Hola! Ací tens penjat material relacionat amb l'escola i llengua. Es un tema molt interessant i et recomano que li pegues una ullada.

2. Debat en petit grup:
“És lícit que un professor de Ciències Socials pose una
mala nota a un alumne perquè la presentació dels
treballs no era correcta? I perquè estaven plens de faltes
d'ortografia? I si no tenien cap estructura? ¿I si les idees
estaven mal desenvolupades?...”

3. La pregunta s'hauria de formular millor.
Hauríem de demanar-nos si l'aprenentatge de
la llengua és un afer de tots els mestres o només
del professor de llengua a la classe de llengua.

4. ! En l'ensenyament infantil i primari
" Normalment és el tutor qui té aquesta
responsabilitat i a més qui fa la pràctica totalitat
de les matèries amb el seu grup-classe.
! I els professors d'Educació Física o d'Educació
Musical?

5. ! A l'Educació Secundària i en el cas dels
mestres especialistes
" La responsabilitat es dilueix, ja que el tractament
de les matèries està molt més compartimentat
" El professor és responsable només de la seua
matèria.
" No hem d’oblidar que treballem amb alumnes que
encara no tenen completada la seua formació
lingüística bàsica, i que per tant encara no
dominen l'instrument del llenguatge.

6. ! Concepció de l'aprenentatge de la llengua entés com
un aprenentatge dels usos de la llengua
" El millor especialista per als usos
específics (llenguatge específic) de
cadascuna de les matèries -lèxic
específic, tipus de text més freqüents en
la matèria, fer esquemes previs, etc.- és
el professor que la imparteix.

7. ! ¿Què entens per primera llengua i per
segona llengua? ¿I per llengua estrangera?
Els conceptes de L1 i L2 fan referència
estrictament a un ordre cronològic, mai
jeràrquic: la primera llengua és la que
s'ha aprés en primer lloc i les segones
llengües són les que s'han aprés
després.

8. ! Quines diferències hi ha
! entre la primera i la segona llengua?
Primera llengua (L1):
Les persones ens ensenyen a parlar habitualment en
una llengua, la L1, que a més d'un vehicle
d'expressió i comunicació esdevé també un
instrument d'ordenació i estructuració del
pensament: la primera llengua es construeix a
mesura que es construeix el pensament. El seu
aprenentatge obeeix a unes motivacions profundes
(l'expressió de les necessitats més vitals, el desig
d'interactuar amb el medi i d'integrar-s'hi, i
l'autoafirmació com a individu).
* J o s e p T I Ó , L ' e n s e n y a m e n t d e l c a t a l à a n o
catalanoparlants. Vic, Eumo, 1982, pàgs. 17-20.

9. ! Quines diferències hi ha entre la primera i
la segona llengua?
Segona llengua (L2):
La segona llengua, en canvi, arriba quan ja s'ha construït tot un
sistema de conceptes que ordenen i analitzen la realitat
d'una manera específica. Aquesta visió específica de la realitat
que projecta cada llengua fa que la manera d'expressar-nos en
la nova llengua passe també per l'estructura conceptual
establerta per la L1: les paraules noves que anem aprenent, les
noves construccions en la L2, tots els nous elements lingüístics
busquen els equivalents en el sistema ja establert de mots i
conceptes.
Les motivacions per aprendre una segona llengua són més
superficials que per aprendre la L1, tant si són instrumentals
com si són integradors
* Josep TIÓ, L'ensenyament del català a no catalanoparlants. Vic,
Eumo, 1982, pàgs. 17-20.

10. ! Les motivacions per a l’aprenentatge
de llengües: motivacions instrumentals i
motivacions integradores:
" La motivació instrumental és la del subjecte
que aprén una segona llengua amb una finalitat
pragmàtica i utilitària, com ara aconseguir
avantatges econòmics o socials.
" La motivació integradora implica un desig de
ser com els membres de l’altra comunitat
lingüística per a integrar-s’hi en un cert grau.
(Gardner & Lambert, 1972: 14)

11. ! Es pot tenir més d’una primera llengua?
És evident que sí, si s’aprén més d’una llengua
simultàniament durant la primera infància. Són
relativament freqüents els casos d'adquisició simultània de
dues llengües (o fins i tot, tres), en xiquets que creixen en
ambients familiars on es parles dues (o més) llengües. En
aquests casos els mecanismes d'adquisició de les dues
llengües poden considerar-se idèntics
! Creus que l’expressió “llengua materna” és
exacta?
És ambigua, ja que sembla voler tenir els dos valors: el
cronològic i el jeràrquic.

12. ! Què deu voler dir “llengua preferida”?
La llengua de l'experiència, del pensament i
dels afectes, sovint la llengua en què el
parlant es troba més segur, és més fluid.
! La “llengua preferida”, pot canviar al
llarg de la vida d’una persona? Posa’n
exemples.
Sí, segons la història personal de l'individu i
l'autoavaluació subjectiva de la fluïdesa
relativa. Un bilingüe pot tenir una llengua
preferida per a certes activitats i una altra per
a altres ocasions. A més, la llengua preferida
pot variar al llarg del temps per a algunes o
totes les activitats.

13. ! Quina relació hi ha entre l’aprenentatge de
la primera llengua i el de la segona llengua?
Jim Cummins afirma que hi ha una
interdependència entre la competència lingüística
de les llengües que parla un individu (hipòtesi de la
interdependència lingüística).
Així, cada persona té una competència lingüística
general, que s'adquireix amb l'adquisició de la
primera llengua, i que posteriorment es transfereix
a l'aprenentatge d'altres idiomes, de manera que
tots els aprenentatges lingüístics, es facen en la
llengua que es facen, són una aportació a la
competència lingüística general de l'individu.

14. Hipòtesi de la interdependència: “en la
mesura en què la instrucció en Lx és
efectiva a promoure competència en Lx,
la transferència d’aquesta competència en
Ly s’esdevindrà a condició que existesca
una adequada exposició a la Ly (ja siga a
l’escola, ja siga a l’entorn) i una
adequada motivació per aprendre la Ly”.
(Jim Cummins)

15. ! De vegades es diu que les persones
bilingües tenen més facilitat per aprendre
noves llengües. Explica el perquè a partir de
la hipòtesi de la interdependència lingüística:
Quan es planteja l'adquisició/aprenentatge de
segones llengües una gran part dels aprenentatges
lingüístics de caràcter general ─competència
lingüística general─ ja han estat incorporats, i per
això l'aprenentatge de la L2 es redueix als
aspectes d'aplicació i de contextualització del
segon idioma. Tenir això en compte és molt
important per a la didàctica de la llengua, ja que
marca les diferències a l'hora de programar els
continguts de l'aprenentatge i la metodologia.

16. Debat en grup:
! Què és un model de llengua? Posa’n exemples.
Es refereix a les formes lingüístiques
seleccionades i usades predominantment per
un determinat individu o grup social.
Exemples: tots els mitjans de comunicació, les institucions,
etc.

17. Debat en grup:
! L’elecció del model de llengua, és
important per als mestres?
En el cas dels ensenyants, que són un model
d'ús lingüístic per als seus alumnes, i que a més
han d'utilitzar la llengua com un instrument
professional, l'elecció d'un determinat model
lingüístic és d'importància capital. A més, és un
problema que ve determinat per qüestions
d'índole didàctica i sociolingüística.

18. ! Didàctica:
" L'aprenentatge ha d'anar d'allò conegut i proper a
l'alumne a allò que és desconegut i llunyà.
" El model de llengua triat pel professor, i
especialment en els cursos inicials, ha de partir
!no ha de tenir contradiccions importants! amb
el model de llengua que els alumnes portaran a la
classe.
" Per tant, el professor ha de conéixer aquest model
!dialectal i generacional! que serà el punt de
partida del seu
treball. .../...

19. Si el model dialectal i generacional dels
alumnes presenta incorreccions, què ha de
fer el mestre?
El professor ha de tenir un coneixement del sistema de
la llengua i de la seua normativa suficientment
aprofundit per a decidir sobre l'abast i la importància
de la incorrecció !no és el mateix un col"loquialisme
que un castellanisme, per exemple !, i dins dels
castellanismes tampoc no és igual un d'inusual que un
de molt habitual dins de la comunitat lingüística.
En tot cas, el model de llengua que l'ensenyant ha
d'oferir a l'alumne no ha de presentar
incorreccions. Per tant, el professor haurà de partir
d'un estàndard local, adaptat si és necessari a l'edat
dels seus alumnes.

20. b) Sociolingüística:
! La llengua no és un fet monolític, sinó que
existeixen tota una àmplia gamma de registres
lingüístics que depenen de factors comunicatius
(tema, canal, grau de formalitat, propòsit o
intenció...).
! Ensenyar llengua és, per tant, ensenyar a
comunicar-se tot emprant en cada situació
comunicativa el registre més adient (vulgar,
col"loquial, estàndard, culte, literari...).