A la penombra

691 views

Published on

Recull de poesies. "A la Penombra" per Jordi Juan Pérez.
Castalla
(l'Alcoià).

Published in: Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
691
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
19
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

A la penombra

  1. 1. Penombra entre la llum i la foscor la realitat i la ficció
  2. 2. A la penombra dels inicis... la rebel·lia de l'adolescència... la il·lusió de veure't amb mi...Aquesta Nit La terra desperta com tots els matins La terra s'aixeca i es prepara amb mi Per contemplar els horrors dels humans Per observar les misèries del capital La terra es renta, la terra es vesteix La terra obri la porta, i desapareix! La terra entra com tots els matins A la fàbrica amb tu i amb mi El divendres es queda aquí Al bar amb tots els amics...Lluitant per seguir! Aquesta Nit El meu cor serà un canó Aquesta Nit Els meus ulls estan de dol
  3. 3. Aquesta Nit La terra plora amb tu i amb mi J no vull veure el sol a T sols la lluna an A dintre dels teus ulls...Aquesta Nit J no vull veure guerres a T sols poesies an Envoltant-nos a nosaltres...Aquesta Nit J no vull veure plors a T sols fantasies an A dintre del meu cor...Aquesta Nit La terra plora La terra resisteix La terra lluita Contra el poder La terra lluita, contra el poder ...La tristesa de no veure't mai més...La foscor de les nits... Als carrers, de la gran ciutat L'ànima en pena, rodejada de soledat Als estrets carrerons de la llibertat
  4. 4. el teu cor i el meu viuen l'eternitat Aquest conte de fades, un dia va acabar el malson que avui a començat Somnis, il·lusions i esperances perdudes, en la barra d'aquell bar Avui t'escric, pot ser per darrer cop Les tenebres envolten el meu cor Avui t'escric, pot ser per darrer cop Les Nits són llargues, sempre esperant la mort Avui t'escric, pot ser per darrer cop Mort en vida, completament mort d'amor. Ara que les llàgrimes envolten el meu rostre Ara que la foscor de les nits envolta el meu cor Avui t'escric, pot ser per darrer cop Els teus llavis i els meus mai es podien separar i ara que tot acaba Que tindré que fer per a poder-ho oblidar? Falses promeses d'amor que ara ja s'han esborrat El cor partit en dos
  5. 5. Quan no hi ets al meu costat Avui t'escric, pot ser per darrer cop Les tenebres envolten el meu cor Avui t'escric, pot ser per darrer cop Les Nits són llargues, sempre esperant la mort Avui t'escric, pot ser per darrer cop Mort en vida, completament mort d'amor. Avui t'escric, des de la foscor de les nits el meu cor, la meua vida, el meu destí Avui t'escric, des de la foscor de les nits ...L'esperança de l'amistat, de tornar a començar amb el somriure de Milers d'Estels... Màgica nit plena d'estels El teu rostre banyat per la lluna plena Cada mitjanit baixant als inferns Els fruits prohibits per trencar la pena Màgica nit plena d'estels El teu cos mullat a la platja serena El vent mou els teus cabells Mentre el meu cor batega i alena
  6. 6. Ara per fi m'he retrobat amb el somriure de milers d'estels Ara que la nit va a començar m'encontre al teu costat... ...Amb el somriure de milers d'estels Màgica nit per tornar als arrels La música ressona al teu interior La lluna desvetllada al cel Sons de dolçaina plens d'il·lusions Una nit de lluna plena Una nit per fer camí I ara que torna la llum estarem fins al matí Una nit amb el somriure de poder veure't amb mi I ara que els estels s'encenen Encendre'm el teu destí Ara per fi m'he retrobat amb el somriure de milers d'estels Ara que la nit va a començar m'encontre al teu costat ...Amb el somriure de milers d'estels ...Amb el somriure de milers d'estels!!
  7. 7. I un altra vegada a la penombra, Sempre Despert... Al meu món imaginari de fades i orcs En el meu somni inacabable Sempre Despert Sempre buscant la felicitat Amagada al davall de la realitat Al meu món imaginari de “donyets” i folls En el meu somni etern Sempre Despert Sempre amb l'esperança Descoberta a dins de l'hostilitat L'insomni perdura Desesperant L'insomni habita al meu cor des de la nit que vas marxar L'insomni al malson del meu somni Ens amaga de la veritat. ...Acompanyat de la soledat... Soledat, ànima en pena entre milers d'estels La música i la poesia, l'aire per respirar Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat Atrapat entre els murs de pedra que construeix la
  8. 8. teua ànima... ...per evadir-se de la realitat. Soledat, sense música, sense cant el silenci per acompanyar Soledat, tantes vegades cantada T menyspreada soledat. an I un altre llum, i més fum en l'obscura habitació entre les ombres del meu cor I més llum, i més fum El món imaginari que has creat s'enfonsa dins del teu cap Amb la saviesa que em dona el fracàs com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar. La meua poesia naix únicament de la meua ment cansada d'estar-se ofegant. Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall...
  9. 9. ...evadint-te de la realitat. Soledat, sense música, sense cant el silenci per acompanyar Soledat, tantes vegades cantada T menyspreada soledat. an ...Un càlid raig en la foscor...Un estel fugaç ... Milers d'estels al cel Encenent-se nit a nit Amagant-se quan surt el sol Milers d'estels al cel També hi ha estels fugaços que no es poden atrapar Un estel fugaç Un dels milers d'estels que vagen per la nit fugint de la soledat Un estel fugaç Una intensa llum que mor en un instant il·luminant-ho tot al seu pas Un estel fugaç Un càlid raig en la foscor Màgia al vent, màgia al món
  10. 10. Ara serem estels fugaços il·luminarem l'obscuritat Ara que la nit va a començar M'encontre al teu costat Amb el somriure de Milers d'Estels ...I l'amor que mai tornarà... Uns ulls que embruixen acompanyats d'un etern somriure t'observen, t'enamoren escoltes el teu cor accelerat quan es veus als seus ulls reflexa't Els seus cabells al vent encesos per el foc de la lluna Es mouen, t'enamoren Milers d'estels plens de felicitat quan es troben al seu costat Un negre carreró Una nit fosca Soledat, tristesa T s'il·lumina quan la seua ot presència encén en flames el teu cor amb violència T es tornen bojos, escriuen poesies ots
  11. 11. tan sols per poder veure el seu somriure Dorm, somie Per poder estar al seu costat en les meues fantasies ...A la penombra eternament.... Després de tant caminar Després de tant lluitar Una mirada em vas deixar penetrant impossible d'oblidar Una fragància que ja es teva una imatge tantes vegades repetida en la meua ment cruel desesperant provant-ho d'oblidar A la penombra eternament Entre la llum i la foscor entre la realitat i la ficció entre l'odi i l'amor Altra nit amb la calor dels estels amb els somnis en els que estic al teu costat les fades m'acompanyen en aquesta obscuritat
  12. 12. Altra nit.... preciosa nit! On la llum t'acompanya On la llum no es cega On pots somiar On veus els teus somnis convertits en realitat Altra nit... preciosa nit! On per fi em veuràs al teu costat abraçat On pots somiar On els teus malsons s'en van espantats La nit Els estels La soledat Sempre Despert en La penombra entre la claror i l'obscuritat Excuses per poder veure't al meu costat
  13. 13. Aquesta història acaba quan el sol es torna a alçar Quan torna la realitat el somni ha finalitzat A la penombra eternament Entre la llum i la foscor entre la realitat i la ficció entre l'odi i l'amor

×