1. dimarts 13 DE novembre 2012
ajuntament de lleida
La Diputació destina Simposi de
900.000 euros a Gastronomia
l’hospital Santa Maria a Lleida
La trobada va dei-
L’actuació es durà en espais, com ara xar palès els pro-
l’àrea de drogodependències i també pòsits per rellançar
en comprar equipament. L’objectiu la gastronomia
és millorar les instal·lacions del cen- lleidatana.
tre lleidatà. Lleida Pàgina 7 Gastronomia P. 12
Tira una noia al canal
de Pinyana, l’agredeix
Fre als desnonaments dels
i l’intenta ofegar
Els fets van passar diumenge al migdia
bancs en els “casos crítics”
a la Partida de Canet, quan la dona va
sortir a córrer. Els Mossos d’Esquadra, La patronal bancària anuncia la paralització de les
gràcies a la descripció de la víctima, situacions “extremes” durant dos anys Avui Pàgina 3 i Edit. 4
van detenir poc després el presumpte
laura cortés (acn)
autor. Lleida Pàgina 7
> Tremp cuina per a les
persones desfavorides
els excedents alimentaris
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
comarques Pàgina 10
> Ros i Navarro
critiquen Iglesias
per unir nazisme
i nacionalisme
eleccions Pàgina 8
> Caiguda dràstica de la
contractació irregular
comarques Pàgina 9
> El Força Lleida decideix
destituir Edu Torres com
a director esportiu >> Protesta a Lleida contra els desnonaments
esports Pàgina 13
¡Convierte
cat
Gaudeix del teu entorn
PAVIMENTS DE FORMIGÓ:
tu joyero
Núm. 1.666 Any 7 / BONDIA
per naus industrials, carrers,
pistes poliesportives,
granges... en dinero!
PAVIMENTS DE FORMIGÓ
ESTAMPATS: per decorar el
teu jardí, entrades i entorns
de cases, places, carrers,
voreres...
visiteu la nostra nova web
100€
extras de regalo
alrealizarunaventasuperior
www.pavimbell.com a 40 gramos de oro
Tel.: 973 270 472 · email: pavimbell@terra.es
619 120 549 Bellvís - Lleida Av. Balmes, 24 bajos (LLEIDA) · Tel. 97 324 74 95
2. 2 d’interÈs dimarts 13 de novembre de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
1/11
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112
Mossos d’Esquadra 973 700 050 alta pallars meteo@bondia.cat
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 ribagorça Sobirà
Policia 091
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Sort
07.45h 2/12
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 17.39h Martinet
Urgències mèdiques
El Pont 2/11
de Suert
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Serà curiós veure com del 0/11
La Seu
cerdanya
Hospital de Santa Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852 cel clar passarem a alguns d’Urgell
1/11
2/11
Creu Roja Gósol
Lleida 973 279 900 ruixats despistats i volàtils nova
Tremp
4/13 alt urgell berguedà
Agramunt 973 390 880
Balaguer 973 445 795 Des del Mediterrani avui ens aniran entrant
Cervera 973 532 084 masses de núvols que en el cas de Lleida pallars
Les Borges Blanques 973 143 493
seran de poca activitat. Arribaran sobretot jussà Solsona
Mollerussa 973 711 282
4/13
Tàrrega 973 500 679 cap el migdia, deixant ruixats a Barcelona i
Serveis funeraris 973 237 206 Tarragona, i molt testimonialment a terres
Servei de Suport solsonès
en el Dol de Ponent 973 501 503 lleidatanes. Núvols avançant doncs, i de noguera
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 sobte alguna gotellada a l’est i el sud de
Estació d’Autobusos 973 268 500 Lleida. Al Pirineu molt més sol tot el dia.
segarra
farmàcies aVUI Ambient fresc, i fins a migdia fred i amb Balaguer
4/13
De 9.00 a 22.00 h alguna boira local. Demà alguns núvols.
Prat Bruc, 30 Cervera
Puigpinós Humbert Torres, 23 3/12
De 22.00 a 09.00 h urgell
Dimecres
Dijous
Peña Sàez Corregidor Escofet, 39 pla d’urgell
Mollerussa Tàrrega
farmàcies Dema Lleida 4/13
3/13
De 9.00 a 22.00 h 4/13
Baquero Riu Ebre, 10. Cappont
Bendicho I. Passeig de Ronda, 139
segrià
De 22.00 a 09.00 h Les Borges
Garrós Prat de la Riba, 53 Blanques
5/13
Al·lèrgies (del 13-11 al 19-11) garrigues
Parietària 1 = Pi - -
Gramínies 1 = Plàtan - -
Olivera 0 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze - -
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe - - Xiprer
Melcoratge 0 = Alternaria
Om
1 =
4 =
- - Cladosporium 4 =
lleida
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0
Baix 1
Mitjà 2
Alt 3
Màxim 4 solidària
NIVELLS DE PREVISIÓ
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ? lleidasolidària.com
GRAN OPORTUNITAT Albesa 99.4
A TÀRREGA !!
Alguaire 96.5
PUBLICITAT AL
ES TRASPASSA TALLER
D’AUTOMOCIÓ TOTALMENT
EQUIPAT AMB FONS DE
Almenar 107.7 Truca al També pots contactar
amb nosaltres mitjançant
973260065
COMERÇ Corbins 107.1
correu electrònic:
MOLT BONES CONDICIONS Rosselló 107.5
TEL. 973 501 505 publicitat@bondia.cat
NO T’HO PENSIS MÉS Passeig Beethoven, 8
Els cursos et poden sortir gratuïts 25230 Mollerussa (Lleida)
amb la Formació Bonificada www.britishformacio.com
CURS CAP 35 hores
CURSOS INTENSIUS
Preu: 150 €
CURS PER A L’OBTENCIÓ DEL CARNET
DE CARRETILLES ELEVADORES
Preu: 50 €
TRUCA’NS AL 973710385
transports@britishformacio.com
3. dimarts 13 DE novembre DE 2012 avui 3
una situació crítica
Els bancs i les caixes d’estalvi de l’Estat es van comprometre la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) es govern i l’oposició”, que precisament es van reunir ahir
ahir a suavitzar el drama dels desnonaments. L’Associació va afegir a la iniciativa. En un comunicat, la CECA indicat a la tarda per tractar el tema. Fins i tot el president del
Espanyola de Banca (AEB) va anunciar la paralització que aquesta suspensió s’aplicarà fins que entri “en vigor Poder Judicial va dir que “no hi ha d’haver més demores
dels desnonaments els dos pròxims anys. Poc després, la reforma de la normativa en què estan treballant el en les solucions” a les execucions hipotecàries.
Els bancs i les caixes d’estalvi
aturen els desnonaments “en
casos d’extrema necessitat”
La patronal bancària anuncia la paralització dels casos els dos pròxims anys mentre que la
CECA indica que la suspensió s’aplicarà fins que entri “en vigor la reforma de la normativa”
redacció / agències
lleida / madrid
laura cortés (acn) Les noves
Els bancs i les caixes d’estalvi
van anunciar ahir, en sengles mesures
comunicats, la suspensió de
l’execució de desnonaments
es podrien
d’habitatge habitual per a
col·lectius “especialment vul-
aprovar
nerables”. L’Associació Espa- divendres
nyola de Banca (AEB) i la Con-
El Govern espanyol té
federació Espanyola de Caixes
previst aprovar una pri-
d’Estalvi (CECA) van prendre
mer decret de mesures
aquesta decisió hores abans ar-
urgents per aturar els
riba hores abans de la reunió
desnonaments a les fa-
en què el Govern espanyol i el
mílies més vulnerables
principal partit de l’oposició
al Consell de Ministres
(PSOE) havien de trobar solu-
d’aquesta setmana (di-
cions urgents per a aquest dra-
vendres), segons va avan-
ma social creixent a Espanya.
çar la vicepresidenta, So-
El desencadenant va ser mort
raya Sáenz de Santamaría.
d’Amaia Egaña, la dona que
Serà en funció dels acords
divendres es va tirar per la fi-
assolits amb el PSOE a la
nestra de casa seva a Barakaldo
reunió que va començar
quan anava a ser desallotjada.
ahir a les cinc de la tarda
La patronal bancària afirma
a La Moncloa i de la qual
que adopta el compromís, per
no en van transcendir de-
als dos propers anys, en vista
talls.
de “l’alarma social generada” i Els manifestants van anar de la seu del PP a la del PSC
Si no hi ha acord abans
per “pal·liar la situació de des-
emparament de moltes perso-
nes a causa de la crisi econòmi-
Una trentena de membres de la PAH Lleida de dijous, les mesures po-
drien passar pel Consell
ca”; un compromís que respon protesta davant de les seus de PSC i PP de Ministres la pròxima
setmana. El decret serà
a “raons humanitàries” i que,
Una trentena de membres de incidint amb la cimera sobre exigeixen la paralització la primera fase d’una re-
segons afegeix el text, ja s’ha
la Plataforma d’Afectats per els desnonaments entre PP i immediata de tots els des- forma que caldrà concre-
comunicat al Ministeri d’Eco-
la Hipoteca (PAH) va dur a PSOE. La protesta va comen- nonaments que afectin a les tar més endavant amb la
nomia i al Banc d’Espanya. En
terme ahir al matí una casso- çar davant la seu del PP, a la famílies, sempre que la causa modificació de la mitja
compliment d’aquest compro-
lada davant les seus del PP i plaça Sant Joan i va seguir de l’impagament sigui sobre- dotzena de Lleis que cal
mís de l’AEB, el Col·legi de
del PSC a Lleida, tal com es per l’Eix fins a arribar a la vinguda i sempre que es trac- per canviar la normativa
Procuradors de Barcelona ja
va fer en d’altres ciutats, co- seu del PSC. Des de la PAH ti de l’habitatge habitual. hipotecària.
va rebre ahir un comunicat de
CaixaBank i del BBVA en què
demanen l’ajornament imme- deració de caixes apunta que per cas per tal d’oferir als cli- dent del Tribunal Suprem i del legislatives es puguin aplicar
diat dels seus desnonaments la reunió entre l’Executiu i el ents hipotecaris la mesura més Consell General del Poder Judi- de manera retroactiva. “Res és
previstos. PSOE “se suma als esforços oportuna, com refinançaments, cial (CGPJ), Gonzalo Moliner, impossible però ho veig molt
Per la seva banda, la CECA que, de manera independent períodes de carència, dacions va reclamar que no es produei- complex. El que es proposa és
indica que aquesta suspensió i des del començament de la en pagament amb caràcter vo- xin “més demores” en l’adopció un decret-llei que paralitzi les
s’aplicarà fins que entri “en crisi, han desplegat les entitats luntari o l’adquisició de l’habi- de mesures i solucions davant execucions i permeti durant
vigor la reforma de la norma- per evitar els desnonaments”. tatge per a llogar-la posterior- la problemàtica. Tot i això, Mo- un temps estudiar la manera
tiva en què estan treballant el La patronal defensa que ment al deutor, entre d’altres”. liner va considerar “molt com- de resoldre més bé aquest greu
govern i l’oposició”. La confe- les entitats “han estudiat cas Per la seva banda, el presi- plicat” que les noves mesures problema social”.
> La patronal bancària > La confederació de > El CGPJ reclama que > Tot i això, els jutges
adopta el compromís caixes defensa que fa no es produeixin “més veuen complicat que
per “l’alarma social temps que col∙laboren demores” en l’adopció es pugui aplicar de
generada” amb els afectats de mesures manera retroactiva
4. 4 opinió dimarts 13 de novembre DE 2012
editorial cartes al director
Desnonaments desnonats el sr. royes no diu la veritat al ple de l’ajuntament
Les bancs i les caixes van anunciar ahir a través de sengles comunicats que deixen El passat dia 30-10-12 va tenir lloc el ple extraordinari a la Paeria de Cervera, on es van tractar diferents
en suspensió l’execució de desnonaments per col·lectius anomenats “vulnerables”. punts entre els quals hi havia el controvertit tema de la modificació de les normes de la N II, presentat per
De fet, totes les famílies que perden el seu pis passen a ser vulnerables i no diguem tercera vegada consecutiva al ple. El Sr. Royes sembla tenir-hi un interès especial, ja que no para de pre-
sentar-lo a cada ple. Quan parlem del projecte de la N II, ens referim a la línia que comprèn els terrenys
dels casos on hi ha nens, persones grans o minusvàlides. La mala imatge de les del supermercat Esclat, Hostal del Sol, Seyart i Taller Ametllers. El Sr. Royes ja havia presentat el mateix
entitats bancàries en els casos dels desnonaments obligava a canviar de projecte en els dos plens anteriors i no s’havia aprovat perquè, al ser part implicada, els serveis jurídics de
la Paeria li havien recomanat que s’abstingués. Tot i això, ho va votar afirmativament en les dos ocasions,
rumb, perquè cada dia són més les veus que s’alcen contra els bancs i les i diversos regidors de l’oposició li van recordar que s’havia d’abstenir ja que Seyart és part implicada.
caixes. Ara només falta esbrinar què s’entén com “casos vulnerables”. Després d’aquest aclariment, va demanar perdó i va dir que havia estat un lapsus. Finalment, doncs, va
haver d’abstenir-se, quedant el projecte denegat ja que li faltava un vot (que era el seu). Davant de dues
negatives en els vots d’aquest projecte, com ho podia fer tirar endavant per aconseguir l’aprovació el Sr.
Royes? El consistori diu que no, i el Sr. Royes vol que sí, com s’ha de fer tot plegat? Doncs molt fàcil, ho
opinió canvia tot, dient que exclou la totalitat del solar de Seyart per així poder votar, però en realitat solament
n’exclou una part, tot tornant a començar. Davant les evidències, alguns regidors van dir-li al Sr. Royes
que part del solar de Seyart estava inclòs en el nou projecte i, per tant, no podia votar. El Sr. Royes al
Algerri dinamitat per Arnó ple, va dir que no sabia de què li estaven parlant, tornant-se a fer de pregar. Després va continuar dient
que coneixia perfectament els terrenys dels seus pares i va continuar dient que si el seu pare no podia fer
david colell orrit
res allà o què? Personalment, penso que tothom pot fer el que li sembli, dintre de la legalitat (recordi Sr.
Royes que vostè té molta informació privilegiada). El que no pot fer l’alcalde és dir que treu tot un solar,
La Plataforma Antipedrera, amb el su- còlit ros, capsigrany, botxí i hortolà. Però, quan solament n’ha tret una part i, a més, continuar dient , repetint i esbombant per tota la premsa aquesta
mitja veritat. Sempre he pensat que per molt que es repeteixi una mentida, no es converteix mai en veritat.
port d’Ipcena, s’ha creat a fi d’oposar-se a la pedrera també resulta incompatible És simplement una mentida explicada moltes vegades.
la pedrera que l’empresa de Benito Arnó amb el planejament urbanístic d’Algerri, El que diu el Sr. Royes no és real i es pot mirar als plànols del nou projecte que estarà en exposició pú-
vol ubicar a la Serra de la Tossa, una par- atès que no s’hi ha aprovat el POUM i que blica. Crec jo, que el nostre paer en cap s’està despistant massa últimament en relació a aquest tema i ja
tida al nord del municipi noguerenc. Fins el Pla territorial de Ponent classifica la comença a fer ratlles tortes a la N-II. Cal dir que aquest punt es va aprovar, amb el vot del paer, és legal
ara la Plataforma ha dut a terme accions partida de la Tossa com a espai obert i sòl o il·legal? Això no ho sé. El que si sé és que he vist sempre tots els regidors abstenir-se quan n’eren part
implicada. Altres regidors i jo mateix ho hem fet per ètica, no ho ha fet el Sr. Royes que, per mes inri, és
diverses, com una excursió reivindicativa de protecció especial. Es calcula que po- el paer en cap i davant de qualsevol mena de dubte, s’ha d’actuar d’una manera clara i objectiva.
o la petició d’una pregunta recentment drien circular 146 camions de 40 t diaris Durant el ple, el Sr. Figuerola li ho va preguntar, i el paer en cap no va contestar, sortint per la tangent
formulada a la Comissió Europea sobre el pel nucli urbà d’Algerri. D’un altre costat, sense respondre a la clara pregunta del Sr. Figuerola. Per què?
coneixement i la valoració que la UE pugui el Pla d’ordenament forestal, a dreta llei, A Cervera hi ha dos grans superfícies comercials que s’hi volen instal·lar. A l’Ajuntament hi ha quatre
promotors que volen treballar a Cervera. Hi ha 2 promotors que són de 1a classe (la Cros i la N-II) i
tenir de l’afectació d’aquest projecte sobre no hi permet la realització d’explotacions
desprès n’hi ha 2 més que sembla que són 2a o 3a classe. El projecte del Sindicat, el projecte de la N-II,
un total de 51 ha en espais pertanyents a d’aquest tipus. Per tot plegat, Benito Arnó la Cros i el terreny de la UA7, aquests són vertaderament el gran problema de la Paeria.
la Xarxa Natura i al PEIN de Serra Llar- evidencia la seua hipocresia referida a la El Sr. Royes molt hàbilment ha anat bombardejant-nos per tota la premsa al dir que Mercadona s’ubicarà
ga. La mateixa empresa reconeix en un cura mediambiental. No s’entén que la al solar de la Cros i l’Esclat a la N-II. Transparència, honorabilitat, honradesa, honestedat, integritat,
estudi ornitològic propi que “és interes- seua empresa, propietària d’una finca de igualtat, el bonic que es poder explicar als fills que treballes amb aquests valors, bondat, generositat,
sant destacar també la complexa comuni- vinya ecològica entre Alfarràs i Algerri,
etc. Què ha de fer un alcalde per poder dir d’ell mateix tot això? Tots aquests projectes s’estan arreglant
urbanísticament i com es va dir des de el primer dia a la junta de govern, haurien de prosperar tots per
tat de rapinyaires presents a la zona”. El sota la marca Lagravera, reconegui els igual, i un cop tots els 4 solars estan a punt, seria bo de fer l’acte públic on tot Cervera hi estigui convidat
projecte podria afectar l’àliga daurada i la elevats valors naturals de la Tossa, mentre per evitar els amiguismes i enxufes i les misèries humanes que el Sr. Royes fa poc en feia referència (això
cuabarrada, espècies en situació crítica. A es proposa la seua destrucció per anar en- Sr.Royes és màxima transparència) i que siguin els supermercats qui triïn la ubicació mes adient, ja que,
més, assenyala que hi habiten altres aus grandint l’especulació urbanística. Sigui finalment, són qui paguen i ara per ara estan totalment condicionats i sense possibilitat de triar. Aquesta
es la raó per la qual el Sr. Royes m’ha fet fora, ni falta de confiança ni històries, el que ha fet l’alcalde és
en regressió com el tallarol emmascarat, coherent i respecti la natura a tot arreu. no voler escoltar més aquestes propostes limitant així dur a terme el màxim de projectes pel desenvolu-
pament econòmic de Cervera. Els llocs de treball no es perdran a Cervera i no marxarà ningú. No cal que
pateixi ningú, els llocs de treball hi seran en un projecte o en un altre. Totes aquestes dades explicades en
Una altra sortida és possible aquest escrit espero que serveixin per reflexionar una mica del que està passant a la Paeria de Cervera, i
crec que donen molta informació que d’alguna manera pot fer pensar als cerverins.
jordi satorra raimond fuster / regidor de la paeria de cervera
Fa temps que els grans poders econò- més marginals o no vota.
mics, és a dir, les grans corporacions (com El xarop que a gust, i de la mà de Mer-
tan bé definia el documental The Corporati- kel, Rajoy i Mas (els tres de dretes) ens quina ha estat la precipitació?
on que podeu trobar a la xarxa) porten les apliquen en pro d’un suposat indefectible
A la consellera d’Ensenyament, l’honorable senyora Rigau, li ha semblat precipitat que la Fundació
regnes de l’economia mundial en format devenir amaga una voluntat d’aprima- Jaume Bofill hagi publicat un estudi sobre el canvi de jornada a la secundària que la mateixa consellera
jurídic de persona física des de 1886. Mai ment de l’estat per poder oferir el cadàver, ha impulsat per aquest curs.
però com ara l’alta política havia estat tan encara calent, a l’empresa privada: sanitat L’estudi de la Fundació apunta a evidències empíriques, doncs el debat no va sorgir ahir, com ara que la
genuflexionada al poder econòmic: lluny i educació són els dos grans tresors que compactació de l’horari disminueix el rendiment, agreuja les desigualtats socials i es troba en retrocés a
queden Aristòtil, Plató, Llull, el conde Lu- anhelen els privats i és el que estan des- nivell internacional.
També denuncia que el canvi s’hagi impulsat sense requerir un referèndum o consulta a les famílies, ni
canor, Montesquieu, etc. mantellant. La malaltia hi és, sens dubte,
l’obertura del centre fora de l’horari lectiu garantint l’accés a serveis educatius de qualitat a l’alumnat
La deixadesa de les seues funcions però matar el malalt amb la medicina és i que només afecti als centres públics, mentre els concertats mantenen la jornada partida, fet que no és
d’aquesta alta classe política ens ha por- de bojos o d’interessats. anecdòtic doncs afavoreix que es potenciï una xarxa en perjudici de l’altra.
tat a una situació límit que ha culminat Les altres solucions són l’augment dels Posa també sobre la taula que l’actual context econòmic del país no garanteix recursos públics per com-
amb una crisi i amb una fórmula de sal- impostos al rics, a les gran corporacions pensar la reducció del temps escolar, i que la majoria d’economies familiars tampoc ho podran compen-
vament que és tan devastadora com la (Google, per exemple només paga un 3% sar, doncs el 60% per cent de llars catalanes té dificultats per arribar a final de mes i no pot accedir a
mateixa malaltia que vol (?) combatre. La d’impostos), taxes per a grans patrimonis
l’oferta d’activitats extraescolars de qualitat.
Finalment, l’estudi de la Fundació li demana al Govern que revisi els criteris d’avaluació i el protocol per
consolidació imparable de les polítiques (aquí Mas va eliminar l’impost de trans- mantenir aquest tipus de jornada.
ultraliberals tant per la democràcia cris- missions de grans fortunes), un topall de Potser si l’estudi hagués anat més en la línia de les tesis que defensa la Consellera no hagués estat titllat
tiana europea (o el que queda! ara ja sota sous dels alts funcionaris (el president de “precipitat” i “poc rigorós”, però és el que té portar la contrària.
la marca partit popular) com pels liberals del poder judicial, per exemple), polítics Més precipitat sembla, atenent les evidències i conclusions que l’estudi presenta, àmpliament conegudes,
(amb poques excepcions) ens han portat i banquers, etc. tot sigui dit, per la comunitat educativa, que la Consellera hagi impulsat i accelerat el procés de canvi
de jornada per qüestions econòmiques, deixant de banda les consideracions pedagògiques i l’anàlisi de
a una normalitat del desballestament de En definitiva, l’austeritat no està re- resultats que aquesta mesura implicaria.
l’estat del benestar i del paper regulador nyida amb una distribució diferent de També sembla precipitat, al nostre parer, que la Consellera afirmi que el canvi de jornada “millora el
de l’Estat. I el que ha estat pitjor, la soci- les càrregues de la sortida de la crisi. Està rendiment dels escolars”, no només perquè contradiu els estudis existents i la tendència internacional a
aldemocràcia europea (molt ben dissec- demostrat que si els diners els tenen els favor de la jornada partida, sinó també perquè es sabut que els resultats d’aquests canvis s’evidencien a
cionada per Toni Cruanyes al seu llibre pobres i la classe mitjana , els gasten en mitjà i llarg termini.
Com a President de la FaPaC a Lleida voldria agrair a la Fundació Jaume Bofill la seva rigorositat i va-
De Tony Blair a Zapatero) ha abraçat les consum mentre que les grans fortunes no-
lentia en la presentació de les conclusions dels estudis sobre aquesta qüestió, així com el fet que no s’hagi
polítiques de la dreta conservadora com més acumulen i no retornen l’estalvi a la adormit en la seva redacció, i demanar-li a la Consellera que no menyspreï l’estudi precipitadament,
l’única via de salvament. El resultat ha es- dinàmica econòmica i això provoca més doncs l’avala la trajectòria d’una entitat que se l’ha guanyat a pols.
tat el lògic: per fer polítiques de dreta la atur. Els ajustos amb equitat són la solu- Potser hi guanyarem tots.
ciutadania ja vota la dreta i el votant d’es- ció, no que els de sempre paguin la festa ismael alfaro pla / president de la fapac a lleida
querres castiga els traïdors i vota partits que ells ni tan sols van saber que es feia.
5. dimarts 13 DE novembre DE 2012 opinió 5
opinió
Per què hem de fer la vaga del 14 de novembre? I ja sabeu que sense feina, amb un
atur cada dia més minso, el risc de pa-
juli otal i alonso / secretari general del sector ferroviari i sstt de la ugt de lleida
tir un desnonament és més alt, i no per
Si a hores d’ara no tenim encara clar rates, i, a més a més, amb una marcada sanejades a donar crèdits a empresaris que visquessis per sobre de les teves
perquè hem d’anar a la vaga vol dir que línia religiosa. Diners públics, necessa- emprenedors. Això si, el que estant fent possibilitats, simplement per què has
vivim aïllats de la realitat de la nostra ris per la pública, que ajuden a famílies ara amb aquestes entitats arruïnades perdut la teva feina.
societat. Retallades en sanitat, això sig- benestants a gaudir d’uns centres que és donar-los-hi diners públics a un in- Encara no creus que has de fer la
nifica menys personal que atengui les igualment podrien pagar-se. Augment terès molt baix per a que aquestes ens Vaga General? I els farmacèutics, que
nostres malalties. Copagament dels de les taxes universitàries, paguem el comprin deute públic a un interès més tenen problemes de cobrament, i els
medicaments. El nens petits, si es volen doble que abans. Els cicles formatius alt. En canvi, si un municipi o comuni- geriàtrics que no cobren? Els que van
tenir que deixar de treballar per tenir
vacunar, hauran de pagar-se les vacu- ara ja paguen. Des dels governs, sub- tat autonòmica necessita diners per fer
cura primer dels nens petits i desprès
nes, això vol dir que tornarem a veure tilment, ens estant dient que l’educació front als seus pagaments, l’interès és
dels pares, per que el sou que cobraven
malalties ja eradicades al nostres país, és exclusiva per l’elit, mentre que per la més alt del 5%. En les entitats bancàries
no els ajudava per deixar-los en una llar
amb la corresponent necessitat d’aten- resta, amb l’educació bàsica per ser mà l’interès és molt més baix.
d’infants o en un geriàtric. I el petits o
ció medica; més despesa. Estem veiem d’obra barata, ja n’hi prou. I, sinó, toca Tot això és un resum de les pèrdues mitjans establiments dels barris o del
com treuen diners públics de la sanitat veure als nostres fills i filles preparant socials que provoquen la convocatòria centre que estant veient que la gent no
pública per dóna’ls-hi a la privada. les maletes per buscar feina, i disposats d’una Vaga General. Però és que, a més compra per que no tenen diners, i han
Retallades en educació, el mateix: a produir riquesa per un altre país. a més, tenim també un motiu tant im- de tancar el negoci de la seva família,
menys personal en l’educació dels nos- Augment, aquí no hi ha retallades, portat com l’abans senyalat, i és la Re- cap d’aquests farà la Vaga General?, no
tres fills. Ràtio més gran per classes, de tots els impostos possible: IVA i forma Laboral, amb la pèrdua de dret poden tancar un dia, per lluitar pels
aglomeracions. Tot el que els experts en IRPF. Pugen els impostos estatals, els laborals. Reforma que està abocant a que són els seus clients i amics, els
pedagogia han aconsellat durant els úl- comunitaris i els municipals. I, el més que els treballadors assalariats cada dia quals quan n’hi havia compraven en els
tims anys, de que el millor per estudiar greu de tot, és que si fossin per cobrir ens aixequem amb la por de si aquell seus establiments, i que, a més a més,
són les classes reduïdes, ha estat tirat les necessitats dels ciutadans, serien dia perdrem la feina, si ens rebaixaran són els seus veïns? No val ser solidari
per terra. Això sí, tenim escoles concer- benvingudes. No!, pugen per acumular el sou o si tindrem que fer més hores co- de paraula, cal ser actiu.
tades on els alumnes estan separats per i poder pagar els dèficits de les entitats brant el mateix, sense queixa’ns-hi per La mala política ens afecta a tots. Els
sexe, i ben reduïdes. On la majoria de bancàries, endeutades per la seva mala por a perdre sou i feina. Sense adonar- errors d’una oligarquia econòmica els
la classe mitja no pot matricular-se per gestió. No són un govern d’economia lli- nos que encara que estiguem callats i estem pagant tots. I hem de ser tots els
les extraescolars obligatòries que s’han beral, doncs el que han de fer és deixar obedients no evitarem que si volen ens que hem de fer vaga general demà, ens
de fer, que, per cert, no són gaires ba- que s’enfonsin i ja vindran altres més fotran fora i sense patiments. hi juguem molt.
cartes al director (en record de joan rodes, marquès de pota)
marquès de pota: un garrotín des del cel ai garrotín, ai garrotan, quina al marquès de pota, el nostre músic
pena que ens has deixat carrincló lleidatà
Ens ha deixat Joan Rodes Reyes. Per a molts lleidatans, aquest nom i cognoms no els
hi dirà res. Però si dèiem que es tracta del Marqués de Pota, que era el seu nom artís- Aquest divendres reveia una trucada d’una company periodis- La veu i la guitarra del gran mestre “Marquès de Pota” han quedat en
tic i pel qual el coneixien pràcticament tots els lleidatans de varies generacions, ens ta per comunicar-me que el meu amic Joan Rodes (el Marqués silenci. El nostre amic Joan Enric Rodes, un dels màxims exponents de
inunda la tristor de tota una ciutat. Vaig conèixer el Marqués (només quan m’enfadava de Pota) havia mort de sobte. La veritat es que en vaig quedar la carrincloneria lleidatana, se n’ha anat. La seva absència deixa un gran
amb ell li deia Joan) als començament dels 80, quan exercia de funcionari a la Dipu- molt fred ja que no podia acaba’m de creure que fos veritat . buit en la ciutat i en la seva cultura popular. Les ciutats s’identifiquen
tació, institució que va servir durant bona part de la seva vida. Amb el temps el vaig Desprès de trucar a uns quants amics vaig poder comprovar amb sons, ritmes, músiques, i Lleida, gràcies al talent i la implicació de
animar a afiliar-se a Unió Democràtica de Catalunya. Des de llavors, ja fa 30 anys, va que lamentablement la noticia era certa. El Juanito sempre ha figures com el Joan, és la capital del garrotín. Deixeble d’Enric Pubill
participar de diferents activitats dins del Partit, aportant la seva saviesa apresa a la que estat per a mi un bon amic en el que hi podia confiar , tant
Lo Parrano, i mestre de Carles Juste Lo Beethoven, el Marqués de Pota
ell anomenava Universitat del carrer. Recordo quan Xabier Arzalluz, llavors presi- per fer alguna actuació musical o fer alguna juergueta amb els
dent del Euzkadi Buru Batzar del Partit Nacionalista Basc, va inaugurar una seu social ha fet sentir arreu la seva música i ha estat amb el garrotín que ens ha
amics. De ben petit el vaig conèixer, amb trobades amb amics
d’Unió a les Borges Blanques, i li vam presentar al Marqués de Pota, es va inclinar en ensenyat una nova manera de mirar el nostre passat.
comuns com el Josep Antoni Duran, Miquel Padilla, Josep
senyal de reverència. Tots vàrem pensar que Arzalluz es va creure que estava davant María Pelegrí, Enrique Noguero (el Pauló), no hi fallàvem a Amb ell ens hem retrobat amb la tradició musical, adaptada als nostres
d’un marqués de debò i que va ser un gest instintiu, segurament per primer i únic cop les festes d’Alcampell amb la penya Els Cavalls. temps, i s’ha creat una forma d’entendre la vida, lúdica i sentimental,
a la seva vida. El Marqués li va correspondre en una de les imatges més divertides Molts festivals, concursos, emissions de radio varen ser les gestada al caliu de nits de rumba i garrotin. L’espontaneïtat, la improvi-
que es poden viure coneixent els dos personatges. Una de les mil anècdotes que hem que varem fer amb el Marques de Pota. La meva trajectòria sació i la llibertat amb què s’expressava en les seves actuacions resten
viscut els que vam compartir amistat amb ell. com a locutor radiofònic sempre ha estat lligada amb persones gravades en la memòria de molts lleidatans. El garrotín del “Marquès
El Marqués representava com ningú el lleidatà apassionat de la seva ciutat. Vivia en com el Marques de Pota, Carles Juste Lo Beethoven o el recor- de Pota”, que havia compartit amb tots nosaltres en espais diversos, ha
l’actualitat a Pardinyes, al darrera de l’estació de l’AVE i tenia cada matí la costum dat Enric Pubill Lo Parrano. Gràcies a tu, Juanito, he conegut servit per reforçar el bagatge cultural de la ciutat i per deixar palès la
des de casa seva d’aturar-se a contemplar durant uns minuts el nostre gran monument, moltes de les xafarderies (dimes i diretes) de personatges de seva riquesa lingüística.
la Seu Vella. Era el seu homenatge diari a la ciutat que va dedicar tot el seu talent la cuitat, artistes, polítics i empresaris. Tu feies sempre les va- Sensible a les necessitats socials, el Joan ha estat un exemple de convi-
artístic. loracions de mols d’ells amb els apel·latius de carriclons de vència, d’ànima servicial, d’humilitat i de saviesa popular. Alegre i op-
Era el company ideal per passar una estona, doncs les seves vivències personals eren Lleida o els que no creies que eren bons lleidatans els definies timista, ha estat al costat de la seva gent i de la seva ciutat, Lleida, de la
la història viva de Lleida, que contava amb el seu humor, l’humor lleidatà, aquell que com a xurruteros o palosantos. qual ha estat un gran ambaixador. Sempre hi ha mostrat la seva estima,
té com a norma riure’s d’un mateix. I era el que ell sempre feia primer: burlar-se, amb Gràcies de veritat, per tot el que ens has aportat per Lleida, tu en especial, pel barri de La Mariola, on havia viscut durant molts anys.
una humanitat digna de ser imitada, de la seva minusvalia contreta de petit. Amb ell vas entendre bé el que era l’amistat i la sàvies compartir. Lleida et dóna l’últim adéu, “Marquès”, reproduint les lletres que tantes
desapareix aquella generació de grans músics de la rumba lleidatana i del garrotín Ara tornes a la Casa del Pare Celestial, encara recordo la cançó
vegades ens han acompanyat i ens han fet emocionar: “El Garrotín és de
que formaven el Mestre Tonet, Cap de Ferro, Enric Pubill lo Parrano... La nova ge- dedicada a la Mare de Deu amb el nom A la Madre, segur que
Lleida, que volta per tot lo món”, “Ai Garrotín, ai garrotan, de la vera,
neració, encapçalats pel seu deixeble Carles Juste Beethoven tenen la gran missió de per dalt al cel et trobaràs a bons amics com el José Luis Gon-
continuar la feina dels grans mestres. I els lleidatans l’obligació de mantenir per a les de la vera de Sant Joan”. La Ruta del Garrotín, que fa un recorregut mu-
zález (L’Inglés), l’Eduard Arbonès, Calsoné, Peralta, Manolo i
generacions futures el record de tantes cançons que parlen de la història de Lleida i Albert Calpe, l’Albero o el Plens. Per cert amic Juanito, si veus sical per la ciutat recordant històries carrinclones dels qui n’heu estat els
que són la història de Lleida. I la primera acció d’homenatge que hem de retre al Mar- al meu pare Cosme, el ferroviari, per dalt al Cel dóna-li un petó seus representants, continuarà mantenint viu el teu esperit. Però seran
qués de Pota és posar nom a un carrer del barri on va viure gran part de la seva vida: la de part meva, i canta-li un garrotin al·lusiu a La Garrafeta. molts els escenaris i les places de la ciutat i d’arreu que continuaran
Mariola. Des del cel, el Marqués ens està cantant un garrotín. Fins sempre, amic. Fins sempre amic. sentint aquestes cançons, tot recordant-te. Descansa en pau.
miquel padilla / president unió terres de lleida - vicepresident de diputació cosme garcía i mir / periodista radiofònic àngel ros i domingo / alcalde de lleida
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/
6. 6 propostes dimarts 13 de novembre DE 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
al concurs de la festa 2012, la col·lecció clusiva però, Catalunya i/o territoris de
Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
PROJECCIONS d’aquarel·les Moros i Cristians de Lleida parla catalana. Termini obert fins al mes sinister SALA 1 De div. a dij.: 16.10, 18.15, 20.20, 22.25; golfa
de Kader Habbouche, pintor i fester, i div. diss: 00.30
9è cicle de cinema i drets hu- de desembre. fènix 11*23 SALA 2 De div. a dij.: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; golfa
una selecció de les millors fotografies div. diss: 00.30
mans presentades al IV Memorial Xavier Alu- Històries Vives del Segrià. II el ladrón de palabras SALA 3 De div. a dij.: 22.20; golfa div. diss: 00.20
Aula 0.30 de l’edifici del Rectorat ja.
Premi de Relats Curts del Con- skyfall. 007 SALA 3 De div. a dij: 17.00, 19.40
de la Universitat de Lleida. Rambla
Fotografia del Consell Comarcal skyfall. 007 SALA 4 De dv. a dj: 16.00, 18.45, 21.30; golfa dv. ds: 00.10
d’Aragó. sell Comarcal del Segrià hotel transilvania SALA 5 De div. a dij.: 17.00, 19.00, 20.40
19.00 hores. del Segrià Més informació i bases: cultura@
L’Associació de Famílies Lesbianes i vacaciones en el infierno SALA 5 De div. a dij.: 22.15; golfa div. diss: 00.20
Local dels Joves de Sarroca de
Gais, i Adaia Teruel presenten Right- segria.cat - http://www.segria.cat/ lo imposible SALA 6 De dv. a dj: 18.00, 20.10, 22.20; golfa dv. ds: 00.30
Lleida.
2love. Quan la Maria i la Martina van Fins al pròxim divendres 23 de novem- ca/ciutadania/cultura ruby sparks SALA 6 De div. a dij.: 16.00
tenir el seu fill Iven, sabien que per elles bre es presenta l’exposició del Premi El Consell Comarcal del Segrià ha pu- lo imposible SALA 7 De div. a dime.: 16.30, 19.00, 21.30; dij: 16.30,
començaven els problemes legals. Vi- de Fotografia del Consell Comarcal del blicat les bases del 2n premi de relats 19.00golfa div. diss: 23.45
uen a Suïssa i aquest país no permet a Segrià. maratón amanecer SALA 7 Dij: 21.15
curs del Segrià Històries vives del Segrià
les lesbianes casar-se ni tenir fills. campanilla. el secreto de las... SALA 8 De div. a dij.: 16.30, 18.30, 20.30
per normalitzar la llengua catalana i
Trastorns cardiovasculars looper SALA 8 De div. a dij.: 22.15; golfa div. diss: 00.30
la divulgació literària. Amb un primer
ACTES POPULARS Casal social dels Alamús.
premi de 500€ per a l’obra guanyadora
argo SALA 9 Div. i de dill. a dij: 16.45, 19.00, 21.45; diss. diu:
La vila acull, fins al 23 de novembre, 19.45, 22.00; golfa div. diss: 00.15
Hora del conte i dos accèssits de 200€, els treballs for- hotel transilvània (cat) SALA 9 Diss. i diu: 16.00, 18.00.
l’exposició sobre trastorns cardiovascu-
Sala d’actes de la Biblioteca Pública lars. maran part d’una publicació promo- todo es silencio SALA 10 De dv. a dj: 16.45, 19.00, 22.00; golfa dv. ds: 00.15
de Lleida. Rambla d’Aragó, 10. guda pel Consell Comarcal del Segrià. Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
18.00 hores. ESPORTS Poden participar en aquest certamen fènix 11*23 SALA 2 De div. a dij.: 16.40, 18.30, 20.20, 22.10
L’Àrea infantil i juvenil de la Biblioteca totes les persones interessades que, el SALA 3 De div. a dij.: 16.20, 18.10
Pública de Lleida organitza una nova Salut i amistat si de verdad quieres...
dia 10 de gener de 2013 hagin complert a roma con amor (cat) SALA 3 De div. a dij.: 20.00, 22.05
Hora del conte per a nens i nenes de tres Sortida des de la plaça Joan Salat de
a vuit anys amb els alumnes de la Fa- els 16 anys. Els treballs poden lliurar-se lo imposible SALA 4 De div. a dij.: 16.15, 18.20, 20.25, 22.30
Cervera.
cultat de Ciències de l’Educació de la impresos i en format CD: directament o Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
10.30 hores.
UdL. Com cada setmana, se celebra un di- bé per correu certificat al Registre d’en- skyfall De div. a diu: 16.15, 18.45, 21.15; de dill a dime:
marts més, el cicle de caminades Salut trada del Consell Comarcal del Segrià 16.30, 19.00; dij: 16.15, 18.45.
XXXI Jornades culturals inter- i amistat organitzat per la Paeria de (c. del Canyeret, s/n 25007 Lleida). En marató. Saga Crepúsculo De div. a diu: 21.15.
centres Cervera. crepúsculo Dill: 21.30.
aquest cas, l’autor prendrà càrrec de
Teatre Municipal de l’Escorxador de luna nueva Dima: 21.30
les despeses de la tramesa: o digital: a
Lleida. VISITES GUIADES eclipse Dime: 21.30
l’adreça cultura@segria.cat, en format
20.00 hores. amanecer 1 i amanecer 2 Dij: 21.15
Camins d’or líquid al Segrià Sec pdf.
Aquesta tarda es donarà inici a les XXXI Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
Jornades culturals intercentres de la Fe- Més informació i inscripcions: 973 05 De dv. a dj: 15.40, 16.20, 17.15, 18.20, 19.00, 19.50,
48 00 - www.segria.cat Concurs de Narracions Frater skyfall. 007
deració de Cases i Centre Regionals de 20.30, 21.00, 21.40, 22.30; esp. diu: 11.45, 13.00,
Lleida, amb el pregó a càrrec de Marce- Des del passat diumenge dia 11 de Més informació i bases: Fraternitat 13.40, 14.25; golfa dv ds: 23.10, 23.40, 00.20
lino Iglesias, expresident del Gobierno novembre es va donar inici a la ruta Cristiana de Persones amb Disca- fènix 11*23 (cat) De div. a dij: 16.25, 18.15, 20.05, 22.00; esp. diu:
de Aragón. Una hora més tard, concert dels Camins d’or líquid al Segrià Sec 11.40, 13.40; golfa div. diss: 00.00
amb l’objectiu de donar a conèixer l’oli pacitat de Lleida: C/ Maragall, 4, los amos del barrio De div. a dij: 16.10, 18.05, 20.00, 21.50; esp. diu:
de música tradicional i popular amb la
Banda Municipal de Música de Lleida, d’oliva verge extra del Segrià i el seu baixos. 25003 Lleida. 12.00, 14.00; golfa div. diss: 23.45
procés de producció, així com l’entorn La Fraternitat Cristiana de Persones argo De div. a dij: 16.00, 18.10, 20.20, 22.30; esp. diu:
sota la direcció d’Amadeo Urrea. 11.40, 13.50; golfa div. diss: 00.40
paisatgístic, arquitectònic i cultural de amb Discapacitat de Lleida (Frater) De div. a dij: 16.50, 18.45, 20.40, 22.30; esp. diu:
la zona. Durant set caps de setmana es venganza: conexión estambul
CONFERÈNCIES poden visitar les Cooperatives d’Aspa,
obre la convocatòria del XXXII Concurs 12.00, 14.25; golfa div. diss: 00.25
de Narracions Frater d’obres originals diarios de greg: días de perros De div. a dij: 16.40; esp. diu: 11.30, 13.40
Per què llegir els clàssics? Maials, Sunyer, Llardecans, Alcanó,
sinister De dv a dj: 18.25, 20.20, 22.15; golfa dv ds: 00.15
Torrebesses i Alfés. A més, entre totes i inèdites que tractin sobre el món del
Sala d’actes de la Biblioteca Pública ladrón de palabras (cat) De div. a dij: 16.25, 18.20; esp. diu: 11.45, 13.45
les persones que hagin participat en malalt i/o el minusvàlid. Els originals
de Lleida. looper De div. a dij: 20.15, 22.20; golfa div. diss: 00.25
almenys cinc de les jornades que com- poden ser escrits tant en català com
19.00 hores. ponen la quarta edició participaran en lo imposible De dv a dj: 15.50, 16.30, 18.00, 18.40, 19.30, 20.10,
A càrrec de Ramon Rubinat, aquesta en castellà i dividida en dues categori-
el sorteig d’un lot de productes de les 20.50, 21.40, 22.20; esp. diu: 11.30, 12.10, 13.20,
tarda se celebrarà la segona sessió de es: juvenil (fins als 16 anys) i adults (a 13.40, 14.20; golfa dv ds: 23.00, 23.50, 00.30
cooperatives.
Per què llegir els clàssics? Per què llegir la partir dels 16 anys). Les obres es poden crepúsculo. luna nueva. eclipse Dime: 17.35, 18.50, 21.15
literatura sobre els camps d’extermini de la presentar fins al proper 30 de gener i amanecer 1 i amanecer 2 Dij: 21.15, 23.15
Segona Guerra Mundial. CONCURSOS optaran a una dotació en la categoria hotel transylvania De div. a dij: 15.45, 19.15, 22.45; esp. diu: 12.15
Concurs d’adaptació de contes adults de 400 euros (primer premi); 200 De div. a dij: 17.30, 21.00; esp. diu: 14.00; golfa
Cinc lliçons de crisi hotel transylvania (cat)
Més informació i bases: www. euros (segon premi) i 100 (accèssit); i en div. diss: 00.30
CaixaForum de Lleida. Avinguda De div. a dij: 16.30, 18.25; esp. diu: 11.30, 13.15
guissona.net la categoria juvenil: primer premi de hotel transylvania (3d)
Blondel, 3. L’Ajuntament de Guissona obre el ter- las aventuras de tadeo jones De dv a dj: 16.45, 18.35, 20.20
100 euros; segon premi de 70 i accèssit
19.00 hores. mini per poder participar al concurs vacaciones en el infierno De div. a dij: 22.05; golfa div. diss: 23.50
En aquest moment de canvis i incerte- de 40 euros.
d’adaptació de contes sobre la vila de campanilla. el secreto de las hadas (3d) De div. a dij: 16.00, 17.45; esp. diu: 11.35
ses en què vivim, resulta molt instructiu Guissona pensats per a nens i nenes
Premi Internacional de Recerca campanilla: el secreto de las hadas De dv a dj: 16.30, 18.10, 19.50; esp diu: 12.00, 14.50
i interessant fer un cop d’ull al passat d’entre sis i vuit anys i escrits únicament
per saber quines han estat les estratègi- el fraude De div. a dij: 21.35; golfa div. diss: 23.35
en català. El conte es tractarà d‘una en Filologia Catalana
es encertades dels nostres avantpassats adaptació de la història, respectant les Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
a l’hora d’afrontar una crisi. Gaspar
Més informació i bases: secretaria@
característiques especificades pels pro- en la casa SALA 1 De div. a dij: 15.00, 17.00, 18.50, 20.45, 22.40
Feliu, catedràtic emèrit de la Facultat tagonistes, l’argument principal i l’espai filcat.udl.cat amor bajo el espino blanco SALA 2 De div. a dij: 15.00
d’Economia i Història de la Universitat on es desenvolupen els fets. Abans del El Departament de Filologia Catalana i el profesor SALA 2 De div. a dij: 17.00, 18.50, 22.40
de Lleida, serà l’encarregat de la sessió 14 de desembre, i a l’Ajuntament de Comunicació de la Universitat de Lleida SALA 2 De div. a dij: 20.45
La pesta, Europa i Àsia al segle XIV dins the deep blue sea
Guissona es poden presentar les pro- i l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, el artista y la modelo SALA 3 De div. a dij: 15.00
del cicle de xerrades Cinc lliçons de crisi. postes que optaran a un únic premi de convoquen el Premi Internacional de el nombre SALA 3 De div. a dij: 18.00
Al segle XIV, Europa i Àsia van quedar 200 euros.
devastades per una malaltia que va cau- Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, o apóstolo SALA 3 De div. a dij: 21.15
sar més de 70 milions de morts, aproxi- Espai de narrativa tercera edició 2014, semàntica, lexicolo- buscando a eimish SALA 3 De div. a dij: 16.40, 19.50, 22.40
madament un terç de la seva població. Més informació i bases del concurs: gia i lexicografia. El pròxim 23 d’abril de Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
L’epidèmia va començar al nord de l’Ín- 2013 es tancarà el termini de presentació frankenweenie SALA 1 Div: 22.30; diu: 16.45
dia, des d’on els exèrcits mogols la van
Associació Guimerà.info - www.
guimera.info - tribuna@guimera. dels originals en català, amb un resum el fraude SALA 1 Diss: 20.15, 22.30; diu: 18.20, 20.20; dill: 22.15
dur fins occident. La pesta va arribar SALA 2 Div, diss: 22.30; diu: 16.00, 20.30; dill: 22.15
info en anglès, amb un màxim de 200 pàgi- skyfall
a Europa per la ruta de Crimea, on la
colònia genovesa de Caffa fou assetjada L’associació Guimerà.info organitza el nes i no superior a 2.400 caràcters i que lo imposible SALA 2 Diss: 20.15; diu: 18.30
pels mogols. concurs Espai de narrativa on els relats vulguin optar a un premi de 10.000€. fènix 11*23 SALA 3 Div: 22.30; diss: 18.10, 20.10, 22.30; diu: 16.10,
hauran de transcórrer, preferentment, Els treballs s’hauran de presentar en 18.10, 20.10; dill: 22.15
en algun lloc concret de la Catalunya in- Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
EXPOSICIONS terior, en la zona que l’entitat organitza-
el Departament de Filologia Catalana i
skyfall SALA 1 Ds: 20.00, 22.30; diu: 17.30, 20.15; dl: 22.15
Comunicació. Facultat de Lletres. Uni-
Jazzlights dora denomina Forat negre, delimitada fènix 11*23 SALA 2 Dill: 22.15
per la Serralada litoral i els Pirineus. La versitat de Lleida: Plaça Víctor Siurana,
Cafè del Teatre de l’Escorxador de Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
dotació serà la publicació a la web dels 1. 25003 de Lleida.
Lleida. a roma con amor Div: 22.15; diu: 19.30
Gabriel Brau, destacat fotògraf català treballs seleccionats.
Un Nadal de Conte resident evil: venganza Diss: 22.15; diu: 17.30
de llarga trajectòria en el nostre país,
presenta el seu treball Jazzlights fins al Conèixer Catalunya Més informació i bases del concurs: Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
25 de novembre. Amb aquesta exposi- Més informació i bases del concurs: pollo con ciruelas Diss: 18.15
Associació Guimerà.info - www.
ció ens mostra la visió que té sobre el Associació Guimerà.info - www. a roma amb amor Diss: 22.30; diu: 19.30; dill: 22.15
món del jazz i les seves possibilitats en
guimera.info - tribuna@guimera.
guimera.info - tribuna@guimera. Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
el llenguatge fotogràfic. info info si de verdad quieres... Diu: 20.00
L’associació Guimerà.info convida totes L’associació Guimerà.info obre el termini Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
Moros i Cristians de Lleida aquelles persones que tinguin inquie- d’admissió dels relats relacionats amb el
resident evil: venganza Diss: 22.30; diu: 17.00
Biblioteca Pública de Lleida. Rambla tuds literàries a enviar els seus treballs. tema de Nadal. La dotació d’aquest pre-
shanghai Diu: 19.30; dill: 22.15
d’Aragó, 10. Aquells que tinguin un mínim de qua- mi serà la publicació a la web de l’asso-
Fins al proper 24 de novembre es pot litat seran publicats a la pàgina web de Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
ciació dels treballs seleccionats. Els que
visitar l’exposició de fotografia, cartells l’associació www.guimera.info. El tema fènix 11*23 Div, diss: 22.00; diu: 17.00
vulguin participar en aquest concurs Diu: 18.40
i aquarel·les de Moros i Cristians de del concurs versarà en relats de sorti- skylab
Lleida organitzat per l’Associació de des, propostes d’excursions..., que facin tenen temps fins al proper dilluns 31 de
Teatre Municipal Pg Àngel Guimerà s/n. Balaguer - Tel.: 973 44 52 52. www.cinemesguiu.com
la Festa de Moros i Cristians de Lleida. referència i que ens ajudin a conèixer desembre per presentar les seves obres
los mercenarios 2 Div: 22.00
La mostra recull els cartells presentats més i millor Catalunya. Únicament i ex- inèdites.
venganza: conexión estambul Div, diss: 22.15; diu: 19.30
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat el irlandés Diss: 18.15; diu: 17.15; dill: 22.15