Trabajo de Religión sobre Jesús de Natzaret y su historia.

1. Jesús de Natzaret
Sebastian Agüero Coronel
Carla Huatay Méndez

2. ELS EVANGELIS
- “Evangeli” → prové del grec (bona nova)
- Narració → vida i paraules de Jesús
- Escrits primers segles de la nostra era.

3. RELATS EVANGÈLICS CANÒNICS I APÒCRIFS
● Canònics:
- Són els considerats inspirats per Déu.
- Dignes de formar part de les SANTES.
- Donen → Solidesa de l’ensenyament → ensenyances i vida de Jesús.
- 4→ autor diferent → Marc (60-75 d.C) / Mateu (65-85 d.C) / Lluc (65-95 d.C) /
Joan (75-100 d.C)
- Es diferencien en el seu contingut i l’ordenament dels esdeveniments.

4. RELATS EVANGÈLICS CANÒNICS I APÒCRIFS
● Apòcrifs:
- No incorporats al cànon del nou testament. Omplen els buits.
- Més antics→ Evangeli de Tomàs (basat en dites de Jesús) / Evangeli de Pere
(altra narració de la vida de Jesús).

5. ALTRES TESTIMONIS ESCRITS SOBRE JESÚS
● Flavio Josefo:
- Historiador jueu romanitzat.
- Fa referència a Jesús en un document anomenat “Testimonium Clavium” .
- <<En aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi (si és il·lícit anomenar-lo
home): perquè va ser autor de fets asombrosos...
● Tàcit:
- Historiador romà. - <<Quan parla de Nerón i de l’incendi de Roma>>.
- Fa referència a Jesús als seus “Anales”.

6. ALTRES TESTIMONIS
● Plini el Jove:
- Procònsol a Bitínia (actualment Turquia).
- Es conserven 10 llibres de cartes que va escriure.
- Cita 3 vegades a Crist en els seus llibres i als cristians.
● Suetonio:
- Historiador romà.
- Fa 1 refererència → “Sobre la vida dels Cèsars”
- En el llibre V anomena a un tal “Chrestus”.

7. ALTRES TESTIMONIS
● Luciano de Samosata
- Escriptor grec.
- <<La mort de Pelegrí>> → Pelegrí= Déu i va morir a la creu per introduir una
nova religió.

8. TERRITORIS I REGIONS

9. ELS RECURSOS ECONÒMICS
- Vida econòmica → depèn principalment de la classe professional.
- Gaudien → els artesans, i molts dels escribes,
- Per subsistir  Predominaven les indústries familiars de la pell, la terrisseria i
la tèxtil.
- Pau teixia botigues (Ac 18,3) i Pedro es va allotjar a casa d'un adober.
- Les nombroses construccions empreses per Herodes el Gran, van necessitar
de paletes, picapedrers, escultors, mestres d'obra i conservadors.

10. JERUSALEMPoblació:
La situació geogràfica de Jerusalem la feia pobre en recursos. La mateixa
configuració de Jerusalem en ciutat alta i ciutat baixa, condicionava a la seva
població; a la part alta vivia la gent noble i en la baixa la popular, afiliada a gremis.
La seva importància radicava en la seva funcionalitat política i religiosa. Tenia
25.000 habitants en temps de Jesús, i els seus principals recursos procedien del
Temple, al qual acudien molts jueus de la diàspora i estrangers a pagar els seus
delmes.

11. Jerusalem
1. Israel amb la seva capital Jerusalem, va esdevenir nació en l'any 1312 abans de
l'era comuna, 2000 anys abans del sorgiment de l'Islam.
2. Des de la conquesta de territori per part dels jueus a 1272 abans de l'era
comuna, els jueus han tingut domini sobre la terra durant mil anys amb una
presència continuada durant els 3300 darrers anys.

12. 3- La presència àrab data des de la conquesta en l'any 640 de l'era comuna,
conquesta que es va mantenir fins al 1072.
4- Durant més de 3000 anys Jerusalem ha estat la capital jueva. Jerusalem mai ha
estat la capital de cap entitat àrab o musulmana. Tot i que els jordans van ocupar
Jerusalem, mai van tractar de fer-la la seva capital i els líders àrabs clatell la van
visitar.

13. 5- Jerusalem s'esmenta més de 850 vegades en el Tanaj (Bíblia Hebrea). A
l'Alcorà, Jerusalem no és esmentat NI una sola vegada.
6- El Rei David va fundar la ciutat de Jerusalem. Mahoma mai va ser a Jerusalem i
només una llegenda estableix que des d'allà pujar al cel.
7- Els jueus resen mirant cap a Jerusalem. Els musulmans resen mirant a la Meca.

14. El Dominí de Roma:
El territori de l'Imperi Romà Abasta tres continents: Sud i Oest d'Europa, l'Oest
d'Àsia i el Nord d'Àfrica. Dins dels seus límits van quedar: Britània, Gàl·lia,
Espanya, Suïssa, els països situats al sud del Rio Danubi, Itàlia, Grècia, Turquia,
Àsia Menor i el Nord d'Àfrica. Verd: imperi romà.
b

15. PERSONATGES HISTÒRICS
● Octavi August:
- 63 a.C - 14 a.C
- Succesor de Juli Cèsar i 1r emperador romà.
- Va crear monarquia en forma de principat → període de pau (pax augusta)
- Governa imperi “de facto” i fundà la dinàstia de Julio-Claudia.
- Fomenta el matrimoni i castiga l’adulteri (esclavatge i moral).

16. PERSONATGES HISTÒRICS
● Tiberi
- 14 d.C - 37 d.C
- 2n emperador romà i successor de O. August.
- Exiliat a la illa de Rodes
- August li dona permís per tornar i l’adopta.
- Quan August mort, ell es queda amb tots els poders.
- Reforma la llei militar, reorganitza l’exèrcit i crea noves legions (unitats
militars)

17. PERSONATGES HISTÒRICS
● Herodes el Gran
- 40 a.C - 4 a.C
- Rei de Judea, Galilea, Samària i Idumea.
- D’origen Idumeu, empeltat de cultura grecoromana.
- Grans fortaleses i noves ciutats.
- No practicava de cor la LLEI JUEVA.

18. PERSONATGES HISTÒRICS
● Ponç Pilat
- 26 a.C - 36 a.C
- Governador de Judea, successor de Valeri Grat.
- Intent de romanitzar la província → enfrontaments amb els dirigents jueus.
- Va condemnar a Jesús a morir a la creu.

19. LA SOCIETAT JUEVA EN TEMPS DE JESÚS
El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats característiques
religioses, el centre era el monoteisme: tenien una concepció pròpia de la història,
guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat com el seu Senyor. Aquesta fe
conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança
en la vinguda d'un salvador, el Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu.
Aquesta va ser la força de resistència més gran del poble en moments d'amenaça
per a la seva existència. La idea messiànica va revestir aviat característiques
massa terrenals, encara que mai va faltar una idea de missió essencialment
religiosa.

20. EL TEMPLE D’HERODES
El santuari en si és va edificar en divuit mesos; però la construcció dels patis i demés
annexes és va estendre per vuit anys. Quan CERTs jueus és van APROPAR a Jesucrist
a l'any 30 E.C. i li van dir: "Aquest tremp SER edificat en quaranta- sis anys" (Joan
2:20), sembla ser que és referien a la feina que Encara seguia EFECTUANDOSE al
recinte del tremp. No terminis per complet ta Uns sis anys Abans de la seva
destrucció en 70 E.C.

21. LES SINAGOGUES
- Significat → reunió o assamblea.
- Lloc d’estudi i oració dels jueus.
- Pregària en comunitat (important pels jueus).
- Preguen 3 cops al dia.
- Lideratge laic presidit per un comitè i un president elegits per tots els
membres.
- Rabí → guia espiritual.
- A les sinagogues no hi ha cap imatge que representi a Déu d’acord amb el 2n
manament.

22. ELS PARTITS RELIGIOSOS
● Saduceus
- Nom relacionat amb Sadoc.
- Se’ls considera descendents del sacerdoci i l’aristocràcia de l’època
Macabea.
- Apareixen com un grup organitzat sota Joan Hircà i intervenen continuament
en la vida política del país.
- Per mitja del sacerdot i el sanedrí (consell).

23. ELS PARTITS RELIGIOSOS
● Zelotes:
- Grups de jueus que guardaven el zel pel compliment de la voluntat de Déu.
- A vegades utilitzaven mitjans violents.
- Rebel·lió dirigida per Simó el Galileu a causa del cens imposat per Roma.
- Van sorgir cap a finals de l’any 67 encara que ja n’hi havia grups que
actuaven com ells.
- Objectiu → Judea independent de l’imperi romà mitjançant la lluita.

24. ELS PARTITS RELIGIOSOS
● Baptistes:
- Desig de proposar a tots la salvació.
- Baptisme → immersió en l’aigua (1 vegada a la vida) → perdó dels pecats.
- Dos grups de Baptistes:
- El que s’entorna a Joan anomenat el Baptista i que va durar força temps.
- I el grup que va néixer entorn a Jesús, que havia estat batejat.
- Aquest moviment rebutja els sacrificis sagnants.

25. ELS PARTITS RELIGIOSOS
● Fariseus:
- Comunitat jueva que va durar fins el segon segle de la present era.
- Van existir alhora que els saduceus, essenis i zelotes.
- Partit durant la revolta del Macabeus contra els invasors siris.
- La rebel·lió va acabar amb un suïcidi col·lectiu.

26. ELS PARTITS RELIGIOSOS
● Essenis:
- Membres d’una secta jueva fundada cap el s. II a.C.
- Gent que vivia al desert i predicava la fraternitat i desprendiment de les
riqueses.
- Celebraven ritus de purificació amb aigua.
- Esseni significa, probablement, pur.
- Creien que els patiments del poble eren deguts a la manca de fe.

27. ELS MARGINATS
- Dones, nens, esclaus no jueus, pastors assalariats, pecadors, publicans (gent
que recaptava els impostos), gentils (gent no jueva).
- Aquesta gent vivia de l’almoina.
- S’anomenaven així perquè eren tan pobres o no tenien els drets suficients per
poder complir la llei que es regia per la religió.
- Eren considerats pecadors també.

28. LA DONA
A Orient no participa la dona en la vida pública. Quan la dona jueva de Jerusalem
sortia de casa, portava la cara coberta amb un tocat, que consistia en dos vels
sobre el cap, una diadema sobre el front amb cintes penjants fins a la barbeta i
una malla de cordons i nusos; d'aquesta manera no es podien reconèixer els trets
de la seva cara.

29. Fi