Presentació d'aula sobre el tema

1. El Renaixement,
una nova
concepció de
l'art

2. Quina renovació en la concepció de l'art i en les
tècniques artístiques va proposar el Renaixement?
L'esperit humanista que va transformar la manera d'entendre el món i va
trencar amb els models culturals de l'Edat Mitjana també va influir en l'art.
La paraula Renaixement va ser creada precisament per fer evident l'inici d'un
temps nou.
Arquitectes, pintors i escultors es van entusiasmar pel món antic, i s'hi van
inspirar per crear uns nous models estètics, renaixentistes.
Reflectir la realitat de la manera més perfecta, harmoniosa i equilibrada va ser
el gran objectiu dels artistes. Per això van obtenir el suport de prínceps,
eclesiàstics i burgesos, que van esdevenir els seus mecenes i els van
encarregar obres d'art.
Piero della Francesca: Federico da Montefeltro i Battista Sforza (1465-1466).

3. El Renaixement, ruptura o tornada al passat?
El Renaixement és una nova concepció de l'art que es va desenvolupar els
dos primers segles de l'Edat Moderna (XV i XVI) i va estar fortament
vinculada a la revolució cultural de l'Humanisme.
Igual com els humanistes, els artistes del Renaixement es consideraven
successors dels mestres grecoromans; per això cercaven la inspiració a
través de la contemplació de les obres i els edificis de l'antiguitat.
El Renaixement va ser una repetició de l'art clàssic que tant admiraven els
renaixentistes, o la creació d'una nova estètica i d'un nou estil a partir de la
reinterpretació de l'antiguitat?
.
Alberti: Església de Sant Francesc “Temple
Malatestià” (1450-1468).

4. Encoratjats pels ideals humanistes, els artistes del Renaixement van
descobrir l'art de l'antiguitat:
Els arquitectes es van inspirar directament en els vestigis arqueològics i van
adoptar els estils clàssics, tot barrejant elements grecs i romans. El progrés
en les tècniques de construcció els va permetre reinterpretar i perfeccionar
l'arquitectura de l'antiguitat.
Els pintors i els escultors es van inspirar en la mitologia grecoromana i la
van utilitzar com a tema per a les seves obres. També van exalçar la bellesa
del cos humà i van tornar als cànons clàssics.
A més van millorar les tècniques, com la pintura al fresc, i van inventar-ne
unes altres, com ara la pintura a l'oli i la perspectiva. Els progressos de
l'anatomia realitzats pels científics van contribuir a perfeccionar la
representació del cos humà. Palladio: Vil·la Capra La
Rotonda (1566).
Botticelli: El naixement de Venus (1484-1486).Fra Angelico: L’Anunciació (1450).
Leonardo da Vinci. Verge
de les Roques.
(1483-1486)

5. Aquesta pintura, inspirada en l'obra de l'escriptor llatí Ovidi, mostra una
escena mitològica.
La nimfa Cloris, que exhalava flors en respirar, va ser assetjada per Zèfir, déu
del vent. Zèfir, penedit, la va transformar en Flora i la va obsequiar amb un
jardí on regnava una primavera eterna.
Al bell mig hi ha Venus i Cupido, que representen l'amor. Cupido dirigeix la
seva sageta cap a les tres Gràcies, una de les quals adreça la mirada al déu
Mercuri, el déu de l'enteniment.
Mercuri, per mitjà de la raó, torna la ment humana cap a allò diví.
Botticelli: Consagració de la primavera (1482).

6. Segons la filosofia humanista, els artistes van convertir l'ésser humà en el
centre dels seus interessos artístics:
Els grans temes religiosos van continuar sent una de les fonts d'inspiració
principals. Els personatges sagrats, però, eren representats i vestits com si
fossin persones del Renaixement, voltats de paisatges i d'edificis
contemporanis del pintor.
L'interès de nobles i burgesos per l'art va comportar la realització de moltes
escenes de vida quotidiana, que reflectien l'ambient cortesà de l'època.
La revalorització de l'individu es va reflectir en la proliferació dels retrats, de
manera que prínceps, nobles i burgesos van voler deixar la seva imatge per a
la posteritat.
Fra Filippo Lippi.
Mare de Dèu i Infant.(1452) Quentin Metsys: El prestamista i la
seva dona. (1514)
Hans Holbein. Retrat d’Anne de Cleves.
(1539)

7. Els artistes del Renaixement van conrear un gran nombre d'arts i van ser
grans teòrics que van escriure diversos tractats d'arquitectura, pintura i
escultura.
Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor i escultor, i Leonardo da Vinci, a més de
pintar, tenia un gran esperit científic i va projectar alguns invents i màquines
que no van arribar a realitzar-se fins al cap d'alguns segles.
A diferència dels artistes medievals, els renaixentistes van començar a signar
les seves obres per remarcar-ne l'originalitat i promoure el reconeixement
dels seus contemporanis.
Per primera vegada, l'art va esdevenir un objecte de mercat i els mecenes
van encarregar obres als seus artistes preferits.
Dürer: Autoretrat amb guants.
(1497)

8. Els Mèdici, una família de mecenes
El Renaixement es va iniciar a les ciutats italianes, on els nobles i els
prínceps es van envoltar d'artistes, literats i filòsofs, van actuar com a
mecenes i en van finançar les obres.
Aquesta noblesa renaixentista havia abandonat l'ideal cavalleresc medieval
per esdevenir cortesana. Vivien en palaus luxosos i s'interessaven per les arts
i les lletres.
Al segle XV, Florència era una ciutat estat molt pròspera governada pels
Mèdici, una família molt rica de comerciants, artesans i banquers que van ser
mecenes de grans artistes i van fer de la seva ciutat el bressol del
Renaixement.
Florència al segle XV: 1. Palau dels Mèdici; 2. Palau dels Pitti (comprat pels Mèdici el 1550);
3. Ponte Vecchio;4. Catedral de Santa Maria; 5. Basílica de San Lorenzo (panteó dels
Mèdici)

9. Entre els anys 1389 i 1537, l'època en què Florència va ser governada per la
família Mèdici, la ciutat va esdevenir un gran enclavament comercial i un
centre de l'Humanisme i del Renaixement molt important.

10. Pietro de Mèdici va encarregar a Benozzo Gozzoli aquest fresc per decorar
el seu palau a Florència. En el Seguici dels Reis Mags, 1459, s'hi
representen alguns membres de la família Mèdici. El tema religiós va ser un
pretext per a la glorificació de la família.

11. Lorenzo era un gran amant de les lletres i les arts. Per això va convidar a la
seva cort escriptors i artistes, i la seva generositat com a mecenes li va valdre
el renom d'el Magnífic.
Lorenzo va crear una acadèmia, el "Jardí de San Marco", on els joves
artistes, com ara Miquel Àngel, aprenien les tècniques i copiaven escultures
clàssiques.
Va protegir artistes, entre els quals hi havia Sandro Botticelli, Leonardo da
Vinci i Miquel Àngel Buonarroti. També va crear un cercle d'humanistes per
estudiar els filòsofs grecs en el qual van participar Marsilio Ficino i Giovanni
Pico della Mirandola.
Va fundar la Biblioteca Laurenziana, que contenia gran quantitat d'obres
clàssiques, i hi va organitzar tallers per copiar els llibres i difondre'ls.

12. EL PROMOTOR DE FLORÈNCIA
Lorenzo de Mèdici va voler fer més gran i més bella la seva ciutat. Hi va fer
obrir carrers i hi va construir palaus i altres edificis.
Li agradava voltar-se dels qui sobresortien en les arts i protegia els homes
de lletres.
Per tal que la joventut pogués dedicar-se a l'estudi de les bones lletres va
fundar la universitat de Pisa.
N. MAQUIAVEL: Històries florentines, 1525.
EL MECENES
Lorenzo (...) havia omplert els seus jardins de belles
escultures i les seves cambres de pintures i objectes,
realitzats pels millors mestres d'Itàlia.
Sempre va ajudar els joves amb talent. Als qui eren
massa pobres (...) els assegurava els mitjans perquè
poguessin viure i treballar. També donava grans
recompenses als qui realitzaven els treballs millors
(...).
En aquella època, Ghirlandaio (...) li va enviar Miquel
Àngel, que va romandre quatre anys al seu palau.
Durant tot aquest temps, li va donar cinc ducats cada
mes.
Giorgio VASARI: Vides dels més excel·lents pintors,
escultors i arquitectes italians, 1550.
EL BON CORTESÀ
La veritable professió del cortesà ha de ser la de les armes, per a les quals
ha d'estar ben entrenat. (...)
Però, el bon cortesà ha d'estar també instruït en humanitats. El llatí i el
grec li han de ser familiars (...). Ha de conèixer els poetes, els oradors i els
historiadors, i ha d'aprendre a escriure en la nostra llengua (...). També ha
de ser músic i conèixer alguns instruments (...). Res no és més eficaç que
la música per a la salut de l'esperit.
Baldassarre CASTIGLIONE: El cortesà, 1528.

13. El Renaixement italià
El Renaixement va sorgir a Itàlia i es va difondre posteriorment per la resta
d'Europa.
El desenvolupament del nou estil va tenir dues etapes: el Quattrocento
(1400), que es va iniciar a Florència i va ser impulsat per la família Mèdici, i el
Cinquecento (1500), quan la capital de l'art es va traslladar a Roma i els
papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria
dei Fiore (1418-1464)
Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere
del Vaticà (1561)

14. Els arquitectes van aspirar a crear un espai harmònic amb l'ús d'elements
senzills i ordenats.
Per fer-ho van aplicar proporcions matemàtiques als edificis. Van utilitzar els
elements constructius clàssics: la llinda, el fris i la columna grega, i l'arc de
mig punt i la cúpula romana tant en la construcció d'esglésies com en els
palaus i altres edificis civils.
Brunelleschi: Església de San Lorenzo (1419-1442).
Bramante: San Pietro in Montorio
(1502).

15. Els pintors van recrear la mitologia clàssica, les escenes religioses i el retrat
psicològic, així com el gust per mostrar la natura, sovint idealitzada.
Per realitzar les seves composicions, van utilitzar les lleis de la perspectiva,
basades en l'estudi de la geometria i els avenços dels instruments òptics.
Els escultors es van interessar per la representació del cos humà i per
mostrar-ne els volums amb una proporcionalitat i una harmonia perfectes.
Es feien escultures exemptes i relleus per ornamentar els edificis. També es
van esculpir bustos de personatges de l'època i, per primera vegada des de
l'Antiguitat, estàtues eqüestres.
Si els pintors i els escultors del Quattrocento cercaven en les seves obres les
proporcions i l'equilibri, els del Cinquecento volien donar volum a les seves
obres i representar emocions i sentiments.
Masaccio: La Trinità (1427).
Donatello: David (1430).
Miquel Àngel: David.
(1501-1504)

16. ETAPA ARQUITECTES PINTORS ESCULTORS
Quattrocento
• F. Brunelleschi
• L. B. Alberti
• Filippo Lippi
• Sandro Botticelli
• Piero della
Francesca
• Mantegna
• Donatello
• L. Ghiberti
Cinquecento
• Bramante
• Andrea Palladio
• Miguel Ángel
• Leonardo da Vinci
• Miguel Ángel
• Rafael Sanzio
• Miguel Ángel
• B. Cellini

17. Brunelleschi: Capella Pazzi (1429).

18. Alberti : Palazzo Rucellai (1446-1451).

19. Fra Filippo Lippi: Madonna i
Nen.(1460s).

20. Botticelli: Pal·las dominant el Centaure
(1482-1483)

21. Piero della Francesca : Trobada de la reina de Saba i el rei Salomó(1452-1466).

22. Andrea Mantegna: Cambra
dels esposos (1471-1474).

23. Donatello: Monument eqüestre del
Condottiero Gattamelata (1455).

24. Ghiberti: Porta del Paradís. Baptisteri de Florència (1425-1452).

25. Bramante: Santa Maria delle Grazie (1493).

26. Palladio: Teatre Olímpic (1580-1585). Prosceni.

27. Miquel Angel: Biblioteca Laurenziana (1530). Interior

28. Leonardo da Vinci: La Gioconda.
(1503-1506)

29. Miquel Àngel: Tondo Doni. (1504)

30. Rafael Sanzio: Madonna de
l’ocellet.(1506)

31. La basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma simbolitza el poder de l'Església i
el mecenatge artístic que van exercir els papes.
Se'n va començar la construcció a la primeria del segle XVI i hi van treballar
els grans artistes del Cinquecento.
A la basílica de Sant Pere hi van treballar diferents
arquitectes, entre els quals Bramante, autor del projecte
del 1506, i, més tard, Rafael. Miquel Àngel va
realitzar la gran cúpula sobre l'altar major i els tres
absis de la capçalera, i va pintar els frescos de la
capella Sixtina.
El conjunt va ser acabat per Maderno, amb la
construcció de la façana el 1626.

32. Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina. (1508-1512)

33. Miquel Àngel: Judici Final.
Capella Sixtina. (1508-
1512)

34. Miquel Àngel: La Pietat. (1498-1499)

35. Com s'aconsegueix la profunditat en la
pintura?
Els artistes renaixentistes, en la seva cerca de renovació artística, intentaven
representar la realitat, la natura i els éssers humans, amb tota la seva bellesa
i complexitat. Aconseguir aquest objectiu en la pintura constitueix tot un repte,
perquè obliga a representar un món tridimensional en una superfície plana.
En l'època gòtica, l'única manera de crear la impressió de profunditat
consistia a superposar les figures o els escenaris, o bé a fer més grans les
figures en primer terme i més petites les més llunyanes, però sense cap mena
de proporció.
Per donar profunditat a l'espai, els artistes van inventar la perspectiva, que
constitueix una gran aportació de la pintura renaixentista.
Aquest retaule recorda
encara la pintura gòtica
per la disposició i el
hieratisme, però ja s'hi
ha introduït un marc
arquitectònic i una porta
(punt de fuga) que
proporciona profunditat.
Fra Angelico: Anunciació. (1428)

36. En el Quattrocento, els pintors van intentar mostrar una tercera dimensió en
la pintura mitjançant l'obertura d'un "forat imaginari" al fons de l'escena (una
finestra, una porta, una balconada). És el punt de fuga, que produeix la
il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de
profunditat. A més, van integrar en les escenes marcs arquitectònics, que
contribuïen a reforçar aquesta sensació.
La tècnica de la perspectiva es va completar amb la utilització d'un mètode
geomètric que redueix progressivament la grandària dels objectes o dels
personatges a mesura que augmenta la distància en relació amb l'ull de
l'espectador.
Exemple de perspectiva lineal en un dibuix de Brunelleschi.

37. Il Perugino: Lliurament de les claus a Sant Pere. (1481-1482)
La composició d'aquest fresc està plantejada de manera que totes les línies convergeixen en el punt de fuga.
Els personatges disminueixen proporcionalment de grandària a mesura que s'allunyen del primer pla.
A més, el fons blavenc i boirós contribueix a crear la sensació de llunyania.

38. Al Cinquecento, alguns artistes van mirar de donar més sensació de realitat
als quadres. Per aconseguir-ho van utilitzar un recurs que permet fingir la
tercera dimensió, la profunditat, a base de "pintar l'aire".
Leonardo va ser el primer a aplicar la perspectiva aèria amb la tècnica de
l'esfumat (sfumato), desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els
colors. Com passa en la realitat, la distància desdibuixa els objectes i
modifica l'atmosfera que s'interposa entre nosaltres i allò que veiem.
Els pintors també van avançar en el domini de la llum i l'ombra per donar
volum i contrast a les figures i els objectes (clarobscur). Per fer-ho van
començar a utilitzar la pintura a l'oli, que permetia aconseguir més efectes i
més textures.
Leonardo da Vinci: La Mare de Déu de les
Roques (1494-1508).

39. La tècnica de l'oli consisteix a barrejar matèries colorants i oli vegetal (de
llinosa) o mineral. S'aplica sobre taula i especialment sobre llenç. Permet
donar pinzellades més fines, i amb això augmentar l'efecte de transparència,
esfumar i contrastar figures i paisatges, i atorga una gran vivor als colors.
Giorgione: La tempestat (1508).
Per als pintors de Venècia, com Giorgione, el
més important era el color. En La tempestat
la natura és la protagonista. El pintor
aconsegueix la profunditat gràcies als canvis
cromàtics del paisatge, des de tonalitats
càlides (ocres) en primer terme, a d'altres de
més fredes (blaus i grisos) al fons.

40. L'expansió del
Renaixement a
Europa
El Renaixement italià es va
estendre per la resta d'Europa a
partir del segle XVI. La
introducció de l'estil nou va ser el
resultat dels contactes amb
artistes italians, i també del desig
dels artistes d'altres països de
plasmar la realitat més fidelment.
Brueghel el Vell: Construcció de la torre de Babel (1563).

41. A partir de la reforma luterana, els artistes alemanys, a més de pintar temes
religiosos amb gran austeritat, van fer un gran nombre de retrats, paisatges i
quadres mitològics.
L'estètica renaixentista va ser introduïda a Alemanya per Albrecht Dürer,
pintor i gran especialista en la tècnica del gravat. Les seves obres mostren
una gran preocupació per la plasmació de la proporció i l'harmonia del cos
humà.
També van excel·lir Hans Holbein el Jove i Lucas Cranach el Vell, que era
amic personal de Martí Luter, va abraçar fervorosament el luteranisme i va fer
nombrosos retrats del seu fundador.
Dürer: La Malenconia. (1514)
Hans Holbein: Retrat de Henry VIII (1540).Cranach El Vell: La temptació d’Adam (1526).

42. A França, la influència italiana es va fer palesa des de la darreria del segle
XV. L'impuls definitiu per a l'adopció de les formes renaixentistes es va
produir sota el regnat de Francesc I (1515-1547), que va ser un gran
humanista i un important mecenes de les arts. A la seva cort hi van treballar
artistes italians, entre els quals Leonardo da Vinci.
Hi destaca l'arquitectura, amb la construcció de palaus i castells, com ara els
de Chambord, Chenonceaux i Fontainebleau. A les façanes s'hi apliquen els
ordres arquitectònics clàssics, els teulats molt inclinats i a dos vessants, que
culminen amb golfes i xemeneies elegants.
Castell de Chambord (segle XVI).

43. Rosso Fiorentino: Galeria de Francesc I(1534-1539). Castell de
Fontainebleau

44. A Flandes, la influència italiana va ser molt escassa a causa de la forta
personalitat de la seva escola pictòrica del segle XV, que ja experimentava
amb la perspectiva i amb la pintura a l'oli.
La pintura flamenca del segle XVI va desenvolupar un estil propi, reflex també
d'una societat burgesa que comprava obres d'art. Aquesta escola va mostrar
una gran originalitat per les raons següents:
• El gust pel detall i pel realisme.
• L'escassa freqüència en el tractament de temes mitològics de l'Antiguitat
grecoromana i de temes religiosos.
• El desenvolupament del paisatgisme, de les escenes quotidianes i
dels retrats familiars.
Van Scorel: Retrat d’un humanista (aprox. 1540).

45. El Renaixement a Espanya
A Espanya, el Renaixement va tenir un desenvolupament una mica tardà
perquè el Gòtic hi tenia un fort arrelament i es va prolongar fins al segle XV. A
partir del segle XVI, les influències d'artistes italians i flamencs i els viatges
dels artistes espanyols a Itàlia van afavorir la introducció progressiva del nou
estil.
Pedro Machuca : Palau de Carles V.(pati)

46. Al segle XV destaquen Jan van Eyck, que va perfeccionar la tècnica a l'oli i
va excel·lir en el retrat, i Rogier van der Weyden, que va pintar obres de
temàtica religiosa.
Al segle XVI destaca Pieter Brueghel el Vell, que va barrejar les aportacions
renaixentistes amb escenes de gènere de tradició flamenca, que
representaven escenes de la vida quotidiana (festes populars, mercats...).
Van Eyck: Matrimoni Arnolfini(1434).Van der Weyden: Sant Lluc dibuixa la mare de
Dèu (1440).Brueghel el Vell: La sega.(1565)

47. Els artistes del Renaixement espanyol del segle XVI van adoptar el nou
llenguatge renaixentista: la preocupació per la llum, el color i la perspectiva i
es van centrar en els temes religiosos.
En la primera meitat del segle, València va ser el centre artístic més actiu,
amb una pintura de forta influència italiana. També van destacar els artistes
castellans i, més endavant, els pintors de retrats de la cort.
ESCOLA PINTORS
Valenciana Juan de Juanes
Castellana Pedro Berruguete
Juan de Borgoña
Alonso Sánchez Coello
Extremenya Luis de Morales

48. Pedro Berruguete: Anunciació (1505).

49. Sofonisba Anguissola: Retrat De Felip II.
(1573).

50. El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser Domenico
Theotokópulos (1541- 1614), anomenat El Greco pel seu origen grec. En la
joventut va viatjar a Itàlia, on va aprendre dels mestres renaixentistes. Es va
instal·lar a Toledo el 1577, on va realitzar un seguit d'obres mestres que van
definir un estil molt personal.
A partir d'aleshores, la seva obra es va caracteritzar per un cromatisme molt
viu en el qual predominen les tonalitats vermelloses i blavenques, pel
contrast de la llum i per la complexitat de les composicions, plenes de figures
allargassades que donen espiritualitat al conjunt.
Entre les seves pintures destaquen Enterrament del senyor d'Orgaz,
L'espoliació i El cavaller de la mà al pit.

51. El Greco: L’enterrament del senyor
d’Orgaz (1586-1588).

52. El Greco: L’ Espoli. (1577).

53. El Greco: El cavaller de la mà al pit
(1583-1585).

54. L'arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a la primeria del
segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:
L'estil plateresc: introdueix elements decoratius nous en edificis gòtics. Rep
aquest nom perquè utilitza una delicada decoració en relleu, com la que
utilitzaven els argenters.
L'estil classicista: utilitza els models arquitectònics clàssics, com ara
columnes, llindes i frontons.
L'estil herrerià: es caracteritza per l'absència decorativa, les línies rectes i els
volums cúbics.
ESTIL ARQUITECTES
Plateresc Juan de Álava
Diego de Siloé
Classicista Alonso de Covarrubias
Pedro Machuca
Andrés de Vandelvira
Herrerià Juan de Herrera
Francisco de Mora

55. Lorenzo Vázquez: Façana de la
Universitat de Salamanca.
Diego de Siloé: Catedral de Granada
(1529-1537).

56. Juan de Herrera: Monestir de San Lorenzo de El Escorial (1562-1584).

57. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera: Monestir de San Lorenzo de El Escorial
(planta i projecte).

58. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera: Monestir de San Lorenzo de El Escorial
(façana de la basílica).

59. L'escola espanyola d'escultura es va caracteritzar per l'intent de plasmar els
sentiments religiosos, tot cercant de representar l'espiritualitat més que no
pas la bellesa.
Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments funeraris i les
imatges religioses, moltes de les quals eren de fusta policromada.
Els escultors principals van ser Bartolomé Ordóñez, Alonso Berruguete i
Juan de Juni.

60. Alonso Berruguete: Sacrifici d’Isaac
(1526-1532).

61. Juan de Juni: Altar de la Catedral de
Valladolid (1545-1562).

62. El Renaixement a Catalunya
El Renaixement no va tenir un gran desenvolupament a Catalunya. L'art gòtic
havia connectat amb el gust de la societat catalana i va continuar molt arrelat
al territori, sobretot en el terreny arquitectònic, durant els segles XV i XVI.
D'altra banda, la complexa situació sociopolítica a Catalunya no va afavorir la
construcció de grans edificis institucionals, eclesiàstics o nobiliaris, ni
l'encàrrec de pintures o escultures als artistes.
Pere Blai: Façana del Palau de la Generalitat (1596-1610).

63. El Renaixement a Catalunya es presenta sovint com un recurs decoratiu que
servia per ornamentar i complementar l'estructura gòtica (Casa de l'Ardiaca
de Barcelona).
A vegades, però, tots els elements del Renaixement són presents a
l'arquitectura, com ara els arcs de mig punt, les columnes d'ordre clàssic o els
frontons.
Casa de l’Ardiaca (1510).

64. Els escultors forans van introduir a Catalunya els nous principis estètics del
Renaixement. Els artistes més destacats són el burgalès Bartolomé Ordóñez i
el valencià Damià Forment.
.
Damià Forment: Retaule del Monestir de Poblet (segle XVI).

65. En pintura es barregen les novetats renaixentistes amb la tradició pròpia, que
perdura en molts retaules, els quals mantenen l'estructura i els elements
decoratius gòtics.
Destaquen els pintors flamencs Joan de Borgonya i Ayne Bru; el portuguès
Pere Nunyes, instal·lat a Catalunya, i el català Pere Mates, influïts pels
artistes italians i per Albrecht Dürer
Pere Serafí: Retaule de Sant Martí
(1543-1546).