Presentació oral sobre l'estudi d'un poema a l'assignatura de Llengua i literatura catalana a 3r de l'ESO de l'INS Pau Vila (Sabadell).

1. •
•
•
•
•

2. ÍNDEX
Poemes individuals 1
Poema escollit: Les roses recordades 3
Sobre l’autor 4
El caminant i el mur 5
Anàlisis del poema 6
Bibliografia 7

3. POEMES INDIVIDUALS
Maria:
PLOU
Totes les bruixes d’aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l’aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d’aiguarells en doina.
Milers d’esgarrifances d’un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L’aigua podreix els carrerons malalts;
gorgolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
Jordi Carner
Laura:
CROQUETES
Se’ns esmolen les dentetes quan la
mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores, no te’n menges,
en devores.
En qualsevol ocasió, si hi ha croquetes,
millor.
Poema extret del llibre Bon profit de
Miquel Martí i Pol
Júlia:
UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,

4. Jana:
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

5. POEMA ESCOLLIT: Les roses recordades
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
El caminant i el mur (1954)
“Les ombres, el riu, el somni perdut”

6. SOBRE L’AUTOR
Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners (La Selva). Fill de
Francesc de Paula Espriu i Torres, era un home de caràcter obert, sociable i
lliurepensador. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona. Les seves obres
més importants són el Caminant i el mur, La pell de brau i El cementiri de Sinera.
Aquest poema pertany al llibre el Caminant i el mur, és el quart de la primera part de
llibre anomenada Les obres, el riu, el somni perdut.
La producció l’iteraria d’Espriu és molt extensa. Al llarg de la seva obra poètica d’estil
modernista, Espriu desenvolupa un món propi identificat a Sinera, el nom d’Arenys al
revés. És considerat un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules
noucentistes, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.

7. EL CAMINANT I EL MUR
L’obra de Salvador Espriu s’ha de definir a partir de dos eixos: la reserva de la
diversitat i l’aspiració. Aquest assaig recull poemes de reflexió tot en els aspectes de la
vida des d’una perspectiva filosòfica. El Caminant i el mur defineix de manera
representativa el viatge de l’ésser humà, referint-se al caminant i el mur, la mort i el
més enllà.
Salvador Espriu va escriure aquest llibre l’any 195, després de la mort de la seva mare,
juntament amb Les Hores, Mrs. Death i Final de Laberint. En les quatre obres, tot i
tractar temàtiques diferents, sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: que ell i tot
el que ell estima acabarà desapareixent i caient en l'oblit. Aquí la seva poètica es
converteix en una meditació sobre la mort.

8. ANÀLISI DEL POEMA
El poema està format per versos heptasíl·labs d’art menor amb rima assonant.

9. BIBLIOGRAFIA
https://darabuccatala.wordpress.com/2010/04/10/les-roses-recordades-de-
salvador-espriu/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=732
http://www.dicdidac.cat/