1. 2ª unitat 1833 1874 1843 1840 1868 Monarquia democràtica Primera República Amadeu I 1868 1873 Període liberal Període democràtic Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i progressistes Procés d’industrialització a Catalunya Les principals característiques del període liberal Les arrels del món contemporani 1er crèdit La construcció de l'Estat liberal 1 1.- Cronologia i etapes Regències Mª Cristina Espartero El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari

2. La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències En aquesta etapa El poder passa a mans dels liberals__ Esclata el conflicte dinàstic i ideològic : Les Guerres Carlines Carles Mª Isidre contra Isabel Absolutistes contra liberals Carlins contra Isabelins Moderats Progressistes Tres guerres 1833-1839 1846-1849 1873-1876 Carles V Dels Matiners (Carles VI) Carles VII Característiques generals d’aquesta etapa: 2 A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra A Catalunya Carles V

3. 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Regència de Maria Cristina 1833 1839 Època molt moderada (liberalisme incipient) Dirigents Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa Primeres reformes econòmiques Dissolució dels gremis Llibertat de comerç Primera reforma política Estatut Reial de 1834 Carta otorgada Órgans consultius Estament de próceres Estament de procuradores (sufragi restringit) Poder legislatiu per la Corona destaca Però la crisi econòmica i les guerres carlines provoquen un canvi en el poder Entrada de Mendizábal (progressista) en el poder (1835) Reformes progressistes Milícies nacionals i abolició de la Mesta Desamortitzacions (1836) Constitució de 1837 La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 3

4. Progressista, militar, autoritari lliurecanvista Oposició de la burgesia catalana 1842 aixecaments a Barcelona 1843 Jamància (democràtica i republicana) Bombardeig i repressió a Barcelona Desprestigi d’Espartero Pronunciament moderat amb Narváez Crisi a la indústria catalana 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències 1839 Regència d’Espartero 1843 Espartero La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 4 Es caracteritza per ser La crisi provoca Espartero respon amb Això provoca el Que acaba amb un Provoca la I per tant Narváez WEB

5. La dècada moderada (1843-1854) Els partits liberals Moderats i progressistes Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l’ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesa Sobirania nacional (Parlament) Sufragi restringit, però més ampli Llibertat de premsa Milícies nacionals Limitació del poder de la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans, etapes Bienni progressista (1854-1856) Unió liberal i moderada (1856-1868) Altres partits Partit demòcrata (1849) Unió Liberal (1854) Sufragi universal Llibertat individual i instrucció pública Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes) Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 5 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Es caracteritza Isabel II WEB

6. La dècada moderada (1843-1854) Narváez Ordre social, control, autoritarisme Constitució de 1845 Guàrdia Civil Reformes i canvis en l’època dels moderats Organització administrativa de l’Estat liberal conservadora Acords amb l’Església ( Concordat de 1851 amb el Vaticà) Creació de províncies i governadors civils Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat) Millores en la recaptació d’impostos (Mon) Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano) Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848. Llei de ferrocarrils de 1851 La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 6 representa Crea la crea 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Isabel II

7. Bienni progressista (1854-1856) Pronunciament: Vicalvarada Espartero Constitució de 1837 Desamortitzacions civils de Madoz Unió liberal i moderada (1856-1868) El general O’Donnell Època d’estabilitat i creixement fins el 1866 Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat Extensió del ferrocarril , desenvolupament tèxtil català, entitats financeres... Prestigi internacional : Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Guerres i campanyes Despeses i endeutament : tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina Característiques de l’època O’Donnell El pacte d’Ostende (1866) La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 7 Esdevé a causa d’un torna S’imposen S’imposa Aquesta situació provoca O’Donnell 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Isabel II

8. La revolució de 1868: “La gloriosa” Cop d’Estat Crisi econòmica de 1866 Desprestigi monàrquic i moderat I el Pacte d’Ostende de 1866 Revolució popular i burgesa i democràtica A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques (Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos) L’exili d’Isabel II Govern provisional (Serrano) Eleccions parlament Guanyen els monàrquics i el general Prim Constitució de 1869 Monarquia constitucional Divisió de poders Drets dels ciutadans Sufragi universal La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 8 4.- El sexenni revolucionari A causa de provoca un convoca Serrano, Topete i Prim amb provoca Substituïda per un S’elabora la Es tracta d’una característiques

9. El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873) Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes 11 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I La primera república (1873 - 1874) Inestabilitat política Divisió dels republicans Unitaris i federalistes Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat Amadeu I 9 Una monarquia amb problemes Les corts proclamen Es caracteritza 4.- El sexenni revolucionari

10. 2a etapa: República unitària Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Eliminació del federalisme Imposició d’un fort autoritarisme Reforç de l’exèrcit Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar) Dóna el poder al general Serrano La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 10 Reformes republicanes Jurats mixtes Reducció jornada laboral Control treball infantil Abolició esclavitud Abolició impostos sobre el consum 1a etapa: República federal Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Constitució de 1873 Revoltes cantonalistes i carlines .. I continua la guerra a Cuba La primera república (1873 - 1874) Domini dels federalistes Continuen les dificultats Domini dels unitaris Es destaquen per Les dificultats constants provoquen Salmerón E. Castelar 4.- El sexenni revolucionari Es projecta la E. Figueras Pi i Margall

11. Alfons XII nou rei d’Espanya Després d’un any de caos el general Martínez Campos Proclama, amb el “ pronunciamiento” de Sagunt La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 11 Alfons XII 4.- El sexenni revolucionari

12. Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “ Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “ La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 12

13. Repartiment de diputats al parlament de 1869 La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 13

14. Repartiment de diputats al parlament de la Primera República La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 14 344 3 20 7 17 Republicans federalistes Alfonsins Radicals Constitucionalistes No identificats

15. «Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?. Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy. ... ¡ Viva España con honra!» Manifest de la revolució de 1868 La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 15

16. Guerres carlines La construcció de l'Estat liberal 2ª unitat 16 Primera guerra (1833-1839) Camperols i Església Nord de la península Expedició Reial (1837) Derrota carlista Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero) conseqüències Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització) Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez) Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions) Zumalacárregui (país basc) Ramon Cabrera (Maestrat) A favor de Amb els líders Amb el suport carlí isabelí Carles V