Diari del 14 de setembreb del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 14 De setembre Del 2017 Núm. 3.393 / ANy 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Sabors genuïnament ibèrics
C/ Font del Puial
Telèfon per a reserves: 695 993
Més informació a Facebook: casaextremaduraandorra
OPINIÓ
L’abisme en una tassa
de te
ELENA ARANDA
Assessora literària
Per unes pensions
dignes
EvEREst
viLAgiNés
Exempresari jubilat
Martí treu pit de les “moltes
reformes” fetes i s’acomiada
El cap de Govern manifesta que les lleis competencials són constitucionals i que té informes que ho avalen
avuI és NOtícIa pàgines 3 i 4
aNdOrra pàgina 9
Martí i Saboya
declaren pel cas
dels whatsapps
aNdOrra pàgina 8
Nova jornada per
divulgar l’ús dels
vehicles elèctrics
aNdOrra pàgina 7
Aprovat el projecte
de llei que permetrà
acollir refugiats
Hem fet una sèrie de
reformes que feia molts
anys que estaven pendents
Aquest serà el meu
últim debat d’orientació
política
jONathaN gIL

2 Dijous, 14 De setembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Mitjavila
Pl. Príncep Benlloch, 3 - Tel. 820 224
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu angustiarse en
català?
Es diu angoixar-se.
No t’angoixis, segur que el
curs anirà bé.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
PASCOAL
bacallà à brás /
pastís de bacallà 380g
2,85€/u.
NESTLÉ
NESTUM
amb mel 300g
1,45€
XARÃO
ginebra 70cl
6,89€
del 14 de setembre a l’1 d’octubre
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
INICI D’UN CANVI DE TEMPS
Tot i que encara som a l’estiu astronòmic, les tempe-
ratures dels darrers dies han estat puntualment més
pròpies de la tardor. Sense pràcticament adonar-nos-
en estem entrant en una tardor incipient, que a partir
d’avui es notarà una mica més. De fet, al llarg del dia
els núvols aniran en augment perquè s’acostarà una
pertorbació des del nord. Al migdia el cel quedarà co-
bert a les zones més septentrionals i a la resta durant
la tarda. Esperem precipitacions febles al nord i algun
ruixat o tempesta cap a la Cerdanya i l’Urgellet al final
de la jornada. Les temperatures aniran a la baixa amb
vent del sud-oest, entre fluix i moderat. Que tingueu
un BonDia.
Avui
15 18
10
8 6
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dijous divendres
4/10
6/16
7/18
9/20
10/21
9/22
7/18
7/17
6/16
7/17
9/22
21
7/18

3Dijous, 14 De setembre Del 2017
Avui és notícia
El cap de Govern, Antoni Mar-
tí, va afrontar ahir el que va ser
el seu darrer debat d’orientació
política. El discurs, a mode de
comiat, va servir per fer balanç
de la tasca feta durant els dar-
rers sis anys i mig per Demòcra-
tes per Andorra. Una etapa que
Martí va qualificar de materi-
alització de les grans reformes
que el Principat tenia pendents
de feia temps, tant econòmiques
com socials. Una d’aquestes és
la redefinició de les competènci-
es i transferències dels comuns,
unes lleis sobre les quals avui
planen nous dubtes després que
un informe sol·licitat pel Comú
de Sant Julià de Lòria hi hagi
detectat diversos elements que
serien contraris a la Constitu-
ció. Martí, però, va deixar clar
que “el Govern està convençut
de la constitucionalitat dels
dos projectes de llei”, al mateix
temps que va avançar que “esta-
rà a disposició de presentar els
informes que ho avalen”.
Per aquest motiu es va mos-
trar convençut que “si mai es
discutís” la seva adequació a la
Carta Magna, “es resoldria a fa-
vor” i va remarcar que renunciar
a aquests textos és renunciar a
la sostenibilitat de les finances
públiques, a l’actualització del
marc competencial, a uns crite-
ris de repartiment de les trans-
ferències als comuns solidaris i
a la possibilitat d’impulsar in-
fraestructures, com ara escoles i
obres energètiques. Martí tam-
bé va afegir que, preferiblement
abans de finals d’aquesta legisla-
tura, caldrà modificar la Llei de
finances comunals, ja que avui
hi ha taxes comunals que graven
“exageradament” infraestructu-
res nacionals.
Quant a la política d’inver-
sions, va defensar que es busca
l’equilibri entre l’actuació en car-
reteres i en equipaments. Una
de les obres que el país fa temps
que reclama és la desviació de
Sant Julià de Lòria, que podria
estar acabada en el seu conjunt
a finals del 2019. El cap de Go-
vern va destacar que el replan-
tejament de la infraestructura
tindrà un cost de 8,5 milions
d’euros i permetrà un estalvi de
22,5 milions d’euros respecte al
projecte inicial. Així mateix, va
remarcar que si el trànsit aug-
mentés de forma considerable
res no impediria construir el tú-
nel de Rocafort.
A banda, Martí va reiterar
la voluntat que una de les con-
clusions d’aquest debat fos un
acord transversal per seguir
dotant la Policia de mitjans hu-
mans i materials per fer la feina
amb la màxima eficàcia, tenint
en compte la nova realitat que
planteja el terrorisme d’Estat
Islàmic, que requereix grups
especialitzats per prevenir-lo i
combatre’l.
En relació amb el medi am-
bient, el cap de Govern va
anunciar que properament es
farà arribar al Consell General
el projecte de llei de transició
energètica. El text ha d’incen-
tivar la producció d’energies
renovables, l’autoconsum, les
xarxes de calor connectades o
la mobilitat sostenible. Això ho
farà amb mecanismes per faci-
litar la producció i per la via de
“l’obligatorietat”. A més a més,
Martí es va referir a la platafor-
ma de mobilitat integrada, que
ja està treballant l’executiu i que
combina la bicicleta elèctrica i
els cotxes elèctrics compartits i
les noves línies de transport pú-
blic. Els canvis també arribaran
als aparcaments, que es gestio-
naran de forma integrada i que
evolucionaran cap a una única
targeta per a tot el país.
Educació
El cap de Govern va voler remar-
car l’aposta pel sistema educatiu
andorrà i va recordar l’impuls al
Permsea, que ha fet que Andorra
sigui pionera en l’ensenyament
per competències, i la propera
entrada a tràmit d’una nova llei
d’ordenament del sistema edu-
catiu andorrà per adaptar-la a
les noves tendències. També es
continuarà amb la reducció dels
eventuals, amb la convocatòria
d’una vintena de places l’any
que ve, i es farà millores a les es-
coles, com la reforma del centre
de segona ensenyança de Santa
Coloma, que permetrà ampliar
les instal·lacions actuals i agru-
par tots els alumnes de segona
ensenyança i eliminar les aules
del subsol. A banda, s’adequarà
com a aparcament una parcel·la
al costat de l’escola de segona
ensenyança d’Ordino.
En l’àmbit legislatiu, el Go-
vern farà arribar al parlament
a la tardor dos projectes de llei
sobre ensenyament superior i
sobre la Universitat d’Andorra,
que homologuen la legislació
a l’Espai Europeu d’Ensenya-
ment Superior i que agilitzaran
els processos de creació i tanca-
ment d’universitats.
A l’últim, el cap de Govern
va destacar la necessitat que
l’agricultura es diversifiqui.
Precisament va apuntar que
l’acord d’associació amb la Unió
Europea planteja el repte de
reconvertir-se i ofereix opor-
tunitats. Martí va dir que els
poders públics han d’ajudar el
sector agrícola i ramader a estar
preparat. En aquest sentit, un
dels propers passos serà l’elabo-
ració d’un projecte de llei sobre
producció ecològica i règims de
qualitat.
Martí va cloure el discurs re-
cordant la gent de la seva gene-
ració que va aprovar la Constitu-
ció fa 25 anys, que militaven en
formacions diferents i que van
veure la necessitat d’unir-se per
afrontar les reformes que dema-
nava el país.
Discurs de comiat d’Antoni Martí,
que treu pit per les reformes fetes
Afirma que les lleis de competències i transferències són constitucionals i que té informes que ho avalen
Debat d’orientació
M.S.c.
anDorra la Vella
El cap de Govern en un moment del seu discurs, ahir.
jonathan gil
El Govern treballa per
impulsar un centre per a
menors amb problemes
conductuals greus o que
consumeixen tòxics.
El sistema educatiu serà
avaluat pel programa
PISA i Esade per ana-
litzar-lo des del punt de
vista de l’emprenedoria.
El 2018 es farà un con-
curs per a un nou edifi-
ci per al Museu de l’Au-
tomòbil, al costat del
Comú d’Encamp.
En aquest període de
sessions s’entrarà la llei
d’ocupació i es facilita-
rà la contractació d’es-
tudiants en pràctiques.
Els tràmits d’obertura
de comerç i de registre
de nom comercial es re-
duiran a 72 hores l’any
que ve.
En els propers mesos es
tramitarà una llei per
validar l’experiència
professional per obte-
nir titulacions oficials.
Es reforçarà el servei
d’Inspecció Turística
amb dos inspectors
més perquè facin la tas-
ca de control.
El Govern anuncia la
incorporació de deu
policies més l’any que
ve i de tres agents peni-
tenciaris.
La reforma de la justícia
es completarà en breu
amb el nou Codi de pro-
cediment civil, que ha
d’agilitzar els processos.
Mesures

avui és notícia4 Dijous, 14 De setembre Del 2017
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El cap de Govern, Antoni Mar-
tí, va deixar per al final del seu
discurs la negociació de l’acord
d’associació amb la Unió Euro-
pea. Unes converses que avan-
cen a bon ritme, va dir, i que es
preveuen tancar al final de la
legislatura, en el millor dels ca-
sos. En la intervenció, Martí va
tornar a demanar als consellers
liberals que formin part del
pacte d’Estat sobre la matèria,
perquè “sense Liberals d’An-
dorra serà difícil enfocar l’apro-
vació del referèndum de l’acord
d’associació amb garanties
d’èxit”, al mateix temps que va
afirmar que en aquesta qüestió
“a ningú no li convé fer tacti-
cisme polític”. De fet, el cap de
Govern va apuntar que “si vos-
tès governessin també estarien
negociant, en uns termes molt
similars, per no dir idèntics, als
que negociem nosaltres”.
Martí es va mostrar optimis-
ta amb la negociació, ja que el
Brexit no ha aturat les conver-
ses i que tot apunta que es po-
drà assolir un acord satisfactori
amb el tractament específic del
tabac, pel que fa la lliure circu-
lació de mercaderies. Així ma-
teix va reiterar que l’eliminació
de traves duaneres obriria un
nou mercat per als productes
del sector agrari i va destacar
que des de l’interior del mercat
europeu serà menys costós per
a Andorra adherir-se als estàn-
dards de qualitat, a diferència
de les dificultats que va suposar
la IGP de la carn d’Andorra, per
exemple. A més va recordar la
resta d’avantatges que suposa
estar a la UE.
Per altra banda, el cap de Go-
vern va anunciar que el minis-
teri d’Afers Exteriors està pre-
parant l’obertura d’una nova
ambaixada a Berlín amb la vo-
luntat de ser presents als cen-
tres de decisió internacionals.
La previsió és que pugui estar
operativa l’any que ve.
Així mateix, Martí va expo-
sar que una de les coses que
Andorra té a guanyar amb les
negociacions amb la UE és
aconseguir un prestador d’úl-
tima instància, capaç d’injectar
liquiditat al sistema financer
en cas de necessitat, un fet que
hauria permès afrontar amb
menys neguit la crisi financera
provocada pel cas BPA. A més
va indicar que, després d’aquest
afer, l’executiu considera que és
una condició necessària for-
mar part del Fons Monetari
Internacional (FMI) per al fu-
tur de la plaça financera i per
a la credibilitat de l’economia
andorrana. Martí va assenya-
lar que aquest organisme pot
funcionar com un prestador
de liquiditat per a l’Estat. Així,
va declarar que “formar part
de l’FMI seria una mostra ine-
quívoca de la nostra voluntat
de seguir avançant cap a la qua-
litat i la bona governança eco-
nòmica i financera”.
Petició de suport, un cop més, a
LdA en la negociació amb la UE
El cap de Govern anuncia que Andorra obrirà una nova ambaixada a Berlín
Antoni Martí va demanar el suport dels Liberals en l’acord d’associació amb la UE.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vella
El discurs del cap de Govern no
va satisfer l’oposició, que veu en
les seves paraules un balanç de
la feina feta però poques acci-
ons per al futur. La consellera
Sílvia Bonet va remarcar que
“semblava un debat de campa-
nya”, molt centrat en les accions
realitzades i amb mancances en
relació amb les mesures que cal
emprendre en el que queda de
legislatura.
També el conseller d’SDP,
Víctor Naudi, va exposar que va
ser una intervenció de comiat,
dedicada a fer balanç i a enaltir
la figura d’Antoni Martí. Amb
tot va trobar a faltar qüestions
“de profunditat” com la reforma
de la Seguretat Social, l’obertu-
ra estrangera o la reforma de la
sanitat. També va criticar que
segueixi entestat en “l’error” de
la reforma competencial.
Pel conseller del PS Pere
López el discurs va ser “més de
comiat que d’orientació”, un fet
que mostra “l’esgotament del
projecte demòcrata”. López va
retreure a Martí que se centrés
en qüestions menors i en canvi
no exposés cap proposta con-
creta en aspectes com la manca
d’habitatge, els salaris baixos o
les pensions.
Així mateix, el president del
grup parlamentari liberal, Jo-
sep Pintat, va coincidir que el
discurs va ser un balanç dels
anys de mandat i l’anunci d’elec-
cions per a finals de l’any que ve
o principis del 2019. Per Pintat,
Martí va voler “vendre” en la
seva intervenció les actuacions
que ha realitzat.
Preguntat per si els liberals
donaran suport a la reforma
de les lleis de competències i
transferències, va remarcar que
l’aprovació dels textos no està
en mans del grup liberal sinó
de tota la resta de consellers,
al mateix temps que va afegir
que “a ningú li agradaria votar
temes inconstitucionals”. Així
mateix va indicar que la seva
obligació és analitzar l’estudi
sol·licitat pel Comú lauredià.
Per contra, el president del
grup parlamentari demòcrata,
Ladislau Baró, va remarcar que
Martí va fer un discurs “exhaus-
tiu” amb el qual va fer un repàs
del seu mandat i també va de-
mostrar que a la legislatura “li
queda pols polític” per culminar
les reformes.
M.S.C.
andorra la vella
L’oposició diu que és un balanç i
troba a faltar accions concretes
El cap de Govern es va referir
a la preocupació de la població
per la manca d’habitatges de
lloguer i el fet que els preus es-
tiguin augmentant “sensible-
ment”. L’executiu ja s’ha fixat
algunes línies de treball i ahir
en va avançar dues. Aquestes
passarien per introduir can-
vis en la llei d’arrendaments
de finques urbanes i impul-
sar conjuntament amb els co-
muns “una política urbanísti-
ca que incentivi l’habitatge de
lloguer”.
Aquesta darrera acció pas-
saria perquè les corporacions
comunals accedissin a “flexi-
bilitzar” la cessió obligatòria
en sòl urbà consolidat per a
les promocions privades que
es comprometessin a desti-
nar “una bona part” de l’edifici
a lloguer durant un període
llarg de temps. Aquesta pro-
posta ara s’haurà de treballar
amb els comuns. Martí va re-
cordar que seria una iniciativa
similar a la impulsada en el
moment en què la crisi econò-
mica colpejava especialment el
sector de la construcció, amb
la qual es va acordar la possi-
bilitat de permetre als comuns
la reducció del percentatge de
cessió obligatòria.
Per tractar el problema de
l’habitatge, l’executiu ha creat
una comissió interministerial
que ha de definir les mesures
que ajudin a revertir la situa-
ció. En la intervenció d’ahir, el
cap de Govern va convidar les
forces parlamentàries a for-
mar-ne part.
Martí va voler indicar que
des de l’administració ja s’ha
impulsat una “política d’an-
ticipació” per fer front a les
dificultats que suposa l’aug-
ment del preu dels lloguers i la
manca de recursos econòmics,
que millora l’accés als ajuts a
l’habitatge. Així va recordar
que, tot i mantenir el llindar,
ara es poden compatibilitzar
els ajuts econòmics ocasionals
amb els ajuts a l’habitatge;
que és compatible percebre
aquests ajuts i tenir un ha-
bitatge fins a un determinat
valor, i l’ampliació dels col-
lectius prioritaris per accedir
als ajuts, com poden ser les
dones víctimes de violència de
gènere.
Canvis a la llei i reducció
de la cessió a privats per
afavorir els pisos de lloguer
M.S.C.
andorra la vella
l’executiu ha creat
una comissió
interministerial per
abordar el problema
la intenció és
treballar les accions
amb els comuns i els
parlamentaris

OPINIÓ 5Dijous, 14 De setembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
L’extens discurs d’ahir del cap de Govern,
Antoni Martí, a l’inici del debat d’orien-
tació política, va tenir un clar regust de
comiat. Martí va defensar la tasca feta al
llarg dels últims anys i va deixar clar que
anirà pel mateix camí en el que queda de
legislatura, sense anunciar novetats en les
grans qüestions. Tan extens va ser el seu
discurs, d’unes tres hores, que a vegades
va resultar fins i tot soporífer, perquè va
donar en alguns moments detalls que bé
es podia haver estalviat, com ara que farà
un nou museu de l’automòbil o reforçarà
la inspecció turística. Així, va donar a en-
tendre, de nou, que es tracta d’anar tirant
–manera de fer que ha donat als demòcra-
tes bons resultats electorals– però sense
completar del tot cap de les grans refor-
mes que s’anunciaven, no ja a principis
d’aquest mandat sinó també de l’anterior.
Martí va voler defugir qüestions espinoses
com la reforma de la Seguretat Social, que
ni tan sols va esmentar, i no es va referir
tampoc a la inversió estrangera, pal de pa-
ller del seu primer Govern, que no dona
els resultats esperats. I, com en altres oca-
sions, es va esforçar per donar una imatge
social de la política que porta a terme, però
li va faltar altura política per esbossar unes
línies estratègiques clares que permetin al
país afrontar els reptes actuals i els futurs.
Un discurs d’autocomplaença sense gaires novetats
EDITORIAL
Sembla que ara tothom té la
raó i pronuncia el nom de de-
mocràcia per defensar els seus
arguments. Sense entrar en
l’origen etimològic del mot o en
definicions de Plató o Aristòtil,
el que sí que es veu clar és que
en nom de la democràcia estan
limitant-se certs drets bàsics i
fonamentals, com són la lliber-
tat d’expressió i d’informació, i
això, què volen que els digui?,
de democràtic no n’és gens.
Recordo quan els meus avis
m’explicaven allò que en aquells
temps hi havia fulls que es pu-
blicaven en la clandestinitat
perquèel règimelsprohibia i els
que els imprimien ho havien de
ferd’amagat.Iveigaralaimatge
de la guàrdia civil entrant al set-
manari El Vallenc, la notificació
del TSJC al director de TV3 que
no pot informar de cap actuació
que permeti la preparació i/o
celebració del referèndum, o
aquell jutge que va prohibir un
acte en favor del referèndum
en un local públic de Madrid, la
investigació als alcaldes, als po-
licies..., i penso que hem tornat
a temps passats. També veig la
imatge dels milers de persones
enlamanifestaciódelpassatdia
11, i de tantes altres ja fa anys,
cridant per la independència.
I també em pregunto per què
cap jutge o fiscal es va atrevir
a prohibir en la Diada aquelles
pancartes a favor d’aquest refe-
rèndum tan “inconstitucional”.
Potser perquè seria provocar
una guerra de qui té el poder i
les armes contra el poble desar-
mat i amb l’escut del colom de
la pau. Com que no es vol decla-
rar obertament una guerra tan
injusta atempten amb la prohi-
bició selectiva d’aquell mitjà o
d’aquell acte, i a tants alcaldes.
I l’amenaça és global. Si volen
declarar la guerra que ho diguin
clar. Perquè l’altra part ja ho ha
dit. Vol la pau.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Si volen una
guerra que ho
diguin clar
MaRTÍ eS Va eSFoRÇaR PeR
deSTaCaR La FeINa FeTa
DONANT LA NOTA
Albert Moles
FEDA i l’Automòbil Club
d’Andorra organitzaran la
quarta Jornada de mobili-
tat per donar a conèixer els
avantatges de la utilització
de vehicles elèctrics.
12345
Xavier Espot
La regulació perquè Andor-
ra pugui acollir refugiats,
com ja es va anunciar fa
molts mesos, ja està feta i
ara caldrà que sigui aprova-
da pel Consell General.
12345
Antoni Martí
El cap de Govern va fer un
discurs d’orientació política
sense una visió estratègi-
ca per al país, condicionat
pels pocs mesos que queden
d’aquesta legislatura.
12345
Ladislau Baró
El president del grup par-
lamentari demòcrata es va
mostrar satisfet dels textos
competencials tancats i va
obviar els problemes d’in-
constitucionalitat detectats.
12345
TUITENQUESTA
Confies que aviat hi haurà
autorització perquè l’aeroport
d’Andorra-la Seu pugui acollir vols
amb GPS?
A: Sí
B: No
PEPA gALLEgo
Periodista
CARTA AL DIRECTOR
A Capesa volem fomentar i exercirem la trans-
parència de la gestió envers la societat i ens
dediquem únicament i exclusivament a gesti-
onar la captació, la distribució i l’explotació
de l’aigua potable a Escaldes-Engordany, i per
tot això rebutgem frontalment tota implica-
ció política que pugui interferir en aquesta
tasca.
És per això que, a la lectura d’algunes crò-
niques de premsa, resultants d’una visita
efectuada per membres d’un partit polític
d’Escaldes-Engordany que va ésser invitat a
visitar les instal·lacions de Capesa dilluns,
11 de novembre, i seguint en la línia de la
transparència abans esmentada, ens volem
desmarcar de les opinions particulars expres-
sades pels visitants, concretament quan fan
esment d’un presumpte desinterès de la mà-
xima autoritat comunal. És més, ens consta
que la implicació del Comú en Capesa és total,
dins de la línia reglamentària i estatutària, i
concretament els dos honorables cònsols de
la parròquia disposen en tot moment de tota
la informació necessària i suficient, al ma-
teix nivell que el consell d’administració de
Capesa.
EduArd LóPEz MirMi, d.G. dE CAPESA
Capesa es desmarca de la política
A: 9% B: 91%

OPINIÓ6 Dijous, 14 De setembre Del 2017
Segons l’enquesta del CRES
(Centre de Recerca Sociològica
de l’Institut d’Estudis Andor-
rans) per al primer semestre del
2017, a la pregunta “Quins con-
sidera que són, per ordre d’im-
portància, els tres aspectes que
caldria millorar d’Andorra en
l’actualitat?”, un primer aspec-
te a millorar per un 20,9% dels
enquestats són les prestacions
socials o pensions.
Parlaré avui sobre la qüestió
de les pensions i com a corret-
ja de transmissió del que es re-
clama des de la federació de les
persones grans, el representant
de la gent gran al consell d’ad-
ministració de la CASS i també
des de la gran majoria de les as-
sociacions del país.
Vull aportar algunes dades i
números sobre la situació actual
de les pensions a Andorra.
– La pensió mitjana a Andor-
ra és de 600 euros/mes (inferior
a la de França i d’Espanya, que
és un país amb menys riquesa i
amb salaris més baixos).
– Més del 85% de les pensi-
ons són inferiors a 1.000 euros.
Ningú pot mantenir raona-
blement que a Andorra les pen-
sions no són baixes, sobretot
tenint en compte que el lloguer
d’un pis puja a més de 500 euros
i que el cost de la vida és bastant
alt a Andorra.
No em sembla que la qüestió
de les pensions tingui gaire a
veure amb la crisi. Molt abans
de la crisi actual els poders po-
lítics i econòmics ja plantejaven
les reformes per disminuir les
pensions.
Amb la nova llei ens trobem
amb persones que han cotitzat
més de 40 anys i cobren una
pensió de misèria.
Per exemple: 488 mesos co-
titzats i una pensió de 581,11
euros, o 508 mesos i una pensió
de 715 euros.
Les pensions inferiors al
salari mínim s’han reduït de
mitjana aproximadament un
25%. En alguns casos aquestes
pensions es completen amb el
complement no contributiu que
paga el Govern; per la pensió de
solidaritat.
Té o no té dret una persona
que ha treballat 40 anys a co-
brar una pensió de 960 euros?
És un mínim, diria jo!!
Convertir part d’aquest dret
en una pensió de solidaritat és
convertir un dret en caritat; i
haver de demanar i justificar
una demanda com si s’estigués
demanant alguna cosa en lloc
d’estar exercint un dret.
Em podria referir també a:
– Les pensions d’invalidesa:
l’import mitjà de les invalideses
concedides l’any anterior a l’en-
trada en vigor de la modificació
de la llei va ser de 687 euros,que
després de les retallades són
avui en dia de 583 euros, o sigui
que la modificació de la llei ha
comportat una reducció mitja-
na de gairebé 15%.
– Les pensions de malaltia
s’han reduït un 27% de mitja-
na; de 840 euros a 610 euros
de mitjana. Una majoria de les
persones que es veuen afectades
han de recórrer al complement
no contributiu que els completa
la pensió fins al 80% del salari
mínim o fins al 40%, segons la
tipologia.
– Les baixes de llarga durada
per malaltia professional, que
es van reduir en un 25%: van
passar de rebre el 80% del salari
al 60%.
Una altra situació que me-
reix una reflexió molt seriosa és
l’impacte que té l’exigència d’ha-
ver cotitzat 60 mesos dels dar-
rers 72 mesos, i que està fent
que bastants ciutadans estiguin
perdent tots els seus drets, en
molts casos després de molts
anys de cotització.
A la mateixa enquesta del
CRES per al primer semestre del
2017, a la pregunta “Tenint en
compte els ingressos totals de la
seva llar, vostè diria que la seva
llar arriba a final de mes?”, el
26,8% van contestar que amb
certa dificultat, un 6% que amb
dificultat i el 3,9% que amb mol-
ta dificultat.
En una recent enquesta a An-
dorra la Vella, un 23% de la gent
gran diu que no arriba a final de
mes i es posa en relleu que un
63% de les persones grans ma-
nifesta tenir la pensió de jubila-
ció com a única font d’ingressos.
És coneguda la demanda
social, tant per part de treba-
lladors com de jubilats, que cal
augmentar el salari mínim fins
almenys el 50% del salari mitjà.
Per unes pensions dignes
Les prestacions socials són la primera preocupació del ciutadà, segons el CRES
Hi ha persones que
després de cotitzar
40 anys cobren
581 euros de pensió
El temps és un luxe que em
permeto malbaratar en les
escasses ocasions que arribo
massa d’hora a la feina. De-
mano un te calent a la meva
cafeteria de referència i em
dedico a observar. D’una taula
propera m’arriba la contagio-
sa utopia i determinació d’un
petit grup de joves. Conec un
dels nois de quan era petit i
ara que trobo la seva veu social
amplificada en els mitjans de
comunicació em fa sentir per
primera vegada, potser, que
pertanyo a una altra generació.
Una que no fa gaire habitaven
els meus adults i pares. I un
abisme s’obre dins la meva tas-
sa. El líquid tremola i esborro-
na el reflex d’aquella idealista
que treu el cap pels marges i ja
no reconec. Paràlisi i vertigen.
Quan vaig voler apropar-me
al grup per felicitar-los per la
iniciativa, a diferència del di-
nosaure de Monterrosso, ells
ja no hi eren.
Normal amb tot el que s’han
proposat fer aquest cap de set-
mana. Unes jornades solidàri-
es amb les persones refugiades
que han batejat amb un clar
Obrim-los, obrim-les. Al progra-
ma hi ha una mica de tot: testi-
monis, xerrades, debat, espec-
tacles i recollida de fons. I una
reclamació clara sobre la taula
perquè s’agilitzin els tràmits
de regulació dels vint refugiats
que el Govern es va comprome-
tre a acollir fa dos anys.
Tot junt em sembla encomi-
able. I com des de fa cosa d’un
paràgraf amunt m’he vist obli-
gada a assimilar el meu estatus
generacional més paternalista,
els regalo a aquestes noies i a
aquest noi un consell que no
m’han demanat. No feu gaire
cas dels comentaris i les opini-
ons descoratjadors que surten
publicats als diaris que s’han
fet ressò de les jornades. Jo,
com la Hanna Arendt, encara
penso que les paraules no són
buides si van acompanyades
d’actes: “Paraules que no es fan
servir per vetllar intencions
sinó per descobrir realitats, i
actes que no s’utilitzen per vi-
olar i destruir sinó per establir
relacions i crear noves reali-
tats.”
“El sistema està trencat i
perdut, per això teniu futur”,
us diria José Luis Sampedro
en el més que mai vigent prò-
leg al llibre d’Indigneu-vos, de
Stéphane Hessel. Tots dos no-
nagenaris enyorats que van
compartir fins a l’últim mo-
ment la seva indignació per les
injustícies i la seva confiança
en una joventut capaç de sortir
del desencant generalitzat per
renovar la societat.
El dia que es va cloure la bi-
ennal de land art d’enguany i es
va desmuntar el Som de Marc
Sellarès –els dos refugiats de
lona de polièster instal·lats
legalment a la tartera del Car-
roi–, vaig tornar a debatre amb
mi mateixa sobre si l’art té al-
guna utilitat. Desitjava com
sempre que tornés a guanyar
el sí. I he renovat una mica la
meva confiança.
El te s’ha quedat fred i re-
llegeixo l’última anotació de
La vida perenne de Sampedro
abans de sortir al carrer: “A lo
mejor el error está en pensar
en que esto es el ocaso, cuando
en realidad es la aurora...”
L’abisme en una tassa de te
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
everest vilaginés
Exempresari jubilat
elena aranDa
Assessora literària

Andorra
Després de dos anys de l’anun-
ci fet pel cap de Govern, en la
diada de Meritxell, que Andor-
ra era terra d’acollida i tenia
previst acollir vint refugiats, el
consell de ministres va aprovar
ahir el projecte de llei de pro-
tecció temporal i transitòria
per raons humanitàries, que
vol donar resposta a la volun-
tat ciutadana i política, segons
diu el comunicat de l’executiu,
d’acollir persones afectades
pel conflicte sirià. Aquest pro-
jecte de llei s’explicarà avui, a
les onze del matí, en una roda
de premsa específica de la mi-
nistra d’Afers Exteriors, Maria
Ubach, i del ministre d’Afers
Socials, Justícia i Interior, Xa-
vier Espot, que són els que van
proposar al Govern l’aprovació
del text.
L’executiu ha trigat dos anys
a fer aquest text, que no deixa
de ser un pedaç legal perquè la
llei per protegir els refugiats ha
de venir d’un text més ampli.
El projecte de llei aprovat ahir
dona una solució transitòria i
restringida a la crisi humanità-
ria que afecta actualment Eu-
ropa sense desenvolupar prin-
cipis genèrics ni establir nous
drets en termes d’asil. Segons
el Govern Martí, “d’aquestes
qüestions se n’haurà de tractar
en una futura llei més general
sobre el dret d’asil, que reque-
rirà un debat ampli amb la so-
cietat civil i els actors polítics
tenint en compte que és un
dret fonamental reconegut per
Andorra però que també se’n
desprenen implicacions i con-
seqüències d’abast important”.
Aprovat pel consell de mi-
nistres, el text entrarà a tràmit
parlamentari properament i,
un cop l’aprovi el Consell Ge-
neral, Andorra haurà de comu-
nicar als organismes internaci-
onals competents que ja té la
base legal per poder acollir re-
fugiats. Aquests òrgans l’hau-
ran de validar, i també s’haurà
de concertar amb els països de
trànsit l’arribada legal i segura
al territori andorrà de les per-
sones que es puguin beneficiar
d’aquest acolliment. Andorra,
doncs, podrà posar-se a la cua
de la llista de països que gestio-
na l’Acnur per acollir refugiats.
La secretària d’Estat d’Afers
Socials i Ocupació, Ester Fe-
noll, ja va declarar al BonDia el
gener passat que els refugiats
que acollirà Andorra tindran
tots els serveis socials a punt
i no els faltarà res. “Quant a
ajudes, prestacions i educació
ho tenim tot absolutament co-
bert perquè aquestes persones
rebin totes les ajudes com a ex-
traordinàries, perquè es tracta
d’una situació extraordinària.
Si venen aquests vint refugiats,
ho tindran tot. A més s’ha po-
sat en contacte amb nosaltres
gent de la societat civil per ofe-
rir-nos cases i llocs de treball i
ajudar-nos en la integració”, va
manifestar Fenoll.
El conflicte sirià ha generat
una de les crisis humanitàries
més grans d’Europa en els dar-
rers setanta anys, i la societat
europea ha gestionat l’acollida
dels refugiats d’acord amb les
obligacions internacionals. En
el cas d’Andorra, la ciutadania i
els actors polítics han manifes-
tat la voluntat d’ajudar els refu-
giats, però la manca de legisla-
ció i funcions institucionals ho
dificultaven. En aquest sentit,
cal recordar que aquest cap de
setmana tenen lloc les jornades
solidàries amb les persones re-
fugiades Obrim-los, obrim-les,
a la Massana, amb diversitat
d’activitats i ponències d’ex-
perts en la matèria.
Aprovat el primer pas per permetre
l’acollida temporal de refugiats
El projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries haurà de derivar en una llei d’asil
Legislació
Redacció
andorra La VeLLa
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior i la ministra d’Exteriors han proposat el text al Govern.
JonaTHan GIL
La futura llei del dret
d’asil requerirà un
debat ampli de la
societat civil
Un cop el Consell
General aprovi el text,
s’haurà de validar
internacionalment
El consell de ministres va
aprovar ahir la cobertura de
sis places d’agent penitenciari
per al departament d’Instituci-
ons Penitenciàries. D’aquestes
sis places vacants, tres són de
nova creació, de l’any 2017.
Aquesta decisió s’ha pres,
segons manifesta el Govern
en un comunicat, per donar
resposta a la necessitat expres-
sada per la direcció del depar-
tament d’Institucions Peniten-
ciàries, que recau en la persona
de Francesc Tarroch, de dispo-
sar de més recursos humans
per poder front a totes les obli-
gacions del cos.
La incorporació dels nous
agents també facilitarà una
cobertura més gran dels torns
diaris que es fan a la presó de
la Comella.
Les persones que hi estiguin
interessades tindran temps per
presentar la candidatura fins
al dia 11 d’octubre i els aspi-
rants hauran de passar proves
de coneixements de castellà i
francès i de coneixements del
país, proves físiques, una pro-
va professional, una entrevista
professional i un examen psi-
cotècnic.
Fa poc Tarroch va informar
que actualment hi ha reclosos
44 presos, xifra que fa que el
Centre Penitenciari estigui al
30% de la seva capacitat. Per
gestionar els 44 presos que hi
ha, l’equipament té una plan-
tilla formada per 55 treballa-
dors, comptant funcionaris i
agents penitenciaris. Tarroch,
que ha demanat tres agents
penitenciaris més per al 2018,
avisa que la ràtio és enganyosa
perquè la capacitat de la instal-
lació és de 145 reclusos.
Tots els presos són majors
d’edat i només tres són dones.
Segons va detallar recentment
el director de la presó a Andor-
ra Televisió, la meitat dels in-
terns del Centre Penitenciari
de la Comella estan en presó
provisional, mentre que la res-
ta ja compleixen condemna.
Dos presos condemnats estan
en règim de semillibertat i dos
més estan pendents d’extra-
dició.
Cossos especials
Redacció
andorra La VeLLa
Convocatòria per cobrir sis
places d’agent penitenciari

ANDORRA8 Dijous, 14 De setembre Del 2017
FEDA i l’Automòbil Club d’An-
dorra (ACA) van presentar ahir
la Jornada de mobilitat elèc-
trica 2017, que se celebrarà el
dissabte 23 de setembre a la
plaça de la Rotonda d’Andorra
la Vella. L’objectiu dels organit-
zadors és consolidar aquesta
jornada i divulgar l’ús dels vehi-
cles elèctrics (cotxes, motos, bi-
cicletes...) oferint l’oportunitat
de provar-los, per seguir poten-
ciant Andorra com a país cap-
davanter en el camp de la mobi-
litat elèctrica. També hi haurà
un circuit de patinets elèctrics
per als més menuts, perquè en
pugui gaudir tota la família.
Amb el patrocini de Crèdit
Andorrà i el suport del Govern
i del Comú d’Andorra la Vella,
una de les novetats d’aquesta
quarta edició és el canvi d’es-
pai, ja que es traslladarà a la
plaça de la Rotonda d’Andorra
la Vella, un lloc cèntric i més
visible. Durant tot el dia, de les
deu del matí a les vuit del ves-
pre, hi haurà exposats diferents
models de cotxes elèctrics purs
i els comercials de cada marca
explicaran les seves caracterís-
tiques i avantatges. N’hi haurà
una desena de prova, amb els
quals es podrà recórrer un petit
itinerari que inclourà pujades i
baixades, perquè els usuaris co-
neguin el funcionament del ve-
hicle en cada moment, i també
hi haurà alguna moto. I pensant
en els més petits, també hi hau-
rà un circuit per a bicicletes i
patinets elèctrics. A més, es col-
locarà uns panells explicatius
on anirà apareixent informació
relacionada amb la jornada. A
l’últim, també es posarà un es-
cenari a la mateixa plaça de la
Rotonda, on es programarà un
conjunt de xerrades que aniran
a càrrec d’experts en la matèria.
ANDORRA, CAPDAVANTERA
L’objectiu de FEDA i l’ACA és
consolidar aquesta jornada i
que, de cara al futur, s’acabi
convertint en una jornada de
mobilitat. El director general
de FEDA, Albert Moles, va re-
cordar ahir que la mobilitat
elèctrica pren força arreu del
món i que, aquests últims anys,
“Andorra s’ha posicionat com
a país capdavanter” en la ven-
da d’aquesta classe de vehicles.
Avui dia en té uns 250. FEDA
ha desenvolupat una xarxa de
carregadors que funciona “molt
bé”, segons va assegurar Moles.
Actualment hi ha deu punts de
càrrega (dinou endolls) i aquest
octubre se n’obrirà nou més (di-
vuit endolls), tots ells dobles.
L’assessor de Medi Ambi-
ent del Govern, David Astrié,
va destacar la importància de
donar a conèixer la tecnologia
elèctrica, “que encara és incipi-
ent però que està fent un salt
qualitatiu molt gran”. El Comú
d’Andorra la Vella considera
que cal donar exemple davant
la ciutadania. Per això està re-
novant el seu parc mòbil i ja ha
comprat sis vehicles elèctrics, a
més de promoure altres formes
de mobilitat sostenible, com els
trasllats a peu o en bicicleta per
les zones urbanes. En aquest
sentit, des de l’Automòbil Club
d’Andorra, el secretari general,
Toti Sasplugas, va presentar
la bicicleta elèctrica “com una
oportunitat per a les ciutats
que tenen desnivell”, com és el
cas d’Andorra, a l’hora de fer
trasllats de curta distància.
Finalment, des de Crèdit
Andorrà, el director de màr-
queting del banc, Joan Ramon
Mas, va voler mostrar el com-
promís de l’entitat en la preser-
vació del medi ambient. Mas
va recordar que durant els dar-
rers deu anys s’han consolidat
com a entitat responsable amb
l’entorn, i prova d’això són l’ad-
hesió al Pacte Mundial de les
Nacions Unides i l’adopció de
l’Agenda 2030.
El consell de ministres va apro-
var ahir el decret que autoritza
un avenç de fons, per un import
total de 86.465 euros, destinat a
finançar la redacció del projecte
i la direcció d’obra de la passarel-
la que s’ha de construir per
connectar l’entorn del nou edi-
fici del Consell General amb la
plaça del Poble, que crearà una
nova via de comunicació per a
vianants amb el barri antic de la
capital.
La realització d’aquesta obra
respon al compromís adquirit
pel Govern, mitjançant un con-
veni signat el 17 de febrer del
2010 entre el Consell General,
el Govern i el Comú d’Andorra
la Vella, d’assumir íntegrament
les despeses de construcció.
CINC ANYS DESPRÉS
El novembre del 2012, el Go-
vern va adjudicar la redacció
del projecte i la direcció d’obra
de la passarel·la a l’empresa
d’enginyeria Suport, amb una
despesa inicialment autoritza-
da de 39.624 euros destinada a
engegar el desenvolupament del
projecte.
L’elaboració del projecte, amb
el disseny que ha estat acceptat,
comporta ampliar en 86.465
euros la despesa inicialment
autoritzada (58.250 euros per
a honoraris de redacció del pro-
jecte i 28.215 euros per a hono-
raris de direcció de les obres).
L’import d’aquests honoraris
respon a diversos factors, com
són la complexitat estructural,
l’especificitat tècnica de la infra-
estructura i les mesures de se-
guretat especials que s’hauran
d’adoptar durant les obres de
construcció.
El febrer de l’any passat es va
explicar, en sessió del consell del
Comú de la capital, que la comu-
nicació entre la plaça del Poble
i la nova seu del Consell Gene-
ral a través d’aquesta passarel-
la suposaria una inversió de
660.000 euros, i que es portaria
a terme en tres exercicis a raó de
220.000 en cadascun.
Avenç per a la passarel·la de la
plaça del Poble a Casa de la Vall
Obres
Redacció
andOrra la vella
La 4a jornada de mobilitat vol seguir
impulsant l’ús de vehicles elèctrics
Andorra se situa com a país capdavanter en la venda d’aquests vehicles, que ja són 250
Sostenibilitat
Presentació de la Jornada de mobilitat elèctrica 2017 a la seu central de FEDA.
aGÈnCIeS
Agències
andOrra la vella
el públic podrà
provar una desena
de vehicles elèctrics
purs en un itinerari
El consell de ministres va ad-
judicar ahir el transport de
l’Abonandbus internacional
per al curs acadèmic 2017-
2018, adreçat als estudiants
d’Andorra que cursen estu-
dis a Barcelona i a Tolosa de
Llenguadoc. Les entitats ad-
judicatàries d’aquest trans-
port són Nadal SA, Novatel
SA i Alsina Graells de Auto-
transportes SA.
De la mateixa manera, el
Govern també va aprovar
ahir, en la sessió plenària del
consell de ministres, els preus
públics de l’Abonandbus in-
ternacional per a aquest curs
acadèmic, finançats en un
50% pel Govern. El cost per a
l’usuari de l’abonament de 22
desplaçaments a Barcelona
serà de 230,91 euros i el de
l’abonament de 20 desplaça-
ments a Tolosa de Llengua-
doc serà de 273,43 euros.
Des de l’executiu es recor-
da, a través d’un comunicat a
la premsa, que es poden be-
neficiar d’aquests preus espe-
cials els estudiants de forma-
ció professional no superior
i els alumnes d’ensenyament
superior matriculats com a
mínim de divuit crèdits per
semestre, en la modalitat
d’estudi presencial, en cen-
tres públics o privats situats
a Barcelona i Tolosa de Llen-
guadoc.
Adjudicat el transport i
el preu de l’Abonandbus
Internacional
Redacció
andOrra la vella
Per als més menuts
hi haurà un circuit de
patinets i bicicletes
elèctriques

ANDORRA 9Dijous, 14 De setembre Del 2017
El cap de Govern, Antoni Martí,
i el ministre d’Economia, Com
petitivat i Innovació, Gilbert Sa
boya, van acudir a la Batllia ahir,
a primera hora del matí, per de
clarar en qualitat de testimonis
davant la batlle Canòlic Mingo
rance sobre el cas dels whatsapps
que van rebre de la dona d’Higini
Cierco, Carmen Martínez, mesos
després d’esclatar el cas de Banca
Privada d’Andorra (BPA).
Aquestes declaracions arriben
després que la dona de qui era el
president del consell d’adminis
tració de BPA en el moment de
la intervenció del banc refusés
la pena proposada per la batlle el
febrer passat, en un judici d’orde
nança penal en què se l’acusava
d’uns delictes menors d’amena
ces a Saboya i de tràfic d’influ
ències, amb dos mesos d’arrest
nocturn. Fa dues setmanes, Mar
tínez va ser la primera a prestar
declaració davant d’aquesta nova
instrucció i no s’espera cap decla
raciómés,desprésdeladeMartíi
ladeSaboya.Pertant,aracomen
ça la instrucció i la batlle Mingo
rance haurà de decidir si s’obre
la causa i se celebra el judici o si
el cas se sobreseu, tal com va de
manar la defensa de Martínez el
febrer passat.
Martí va acudir sol a la Batllia,
ales9.15hores,onl’esperaval’ad
vocat del Govern en aquest afer,
Manel Pujadas, i abans d’entrar a
declarar va manifestar a la prem
sa que anava a fer un cafè. La de
claració va durar menys de mitja
hora i primer va sortir la lletrada
Aurora Casadevall, com a part de
la defensa de Martínez, i després
Pujadas. Martí no va sortir per la
porta principal de la Batllia i es va
negaraferdeclaracionsperquèes
tracta d’un cas que “encara està
en fase d’instrucció”.
El ministre d’Exteriors en
aquell moment, Gilbert Saboya,
també va anar sol a la Batllia, on
va arribar passats uns minuts de
les deu del matí. A dins l’esperava
l’advocat Pujadas. En sortir tots
dos per la porta de l’escala de la
fiscalia, també es va negar a fer
declaracions.
En el judici del febrer el mi
nisteri fiscal va demanar sis me
sos per a Martínez i va afegir als
dos delictes que se li van imputar
el d’injúries a l’autoritat. A més
l’advocat del Govern, que és qui
va portar a la fiscalia els missat
ges de WhatsApp, va demanar
12.000 euros en concepte de
responsabilitat civil, que anirien
destinats a una ONG.
Els whatsapps es van enviar
entre el maig i l’agost del 2015,
abans que Higini Cierco declarés
a la Batllia pel cas BPA. Dos dels
missatges dirigits a Saboya deien
literalment “Ets a la llista” i “Ets
un mentider”. Martínez, que en
els missatges defensava la inno
cència dels Cierco, va manifestar
en el judici que els missatges eren
fruit de la seva preocupació pel
cas BPA i no eren constitutius de
cap delicte.
D’altra banda, avui està pre
vista la vista del judici al Tribunal
Superior sobre el cas dels escor
colls al domicili i l’empresa famili
ar dels germans Cierco. Es tracta
d’un procediment urgent i prefe
rent que els accionistes majorita
ris de BPA han denunciat perquè
consideren que es vulnera els
drets a la intimitat, a la vida pri
vada i a la defensa i l’equitat dels
judicis. Els Cierco van recórrer al
Superiordesprésquelabatlleque
investiga la revelació de secret
bancari de la família Pujol va des
estimar al juliol l’incident de nul
litat que la defensa dels germans
Cierco havia presentat contra la
perquisició als seus domicilis.
EXTRAESCOLARS!
ACTIVITATS
Av. Santa Coloma, 115. AD500 Andorra la Vella · esport@360extrem.com · Tel. 828 566 www.360extrem.com
Activitats extraescolars per a nens majors de 6
anys. En una mateixa activitat es realitzen molt
esports durant el curs: gimnàstica i acrobàcies,
llit elàstic, preparació física i circuits, freeski o
snowboard, skate, bmx, rollers!
A més de gaudir de descomptes i avantatges al
360ºeXtrem i passar-ho pipa!
INSCRIU-TE!
esport@360extrem.com / Tel. 828 566
+ INFORMACIÓ
INSCRIPCIONS
ESPORTS DURANT LES TARDES
LLITS ELÀSTICS I GIMNÀSTICA
SKATE, SCOOTER, BMX
A PARTIR DE 6 ANYS
Grup 6 a 9 anys
Dimecres o dijous de 17:30h a 19h
Grup +10 anys
Dimarts i/o dijous de 18h a 20h
Martí i Saboya declaren pel cas dels
whatsapps de la dona d’Higini Cierco
La jutge Canòlic Mingorance comença la instrucció del cas i decidirà si es fa judici i quan
‘Cas BPA’
El cap de Govern, Antoni Martí, va acudir a la Batllia cap a les 9.15 hores i va fer un cafè abans d’entrar a declarar.
jonAthAn gil
P.G.
AndorrA lA vellA
El ministre d’Economia, Gilbert Saboya, va anar a la Batllia una hora després del cap de Govern per fer la seva declaració.
jonAthAn gil

El nombre de persones ins
crites al Servei d’Ocupació en
recerca de feina s’ha situat, a
final del mes d’agost, en 378
persones, la xifra més baixa en
un mes d’agost des del 2009,
quan n’hi havia 265, va desta
car el Govern en un comunicat
emès ahir amb motiu de la ce
lebració del consell de minis
tres. “Aquesta xifra manté la
tendència a la baixa del nom
bre de desocupats i mostra,
un mes més, la recuperació del
mercat laboral”, relata el co
municat.
La dada de desocupats ins
crits al Servei d’Ocupació és un
4,5% inferior a la registrada el
mes de juliol, quan n’hi havia
396, i un 12,9% inferior a la
de l’agost de l’any passat, quan
eren 434.
Per la seva banda, el depar
tament d’Estadística també va
fer públiques ahir les dades
d’assalariats del mes de juny
passat, que es van situar en
35.801 persones, amb una va
riació positiva del 2,7% respec
te al mateix mes de l’any pas
sat, quan n’hi havia 34.858.
Aquesta xifra se situa gairebé
al mateix nivell que el juny del
2011, quan hi havia 35.810 as
salariats, i molt per sobre dels
mesos de juny dels anys 2012,
2013, 2014, 2015 i 2016, quan
hi va haver 34.330, 33.626,
33.859, 34.256 i 34.858 as
salariats, respectivament, re
cordava l’executiu en el comu
nicat.
Pel que fa a la mitjana d’assa
lariats durant els darrers dot
ze mesos, se situa en 37.142,
també superior, en un 2,5%, a
la del mateix període anterior.
Massa salarial
Igualment, el juny presenta
també un augment pel que fa
a la massa salarial, que es va
situar en 73,69 milions d’eu
ros, un 4,9% superior a la del
mateix mes de l’any passat. Pel
Govern, també s’evidencia en
les dades fetes públiques una
variació positiva del salari mit
jà, que s’ha situat en 2.058,2
euros, un 2,1% més que el juny
de l’any passat.
Continua la tendència descendent
dels inscrits en recerca de feina
Al Servei d’Ocupació hi ha 378 persones aturades, la xifra més baixa en un agost des del 2009
Mercat laboral
redacció
andorra la vella
La recepció del Servei d’Ocupació.
Jonathan Gil
BoPa
Joaquim Llimona i Pere Vi
lanova són els assessors de
qui el Govern ha contractat
els serveis per a les negoci
acions amb la Unió Europea
(UE). El primer assessorarà
en el marc de la negociació
amb la UE i, el segon, en la
negociació de l’acord d’as
sociació. Així ho publicava
ahir el BOPA. Tots dos tin
dran una remuneració de
150 euros l’hora, encara que
Vilanova tindrà un llindar
màxim de 20.000 euros,
impostos no inclosos, per
any de contracte, i Llimona
de 45.000. Aquest últim, a
més, percebrà una remune
ració d’entre cinc i nou ho
res en cas de desplaçament
a Andorra o Brussel·les,
dietes a part. Els dos con
tractes s’acabaran el 31 de
desembre, i són renovables
anyalment fins a un màxim
de quatre anys.
Adjudicades
les assessories
per negociar
amb la UE
redacció
andorra la vella

publicitat 11Dijous, 14 De setembre Del 2017

Les escoles artístiques del cen-
tre cultural La Llacuna del Comú
d’Andorra la Vella –l’Institut de
Música, l’Aula de Teatre i Dansa
i l’Escola d’Art– han començat
aquesta setmana el curs 2017-
2018 amb nous tallers i la in-
corporació de nous professors.
Ahir a la tarda es van presentar
les activitats, amb novetats en
totes les àrees, entre les quals la
programació de 29 monogràfics,
activitats puntuals que s’oferiran
en qualsevol de les disciplines i
que començaran a l’octubre.
Pel que fa a l’Institut de Mú-
sica, el curs arrenca amb nous
professors i 360 alumnes. Les
principals novetats són la reo-
bertura de l’aula de cant, després
de set anys, de la qual s’encarre-
garà Jonaina Salvador, directora
d’Andorra Lírica; i el conveni de
col·laboració entre el Comú d’An-
dorra la Vella i el Cor dels Petits
Cantors, que trasllada la seva seu
social al centre cultural La Llacu-
na, on es podran formar en sol-
feig amb l’Institut de Música.
L’Aula de Teatre i Dansa és la
més petita de les escoles artísti-
ques, però tot i així ha incremen-
tat l’alumnat i l’ha estabilitzat, ja
que la majoria d’alumnes repetei-
xen. Entre les novetats, destaca
la reobertura del taller d’adults
de teatre i el monogràfic de teatre
d’objectes. En dansa, s’incorpora
una nova professora i hi haurà
tres monogràfics: un de dansa
contemporània, un de dansa
moderna i un altre de reeducació
corporal.
A l’últim, l’Escola d’Art ha re-
but enguany una inversió del
Comú, que s’ha destinat a mo-
dernitzar les instal·lacions i a mi-
llorar el material per als tallers.
Se n’oferirà una desena, i com a
novetats hi ha un monogràfic de
modelatge de nu femení, com un
primer pas per a un futur taller
d’escultura, l’obertura de quatre
tallers al matí (gravat i joieria,
pintura i restauració) i l’oferta
d’“hores forfet”, de manera que
els alumnes les poden comprar i
després pactar amb el professor
quan els va millor fer la classe.
El cònsol menor, Marc Pons,
va aprofitar la presentació de les
activitats per fer un balanç “molt
positiu” del curs passat, que va
tancar amb 659 places entre les
tres disciplines. Pons va desta-
car l’increment de les inscripci-
ons respecte als anys anteriors,
fet que “demostra que l’oferta
formativa en les activitats artís-
tiques és l’adequada i que està al
nivell d’expectativa de famílies
i alumnes, gràcies a la qualitat i
l’esforç de tots els professors”.
Les escoles artístiques de la
capital proposen 29 monogràfics
Tornen l’aula de cant i el taller d’adults de teatre, entre altres novetats
Activitats
Marc Pons i Cristina Gallart, cap d’estudis de l’Institut de Música, ahir a La Llacuna.
Comú d’AndorrA lA VellA
Agències
AndorrA lA VellA
Infraestructures
El consell de ministres va
aprovar, ahir, l’adjudicació
de la redacció del projecte i la
corresponent direcció facul-
tativa d’obra de les millores
arquitecturals i d’eficiència
energètica als refugis lliu-
res d’Andorra a TAIT SAU,
Gerard Veciana i R3e SLU.
Alhora, també es va aprovar
l’adjudicació dels treballs de
redacció del projecte i la di-
recció facultativa d’obra del
camí entre el pont de Sornàs
i el poble de la Cortinada, a
Ordino, a l’empresa Engitec.
Els dos projectes tenen
com a objectiu continuar el
treball per millorar l’accés
a la natura i acostar així la
muntanya a tots els ciuta-
dans, ja sigui facilitant els
camins o afavorint unes mi-
llors condicions dels refugis
de muntanya, assegurava el
Govern en un comunicat.
Pel que fa als refugis,
l’executiu ha evidenciat un
augment del seu ús els úl-
tims temps, i es vol adaptar
els actuals optimitzant el
seu espai i assegurant unes
condicions d’aixopluc, de
seguretat i de confort en
qualsevol època de l’any, i al-
hora millorant-ne l’eficiència
energètica.
Redacció dels
projectes de
millora dels
refugis lliures
Redacció
AndorrA lA VellA
Conferència
L’experta Ana Báez, presi-
denta de Turismo & Conser-
vación Consultores de Costa
Rica, pronunciarà una confe-
rència sobre els mecanismes
de prevenció de situacions de
crisi generades per l’activitat
turística en espais naturals.
L’acte, que serà al Centre de
Congressos d’Andorra la Ve-
lla el 21 de setembre a les
set de la tarda, l’organitzen
el ministeri de Turisme i la
Fundació OMT.Themis amb
motiu de l’Any internacional
del turisme sostenible per
al desenvolupament, que se
celebra aquest 2017. Aques-
ta conferència suposarà una
oportunitat per escoltar de
primera mà els consells, per
part d’una experta recone-
guda, per prevenir situacions
de risc que poden posar en
perill espais naturals. Báez
té un ampli coneixement i
experiència en els camps del
desenvolupament sostenible
i el turisme.
Aquest Any internacional
del turisme sostenible pre-
tén sensibilitzar els respon-
sables públics i privats en la
presa de decisions, i el públic
en general, de la contribució
del turisme sostenible al des-
envolupament.
Xerrada sobre
els riscos del
turisme per als
espais naturals
Redacció
AndorrA lA VellA
l’escola d’Art ofereix
forfets d’hores per
fer les classes quan
millor vagi als inscrits

ANDORRA 13Dijous, 14 De setembre Del 2017
El consell de ministres va apro-
var ahir el decret pel qual s’au-
toritza un avenç de fons, per
un import total de 132.000
euros, destinat a finançar la
redacció del Pla de mobilitat
integral de la vall central d’An-
dorra. D’aquesta manera el
Govern dona resposta a la de-
manda dels comuns d’Andorra
la Vella i Escaldes-Engordany
de disposar d’aquest pla de
mobilitat com més aviat millor
després de l’acord adoptat el
passat mes de juny per la Taula
Nacional de Mobilitat.
El dia 12 de juny del 2017
la Taula Nacional de Mobili-
tat va acordar per unanimitat
sol·licitar al ministeri d’Orde-
nament Territorial la redacció
d’un pla que determinés les
actuacions a seguir en relació
amb la mobilitat a la vall cen-
tral d’Andorra, tal com recorda
l’executiu en un comunicat.
L’àmbit geogràfic de l’estudi
se centra en les zones de més
complexitat quotidiana pel que
fa al trànsit, en els nuclis de
població formats per Andorra
la Vella i Escaldes-Engordany,
tenint també en compte la in-
cidència i la repercussió en la
resta del país.
El ministeri d’Ordenament
Territorial va determinar l’en-
focament, el contingut i les
pautes que haurà de complir
el Pla de mobilitat integral de
la vall central d’Andorra per
assolir els objectius plantejats
per la Taula Nacional de Mobi-
litat. Aquest pla, amb un cost
d’elaboració estimat en uns
132.000 euros, planteja com
a principals objectius la millo-
ra de la qualitat de vida de les
persones, la millora de la qua-
litat de l’aire, i l’optimització i
la racionalització dels recursos,
detalla el comunicat del Go-
vern. El pla estudiarà i analit-
zarà les estratègies a impulsar
durant els pròxims anys en ma-
tèria de mobilitat per disposar
d’un disseny global de l’orde-
nació, que hauran d’incloure
la totalitat dels elements que
incideixen en la mobilitat, en
qualsevol de les seves àrees, ja
sigui la xarxa viària, la regula-
ció i optimització de la xarxa, el
transport públic, el transport
de mercaderies, les bicicletes,
els vianants, el foment de mo-
bilitat sostenible, els vehicles
elèctrics o les places d’apar-
cament, entre d’altres, de tal
manera que les actuacions que
progressivament es duguin a
terme tant des del Govern i els
comuns com des dels opera-
dors de transport segueixin les
mateixes directrius.
Les administracions comu-
nals d’Andorra la Vella i Escal-
des-Engordany van manifestar
el seu interès a poder disposar
del Pla de mobilitat integral de
la vall central d’Andorra com
més aviat millor i van infor-
mar de la seva voluntat de dur
a terme accions immediates en
les vies de circulació més con-
corregudes durant els pròxims
mesos alineades amb els objec-
tius de mobilitat acordats. Per
aquest motiu el Govern justifi-
ca la urgència de la despesa i va
decidir no demorar l’elaboració
del pla a l’exercici del 2018.
132.000 € per redactar el Pla de
mobilitat integral de la vall central
L’executiu, amb un avenç de fons, dona resposta a les demandes comunals
Consell de ministres
Problemes de mobilitat al vial de la Unió.
JOnathan gil
Redacció
andOrra la vella
Un dels principals
objectius del pla
és la millora de la
qualitat de vida
andorra la vella i
escaldes-engordany
volen el pla com més
aviat millor
El departament de Medi Am-
bient del Comú de la Massana
ha organitzat aquest estiu el
segon Concurs fotogràfic de
natura, que s’ha tancat amb
un total de 88 imatges parti-
cipants. S’esperava una xifra
similar a la de la primera edi-
ció, en què se’n va rebre una
cinquantena.
El tret de sortida es va do-
nar el 5 de juny coincidint
amb el Dia mundial del medi
ambient i el tema escollit ha
estat el patrimoni natural i
patrimonial, de manera que
entre les imatges participants
hi ha des de paisatges fins a
construccions i espècies de la
fauna del país. Fins al dia 20
de setembre, tothom que ho
vulgui pot veure les fotos pen-
jades al Facebook i valorar-les
amb un m’agrada.
En els dies següents es do-
narà a conèixer el veredicte.
Hi haurà dues fotografies gua-
nyadores. La primera la deci-
dirà el jurat, independent-
ment de les valoracions al
Facebook. La segona també la
decidirà el jurat, però en base
a les que hagin tingut més
bona valoració a la xarxa. Els
premis seran vals de 100 i 50
euros en material fotogràfic.
El jurat estarà format pel
conseller de Medi Ambient,
Sergi Gueimonde, els fotò-
grafs Jaume Riba i Eduard
Comellas, un membre de La
Capsa, la directora de Medi
Ambient, Agricultura i Sos-
tenibilitat, Neus Casals, i la
responsable del CIC, Maeva
Bouvis.
El Concurs fotogràfic
de natura tanca amb 88
imatges participants
la Massana
Els guanyadors de l’any passat amb Sergi Gueimonde i Jaume Riba.
C.l.M.
Redacció
andOrra la vella
es tracta d’una
iniciativa del
departament de
Medi ambient
les fotos estan
penjades al
Facebook fins al dia
20 i es poden valorar

14 Dijous, 14 De setembre Del 2017
Pirineus
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell
va aprovar dimarts una moció,
presentada per ERC, perquè es
faci complir la normativa a la
Policia de l’Estat i se’ls insti a
retirar les astes i la bandera es·
panyola que oneja davant de la
comissaria. L’any 2009 el con·
sistori va donar permís al cos
de policia per fer obres a l’edi·
fici i es va concedir permís per
situar al carrer un tòtem on es
pot llegir la paraula Policia i es
va denegar la col·locació de les
banderes (catalana, espanyola
i europea) a la via pública. En
aquest tòtem hi oneja la bande·
ra espanyola, fet que incompleix
la normativa urbanística. Ara,
amb la moció aprovada, s’ins·
tarà la subdelegació del Govern
espanyol a Lleida que retiri les
astes i la bandera. La moció va
ser aprovada amb els vots fa·
vorables d’ERC i PDECat. Totes
dues formacions van insistir
que no es tracta d’una qüestió
de banderes sinó de fer complir
la normativa urbanística.
Francesc Viaplana, regidor
d’ERC, va explicar que la direc·
ció general de la Policia va sol·
licitar un permís d’obres per fer
una reforma integral a la seva
comissaria situada a l’avinguda
Salòria número 100 de la Seu
l’any 2009. Viaplana va afegir
que el projecte preveia la ubi·
cació d’una estructura exterior
(tòtem) per senyalitzar el servei
i la col·locació de pals per po·
sar·hi banderes. Aquest segon
punt es va denegar. Com que
no es va respectar aquest darrer
punt i s’incompleix la llicència
d’obres municipal autoritzada,
la formació republicana va op·
tar per presentar una moció i fer
complir així la normativa.
Jesús Fierro, primer tinent
alcalde, va argumentar que no
podien votar de cap altra mane·
ra que a favor de la moció, do·
nat que ja l’any 2009, en junta
de govern municipal, van acor·
dar autoritzar la col·locació de
rètols informatius i càmeres
de videovigilància i denegar la
col·locació de banderes a la via
pública. El PP va lamentar que
es vulgui retirar la bandera es·
panyola de la comissaria de la
Policia espanyola.
Demanda per retirar la bandera
espanyola de la comissaria
La resolució afecta l’ensenya que hi ha davant el despatx de la Policia estatal
La Seu d’Urgell
La bandera espanyola que oneja davant de la comissaria de la Policia Nacional.
agèncieS
Agències
La SeU d’UrgeLL
El quart Congrés natura i es·
ports, Nature & Sports Eu·
ro’Meet 2017, que tindrà lloc
a la Seu d’Urgell els pròxims
27, 28 i 29 de setembre, con·
gregarà prop de 150 partici·
pants vinguts d’una dotzena
de països d’arreu del món.
Els congressistes procedeixen
en la seva majoria de França,
però també venen de països
escandinaus (Dinamarca i
Noruega), d’Àfrica (Nigèria
i Kenya), la Gran Bretanya,
Irlanda, Bulgària, Portugal i
Itàlia, així com de Catalunya
i la resta d’Espanya. Així ho
van explicar ahir en la presen·
tació d’aquest congrés l’alcal·
de de la Seu d’Urgell, Albert
Batalla; el subdirector d’estu·
dis d’Inefc Barcelona, Eduard
Inglés, i el director del servei
d’Esports de l’Ajuntament de
la Seu, David Vallvé. “La ce·
lebració d’aquest congrés a la
Seu d’Urgell significa posicio·
nar·nos com a ciutat de cele·
bracions d’aquest tipus d’es·
deveniments en l’àmbit de la
natura i l’esport, un congrés
que defineix molt bé aquesta
doble vocació que té la ciu·
tat”, va remarcar Batalla.
150 assistents al Congrés
de natura i esports
Trobada
L’acte de presentació del congrés, que tindrà lloc a finals del mes.
a.S.U.
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Un jove de 28 anys que va re·
sultar ferit greu mentre feia
una excursió al circ de Colomers
(Naut Aran) va morir dimarts a
la nit després de ser traslladat
a l’Hospital Arnau de Vilanova.
Segons fonts del centre hospita·
lari, el jove va ser traslladat amb
símptomes d’hipotèrmia i no va
poder superar el seu crític estat
de salut. El noi anava acompa·
nyat d’una noia de 26 anys, que
també va resultar ferida per
hipotèrmia però va ser tras·
lladada a l’Hospital de Vielha.
Segons els bombers, la noia va
ser qui va avisar unes persones
que hi havia a la zona, que al
seu torn van avisar els serveis
d’emergències. Els bombers van
demanar molta precaució da·
vant els canvis de temps i recor·
den que en aquests moments de
l’any a l’alta muntanya es poden
donar situacions hivernals.
Mor un home mentre feia una
excursió al circ de Colomers
Successos
Agències
naUT aran

Cultura
Avui és el dia: l’antropòloga cata-
lana Núria Armentano i la den-
tista escaldenca que col·labora
en la investigació examinaran
aquest matí les restes de l’indi-
vidu enterrat a la fossa comuna
del cementiri vell de Soldeu el
29 de setembre del 1953. Ja ho
saben, les que tant l’impulsor de
l’excavació, Claude Benet, com
els arqueòlegs Gerard Remolins
i Thais Torres intueixen que po-
den correspondre a Charles B.
Peacock, l’aviador nord-americà
que va desaparèixer en algun lloc
propdeSoldeuel26d’octubredel
1943 i de qui mai no es va localit-
zar el cadàver.
De moment, Remolins i Tor-
res han fet la seva part de la fei-
na: ahir mateix van acabar de
desenterrar completament el cos
que, segons les fonts orals –el ca-
nillenc Miquel Naudi, que a l’èpo-
ca tenia 10 anys i que va assistir,
comaescolanetdemossènBona-
ventura Trillas, a la inhumació–,
descansava a la fossa, en un racó
del cementiri. Com auguraven els
fragments de tíbia i de peroné
que van aparèixer dimarts a un
metre de profunditat, els arque-
òlegs van anar exhumant la resta
de l’esquelet, en perfecta con-
nexió anatòmica i “en molt bon
estat de conservació”, recalca Re-
molins. L’individu va ser embol-
callat en una lona de plàstic de
color caqui, molt probablement
vestit perquè s’han recuperat
botons i les dues botes de cuir, i
dintre d’una caixa de fusta, que
s’ha desintegrat però de la qual
s’han conservat els claus. Va ser
enterrat boca amunt però amb
les cames doblegades, i el cos –ar-
ronsat– fa 1,60 metres d’alçada.
El millor de tot, però, és el
crani: la dentadura pot resultar
decisiva per confirmar (o des-
cartar) que l’individu és efecti-
vament Peacock. I avui serà en
aquest sentit la jornada clau: a
partir de la pelvis, la mandíbula
i l’os frontal, Armentano podrà
determinar el sexe, l’edat apro-
ximada i l’estatura del difunt. I
la dentista n’examinarà la denta-
dura per comparar-la amb la fitxa
de Peacock que en conservava
l’exèrcitnord-americàiqueBenet
ha aconseguit. En una primera
inspecció, Remolins constatava
ahir que a l’individu de Soldeu
li falten certes peces dentals i
que n’ha conservat algunes d’or.
Detalls que poden ajudar a la
identificació (o no) de les restes.
Però en el cas que tot el que pre-
cedeix doni resultat positiu –que
les restes siguin d’un home, com
sembla, d’una edat similar a la
de Peacock en morir (29 anys) i
amb una dentadura compatible
amb la de la fitxa dental– tampoc
no podrem cantar victòria, en-
cara: aquests indicis justificarien
extreure una mostra d’ADN per
comparar-la amb la d’un familiar
viu de Peacock. Aquesta sí que se-
ria la prova definitiva i la que de-
terminarà si l’individu de Soldeu
és o no és Peacock.
Si resulta que sí, s’obriria un
nou front: el d’una hipotètica re-
patriació, que seria el colofó lògic
d’aquesta història però que po-
dria complicar-se si el ministeri
decideix, com sembla, conside-
rar que l’exhumació constitueix
una excavació arqueològica. Les
restes ara recuperades es conver-
tirien automàticament en arque-
ològiques, propietat de l’Estat i
per tant difícilment exportables.
Remolins es remet a la llei, que
indica clarament –sosté– que les
restes arqueològiques han de te-
nir un mínim de cent anys d’anti-
guitat, i adverteix que considerar
l’exhumació com a intervenció
arqueològica establiria un pre-
cedent potencialment molt pro-
blemàtic, perquè qualsevol inter-
venció en un cementiri modern
–el de Soldeu data del 1915– en-
traria en endavant dintre de la
definició d’excavació arqueològi-
ca i requeriria tant l’autorització
del ministeri com la preceptiva
memòria.
Però, disquisicions adminis-
tratives de banda, i si després
de tot això resulta que no és Pe-
acock? Llavors tindrem dos enig-
mes on fins ara només n’hi havia
un: on és Charles? I qui dimonis
és l’home de Soldeu?
L’hora P: de Peacock
Les restes de l’individu enterrat a Soldeu el 1953, totalment exhumades, seran examinades avui per l’antropòloga
Història: II Guerra Mundial
A. Luengo
canIllo
Les restes de l’individu enterrat a Soldeu estan en molt bon estat de conservació i això facilitarà la feina de l’antropòloga i la
dentista, que avui podrien descartar que sigui Peacock o aportar les primeres proves que és el cadàver de l’aviador nord-americà.
reportatGe GràfIc: JonatHan GIl
apareix un
altre cadàver
a la fossa del
cementiri
la sorpresa va ser doble
quan ahir al matí, mentre
aprofundien mig metre
més per descartar que hi
hagués més enterraments,
va aparèixer una filera de
claus que indicava clara-
ment que la fossa tenia
un altre inquilí. De nou la
memòria sensacional de
Miquel naudi va venir en
ajuda dels investigadors, i
estirant el fil dels seus re-
cords l’arxiver de canillo,
Domènec Bascompte, va
localitzar al llibre d’òbits de
la parròquia l’entrada cor-
responent al 21 de març
del 1935, quan va ser inhu-
mat a Soldeu el cadàver de
Miquel Duedra Goné, veí de
prats i que tres dies abans
havia aparegut mort a la
borda de ca l’asó, a Incles.
a dreta llei l’haurien d’ha-
ver enterrat a prats, però
feia tan mal temps –diu el
llibre– que el batlle va deci-
dir fer-ho a Soldeu. Duedra
va tenir dos fills, que van
morir sense descendència,
la casa finalment es va per-
dre i el seu record també.
fins ahir. el mossèn que
en va certificar la defunció
va ser també Bonaventura
trilas. Un misteri resolt grà-
cies a peacock.

cultura16 Dijous, 14 De setembre Del 2017
A Irina Robles la coneixem pràc-
ticament de sempre, des que va
debutar com a fura de l’infern
als Pastorets lauredians, deu fer
vint anys. O més. Després ha
interpretat quasi tots els papers
de l’auca, inclòs el de directora,
fa un lustre, del clàssic de Folch
i Torres. Per no parlar del seu
pas per l’Escena Nacional i de
la seva faceta com a pedagoga a
l’escola L’Animal. Doncs Robles
torna a casa per posar-se de nou
al capdavant dels Pastorets, for-
mant aquesta vegada tàndem
amb Juanma Casero (Tomello-
so, 1979). El nom potser no els
acabarà de sonar perquè fa tot
just un any que s’ha instal·lat
per aquí dalt, però ja s’hi poden
anar acostumant perquè, a més
de professor a L’Animal, Case-
ro –que ha treballat al Centro
Dramático Nacional de Madrid
a les ordres d’Ernesto Caballe-
ro, quasi res– és també drama-
turg i el 12 d’octubre estrena a
Les Fontetes Aniversari, el seu
primer text. I, de passada, el di-
rigeix.
Però si en parlem avui i aquí
és perquè sobre ell recau la res-
ponsabilitat (enorme) d’aportar
una perspectiva “nova, fresca i
sense prejudicis” als Pastorets
de sempre. Papereta no enor-
me sinó descomunal perquè les
peripècies de Rovelló, Lluquet
i companyia s’han revisitat des
de tots els punts de vista. L’any
passat, segur que ho recorden,
Alfons Casal i Joan Hernández
els van fer anar fins a Transsil-
vània. Aquest, en canvi, Casero
i Robles tornaran a les essències
del text original, perquè de ve-
gades el més nou resulta que és
el més vell, i explotaran d’una
banda el vessant aventurer dels
Pastorets –i el triple viatge físic,
temporal i vital que planteja el
text–; de l’altra, la condició de
conte de Nadal amb elements
fantàstics i final feliç, i per aca-
bar, i en el plànol potser més
conceptual, la reglamentària
lluita entre el bé i el mal que
encarnen sant Miquel i Satanàs
i que Casero reformulava ahir
amb una visió contemporània:
“La pregunta que es plantegen
les forces del mal és: ‘Es me-
reixen aquesta gent, amb tot
el que estan fent, una segona
oportunitat? Segur?’” I malgrat
el pessimisme ambiental, la res-
posta –som a Nadal– no pot ser
una altra: “És clar que sí; la gent
pot canviar i de fet canvia, així
que sí, es mereix poder-ho tor-
nar a intentar.”
Fins aquí, la declaració d’in-
tencions. Abans de començar
a treballar, i com és habitual,
la presentació ahir de la nova
direcció va servir també per
convocar el càsting d’aquesta
edició, que tindrà lloc diven-
dres (18 hores) i dissabte (10
hores), a l’auditori Rocafort. Un
càsting que no s’ha d’entendre,
insisteixen els directors, ni com
un examen ni com una audició
sinó com un tràmit per conèixer
“tothom qui vulgui participar
en el muntatge i veure on el po-
dem encaixar: evidentment no
podem tenir cinc Lluquets, però
tothom que ho vulgui tindrà
el seu paper”. I convé recordar
que pastors, dimoniets, àngels
i fures han sigut històricament
un planter sensacional. Mirin
Robles, sense anar més lluny.
Atenció als assajos, que aquest
any seran els divendres, dis-
sabtes i diumenges –i no entre
setmana, com fins ara–. L’es-
trena, com és reglamentari, el
26 de desembre (20 hores). Les
altres tres funcions, el 30 de de-
sembre, i el 6 i el 7 de gener (18
hores). Les entrades ja es poden
adquirir a La Llacuna, a l’oficina
de turisme de la capital i al cen-
tre cultural lauredià (10 euros).
Els Pastorets tornen a la tradició
Juanma Casero i Irina Robles dirigiran la 24a edició del clàssic de Folch i Torres a Sant Julià
Temporada de teatre
A.L.
sanT julià de lòria
La nit era rara, encara més rara
que la del 6 de setembre, però
al públic això li era igual: ni una
entrada a taquilla, ni tan sols
les 200 que s’havien retornat.
Manuel Carrasco en va fer prou
de ser puntual per fer posar
dempeus els prop de 1.900 es-
pectadors que ahir van desfilar
pel poliesportiu. Va ser sortir a
l’escenari, entonar els primers
versos de Tambores de guerra, i la
capital es va rendir sense oposar
resistència. La plaça era seva, i
no importa el so més aviat infa-
me del pavelló ni que avui la gent
normal hagi d’anar a treballar.
Trobar un crític de l’andalús ahir
al poliesportiu hauria sigut tan
difícil com localitzar un simpa-
titzant de Ciutadans a la mani de
dilluns a Barcelona. Ni amb mi-
croscopi. L’home té un do, ho sap
i l’explota amb naturalitat. I mol-
ta mili, per això es va acabar de
posar les senyores a la butxaca,
si és que en quedava alguna que
no la hi tingués, quan es va treu-
re de la màniga Pequeña sonrisa
sonora i la va dedicar “a mi niña”.
Barrabum. Ni rastre de la farin-
gitis de la setmana passada: per
la capital va passar un Carrasco
hiperactiu i segurament també
hiperventilat, que va començar a
cent per hora i que no va aixecar
el peu de l’accelerador. És clar que
no va deixar ni un detallet a l’at-
zar: en la primera mitja horeta ja
ens havia endossat Y ahora, Apri-
eta i Sabrás, alguns dels hits del
seu repertori, i a partir d’aquí tot
va fer baixada. Normal. Conxita
Marsol estarà satisfeta perquè
l’entrada no enganya, Carrasco
va suar la cansalada i va complir
el que havia anunciat només co-
mençar: “Venimos aquí a alegrar-
leslavidayadejarnoslavoztam-
bién.” I així va ser. La temptació
de repetir esquema l’estiu que ve
serà difícil d’esquivar. Diguin-li
populista, però té 7.000 bones
raons per fer-ho: les 2.000 d’ahir
i les 5.000 de l’agost amb David
Bisbal. Com per no tornar-hi.
Manuel Carrasco fa posar
el públic del poliesportiu
dempeus des del minut 1
Concert
Redacció
andorra la vella
El cantant andalús va arrencar el concert amb ‘Tambores de guerra’.
jonaThan gil
‘El Pessebre’, amb el Nen Jesús, la Verge i Sant Josep, escena culminant dels Pastorets.
Comú de sanT julià de lòria
recital
El musicòleg Artur Blasco
torna el 22 de setembre al
Palau de Gel de Canillo amb
Andorra: cançons de vetllades
vora el foc, que ja va presentar
a l’abril, ara amb l’acompa-
nyament del guitarrista Yan-
nick Lopes. Vetllades... recull
les dotze tradicionals andor-
ranes que el compilador d’A
peupelscaminsdelcançoner ha
localitzat a l’Obra del Canço-
ner Popular i als reculls d’Eva
Julián i d’Esteve Albert, al-
gunes de les quals –El tragi-
ner de Canillo, Els pastorets
d’aqueixes muntanyes, D’on
veniu, pastora?, La minyona de
la Vall d’Andorra– mai abans
enregistrades en disc.
Artur Blasco al
Palau de Gel
Patrimoni
El Govern va obrir ahir la li-
citació per a la construcció de
l’espai expositiu dels frescos
romànics de Santa Coloma, a
la rotonda d’Enclar i segons
el projecte de l’arquitecte
Jordi Batlle. El projecte de
Batlle preveu una estructura
en dos volums, planta baixa
i primer pis –on s’exposarà
el conjunt mural–, i una su-
perfície total de 250 metres
quadrats. El termini per a la
licitació expira el 18 d’octu-
bre i les obres hauran d’estar
acabades abans de vuit me-
sos, així que l’estiu del 2018
els frescos estrenaran per
fi piset.
L’edifici dels
frescos, el 2018
subvencions
ElministerideCulturahacon-
vocat fins al 20 d’octubre una
segona ronda de subvencions
a la restauració, rehabilitació i
conservació de béns mobles i
immobles, fons documentals
i patrimoni immaterial, que
s’afegeix a la que a l’agost va
repartir 86.000 euros entre
quatre projectes. Cultura pre-
tén donar una segona oportu-
nitat a les sol·licituds alesho-
res desestimades, com ara la
col·locació de tanques rama-
deres a la vall del Madriu, l’ex-
cavació de l’orri d’Emportona,
a Encamp, i l’inventari i digi-
talització del fons documental
del Quart d’Andorra la Vella.
Més ajudes a
la restauració
les quatre funcions
tindran lloc el 26 i el
30 de desembre, i el
6 i el 7 de gener

Esports
El 5 d’agost del 2015 el Comú
d’Encamp va anunciar la re-
novació de l’acord per dos
anys amb el Futbol Club Bar-
celona, i enguany aquest con-
tracte ha acabat. Un acord
de col·laboració que permet
a la parròquia encampadana
organitzar diverses accions
promocionals de la parròquia
al Palau Blaugrana durant
la temporada i, a canvi, l’FC
Barcelona no ha de pagar ni
un euro per les estades dels
primers equips de les secci-
ons de bàsquet, futbol sala i
handbol. El primer acord que
va signar el Comú d’Encamp
va ser quan Joan Laporta era
president del club blaugrana,
i es renovava d’any en any
perquè estava sempre condi-
cionat als entrenadors que hi
hagués a les tres seccions. Fins
i tot l’equip de vòlei blaugrana
també havia fet alguna estada
esportiva al país. El 2015 es va
signar un acord de dos anys i
ara s’ha de renovar. Aquestes
estades esportives suposen al
Comú d’Encamp al voltant de
40.000 euros anuals.
“De tot això se n’està par-
lant, però encara no hi ha res
de tancat perquè tot just aca-
ben aquestes estades esporti-
ves i en comença una de nova,
i encara s’hi ha de treballar.
Evidentment hi ha bona pre-
disposició de les dues parts i
ja ho veurem a l’hora de parlar
amb ells. Encara queda lluny”,
va assegurar la cònsol menor
del Comú d’Encamp, Esther
París. Queda clar que la conti-
nuïtat de les estades esporti-
ves de l’FC Barcelona està molt
verda i un dels objectius serà
trobar una data per tancar un
acord de renovació després de
moltíssimes temporades de fi-
delitat en què només ha fallat
el primer equip de la secció de
bàsquet, que no va venir l’any
passat perquè Georgios Bart-
zokas no va trobar oportú fer
una estada al país.
Els actuals entrenadors de
les tres seccions que opten
per Encamp per fer uns dies
de preparació estan encan-
tats. Xavi Pascual, entrenador
del primer equip blaugrana
d’handbol; Andreu Plaza, del
primer equip de futbol sala, i
Sito Alonso, del primer equip
de bàsquet, no han escatimat
elogis a l’estada en territori
encampadà. L’últim a fer-ho
ha estat Sito Alonso: “Als en-
trenadors i als equips profes-
sionals ens agrada estar una
setmana concentrats, però
trobar un lloc amb un entorn
favorable no és fàcil. Encamp
reuneix tots els requisits que
busquem, i més en una situa-
ció especial com la nostra, que
tenim jugadors que s’estan re-
cuperant de lesions i d’altres
que venen de l’Eurobasket.
Hi ha una bona instal·lació,
un bon hotel, una bona pisci-
na, sales de recuperació i un
gimnàs, i tot això ho tenim a
la nostra disposició, i tot és de
molt bona qualitat. A més a
més, el parquet l’han canviat i
és d’una qualitat molt alta”, va
assegurar el tècnic madrileny,
ex-Baskonia, Sito Alonso.
Un altre que també va elogi-
ar Encamp va ser el pivot croat
Ante Tomic, que ja fa dos anys
que ve, un amb Xavi Pascual i
aquest amb Sito Alonso. “Em
sento molt bé aquí, i imagino
que tots els meus companys
també. Als entrenadors tam-
bé els agrada ser aquí perquè
tenim tot el que necessitem.
Només hem d’entrenar-nos.
A més a més hi ha bon menjar
[somriu]. No necessitem molt
més.”
Així, tot apunta que l’acord
de renovació no serà difícil de
tancar perquè beneficia les
dues parts, tant el Comú d’En-
camp com l’FC Barcelona.
Final de contracte
El Comú d’Encamp i el Barça hauran de buscar una data si volen renovar un acord que s’acaba enguany
Estades esportives
Víctor Duaso
Encamp
Sensacions positives en un nou projecte comandat per Sito alonso
Objectiu: oblidar l’última temporada amb el
tècnic grec Georgios Bartzokas. El Futbol
club Barcelona Lassa, dirigit als despatxos
per l’exbase andalús nacho Rodríguez i a
la banqueta pel nouvingut Sito alonso (ex-
Baskonia), aposta per un projecte nou, i ho
fa en una pretemporada que és força atí-
pica perquè alguns jugadors disputen l’Eu-
robasket i hi ha dos lesionats, pau Ribas i
Víctor claver. L’ajuda dels joves jugadors,
que dirigeix l’ex-Bc andorra alfred Julbe,
és clau. Són Sergi martínez, Rodions Ku-
rucs, atoumane Diagne, pol Figueras, aleix
Font, Volodymyr Gerun i Luka Samanic. “Les
sensacions d’aquestes primeres setmanes
de treball són positives. Tenim hores per
entrenar-nos, amb uns quants jugadors jo-
ves, i tots ells estan disposats a treballar de
valent.” També va parlar del Bàsquet club
moraBanc i d’un jugador que enguany han
cedit al club andorrà, moussa Diagné: “És
un equip consolidat en la categoria, i una
mostra clara és que aquest any han fet un
esforç molt gran amb una plantilla molt reno-
vada i jugadors de qualitat. Estem contents
aquí perquè tenim moussa, que té una bona
oportunitat. És el lloc perfecte per a ell.”
JOnaThan GiL

esports18 Dijous, 14 De setembre Del 2017
Nou nom per a la Primera na-
cional de futbol. Multisegur
Assegurances, sempre al costat
dels esports del país, es conver-
teix en el nou patrocinador de la
Federació Andorrana de Futbol
(FAF) i donarà nom a la màxima
competició de futbol, que ja co-
mença diumenge. “Fa anys que
dintre de la nostra estratègia
incloem els patrocinis amb l’es-
port. Fa un parell d’anys vam
fer un llibre i ens vam adonar
que una de les federacions més
grans era la de futbol. Els nos-
tres objectius s’alineen amb els
de la federació i esperem que no
sigui una relació efímera”, va as-
segurar Jaume Talarn, director
de Multisegur Assegurances.
La competició domèstica, amb
els quatre títols consecutius
del Vall Banc FC Santa Coloma,
arrenca diumenge amb quatre
partits.
Multisegur Assegurances dona
nom a la Primera nacional
Futbol
Jaume Talarn i Manolo Jiménez van segellar l’acord de patrocini a la seu de la FAF.
FaF
V.D.
ESCaLDES-ENGORDaNY
No té la millor mecànica de tir
possible, però li funciona a les
mil meravelles. John Shurna,
el nou ala pivot del BC Mo-
raBanc, va ser el màxim ano-
tador de tots els temps de la
Universitat de Northwestern
College, a l’estat d’Illinois. En-
tre els anys 2008-2012 també
es va convertir en el màxim
taponador de la història de la
Universitat. En el seu primer
any sènior va signar una mitja-
na de 20 punts, 5,4 rebots i 2,8
assistències per partit, amb
un percentatge del 44% en el
llançament de tres punts –la
seva gran especialitat–. Això
sí, no va ser seleccionat en el
draft del 2012, tot i tenir unes
bones actuacions en la Sum-
mer League de Las Vegas, que
li van donar l’opció de tenir
un contracte parcial garantit
per un any amb els New York
Knicks. El van tallar abans de
debutar i va decidir emigrar a
Europa per fitxar per l’Stras-
bourg IG francès i a les ordres
de l’actual seleccionador fran-
cès, Vincent Collet.
El Joventut de Badalona
el tenia entre cella i cella i el
va portar a Espanya, a la Lli-
ga ACB, i va signar per dues
temporades. A Badalona va
demostrar que és un anotador
pur i és un especialista del tir
de més enllà de la línia de 6,75.
Va acabar la seva primera tem-
porada amb els badalonins i va
pagar per la seva llibertat per
fitxar pel Darussafaka. Des-
prés d’un any va tornar a Es-
panya per deixar empremta en
el València Basket. A la North-
western University en guar-
den un bon record i l’ala pivot
del BC MoraBanc ingressarà al
hall of fame dels Wildcats en
una cerimònia a Ryan Field
Stadium d’Evanston (Illinois).
Per tant, el jugador nord-ame-
ricà, amb passaport lituà, es
perdrà els dos propers amis-
tosos: divendres contra l’Ibe-
rostar Tenerife i diumenge en
la presentació oficial del seu
exequip, el València Basket.
“És un gran honor i em sento
molt afortunat de ser un dels
membres d’aquest hall of fame.
No ho hauria imaginat mai.
Serà un moment bonic que
compartiré amb molta gent
que admiro.”
Shurna també va fer balanç
de la seva experiència univer-
sitària. “La meva experiència
a Northwestern m’ha ajudat
molt en la meva vida. Ara soc
molt feliç a Andorra, on espero
ajudar el MoraBanc a fer-ho al
millor possible”, va dir Shur-
na, que va arribar al club an-
dorrà procedent del Cedevita
de Zagreb. Enguany també en-
tra al hall of fame de Wildcats
el desaparegut Ray Ragelis, ex-
Rochester Royals de l’NBA.
Un ‘hall of fame’ al BC MoraBanc
L’ala pivot, que es perdrà dos amistosos, rebrà el màxim reconeixement de la seva universitat
Bàsquet
Víctor Duaso
aNDORRa La vELLa
John Shurna quan va militar a la Northwestern University.
NORthwEStERN uNivERSitY
Blazic disputa
avui les
semis contra
Espanya
L’escorta internacional
eslovè Jaka Blazic, fitxat-
ge del BC MoraBanc que
es troba a l’Eurobasket,
juga avui (20.30 hores)
l’enfrontament de semi-
finals contra Espanya.
El jugador eslovè només
va anotar un punt en
set minuts jugats en el
partit de quarts de final
contra Letònia. Els d’igor
Kokoskov, que compta
amb el suport a la ban-
queta de l’exbase de l’FC
Barcelona Jaka Lakovic,
es van imposar per 103
a 97, amb 27 punts del
jove jugador del Reial Ma-
drid Luka Doncic i 26 de
Goran Dragic, que milita
en els Miami heat. En
les semifinals s’encreua-
ran amb Espanya, que va
desfer-se d’alemanya per
72 a 84.
Futbol
L’exentrenador de la UE Engor-
dany, el molletà Otger Canals,
ja es troba als Estats Units per
iniciar una nova aventura com
a tècnic després de deixar la UE
Engordany i fer tasques de co-
ordinador a l’Esport Club Gra-
nollers. Canals, que va portar
la UE Engordany a la final de la
Copa Constitució, farà d’entre-
nador de la base de la B-Elite
Youth Soccer Academy de San
Antonio.
Otger Canals, a
San Antonio
Rugbi
La selecció femenina de rugbi a
set femení U18, que està prepa-
rant l’Europeu que es disputarà
a Andorra el 24 de setembre,
juga dissabte, a les set de la tar-
da a l’Estadi Nacional, un partit
amistós de preparació contra el
VPC femení de categoria sènior.
Per la seva banda, el VPC An-
dorra sènior masculí s’enfronta
dissabte amb el Manresa, en un
amistós a l’Estadi Nacional a les
17.30 hores.
Amistós entre
el VPC i la U18
Exportadors del
bàsquet 3x3
La Federació andorrana de
Bàsquet continua exportant el
seu projecte de bàsquet 3x3 i
es va desplaçar a Porto (Portu-
gal) després de rebre la peti-
ció de la FiBa per compartir el
programa de bàsquet 3x3. La
delegació portuguesa estava
formada per una quarantena
de directors esportius i esta-
va encapçalada pel president,
Manuel Fernandes.
FaB
Bàsquet

Classificats
gammascramblers2017
two fifty 250
scrambler 125
DistribUÏDor Per a aNDorra
PVP 9.625 €IGI i matriculació inclosos
PVP
3.445 €
IGI i matriculació
inclosos
PVP
2.395 €
IGI i matriculació
inclosos
• accelerador electrònic
• abs desconnectable
• control de tracció
desconnectable
• embragatge assistit
(antirebotament)
• immobilitzador
• far del darrere leD
• Usb
• ordinador de bord
• + de 150 accessoris
Diversió en
qualsevol terreny
tu poses el límit!
A2
A2
A1/B
street scrambler característiqUes
limitable
ViNe a coNÈiXer-les a
C. de la Grau, 23, local 2, AD500 Andorra la Vella - Tel. + 376 869 230 - Mòbil +376 629 230 - intermoto@andorra.ad
segueix-nos a
VEHICLES

Diari del 14 de setembreb del 2017

Diari del 14 de setembreb del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Diari del 14 de setembreb del 2017

Similar to Diari del 14 de setembreb del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 14 de setembreb del 2017