Imatges de les principals manifestacions artístiques de les cultures indicades.

1. ART EDAT MITJANA (1A)
ART VISIGOT
ART ASTURIÀ
ART DE REPOBLACIÓ S.X
(Primera part Tema 6 llibre de referència)
ART ISLÀMIC (AL-ÀNDALUS)
(Tema 5 llibre de referència)
Professor: JUAN ANTONIO ARRANZ
1

2. ESQUEMA
• 1. Els pobles bàrbars. Els Visigots
1.1 Arquitectura: pèrdua de la tècnica arquitectònica romana.
• 2. L’art preromànic
2.1. Art asturià
2.1.1. Arquitectura
2.2. Art de repoblació.
2.2.1. Arquitectura
2.2.2. Pintura: Els còdexs miniats. La il·lustració en pergamí.
Tècniques.
• 3. Art Hispanomusulmà
3.1. Característiques generals
3.2. Arquitectura: la mesquita
3.3. Arts decoratives
3.4. Principals monuments Al-Àndalus:
-Mesquita de Còrdova
-Alhambra de Granada. 2

3. ART VISIGÒTIC (S. VII)
Església de
San Juan
De Baños
(Palència)
Església de
Quintanilla
De las Viñas
(Burgos)
3

4. SAN PEDRO DE LA NAVE (Zamora) Exterior, interior
4

5. • Planta basilical
• Tres naus
• Pòrtic
• Orientació nord-sud
• Àbsis amb capilla major
• Pòrtic
• Ventanals
• Contraforts a les
voreres d’unió amb el
pòrtic
• Arcs de ferradura

6. Capitell S. Pedro de la nave Relleus decoratius ext. Quintanilla de las Viñas. Corona votiva 6

7. ART ASTURIÀ (S IX)
7

8. 8

9. SANTA MARIA DEL NARANCO
9

10. 10

11. Iconostasi Sta. Cristina Pola de Lena San Salvador de Valdedios
Pintures murals San Julian de los prados
11

12. ART REPOBLACIÓ S.X
12

13. S. Miguel de Escalada (Lleó)
S. Cebrian de Mazote
(Valladolid)
13

14. S. Baudelio de Berlanga (Sòria)
14

15. Miniatures. Els Beats. 15

16. 17/02/16

17. ART ISLÀMIC
PROFESSOR: JUAN ANTONIO ARRANZ
17
ART EDAT MITJANA (1B)

18. 18

19. CRONOLOGIA
• 1. PERIODE DE FORMACIÓ I EXPANSIÓ (S.VII-IX)
622-661: Mahoma i 1rs califes. Unificació Aràbia.
661-750:Dinastia Omeia (Damasc) Expansió.
750-945: Dinastia Abbassí. (Bagdad)
• 2. PERIODE DELS TRES CALIFATS (S.X-XI)
– Bagdad, Còrdova, Kairuan (Egipte)
• 3. PERÍODE DE DISGREGACIÓ (S. XII-XIV)
• 4. PERÍODE DELS GRANS IMPERIS (S.XV-XVII)
– Imperis otomà, sawafí (persa), mogol
19

20. TIPUS D’ARCS
20

21. COLUMNES, PILARS, ARCS
Doble sistema d’arc –ferradura i mig punt- amb
despeçament de dovelles. Mesquita Còrdova.
Arcs apuntats + arrabà. Pati mesquita Wakil
21

22. Pati de la Medersa Bou Inania, Fes (S.XIV).
Combinació d’arcs i materials, d’elements estructurals i decoratius
22

23. VOLTES i CÚPULES
Mesquita d’Isfahan (Iran)
23

24. Volta de creueria califal a la maqsura de la mesquita de Còrdova (S.X)
24

25. Volta de mocàrabs a la sala de Dues germanes. L’Alhambra. Granada. (S.XIV)
25

26. Decoració EPIGRÀFICA
Guix.
26
ELEMENTS DECORATIUS

27. Patró decoració
GEOMÈTRICA
(per a rajoles)
27

28. SEBKA, murs alminar mesquita Sevilla.
28

29. Combinacions de decoracions i materials
29

30. GELOSIES
ARRABANS
30

31. LA MESQUITA
Mirabs 31

32. Mesquita de La Meca, durant el Ramadan
32

33. MODEL BASILICAL O SIRIÀ
33

34. 34

35. MESQUITA TIPUS PLANTA CENTRAL (Model TURC)
Mesquita blava. Istambul (S. XVI) 35

36. Mesquita blava.
Istambul (S. XVI)
36

37. MESQUITA TIPUS PLANTA CENTRAL 2
Mesquita de la Roca
Jerusalem (S. VIII)
37

38. MESQUITA TIPUS PERSA
Mesquita de Jameh Isfahan.
Planta.(Iran, S. IX-XIV) 38

39. Mesquita de Jameh Isfahan.
(Iran, S. IX-XIV)
39

40. MAUSOLEUS
Taj Mahal. Índia (S.XVII) 40

41. Tombes fatimíes. Egipte. 41

42. ALCASSABA de Màlaga.
42

43. CASTELL de Gormaz (Sòria)
43

44. MADRASES
44

45. MESQUITA DE CÒRDOVA
45

46. 46

47. Maqsura
47

48. Mirab
48

49. Voltes de creueria califal
49

50. LA GIRALDA
Alminar mesquita de Sevilla
50

51. Aljaferia de Saragossa
51

52. ALHAMBRA DE GRANADA
52

53. 53

54. 54

55. Pati de Comares o dels Arrayans
55

56. 56
PATI MEXUAR INTERIOR SALA COMARES

57. Sostre Saló del trono (Comares)
Sostre Saló del trono Alcàsser de Sevilla
57

58. 58

59. 59

60. 60

61. Voltes de mocàrabs
Sala dels Abencerrajes Sala de les dues germanes
61

62. 62

63. EL GENERALIFE
63