Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓSocialització       manera com els individus d’una col·lectivitat aprenen elsmodels social, els ...
LA REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICACiència política i filosofia políticaPolítica:   Té un paper important en la realització d’un...
La relació entre ètica i política   1.No hi ha relació, són dues realitats diferents: una cosa és l’ètica i una altra   la...
Justícia com a llibertatLlibertat molt relacionada amb justícia.La llibertat, característica pròpia, un dret natural, inal...
Afiliació (desig de ser acceptat i reconegut socialmentMotivacions socials             assoliment (desig d’aconseguir un o...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Resums Carla Mössinguer

250 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Resums Carla Mössinguer

  1. 1. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓSocialització manera com els individus d’una col·lectivitat aprenen elsmodels social, els assimilen i els fan seus. Ens fa realment personesAquest procés ens permet ser autònoms i tenir les nostres idees i opinions pròpies Fa que construïm la nostra pròpia personalitatFases de la socialització1. Socialització l’individu adquireix els coneixements, valors, models i símbols. Maneres d’obrar, pensar i sentir pròpies de la societat. Va des del naixement fins al final de la vida.2. Internalització el que hem après a la fase 1 passa a ser part integradora de l’estructura de la personalitat. Manera de pensar i ser pròpies. Internalitzar “fer nostres alguns elements.Mecanisme de socialitzacióMitjans per transmetre els models socials1. Aprenentatge aprenem a assimilar tot el que és humà: caminar, parlar escriure des de que naixem aprenem, per tant, ens socialitzem2. Motivació raons per fer alguna cosa. Rebre atenció, aprovació, sentir-nos part d’un grup, el reconeixement. Al llarg del temps les motivacions van canviant.3. Herència i medi social herència: instints i emocions de cada individu “temperament” Medi social: context, situació, medi extern en la fase de socialització.Agents de socialitzacióPersones, institucions o grups que s’ocupen de transmetre els models socials. • La família • L’escola • Els amics • Les empreses, sindicats, moviments socials, associacions • Els mitjans de comunicació de masses ( premsa, televisió, internet)
  2. 2. LA REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICACiència política i filosofia políticaPolítica: Té un paper important en la realització d’un projecte ètic Forma d’organitzar el poder de la comunitat Els éssers humans prenen decisions a través d’ella.La filosofia relaciona la política amb l’ésser humà amb aspectes de la sevaactivitat, avalua els seus mètodes i objectius. Disciplines: • Historia política: narra l’evolució dels sistemes d’organització política. • Ciència política: estudia els conceptes fonamentals dels sistemes polítics, estructura, funcions, varietats i formes d’organització social. • Filosofia política: Origen de la política, la seva relació amb la intel·ligència social, justificar les institucions públiques, estudiar les virtuts cíviques i contribuir a formar judici polític del ciutadà. Elabora teories sobre la procedència i legitimitat del poder polític i les formes d’exercir-lo.Les teories polítiquesClassificació segons com tracten la procedència o legitimitat del poder polític iles diferents maneres d’exercir el poder.Teoria organicista/ Teoria individualista: teories d’organització social • Teoria organicista: ésser humà es realitza i assoleix la felicitat en la comunitat Aristòtil: “la ciutat forma part de les coses naturals i l’home és per naturalesa un animal polític. El saber més important és la política, abans que l’ètica. La comunitat per sobre de l’individu. Preval fins a l’ inici de l’Edat Moderna. • Teoria individualista: El sobirà és l’individu. Decideix viure sota un poder comú, per organitzar la convivència. Canvi per la importància de l’individu li la seva autonomia personal. Dins del model individualista hi ha: o Teoria absolutista( Maquiavel i Hobbes) - El poder s’ha d’exercir de manera absoluta sobre els ciutadans “ súbdits”. - l’objectiu del príncep és mantenir l’ordre, la grandesa, i la força de l’estat que governa. o Teoria liberal - Precursora de les democràcies. - Legitimació al poder sense ser poder propi, respecte a una sèrie de drets i llibertats. - Tots som iguals, tenim drets pel fet de ser persones amb llibertat, racionalitat i dignitat.
  3. 3. La relació entre ètica i política 1.No hi ha relació, són dues realitats diferents: una cosa és l’ètica i una altra la política. - El realisme polític ètica: reflexions generals dels valors de la convivència. Política: guia l’exercici del poder, es considera una ciència autònoma. - L’idealisme polític La ètica ha d’estar per sobre de la política i ha de guiar la convivència. El poder corromp i el poder polític és dolent, està en contra de l’estat. Pensadors utòpics: Thomas More i Campanella More.2. Hi ha relació però des del reconeixement de les diferències.És la forma actual d’entendre la relació ètica, política.Max Weber: “ètica política”: certa implicació entre ètica i política amb les sevesdiferències.La política: organització de la realitat social i la pràctica política. No es potdesvincular de la ètica.El model ètic només pot funcionar si tothom el respecte.La tensió entre “ el que cal fer” i “ el que es pot fer” és un gran problema.S’ha d’exigir el compliment de les normes ètiques.La justícia enllaça la política amb l’ètica.Justícia: donar a cadascú el que és seu. És el valor moral per excel·lència. És l’aplicació de la moral en el camp del dret i la política.La justícia com a igualtatJustícia sempre ha anat lligada amb igualtat, però amb el temps ha canviat.Aristòtil: justícia distributiva i justícia commutativa. La igualtat o justícia depenia de la posició social. Es basava en l’acord o contracte, depenia dels termes acordats naturalIgualtat Política o de dret: tots els éssers som iguals. Igualtat davant la llei.
  4. 4. Justícia com a llibertatLlibertat molt relacionada amb justícia.La llibertat, característica pròpia, un dret natural, inalienable i propi de l’ésserhumà.Els règims democràtics no tan sols han de garantir la seguretat,també han deprocurar les condicions adequades perquè la llibertat pugui desenvolupar-se.La justícia i la seguretat jurídicaLa seguretat jurídica és la certesa que ofereix el dret que alguns valors,llibertats i actuacions seran i estaran garantits per la llei.La justícia és donar a cada un el que és seuEls drets són previs a la justícia.El comportament polític ha de tractar a cada persona d’acord amb els seusdrets.És la idea tradicional de justícia.Ètica i dretEls drets morals fan referència a la ètica i recullen el valors i principis moralsuniversals de la convivència. Són el marc moral i la justícia universal.Els drets humans representen un ideal ètic i necessiten la implicació del dretpositiu: • Són drets subjectius: pretensions legítimes del subjecte. • Són drets naturals: es basen en la naturalesa humana, garanteix les llibertats per damunt del poder polític. • Són drets morals i ètics: exigències morals per regular la convivència.Reptes ètic i polítics actualsEl gran repte és aconseguir que es compleixin els drets humans: • La negació dels drets individuals: atemptats contra la vida. • La permanència de desigualtats no justificades: discriminació econòmica, racial o religiosa. • L’absència de democràcia: encara hi ha països amb tiranies. • Les formes irracionals d’actuar: La capacitat de dialogar queda anul·lada pel fanatisme. • L’arbitrarietat jurídica: Hannah Arendt, es tracta de defensar el dret de tenir drets. • La pobresa: si no hi ha funció social de la propietat, la pobresa augmenta. • LA insolidaritat: els països més desafavorits necessiten ajuda per progressar econòmicament, socialment i políticament. EL PODERPoder: Capacitat de fer alguna cosa. Facultat de fer que alguna cosa merament possible passi a ser real. Forma de relació en la que un subjecte imposa les seves pròpies finalitats a la voluntat d’unes altres.
  5. 5. Afiliació (desig de ser acceptat i reconegut socialmentMotivacions socials assoliment (desig d’aconseguir un objectiu Poder ( capacitat d’imposar-se a uns altresMecanismes del poder • Castigar: la por és un dels gran motors de l’obediència. • Premiar: plaer, acceptació, càrrecs,. • Alterar les creences, els sentiments i els desitjos: Seducció, persuasió, enganys. • Limitar les possibilitats d’acció dels altres: la ignorància facilita l’exercici del poder. Personal: el que una persona aconsegueix per les seves capacitats personalsPoder Posicional: el que un persona rep per la seva situació en una família o estructura de poder.

×