Resum de la reunió de classe de P3. Curs 2011-2012

1. Escola la Ginesta
Reunió d’inici de curs: P3
CURS 11-12
Títol: INICI (1 de 22)

2. • El pla estratègic:
El pla estratègic és una actuació conjunta entre
l’escola i el Departament d’Educació que:
• Ha analitzat la situació del centre, ha detectat aspectes
positius i d’altres que cal millorar.
• Proporciona a l’escola recursos, eines i camins per a
avançar.
Títol: estrategic (2 de 22)

3. Algunes actuacions presents en el Pla
Estratègic de la Ginesta en les que
necessitem la vostra col·laboració:
1. Hàbits personals 2. La figura del
d’ordre dinamitzador/a d’aula.
Els dinamitzadors o dinamitzadores d’aula seran
L’ordre és un hàbit fonamental en la vida un parell de mares o pares de la classe que
de les persones. Moltes i molts alumnes col·laboraran amb la tutora o el tutor del curs.
no aconsegueixen rendir tot el què podrien Seran una figura que ajudi a fer més fluïdes,
per manca d’hàbits d’ordre útils i dinàmiques les relacions entre els
diferents responsables de l’educació de les
nenes i els nens de la nostra escola.
Títol: estrategic2 (3 de 22)

4. 1. Hàbits personals d’ordre
A E.I. treballarem especialment i avaluarem aquests continguts d’ordre:
1. Hàbits d’endreça de material
(bosseta d'esmorzar, got, tovalló,
tovallola, bates,motxilles, ...)
2. Hàbits de
desplaçament
(fer bé la fila, anar per l'escola
sense cridar ni donar empentes,
sense córrer... )
Per això demanem a les famílies que prengueu el compromís de treballar
a casa aquests aspectes de l’educació dels infants de manera similar a
com ho farem a l’escola.
Títol: habits (4 de 22)

5. 2. La figura del dinamitzador/a d’aula.
Les funcions més importants:
cohesionar el grup de pares i mares, dinamitzar la participació de les famílies,
col∙laborar a fer caliu d‛escola, treballar per a que tothom es senti acollit, ...
Els dinamitzadors/es podran col laborar en:
Recollir els telèfons i els correus electrònics Fer un llistat de familiars
de les famílies del grup per facilitar que puguin col·laborar.
l’intercanvi d’informacions.
Fer reunions amb les mestres o els
mestres per transmetre les inquietuds
Assistir, quan calgui, a alguna que manifestin les famílies. Assistir, o buscar alguna
reunió de la junta de l’AMPA , persona que ho pugui fer, a
equip directiu o amb altres alguna reunió de la comissió de
dinamitzadors/es.
festes .
Per fer cohesió de grup, si es vol, es
pot fer ús d’algun espai de l’escola
si prèviament es sol·licita a direcció. .... I altres funcions que puguin sorgir.
(ex: fer disfresses per carnestoltes,
preparar comiats...).
Títol: dinamitzadors (5 de 22)

6. Novetats del curs escolar 11­12:
• El S.E.P. http://www.xtec.cat/sep/
Suport escolar personalitzat
• Signatura per part de totes les famílies de:
Carta de compromís educatiu.
Títol: novetats (6 de 22)

7. Dues experiències de col·laboració
S
IA TGERE entre l’escola i la família per
MAL ETES Vtir de P5
r dinamitzar la lectura
* a pa CAFÈ I LL
IBRES
El fet de voler llegir i la motivació per fer­ho van lligats a la conformació
de l’hàbit lector , en el qual la família té un paper rellevant .
• És necessari que els pares i les mares comparteixin la lectura amb les filles o
els fills . El plaer de descobrir llibres amb la persona adulta, que ajuda a l'infant a
mirar i a interpretar les imatges, a compartir i intercanviar, a trobar el detall insòlit o
inesperat, és segurament la motivació més decisiva per llegir .
• Cafè i llibres . És una activitat en la que participaran pares, mares i dues mestres
per dinamitzar la lectura en família. Es realitzarà a la Biblioteca de l’escola algunes
tardes durant el curs de 15 a 16:30h. Tot compartint un cafè i parlant de llibres.
LA LLIBRETA VIATGERA
* P3 i P4
És una eina de comunicació i participació escola­casa. L’anirem construint entre tots i totes i
anirà prenent cos i interès a mesura que vagi recollint vivències de tots nosaltres.
La compartirem a la classe i també a casa i serà un bon motiu de conversa. En ella hi podem
posar el que vulguem: escrits, poemes, lletres endevinalles, fotos, retalls, enganxines,
curiositats, informacions...
El dia que cadascú la porta a classe, es converteix en el protagonista!
Títol: biblio (7 de 22)

8. NORMATIVA I CONSELLS
* Els aniversaris els celebrem als
matins. Aviseu amb temps per posar-nos * Esmorzars: han de ser adequats (millor entrepans).
d'acord en el dia. Penseu en la quantitat que els vostres fills i filles
No porteu llaminadures, a l'escola no mengen. Heu de posar-lo dins d'una bosseta de roba,
les repartirem. junt amb el tovalló.
* i....TOTA LA ROBA AMB BETA LLARGA O GOMA
* RECORDEU:
I NOM.
PORTAR LA BATA ELS DIJOUS!
* Recordeu de mantenir al dia la roba de recanvi.
Títol: Normativa i consells I (8 de 22)

9. NORMATIVA I CONSELLS
* Medicaments: cal recepta, autorització i dosi * Urgències: mantingueu els telèfons sempre al
sempre anotada. (Intenteu que no us dia per si us hem de trucar i, si és urgent, es
coincideixin les tomes amb l'horari d'escola). truca a una ambulància.
* Protocol de sortides : A cada sortida es repartiran
els papers explicatius i full de pagament si és el cas.
És important l'acompliment del termini,ja que en cas
* Puntualitata les 9h. i a les 15h. Després de 10
contrari el nen/a no podria venir a la sortida. minuts es tanca la porta. No relaxar-se.
Si alguna família necessita qualsevol ajut pot anar al
despatx i allà us informaran del que cal fer.
Títol: Normativa i consells II (9 de 22)

10. CURRÍCULUM LOE
CAPACITATS
Criteris d’avaluació
3 ÀREES
Estableixen els aprenentatges que s’espera que
DESCOBERTA D'UN MATEIX I DELS ALTRES assoleixin els i les alumnes.
Autoconeixement i gestió de les emocions
Properament podreu consultar al bloc de direcció
Relacions afectives i comunicatives
els criteris d’avaluació que anirem publicant.
Joc i moviment
Autonomia personal i relaciona
l
Passos que se segueixen en
DESCOBERTA DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL avaluar:
Exploració de l'entorn
• S’informa l’alumne/a del que haurà de conèixer o saber
Experimentació i interpretació resoldre.
• L’alumne fa memòria del que ja coneix o sap resoldre sobre el
Raonament i representació
tema que comencem a treballar.
• S’observen les dificultats (incloses les actituds i la capacitat
d’esforç) que mostra durant el procés, se li fan evidents, i se
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES l’ajuda a superar­les.
Observar, escoltar i experimentar • L’alumne s’autoavalua per adonar­se dels seus encerts i errors
per poder corregir i millorar ell/a mateix/a els seus resultats.
Parlar, expressar i comunicar • L’avaluació és continua i compartida durant tot el procés
Interpretar, representar i crear d’aprenentatge.
• Es fa una avaluació final o sumativa de tot el procés.
Títol: curriculum (10 de 22)

11. CURRÍCULUM LOE
4 BLOCS
1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més
autònoma.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
Títol: blocs (11 de 22)

12. Les prioritats d'aquest curs:
ACTUAR DE MANERA
AUTÒNOMA
(Bloc 1)
És molt important treballar l'autònomia dels nens i nenes, d'acord amb el seu nivell
maduratiu. Aquest aspecte serà la prioritat a P3. L'autonomia proporciona a l'infant
més seguretat i autoestima. L'ajuda a esforçar-se en superar els reptes, perquè se'n
sent capaç. Per avançar en autonomia, cal que els adults canviem algunes actituds . La
sobreprotecció i la manca d'exigència fomenten desinterés i manca d'iniciativa . Cal
que els deixem enfrontar-se als problemes , experimentar i equivocar-se. És així com
aprenem i evolucionem.
En aquesta edat ja els hem d'exigir una sèrie de coses. Poden anar sols al lavabo,
començar a vestir-se i despullar-se, menjar sols, realitzar tasques senzilles, etc. Al
principi els costa i per això els haurem d' animar i donar seguretat, els hi haurem de
facilitar (roba fàcil de cordar i descordar, dificultats graduals...) i, només si cal, ajudar- los.
És per tot això que les rutines són molt importants. La repetició de les mateixes pautes
i activitats de manera regular, donen als nens i nenes seguretat i els permeten
automatitzar conductes i fixar uns bons hàbits .
Per realitzar aquesta tasca necessitem que col∙laboreu aportant a l'escola el que se us
demana, i mantenint el nivell d'exigència també a casa. Ells han de saber què n'esperem i
assumir el compromís d'aconseguir-ho, tant a l'escola com a casa.
Títol: bloc1 (12 de 22)

13. Les prioritats d'aquest curs:
PENSAR I COMUNICAR
(Bloc 2)
La llengua és la base de tots els aprenentatges, i per tant, cal
demanar-los que s'expressin cada cop millor . Cal que el nen vagi
estructurant les frases i per això cal que deixem "d'entendre'l"
quan parla a mija llengua o senyalant amb el dit. També és
important un vocabulari adequat: deixar de banda paraules com:
"xixi", "mam", "gua-gua", etc. Cal escoltar-lo quan ens parla, i fer
que ens escolti quan li parlem.
El llenguatge també és essencial per al desenvolupament del
pensament. Cal entrenar les habilitats del pensament : la
comprensió, el raonament, la resolució de problemes, la memòria...
(filosofia, matemàtiques..).
Títol: bloc2 (13 de 22)

14. Les prioritats d'aquest curs:
DESCOBRIR I TENIR
INICIATIVA
(Bloc 3)
L‛actitud i les ganes d‛aprendre , la curiositat i l‛esperit de superació
són indispensables per sortir-se‛n a la vida. Potenciar aquests aspectes
és molt important.
Tot això va estretament lligat a l'apartat d'autonomia. Si tenen totes
les necessitats cobertes i tots els problemes resolts, no es fan
preguntes, no investiguen, no senten la necessitat de superar-se.....
El treball per projectes és una metodologia que potencia aquests
aspectes. Parteix de la curiositat dels nens i les nenes i fomenta que
es facin preguntes i que tractin de respondre-lesinvestigant i
experimentant. El verdader aprenentatge no és la resposta que
obtinguin, sinó les habilitats que hauran desenvolupat per aconseguir-
la.
Títol: bloc3 (14 de 22)

15. Les prioritats d'aquest curs:
CONVIURE I HABITAR
EL MON
(Bloc 4)
Per les seves característiques, els nens i nenes de P3 encara són bastant
egocèntrics, els costa compartir les seves coses i consideren propietat tot allò que
està al seu abast, els costa cedir... per això sorgeixen problemes de relació entre
ells.
És important que des del començament construim una bona dinàmica de grup, perquè
tenen per davant 9 anys per compartir vivències i establir relacions.
Les habilitats socials requereixen un cert grau de desenvolupament maduratiu i
s‛han d‛anar entrenant. Hem de treballar i afavorir l'empatia. Se'ls ha d'exigir
respecte cap als altres (infants i adults).
Han d'aprendre a respectar les normes bàsiques de convivència i aprendre a
resoldre els problemes "parlant". Treballarem especialment aspectes com:
- Parlar sense cridar i escoltar els altres.
- Saber esperar
- Utilitzar formes verbals de relació (saludar, acomiadar-se, demanar
les coses amb correcció, donar les gràcies...) i per aconseguir-ho
nosaltres hem de ser els models.
Títol: bloc4 (15 de 22)

16. MESTRES
TUTORA: Anna REFORÇ: Cristina ED. ESPECIAL: Rebeca
MÚSICA: Laura PSICOMOTRICITAT: Montse INFORMÀTICA: Joan
Títol: mestres (16 de 22)

17. La metodologia que emprarem està basada en elconstructivisme.
El nen construeix l‛aprenentatge al seupropi ritme i a la seva pròpia manera, partint delsseus propis interessos.
Per això cal poder donar una atenció i seguiment individualitzat, proporcionar-los-hi gran varietat de recursos i una organització
que fomenti:
- la manipulació, l'experimentació, l'observació...
- la motivació i la curiositat
- el llenguatge oral
Tenint en compte els aspectes anteriors programem les diferents
tipologies d'activitat :
El joc lliure : potencia aspectes de socialització i motrius, el desenvolupament psicològic, la interiorització
dels aprenentatges (joc simbòlic).
Les rutines : la repetició és fonamental per fixar els aprenentatges i els hàbits.
La Rotllana: és una activitat col∙lectiva on és fomenta la conversa.
Els Projectes i unitats didàctiques es treballen a partir dels interessos dels infants però és la via per
desenvolupar les àrees curriculars. Demanem la col∙laboració de les famílies aportant material i informació.
Filosofia. Entrenament sistemàtic de les habilitats del pensament. Elements motivadors: follets, contes,
caixes màgiques, ...
Matemàtiques: Treballaran els diferents conceptes matemàtics (color, forma, mida,...), exercitaran el
raonament (classificar, ordenar...) , la noció de quantitat fins al 3, la numeració...
Expressió: Practiquem la llengua oral (vocabulari, estructures...) a partir de jocs i contes participatius.
Plàstica. Mitjançant les diferents tècniques i materials plàstics desenvoluparan la creativitat i el gust per
les manifestacions artístiques..
Psicomotricitat. Mitjançant els diferents jocs i activitats proposats coneixeran les possibilitats del propi
cos, la creativitat motora, l‛adquisició d‛hàbits, la comunicació i el coneixement dels altres.
Música. Desenvoluparan la sensibilitat davant de l‛expressió musical així com la capacitat d‛atenció, l‛oïda i
el ritme. També s‛iniciaran en el reconeixement i reproducció de sons, cançons, cantarelles, ritmes i danses.
Informàtica. S‛iniciaran en l‛ús i funcionament de l‛ordinador a partir de jocs i activitats educatives.
La llengua escrita i els racons que explicaré a continuació.
Títol: metodologia (17 de 22)

18. RACONS
RACÓ DE LA CASETA RACÓ DE DIBUIX RACÓ DE COTXES RACÓ DELS SENTITS
RACÓ DE PENSAR RACÓ DE FIGURETES RACÓ DE LLETRES
RACÓ D'ORDINADOR
Permeten: ∗ Proposar l'activitat a diferents nivells de dificultat per adaptar-
la a cada alumne.
* Potenciar l'autonomia, l'autocontrol i l'autoavaluació per part del
nen/a.
* Fer un seguiment individualitzat de l'alumne.
* La socialització i col∙laboració
Títol: racons (18 de 22)

19. HORARI
DILLUNS DIMARTS
DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
ENTRADA: ENTRADA: ENTRADA: ENTRADA: ENTRADA:
RUTINES RUTINES RUTINES RUTINES RUTINES
ROTLLANA PROJECTE LLENGUA MATES PROJECTE
lectoescriptura
LLENGUA ORAL
ESMORZAR: ESMORZAR: ESMORZAR: ESMORZAR: ESMORZAR:
HÀBITS HÀBITS HÀBITS HÀBITS HÀBITS
PATI
PSICO- RACONS RACONS MÚSICA RACONS
MOTRICITA
T
MIGDIA
MATES
FILOSOFIA EXPERIMENTS CONTE
PLÀSTICA LLENGUA ORAL
INFORMÀTICA
EXPRESSIÓ EXPRESSIÓ RECOLLIR: RECOLLIR:
RECOLLIR:
RUTINES RECOLLIR:
RUTINES
RECOLLIR:
RUTINES RUTINES RUTINES
mestra d'educació mestra de PDI
especial suport (pissarra digital)
INFORMACIONS
* La psicomotricitat és fa els dilluns d'11:30 a 12:30h. Els nens i nenes han de portar
roba i calçat adient .
* Els dies d'entrevistes amb les famílies són elsdivendres de 12:30 a 13:30h.
* Es lliuraran dos informes durant el curs. El primer, d'hàbits i adaptació, al febrer. El segon, d'àrees d'aprenentatges, al juny.
Títol: horari (19 de 22)

20. APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA
El procés ja s'inicia abans de començar l'escola. És important que el nen/a estigui en contacte amb
la lletra escrita : llegiu-li contes, escriviu davant d'ell, llegiu rètols i escrits pel carrer....
Cada nen/a té el seu ritme i cal respectar-lo. Aprendre més de pressa no vol dir aprendre millor.
Contemplem el procés de l'aprenentatge de la lectura des de P3 fins a segon. Comencem amb la lletra de
pal per facilitar el grafisme: aprendran a escriure el seu nom i practicaran el grafisme de les lletres.
Títol: lecto1 (20 de 22)

21. FASES DE L'ESCRIPTURA
FASE 1 FASE 2
Escriptures no diferenciades
Escriptures diferenciades
Les escriptures no diferenciades són una imitació de l’acte d’escriure.
Els grafismes dels nens es van acostant cada vegada més a les grafies
Reprodueixen algunes característiques gràfiques formals: no són convencionals. Aquest procés es fa per imitació de l’adult . D’altra banda, ja
dibuixos, estan alineades, estan separades dels elements gràfics. Els sempre atribueixen significació a la seva producció escrita. Per escriure
nens fan servir signes propers als traços utilitzats per dibuixar conceptes diferents utilitzen formes gràfiques diferents. Sovint escriuen a
(boletes, palets, serres… ). De vegades encara no atribueixen partir de variacions de les lletres del seu nom . La seva escriptura encara està
significat a aquests símbols, d’altres, hi atribueixen un significat global molt relacionada amb el referent (la paraula tren l’escriuran amb moltes
(les unitats que ha escrit no són diferenciables ni analitzables). lletres perquè un tren és molt gran i llarg).
FASE 3 FASE 4
Escriptures sil·làbiques
Comencen a establir una primera relació entre la part gràfica i la part Correspondència sil·làbico­alfabètica
sonora de les paraules Els nens perceben la segmentació de la veu i Progressivament, els nens i nenes es van analitzant més la veu i
cada síl·laba la representen gràficament per mitjà d’una lletra . Aquesta introdueixen més d’una grafia per a cada síl·laba de la parla. Comencen a
relació té diferents moments: descobrir l’estructura interna de les síl·labes i els seus components. Ja la
­ Per a cada síl·laba de la llengua oral escriuen una lletra qualsevol podem considerar una escriptura completa, alfabètica.
(sense valor sonor convencional)
­ Per a cada síl·laba de la llengua oral escriuen la vocal o la consonant
que li correspon (amb valor sonor convencional)
FASE 5
Correspondència alfabètica
Els nens arriben a establir i generalitzar la correspondència entre els sons i les
grafies . Encara tenen dificultats que progressivament van resolent.
(No tots els infants fan el procés d’una forma lineal. Alguns es poden saltar
etapes i d’altres, en canviar de nivell, poden fer regressions momentànies.)
Títol: lecto2 (21 de 22)

22. ALTRES ACTIVITATS
Sortides. Tenen un objectiu pedagògic i tenen com a continuïtat un treball a l‛aula. Participar-hi
és important. E contractaran tallers, conferències o activitats dins i fora de l‛escola relacionats amb els
s
temes que es treballin.
Les sortides previstes per aquest curs són:
PRIMER TRIMESTRE
COLLIM CASTANYES (Can SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE
Plana Vallgorguina) EL PETIT ELEFANT(Teatre
Tantarantana Barcelona) HAPPY PARK (Barcelona)
VISITEM EL ZOO
(Barcelona) EDUCACIÓ VIAL
TALLER DE FANG (Can
Batlle)
....Amb la possibilitat de programar altres sortides relacionades amb algun dels temes que treballem aquest curs.
Jornades Culturals. Realitzarem tres dies de Jornades Culturals , que seran la cloenda del tema que haurem anat treballat: L'ÀFRICA.
Seran el 26, 27 i 28 de març (última setmana del segon trimestre).
Bloc. Pretenem que sigui una eina més de treball, així com una finestra oberta a la tasca que portem a
terme nens i nenes, mestres i pares. És per això que ens agradaria que fos el més participativa possible: feu
aportacions des de casa, escriviu comentaris, proposeu activitats.... Volem que sigui el bloc de tots!
Festes i activitats globals d‛escola:
Castanyada
Nadal
Aniversari de la Pepeta
Carnestoltes
Jornades culturals: L'Àfirca
Caramelles i mona
Sant Jordi: festa literària
Comiat de 6è
Títol: activitats (22 de 22)