic. Des del punt de vista cognitiu,
l'experiència sensorial correspon a la recopilació d'informació, i la percepció es
relaciona amb la interpretació de la informació.
Un esquema cognitiu és un conjunt organitzat de dades o coneixements
emmagatzemats en la memòria, que serveix per interpretar la realitat i en el qual
s'integren les nostres experiències i coneixements.
Els esquemes no només guien els processos perceptius habituals, sinó també la
comprensió d'expressions simbòliques. La percepció pot concebre’s com una
operació de diversos nivells.
3. Com percebem?
16. 16
4. Les il·lusions òptiques
Les il·lusions són discrepàncies entre
el que percebem i la realitat objectiva;
les figures i imatges pateixen
distorsions d'una funcionalitat però no
corresponen a deformacions reals.
L'anàlisi de les il·lusions òptiques o
distorsions perceptives serveix per
conèixer els mecanismes del cervell en
construir hipòtesis sobre la realitat
interna o externa. Les il·lusions
òptiques no desapareixen quan ens
adonem del seu caràcter il·lusori.
17. 17
5. Trastorns perceptius
A. Agnòsia
És la incapacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular, encara
que la persona tingui bé la seva capacitat intel·lectual.
B. Il·lusions
Una il·lusió és una deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un
error en el reconeixement. Existeixen diversos tipus d'il·lusions:
• Per manca d'atenció: són freqüents a la vida quotidiana: de vegades, saludem a
un desconegut com si fos un amic.
• Il·lusions catatímiques: aquestes deformen els objectes o situacions per
influència dels sentiments i emocions.
• Pareidòlies: són il·lusions fantàstiques, pròpies de la imaginació, com "veure"
figures més o menys definides en una paret o als núvols.
18. 18
C. Al·lucinacions
Són percepcions sense objecte. Segons el canal sensorial pel qual es perceben, les
al·lucinacions més significatives són:
• Acústiques: s'experimenten com a sorolls, veus, murmuris. Aquestes veus poden
ser sentides de manera clara o confusa i ser intel·ligibles o inintel·ligibles.
Generalment, són desagradables per als pacients.
• Visuals: es presenten en persones amb trastorns cerebrals i en intoxicacions greus
(alcoholisme).
• Gustatives i olfactòries: es presenten en algunes persones deprimides i
esquizofrèniques que, influïdes pels seus deliris, poden sentir olor de verí en el seu
menjar o fins i tot assaborir-lo.
• Tàctils: es refereixen a sensacions en la pell com picors, punxades o corrents
elèctrics.
5. Trastorns perceptius
19. 19
6. L'atenció
L'atenció és important perquè orienta els nostres receptors cap als estímuls que
desitgem percebre i, a més a més, influeix en com processem la informació. Algunes
tasques permeten un processament automàtic i demanen poca atenció, cosa que
facilita realitzar diverses activitats a la vegada. En canvi, altres activitats exigeixen un
processament controlat: impliquen gran esforç i control de la conducta, per
exemple, quan estudiem una oposició.
Els tres elements de l'atenció són: selecció, vigilància i control:
• L'atenció és selectiva perquè l'ésser humà no pot processar tota la informació que
arriba als seus òrgans sensorials.
• L'atenció sostinguda, o vigilància, és la capacitat per realitzar una tasca monòtona
durant molt de temps sense que disminueixi l'atenció de l'individu.
• El control es refereix al fet que, de vegades, suspenem una activitat per processar
una altra informació important per continuar després amb l'anterior.
