1. VA DE MESTRES
Jaume Cela Ollé
Juli Palou Sangrà
Estudis de Magisteri. FPCEE Blanquerna
Seminari, Berta Aznar
1er grau d’educació primària
Ana Pérez López
28/10/2010

2. • Introducció:
“Va de mestres” és un llibre especialment dirigit a persones que en un futur seran
educadors. Està escrit per Jaume Cela i Juli Palou i ens explica, a través d’experiències i
opinions reals, consells, habilitats, sentiments i maneres d’actuar respecte a diverses
situacions, algunes més difícils que d’altres, però totes típiques en una escola.
Per això, jo com a estudiant de magisteri, crec que és un bon llibre per llegir, fàcil
d’entendre i molt interessant per que parla sobre experiències. Aquest llibre penso que
ens pot servir com a guia per aprendre de les experiències que han tingut aquests
professors al llarg de molts anys de la seva carrera.
• Aspectes que he trobat interessants:
- El paper de l’escola: L’escola no només s’entén com institució on s’imparteixen
classes, sinó que també és un centre educatiu. És una etapa on el nen no només
aprèn coneixements, també aprèn diversos valors que el fan ser home i aprendre a
viure. Per tant, l’escola ajuda al infant a créixer en tots els aspectes. L’escola és la
primera entrada al món i la nostra missió és fer-los sentir agust, acollir-los. Acollim
i introduïm el nen al mon, ensenyant-li de quina manera esta organitzat aquest món.
- La figura del pedagog: El bon pedagog és la persona que acompanya al nen en el
seu camí d’aprenentatge. Però, els pedagogs són davant de tot persones. Per això, els
mestres necessiten confiança en ells mateixos, esperant i confiant que la seva feina
tindrà utilitat per als nens, sent autocrítics sempre per saber aprendre dels seus errors
i sobre tot, tenir confiança en les capacitats i possibilitats d’aprendre que tenen els
altres, no deixant a ningú per perdut.
- Un mestre ha de tenir vocació: Què significa tenir vocació? després de llegir aquest
llibre, la idea m’ha quedat molt clara. Doncs, la vocació és l’essència que tot mestre
ha de tenir dins. És un sentiment d’implicació, una manera de viure el que fas (t’ha
d’agradar el que ensenyes) i d’aquesta manera transmetre-ho als demés.
Per què és tan imprescindible tenir vocació en aquesta professió? Per que aquesta
feina atén les necessitats del altres.

3. Les persones que exerceixen la professió de mestres han de gaudir del que fan. Hem
de ser conscients de que els nens aprendran i creixeran segons el que els ensenyem i
els hi mostrem del món.
- Diversitat a l’escola: Aquests llibre tracta la diversitat a les aules. És tracta d’un
fenomen actual, on cultures de diferents llocs arriben a l’escola. Hem de ser
conscients que això existeix i cada vegada més. Per tant, no tenim que prendre’ns-ho
com una cosa negativa, sinó, com una cosa molt positiva que omplirà la classe de
riquesa. Podrem interactuar entre tots i serà una forma de que altres nens coneguin
cultures diferents.
- Actituds pedagògiques: D’una banda, dins d’aquesta professió podem trobar-nos
una sèrie de dificultats, ja que, al tractar amb éssers humans existeix un ampli
ventall de possibilitats. Tots els nens són diferents i se’ls ha de tractar a tots per
igual. D’altra banda, podem topar-nos amb pares o altres mestres que no pensin
igual que nosaltres, per això la importància del respecte. Hem de ser capaços de
respectar a la persona o persones que tenim al davant, tant en la seva forma de
pensar com en la seva forma d’actuar. Sempre respectant les opinions, actes,
pensaments, etc. L’autoestima és molt important per als nens. Mai has de parlar de
manera despectiva, fent-los sentir inferiors. Els nens han de sentir-se útils, vistos per
el mestre. Parlar amb ells amb molt de tacte pedagògic i apropar-se sempre amb
sol·licitud i sensibilitat. Un mestre ha de saber posar-se en la pell del nens i saber
que senten, que volen o com es troben. D’aquesta manera, una altra característica
del bon mestre seria saber escoltar i orientar al infant.
- La importància del joc: A partir del joc els infants comprenen la realitat. Quan
jugues és quan més utilitzes la capacitat de crear i imaginar. A més és un element
social (ajuda a que els nens es relacionin entre ells). Per aquest motiu el llibre
destaca la importància d’aquests espais d’oci.

4. A continuació, recollint les característiques més importants extretes de la pròpia lectura
i de la posada en comú a classe, faré un decàleg del mestre com a conclusió, que més
endavant espero que em serveixi com a pauta per poder anar corregint les meves
actituds davant dels nens:
El bon mestre:
- Ha de tenir vocació.
- Ha de ser un guia per als nens, escoltant-los i orientant-los.
- Ha de ser observador i bon improvisador.
- No resol tots els problemes, sinó que els fa front.
- Ha de ser pacient.
- Ha de ser conscient del que ensenya i del perquè ho fa.
- Ha de ser reflexiu i crític.
- Ha de proposar les activitats més adequades i eficaces.
- Ha de formar persones, no tants continguts.
- Ha de ser capaç d’adaptar-se a la diversitat cultural.
- Ha de creure en les possibilitats d’aprenentatge del nen.
- Ha de ser autocrític i respectuós.
- Ha de fomentar el joc i les relacions socials.
- Ha de crear lligams entre els nens i ell.
- Ha de ser sol·lícit i actuar amb tacte pedagògic.