Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

De la restauració a la república (1874 1931)

6,374 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

De la restauració a la república (1874 1931)

  1. 1. De la Restauració a la República (1874-1931) 1. Règim de la Restauració 1.1 La Constitució de 1876. 1.2 Les tupinades electorals. 2. El Catalanisme polític. 2.1 El Catalanisme conservador 2.2 El Catalanisme progressista. 3. El moviment obrer. 3.1 El marxisme 3.2 L’anarquisme 4. La crisi de la Restauració 4.1 Desastre del 98 4.2 Creixement del Catalanisme 4.3 La Setmana Tràgica 5. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1929).
  2. 2. Inici de la Restauració. Regnat Alfons XII (1875-1885). Desembre 1874. Aixecament militar a Sagunt del General Martínez Campos. Desembre 1874. Manifest de Sandhurst. Restauració Borbònica a través de la figura d’Alfons XII. Desembre 1874. Govern provisional a Madrid presidit per Cánovas del Castillo.. Regència Maria Cristina (1885-1902). Regnat Alfons XIII (1902-1931). De la Restauració a la República (1874-1931)
  3. 3. Què és la Restauració? Primera Part (1875-1898) Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo). Bipartidisme i Torn pacífic. Constitució de 1876. Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social. Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme. De la Restauració a la República (1874-1931)
  4. 4. De la Restauració a la República (1874-1931) 1. Règim de la Restauració 1.1 La Constitució de 1876. 1.2 Les tupinades electorals. Constitució 1876. Inspirada amb la del 1845. Monarquia, institució superior. Poder moderador. Àrbitre de la vida política. Garant de l’entesa i l’alternança de partits. Dret de vet. Nomenament de ministres. Convocatòria de Corts. Suspendre i dissoldre les corts. Sobirania Compartida. Monarquia-Corts. Sistema Bicameral. Senat i Congrés. Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per Sufragi Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi Universal Masculí. Confessionalitat Catòlica de l’Estat. Certa Tolerància Religiosa.
  5. 5. De la Restauració a la República (1874-1931) 1. Règim de la Restauració 1.1 La Constitució de 1876. 1.2 Les tupinades electorals. • El sistema es manté viu gràcies a la corrupció electoral. Fenomen del Caciquisme. • El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els governadors civils. • Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats electorals. • Per aconseguir l’elecció del candidat, no es dubtava a falsificar el cens, a manipular les actes electorals, comprar vots i coaccionar l’elector.
  6. 6. De la Restauració a la República (1874-1931) 2. El Catalanisme polític. 2.1 El Catalanisme progressista. 2.2 El Catalanisme conservador.
  7. 7. Moviment cultural que sorgí a Catalunya a partir de la dècada dels anys 30 del segle XIX, caracteritzat principalment per la voluntat de recuperació literària de la Llengua Catalana. L’inici del moviment de la Renaixença el dóna la publicació a l’any 1833 de la “Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau a el diari “El Vapor”. El poema és un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua catalana. Els orígens del Catalanisme: del Decret de Nova Planta a la Renaixença. De la Restauració a la República (1874-1931)
  8. 8. El Catalanisme polític. Aquest primer Catalanisme reunia dues idees bàsiques: Progrés Tradició De la Restauració a la República (1874-1931)
  9. 9. El Catalanisme progressista. L’obra de Valentí Almirall. Activitat política d’Almirall Valentí Almirall (1841-1904) Fundador del Primer Diari escrit íntegrament en català. Diari Català (1879). Organitzador dels dos primers congressos catalanistes (1880 i 1883) * Primera organització cultural i política del catalanisme. Centre Català (1882) Autor del llibre “Lo Catalanisme” (1886). Doctrina del primer catalanisme polític. De la Restauració a la República (1874-1931)
  10. 10. El Catalanisme Conservador. CONSERVADOR Lliga de Catalunya. 1887. Escissió CC. Bisbe Torres i Bages. Catalanisme d’arrel cristiana. “La Veu de Montserrat” i “La Tradició Catalana”, 1892. Unió Catalanista, 1891. Escissió LL.C. Centre Nacional Català, 1900. Projecte Polavieja. Tancament de Caixes. Unió Regionalista, 1899. La Lliga Regionalista, 1901. “La Veu de Catalunya”. • Tradicional. • Moderat. • Burgès. • Catòlic. • Regionalista. • Autonomista. • Monàrquics. De la Restauració a la República (1874-1931)
  11. 11. El Catalanisme Conservador. El Vigatanisme: el catalanisme d’arrel catòlica. Josep Torras i Bages (1846-1916) El Vigatanisme Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de VIC. Josep Morgades i Gili (1826-1901) De la Restauració a la República (1874-1931)
  12. 12. El Catalanisme Conservador. L’escissió de Centre Català. Centre Català La Lliga de Catalunya (1887) Domènech i Montaner (1849-1923) Puig i Cadafalch (1867-1956) Àngel Guimerà (1856-1924) E. Prat de la Riba (1870-1917) Realitzen el Missatge a la Reina Regent (1888) Campanya en defensa del Dret Civil Català. Primera Victòria del Catalanisme. De la Restauració a la República (1874-1931)
  13. 13. De la Restauració a la República (1874-1931) 3. El Moviment obrer. 3.1 El marxisme. 3.2 L’anarquisme.
  14. 14. Sorgiment d’una societat de classes. Les desigualtats i els enfrontaments socials van ser la característica més important Obrerisme Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme 3. El Moviment obrer. 3.1.El Marxisme. 3.2. L’anarquisme. De la Restauració a la República (1874-1931)
  15. 15. 3. El Moviment obrer. 3.1.El Marxisme. 3.2. L’anarquisme.. Socialisme obrer Dret a l’associació, reunió i manifestació. Sufragi Universal Reducció de la jornada laboral. Prohibició del treball infantil. Ideari del PSOE. Fundació del PSOE (1879) Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals i obrers. De la Restauració a la República (1874-1931)
  16. 16. 3. Moviments obrers. 3.1.El marxisme. 3.2. L’anarquisme. CNT (1910) Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista Anarcosindicalista. Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin. Acció sindical. Revolució a mitjà i/o llarg termini. No coincideixen ni amb la manera d’arribar a fer la revolució ni amb l’organització. Anarcocomunisme. Piotr Alekséievitx Kropotkin. Errico Malatesta Utilització de tots els mitjans possibles. De la Restauració a la República (1874-1931)
  17. 17. CNT (1910) Assassinat contra el President del Consell de Ministres Cánovas del Castillo (1897). Atemptat contra el capità General de Catalunya Martínez Campos (1893). Atemptat al Liceu (1893). Atemptat contra la Processó de Corpus de Barcelona (1896). Creació de la Mano Negra a Andalusia. Organització d’arrel anarquista . FTRE (1881) Enorme repressió. Acció directa 3. Moviments obrers. 3.1.El marxisme. 3.2. L’anarquisme. De la Restauració a la República (1874-1931)
  18. 18. De la Restauració a la República (1874-1931) 4. La crisi de la Restauració 4.1 Desastre del 98 4.2 Creixement del Catalanisme. 4.3 La Setmana Tràgica (1909)
  19. 19. L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants. El cas de les Filipines: José Rizal (1861-1896). Revolta filipina (1896-97) Garcia Polavieja (1838-1914) Batalla de Cavite (1898). De la Restauració a la República (1874-1931) 4. La crisi de la Restauració (1898-1931). 4.1 Desastre del 98
  20. 20. L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants. Explosió al port de l’Habana del Cuirassat americà Maine al febrer de 1898. Casus belli. Guerra hispano- nord-americana. De la Restauració a la República (1874-1931) 4. La crisi de la Restauració (1898-1931). 4.1 Desastre del 98
  21. 21. Tractat de París (desembre de 1898). Espanya reconeix la Independència de Cuba sota el protectorat nord-americà, i cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico i les Filipines. Fi de l’imperi colonial espanyol. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931). 4.1 Desastre del 98 De la Restauració a la República (1874-1931)
  22. 22. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme. 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931)
  23. 23. Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu. Solidaritat Catalana (1906) Coalició de partits. Totes les forces catalanes. Des de carlins fins als republicans federals passant per la Lliga. No entren ni volen entrar-hi els partits dinàstics ni els partidaris de A. Lerroux. Programa del Tívoli. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme. 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931)
  24. 24. La Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714, i la principal concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat l’any 1931 (II República). Decret llei el 18 de desembre de 1913. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme. 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931) Unió administrativa de les quatre diputacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Prat de la Riba. President 1914-1917. Puig i Cadafalch. President 1917-1924. Alfons Sala. President 1924-1925.
  25. 25. La Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat tenia molt poc pressupost i poques competències, però la seva gestió va ser de la màxima eficàcia. Els seu principal objectiu fou modernitzar el país i impulsar el desenvolupament econòmic i cultural. Creant infraestructures de servei públic 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme. 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931) Duent a terme un projecte cultural i educatiu. Objectius La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Supressió definitiva de la Mancomunitat (1925)
  26. 26. La Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat tenia molt poc pressupost i poques competències, però la seva gestió va ser de la màxima eficàcia. Els seu principal objectiu fou modernitzar el país i impulsar el desenvolupament econòmic i cultural. Busca informació i respon: 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme. 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931) Quines van ser les competències que va tenir la Mancomunitat? Quines van ser les obres de govern més destacades?
  27. 27. La Setmana Tràgica (1909). Protectorat espanyol Nord. Alta conflictivitat a la zona rifenya. Conferència d'Algeciras (1906) El 18 de julioles va iniciarl’embarcamentde tropes al port de Barcelona.Protectorat francès. Augmentar el nombre de soldats espanyols a la zona del Rif. Crida d’una lleva important de reservistes. El dia 24 de juliol esclatala vaga en contra de la mobilització de soldats. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931)
  28. 28. La Setmana Tràgica (1909). Es van incendiar més de 80 centres religiosos. La revolta va tenir un fort accent antimilitarista i anticlerical. Fotografia de Brangulí durant la Setmana Tràgica. Es va declarar l’Estat de Guerra i es van enviar més reforços per reprimir les protestes. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931)
  29. 29. La Setmana Tràgica (1909). Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia com a càstig exemplar. Es van detenir 2500 obrers, 1700 van ser processats per tribunals militars. Hi van haver 59 sentències a cadena perpètua i 17 penes de mort, de les quals es van executar cinc obrers. Dies més tard va caure el govern conservador de Maura La coalició Solidaritat Catalana va dissoldre’s definitivament La classe obrera va patir un cert desengany amb els partits republicans Arrelament de l’anarquisme 4. La crisi de la Restauració (1898-1931) 4.2 Creixement del Catalanisme 4.3 La Setmana Tràgica (1909) De la Restauració a la República (1874-1931)

×