Apunts del tema.

1. EL RENAIXEMENT
Unitat 10
EL RENAIXEMENT
Unitat 10
1.-EL RENAIXEMENT, RUPTURA O TORNADA AL
PASSAT?
1.-EL RENAIXEMENT, RUPTURA O TORNADA AL
PASSAT?
2.-ELS MÈDICI, UNA FAMÍLIA DE MECENES2.-ELS MÈDICI, UNA FAMÍLIA DE MECENES
3.-EL RENAIXEMENT ITALIÀ3.-EL RENAIXEMENT ITALIÀ
4.-COM S’ACONSEGUEIX LA PROFUNDITAT EN LA
PINTURA?
4.-COM S’ACONSEGUEIX LA PROFUNDITAT EN LA
PINTURA?
5.-L’EXPANSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA5.-L’EXPANSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA
6.-EL RENAIXEMENT A ESPANYA6.-EL RENAIXEMENT A ESPANYA
7.-EL RENAIXEMENT A CATALUNYA7.-EL RENAIXEMENT A CATALUNYA

2.  La paraula Renaixement fou creada per fer evident l'inici d'un temps nou.
 Els arquitectes, pintors i escultors, inspirats en el món antic (Grècia i
Roma), van crear uns nous models estètics.
 Objectiu: reflectir la realitat de la manera més perfecta, harmoniosa i
equilibrada possible.
 Prínceps, eclesiàstics i burgesos es van convertir en els seus mecenes i
els van encarregar obres d'art.
INTRODUCCIÓ

4. 1. – EL RENAIXEMENT, RUPTURA O TORNADA AL
PASSAT?
1. – EL RENAIXEMENT, RUPTURA O TORNADA AL
PASSAT?
 El Renaixement és una nova concepció de l'art que
apareix entre els segles XV i XVI a Europa i que estigué
vinculat a la revolució cultural de l'Humanisme.
 Els artistes del Renaixement es consideraven
successors dels mestres grecoromans (cercaven la
inspiració a través de la contemplació de les obres i els
edificis de l‘Antiguitat).
PREGUNTA
 El Renaixement va ser una repetició de l'art clàssic, o la
creació d'una nova estètica i d'un nou estil a partir de la
reinterpretació de l'antiguitat?
.

5. ELS MODELS DE L’ANTIGUITAT
 Els arquitectes van adoptar els estils clàssics, barrejant
elements grecs i romans. El progrés en les tècniques de
construcció els va permetre reinterpretar i perfeccionar
l'arquitectura de l'antiguitat.
 Els pintors i els escultors:
• es van inspirar en la mitologia grecoromana i la van
utilitzar com a tema per a les seves obres,
• van ressaltar la bellesa del cos humà,
• van millorar les tècniques (pintura al fresc),
• van inventar-ne unes altres (pintura a l'oli i la
perspectiva),
• els progressos de l'anatomia realitzats pels científics van
contribuir a perfeccionar la representació del cos humà.

7. Un art centrat en l’ésser humà
 Els artistes van convertir l'ésser humà en el centre dels seus
interessos artístics.
 Els temes religiosos van continuar sent una de les fonts
d'inspiració principals. Els personatges sagrats seran
representats com si fossin persones del Renaixement.
 L'interès de nobles i burgesos per l'art va comportar la
realització de moltes escenes de vida quotidiana, que reflectien
l'ambient cortesà de l'època.
 La revalorització de l'individu es va reflectir en la proliferació
dels retrats, de manera que prínceps, nobles i burgesos van
voler deixar la seva imatge per a la posteritat.

8.  Els artistes del Renaixement utilitzaren diferents tipus d’arts i
van escriure tractats (llibres) sobre arquitectura, pintura i
escultura.
 Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor i escultor.
 Leonardo da Vinci, a més de pintar, tenia un gran esperit
científic i va projectar alguns invents i màquines que no van
arribar a realitzar-se fins al cap d'alguns segles.
 Els artistes del Renaixement van començar a signar les seves
obres per remarcar-ne l'originalitat i promoure el seu
reconeixement.
 L'art va esdevenir un objecte de mercat i els mecenes van
encarregar obres als seus artistes preferits.

9. 2. – ELS MÈDICI, UNA FAMÍLIA DE MECENES.2. – ELS MÈDICI, UNA FAMÍLIA DE MECENES.
 El Renaixement s’inicià a les ciutats italianes, on els
nobles i els prínceps es van envoltar d'artistes, literats i
filòsofs, van actuar com a mecenes i en van finançar les
obres.
 Aquesta noblesa havia abandonat l'ideal cavalleresc
medieval per esdevenir cortesana. Vivien en palaus
luxosos i s'interessaven per les arts i les lletres.
 Al segle XV, Florència era una ciutat estat molt
pròspera governada pels Mèdici, una família molt rica de
comerciants, artesans i banquers que van ser mecenes
de grans artistes i van fer de la seva ciutat el bressol del
Renaixement.

10. 1. Palau dels Mèdici; 2. Palau dels Pitti (comprat pels Mèdici el 1550); 3. Ponte
Vecchio; 4. Catedral de Santa Maria; 5. Basílica de Sant Llorenç (panteó dels
Mèdici).
Florència al segle XV

11.  Entre l’any 1389 i 1537, Florència va ser governada per la família Mèdici.
La ciutat esdevingué un gran enclavament comercial i un centre de
l'Humanisme i del Renaixement molt important.

12.  Lorenzo era un gran amant de les lletres i les arts. Convidà a la
seva cort escriptors i artistes. La seva generositat com a mecenes li
va valdre el renom d‘el Magnífic.
 Creà una acadèmia, el "Jardí de San Marco", on els joves
artistes, com ara Miquel Àngel, aprenien les tècniques i copiaven
escultures clàssiques.
 Protegí artistes (Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci, Miquel
Àngel Buonarroti..). També va crear un cercle d'humanistes per
estudiar els filòsofs grecs en el qual van participar Marsilio Ficino i
Giovanni Pico della Mirandola.
 Fundà la Biblioteca Laurenziana, que contenia gran quantitat
d'obres clàssiques, i hi va organitzar tallers per copiar els llibres i
difondre'ls.

13. EL PROMOTOR DE FLORÈNCIA
Lorenzo de Mèdici va voler fer més gran i més bella la
seva ciutat. Hi va fer obrir carrers i hi va construir palaus
i altres edificis.
Li agradava envoltar-se dels qui sobresortien en les arts
i protegia els homes de lletres.
Per tal que la joventut pogués dedicar-se a l'estudi de
les bones lletres va fundar la universitat de Pisa.
N. MAQUIAVEL: Històries florentines, 1525.
EL MECENES
Lorenzo (...) havia omplert els seus
jardins de belles escultures i les seves
cambres de pintures i objectes,
realitzats pels millors mestres d'Itàlia.
Sempre va ajudar els joves amb talent.
Als qui eren massa pobres (...) els
assegurava els mitjans perquè
poguessin viure i treballar. També
donava grans recompenses als qui
realitzaven els treballs millors (...).
En aquella època, Ghirlandaio (...) li va
enviar Miquel Àngel, que va romandre
quatre anys al seu palau. Durant tot
aquest temps, li va donar cinc ducats
cada mes.
Giorgio VASARI: Vides
dels més excel·lents
pintors, escultors i
arquitectes italians,
1550.
EL BON CORTESÀ
La veritable professió del cortesà ha de ser la de les
armes, per a les quals ha d'estar ben entrenat. (...)
Però, el bon cortesà ha d'estar també instruït en
humanitats. El llatí i el grec li han de ser familiars (...).
Ha de conèixer els poetes, els oradors i els historiadors,
i ha d'aprendre a escriure en la nostra llengua (...).
També ha de ser músic i conèixer alguns instruments
(...). Res no és més eficaç que la música per a la salut
de l'esperit.
Baldassarre CASTIGLIONE: El cortesà, 1528.

14. 3. – EL RENAIXEMENT ITALIÀ.3. – EL RENAIXEMENT ITALIÀ.
 El Renaixement va sorgir a Itàlia i es va difondre després per la
resta d'Europa.
 Tingué dues etapes: el Quattrocento (1400), que es va iniciar a
Florència i va ser impulsat per la família Mèdici, i el Cinquecento
(1500), quan la capital de l'art es va traslladar a Roma i els Papes
van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
L’arquitectura
 Ús d'elements senzills i ordenats.
 S’aplicaren proporcions matemàtiques als edificis.
 S’utilitzaren els elements constructius clàssics: la llinda, el fris, la
columna grega, l'arc de mig punt i la cúpula romana en la
construcció d'esglésies, palaus i altres edificis civils.

15.  Els pintors van recrear la mitologia clàssica, les escenes
religioses i la natura, sovint idealitzada.
 Utilitzaren les lleis de la perspectiva, basades en l'estudi de
la geometria i els avenços dels instruments òptics.
 Els escultors es van interessar per la representació del cos
humà i per mostrar-ne els volums amb una proporcionalitat i
una harmonia perfectes.
 Es feien escultures exemptes i relleus per ornamentar els
edificis. També es van esculpir bustos de personatges de l'època
i, per primera vegada des de l'Antiguitat, estàtues eqüestres.
 Si els pintors i els escultors del Quattrocento cercaven en les
seves obres les proporcions i l'equilibri, els del Cinquecento
volien donar volum a les seves obres i representar emocions i
sentiments.

16. El Renaixement a Itàlia

17.  La basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma)
simbolitza el poder de l'Església i el mecenatge
artístic que van exercir els Papes.
 La seva construcció començà a principis del segle
XVI i hi van treballar els grans artistes del
Cinquecento.

18. A la basílica de Sant Pere hi van treballar
diferents arquitectes, entre els quals
Bramante, i més tard, Rafael. Miquel
Àngel va realitzar la gran cúpula sobre
l'altar major i els tres absis de la
capçalera, i va pintar els frescos de la
capella Sixtina.
El conjunt va ser acabat per Maderno,
amb la construcció de la façana el 1626.

19. 4. – COM S’ACONSEGUEIX LA PROFUNDITAT EN LA
PINTURA?
4. – COM S’ACONSEGUEIX LA PROFUNDITAT EN LA
PINTURA?
 Els artistes renaixentistes intentaven representar la realitat,
la natura i els éssers humans, amb tota la seva bellesa i
complexitat. Aconseguir aquest objectiu en la pintura era tot
un repte, perquè obligava a representar un món
tridimensional en una superfície plana.
 En l'època gòtica, l'única manera de crear la impressió de
profunditat consistia a superposar les figures o els escenaris,
o bé a fer més grans les figures en primer terme i més
petites les més llunyanes, però sense cap mena de
proporció.
 Per donar profunditat a l'espai, els artistes van inventar la
perspectiva, que constitueix una gran aportació de la pintura
renaixentista.

20.  En el Quattrocento, els pintors van intentar mostrar una
tercera dimensió en la pintura mitjançant l'obertura d'un
"forat imaginari" al fons de l'escena (una finestra, una porta,
una balconada). És el punt de fuga, que produeix la il·lusió
òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de
profunditat. A més, van integrar en les escenes marcs
arquitectònics, que contribuïen a reforçar aquesta
sensació.
 La tècnica de la perspectiva es va completar amb la
utilització d'un mètode geomètric que redueix
progressivament la grandària dels objectes o dels
personatges a mesura que augmenta la distància en relació
amb l'ull de l'espectador.

21. En el Quattrocento, els pintors van intentar mostrar una tercera dimensió en
la pintura mitjançant l'obertura d'un "forat imaginari" al fons de l'escena (una
finestra, una porta, una balconada). És el punt de fuga, que produeix la
il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de
profunditat. A més, van integrar en les escenes marcs arquitectònics, que
contribuïen a reforçar aquesta sensació.
La tècnica de la perspectiva es va completar amb la utilització d'un mètode
geomètric que redueix progressivament la grandària dels objectes o dels
personatges a mesura que augmenta la distància en relació amb l'ull de
l'espectador.
Exemple de perspectiva lineal en un dibuix de Brunelleschi.

22.  Al Cinquecento, alguns artistes van mirar de donar més
sensació de realitat als quadres. Per aconseguir-ho van
utilitzar un recurs que permet fingir la tercera dimensió, la
profunditat, a base de "pintar l'aire".
 Leonardo va ser el primer a aplicar la perspectiva aèria amb la
tècnica de l'esfumat (sfumato), desdibuixant els contorns i
els detalls i modificant els colors. Com passa en la realitat, la
distància desdibuixa els objectes i modifica l'atmosfera que
s'interposa entre nosaltres i allò que veiem.
 Els pintors també van avançar en el domini de la llum i l'ombra
per donar volum i contrast a les figures i els objectes
(clarobscur). Per fer-ho van començar a utilitzar la pintura a
l'oli, que permetia aconseguir més efectes i més textures.

23. 5. – L’EXPANSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA.5. – L’EXPANSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA.

24. ALEMANYA
El triomf de la Reforma luterana a Alemanya va fer que
la pintura abandonés la temàtica religiosa que tenia a
Itàlia i en altres països catòlics.
D’aquesta manera, els retrats, els paisatges i els
temes mitològics es van convertir en els temes
principals de la pintura alemanya.
Autors destacats: Albrecht Dürer, Hans Holbein i Lucas
Cranach el Vell.

25. FRANÇA
 El Renaixement es va difondre a França molt aviat gràcies
al rei Francesc I (1515-47), que es va envoltar d’artistes
italians a la seva cort, entre els quals da Vinci.
 Destaca sobretot l’arquitectura, amb la construcció de
palaus i castells per a la reialesa i la noblesa.

26. FLANDES
 A Flandes, el Renaixement italià va tenir poca influència.
 Els pintors van desenvolupar un estil propi, caracteritzat pel
gust pel detall, el realisme, els retrats familiars, el paisatge i
les escenes quotidianes.
 Seran escasses les obres inspirades en l’Antiguitat
grecoromana i en temes religiosos.
 Segle XV. Cal destacar a Rogier van der Weyden (pintura
religiosa) i Jan van Eyck (retrat).
 Segle XVI. Pieter Brueghel el Vell pinta la vida quotidiana.

27. 6. – EL RENAIXEMENT A ESPANYA.6. – EL RENAIXEMENT A ESPANYA.
 A Espanya, el Renaixement va arribar més tard degut
al fort arrelament del Gòtic.
 A partir del segle XVI, les influències d'artistes italians i
flamencs i els viatges dels artistes espanyols a Itàlia
van afavorir la introducció progressiva del nou estil.
 Els artistes del Renaixement espanyol adoptaren la
preocupació per la llum, el color i la perspectiva i es
van centrar en els temes religiosos.
 València va ser el centre artístic més actiu, amb una
pintura de forta influència italiana.
 També van destacar els artistes castellans i, més
endavant, els pintors de retrats de la cort.

29.  El pintor més important renaixentista a Espanya fou El Greco
(1541- 1614), anomenat així pel seu origen grec.
 De jove estigué a Itàlia, on va aprendre dels mestres
renaixentistes.
 L’any 1577 s’instal·là a Toledo, on pintà un seguit d'obres
mestres que van definir un estil molt personal.
 Característiques de la seva obra: cromatisme molt viu (predomini
de les tonalitats vermelloses i blavenques), contrast de la llum
i complexitat de les composicions, plenes de figures allargades.
 Obres més importants: Enterrament del senyor d'Orgaz,
L'espoliació i El cavaller de la mà al pit.

30.  L'arquitectura del Renaixement espanyol es va
desenvolupar en tres fases:
 L'estil plateresc: introdueix elements decoratius
nous en edificis gòtics. Rep aquest nom perquè
utilitza una delicada decoració en relleu, com la
que utilitzaven els argenters.
 L'estil classicista: utilitza els models
arquitectònics clàssics, com ara columnes,
llindes i frontons.
 L'estil herrerià: es caracteritza per l'absència
decorativa, les línies rectes i els volums cúbics.

32.  Característica més important: intent per plasmar
els sentiments religiosos, buscant més
l'espiritualitat que no pas la bellesa.
 L’escultura es localitzava sobretot als retaules, els
monuments funeraris i les imatges religioses,
moltes de les quals eren de fusta policromada.
 Escultors principals: Bartolomé Ordóñez, Alonso
Berruguete i Juan de Juni.

33. 7. – EL RENAIXEMENT A CATALUNYA.7. – EL RENAIXEMENT A CATALUNYA.
 El Renaixement no va tenir un gran desenvolupament
a Catalunya.
 L'art gòtic havia connectat amb el gust de la societat
catalana i continuà molt arrelat al territori, sobretot en
el terreny arquitectònic, durant els segles XV i XVI.
 La complexa situació sociopolítica a Catalunya no va
afavorir la construcció de grans edificis institucionals,
eclesiàstics o nobiliaris, ni l'encàrrec de pintures o
escultures als artistes.

34.  El Renaixement a Catalunya es presenta sovint com un
recurs decoratiu que servia per ornamentar i
complementar l'estructura gòtica (exemple: Casa de
l'Ardiaca de Barcelona).
 Altres vegades, tots els elements del Renaixement són
presents a l'arquitectura (arcs de mig punt, columnes
d'ordre clàssic o els frontons).
 Els escultors forans introduïren a Catalunya els nous
principis estètics del Renaixement. Els artistes més
destacats són el burgalès Bartolomé Ordóñez i el
valencià Damià Forment.
.

35.  Barreja d’estil renaixentista i gòtic que trobem en molts
retaules.
 Pintors més importants. Els pintors flamencs Joan de
Borgonya i Ayne Bru; el portuguès Pere Nunyes,
instal·lat a Catalunya, i el català Pere Mates, influïts
pels artistes italians i per Albrecht Dürer.