3. 1. Biografía
Baruch Spinoza, va ser un
filòsof holandès nascut a
Amsterdam l’any 1632 i
mort a l’Haia el 1677.
Va ser un gran defensor de
la llibertat de pensament.
4. 1.Biografía
Educat en l'estudi de les fonts clàssiques jueves. Més tard es va apartar del
judaisme ortodox per les influències d'escrits com els del filòsof Thomas
Hobbes i de René Descartes.
El 1656 va ser excomunicat pels rabins, que el van desterrar d'Amsterdam.
Durant cinc anys, va viure als afores de la ciutat. En aquest temps, va escriure el seu
primer treball filosòfic, “Tractatus de Deo et homine Ejusque Felicitat”(Tractat de
Déu, de l'home i de la seva felicitat), on apareixen les línies mestres del que sería el
seu sistema filosòfic.
5. 1.Biografía
Cal destacar, que Es va traslladar a l'Haia, on se li va oferir una càtedra de filosofia
occidental a la Universitat de Heidelberg, la qual va rebutjar per poder mantenir-se
lliure de qualsevol restricció que poguessin aplicar els teòlegs sobre les seves
activitats intel·lectuals.
A l’Haya, va fer amics molt importants, un d’ells és Jan De Witt, que era el cap de la
oposició lliberal a la política dels princeps d’Orange
6. 1.Biografía
En el terreny polític, Spinoza va rebutjar el concepte de moral, per considerar que
implicava una desvalorització de la realitat en nom d'un ideal transcendent.
La principal preocupació política de Spinoza va ser: ¿per què els homes lluiten per la
seva esclavitud com si es tractés de la seva llibertat? , a lo que va respondre: només
s'arriba al tercer gènere de coneixement per la via individual i privada.
Finalment, va morir de tuberculosis a la Haya , i fins la seva fort , va optar per
pobreza digne i va exercir de pulidor de lents als afores de la ciutat.
7. 3. Pensament filosòfic
La filosofia de Spinoza, en el Panteisme, ens diu
que "Tot procedeix de Déu i tot roman en ell ".
La fórmula de Spinoza expressa una noció de
Déu que és natural, la natura és un tot, una sola
substància.
Per tant, la Tesi Central de tot el pensament de
Baruch Spinoza és: La identificació panteista
de Déu i la Natura.
El Panteisme de Spinoza
8. 2. Pensament filosòfic
Per Spinoza, seguint la línia categorial de Descartes, la
substància és coneguda per el seu atribut:
"Entenc per atribut el que l'enteniment percep de la
substància com a constitutiu de la seva essència".
Si dues substàncies tinguessin un mateix atribut, no
podríem distingir-les, és a dir, en tenir la mateixa
essència ens seria impossible concebre com diferents,
per tant, només hi ha una única substància, posseïdora
d'una infinitat d'atributs, dels quals nosaltres, els homes,
només coneixem dos: el pensament i l'extensió.
Pensament i Extenció
9. 2. Pensament filosòfic
Aquests infinits atributs expressen
l'essència de la substància o Déu, però no
la determinen; és a dir, no pertanyen a un
ontològic:
“Per Déu entenc un ésser absolutament
infinit, és a dir, una substància que consta
d'infinits atributs, cadascun dels quals
expressa una essència eterna i infinita”.
Pensament i Extenció
10. 2. Pensament filosòfic
Segons Spinoza Hi han tres tipus de gèneres
del coneixement:
El primer és el coneixement que
s'experimenta en la imaginació d'un individu
on la sensació no és molt clara i és
constantment modificat per factors externs,
com diu Spinoza aquest tipus de
coneixement és molt confús, això el porta a
limitar-se només a les passions i hauria de
ser superat (segons Spinoza).
Teoria del Coneixement
11. 2. Pensament filosòfic
El Segon gènere de coneixement és la
raó. És el coneixement discursiu o de
segon gènere. Es parteix de les idees
confuses i compostes del primer gènere
per concloure en les idees clares i
distintes. És el coneixement per nocions
comunes. La raó percep les coses com
necessàries i en el seu necessari
encadenament i no com contingents, pel
que aquí s'obté un coneixement adequat
i cert.
Teoria del Coneixement
12. 2. Pensament filosòfic
El tercer gènere de coneixement és la
ciència intuïtiva. És l'amor del intelectualis.
Prové de la idea adequada de Déu, de
l'essència formal d'alguns atributs de Déu i
progressa fins al coneixement de les
essències de les coses. Es contempla a Déu
i a totes les coses en Déu. Són com idees
molt més complexes i segons descriu
Spinoza s'acosta molt a l'essència de Déu i
de les coses.
Teoria del Coneixement
13. 2. Pensament filosòfic
Spinoza parla de les passions en un sentit
molt especial:
“La passió no és activa, al contrari. Som
passius davant d'elles i ens comportem
d'acord amb elles. Com més ens deixem
portar per les passions, menys control de
nosaltres mateixos tindrem. Som lliures
en tant coneixem les nostres
determinacions. Déu és lliure perquè és
absolutament determinat i necessari. Un
afecte (o passió) no pot dominar més que
amb un altre afecte.”
Passions
14. 2. Pensament filosòfic
El control dels afectes no es basa en una
voluntat que vulgui dominar, sinó en un
coneixement profund d'ells. Per què
volem el que volem? En el moment en
què reconeixem que prenem Coca-Cola
perquè ens va agradar l'anunci, en aquest
moment som lliures.
No existeixen el bé i el mal en sí, són part
de la totalitat de Déu. El bé i el mal estan
relacionats amb les metes que ens
proposem. El millor és allò que ens
acosta al nostre ideal; el dolent, el que
ens allunya.
Passions
15. 3. Pensament polític
En la política s'han de tenir en
compte les qüestions pràctiques
de la vida social i civil. Spinoza
va dedicar al tema polític dos
tractats especials:
“Tractatus Theologico-Politicus”
“Tractatus Politicus”
16. Tractatus theologico-politicus
-”Tractatus Theologico-Politicus”: defensa l'absolutisme de l'Estat. En aquest
tractat predomina el pensament racionalista.
-“Tractatus Politicus”: Té un caràcter més circumstancial. En aquest tractat
predomina el pensament positivista, el relativisme i el pragmatisme.
En ambdós tractats es reflecteix l'influència de Hobbes, però tots dos són també molt diferents en
les seves conclusions, en això es reflecteix la contradicció entre els principis que hi ha en la seva
filosofia.
Spinoza diu que no s'ha de buscar un ideal polític, sinó que el que ha de fer és buscar la conservació
de l'espècie i tot a costa de la limitació dels drets individuals.
Així mateix, l'autor estableix que la democràcia és el millor dels règims polítics, ja que substitueix
les passions tristes per "l'amor a la llibertat".
