Bondia Lleida 03072012

550 views

Published on

TITULAR: El meteroròleg cerverí Toni Nadal mor a Aigüestortes
FOTO: Creen 'OKI', la marca per vendre paraguaios de Lleida

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
550
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia Lleida 03072012

  1. 1. dimarts 3 DE juliol 2012 hermínia sirvent (paeria) El 85% dels animals Fereix 2 que s’abandonen a homes amb Lleida no porten xip unes tisores Els fets passaren en La Paeria inicia una campanya per un bar a Cappont i a informar els amos de gossos i gats de l’agressor se l’acusa l’obligació d’identificar-los amb xips. d’homicidi dolós en A la ciutat cada any s’abandonen uns grau de temptativa. 400 animals. Lleida Pàgina 7 Lleida Pàgina 7 El meteoròleg cerverí Toni tv3 Nadal mor a Aigüestortes El seu cos es va trobar a primera hora del matí després que dissabte hagués sortit sol a fer una travessa a peu Comarques P. 8 a salvador miret (acn) > El fiscal en cap de Lleida considera que els Creen ‘OKI’, la marca per sometents són “alegals” vendre paraguaios de Lleida Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 comarques Pàgina 9 i Editorial p. 4 Avui Pàgina 3 > Rebuda triomfal a ‘La Roja’ a Madrid després d’aconseguir l’Eurocopa esports Pàgina 13cat Gaudeix del teu entorn  PAVIMENTS DE FORMIGÓ:Núm. 1.593 Any 7 / BONDIA per naus industrials, carrers, pistes poliesportives, granges...  PAVIMENTS DE FORMIGÓ ESTAMPATS: per decorar el teu jardí, entrades i entorns de cases, places, carrers, voreres... visiteu la nostra nova web www.pavimbell.com Tel.: 973 270 472 · email: pavimbell@terra.es dia 8 de setembre 619 120 549 Bellvís - Lleida
  2. 2. 2 d’interÈs dimarts 3 de juliol de 2012 EL TEMPS Vielha Vielha 8/24 Serveis Telèfons val d’aran A LLEIDA Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat Emergències 112 pallars Urgències Mossos 088 alta meteo@bondia.cat Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça Sobirà Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Sort 06.28h 10/26 G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 21.35h Martinet Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 9/25 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 La calor reclamarà el seu de Suert 7/24 La Seu cerdanya Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 Hospital de Santa Maria 973 727 222 espai, però sense la força d’Urgell 9/26 8/23 Gósol Urgències Tàrrega Comitè Anti-sida 973 310 852 973 221 212 de la setmana passada plena Tremp 14/29 alt urgell berguedà Alcohòlics Anònims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 A poc a poc el temps es tornarà més calorós. Fibrolleida 649 873 838 Ahir poc passàvem dels 25 graus, i avui ja pallars Creu Roja fregarem els 30 a molts municipis del Pla. jussà Solsona Lleida 973 279 900 14/28 Agramunt 973 390 880 Ara bé, un cop es faci fosc refrescarà de Balaguer 973 445 795 valent. Dormir amb la finestra oberta avui Cervera 973 532 084 solsonès potser serà causa de més d’un refredat. De noguera Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 núvols en tindrem pocs, i el temps estarà Tàrrega 973 500 679 molt net. Al Pirineu alguna nuvolada i Serveis funeraris 973 237 206 segarra prou. Demà un xic més de calor i prime- Balaguer Servei de Suport 14/30 en el Dol de Ponent 973 501 503 res tempestes pel Pirineu o ja de nit al Pla. Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera Estació d’Autobusos 973 268 500 14/29 urgell Dimecres Dijous farmàcies aVUI pla d’urgell De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega Sàez Pons Major, 27 Lleida 15/30 14/29 Isanta Alcalde Porqueras, 76 15/30 De 22.00 a 00.00 h Freixenet T. Mossèn Reig, 14 segrià Miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 Les Borges Blanques De 00.00 a 09.00 h 16/30 Miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 garrigues farmàcies Dema De 9.00 a 22.00 h Martí Anselm Clavé, 35 Puigpinós Humbert Torres, 23 De 22.00 a 00.00 h García Pius XII, 7 PIS DE DUES Joana A. Av. Barcelona, 71 HABITACIONS De 00.00 a 09.00 h MOBLAT I AMB ELECTRODOMESTICS Joana A. Av. Barcelona, 71 LLOGUER = 350 EUROS VENTA = 80.000 EUROS Al·lèrgies (del 3-07 al 9-07) Parietària 3 = Pi 1 D Almacelles Zona centro Gramínies 2 = Plàtan - - Tel.: 93 720 51 38 Olivera 0 = Pollancre - - Avellaner - - Salze - - Auró Negundo - - Vern - - Freixe - - Xiprer 0 = Melcoratge - - Alternaria 4 = Om - - Cladosporium 4 = NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA Nul 0 Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Mitjà 2 Màxim 4 Ara és el nostre símbol, Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la Ara és el nostre símbol, és la 2a Meravella de Catalunya declaració de Patrimoni Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Fons Díez-Coronel Arxiu Baix 1 Alt 3 Reproducció fotogràfica Associació Amics de la monumental del Turó Mundial del conjunt Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la declaració de Patrimoni NIVELLS DE PREVISIÓ monumental del Turó és la 2a Meravella de Catalunya cop més Bella. Mundial del conjunt J.I. Rodríguez de la Seu Vella En augment A En descens D Seu Vella Fes-te soci de Estable = Situació excepcional ? cop més Bella. de la Seu Vellaaa va fertancar i la va és el nostre símbol, va Vella Ara fer Vella Fes-te soci de Ara és el nostre símbol, Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la declaració de Patrimoni l’Associació Amics de la Entre tots cal fer-la cada monumental del Turó Ajuda’ns a aconseguir la és la 2a Meravella de Catalunya declaració de Patrimoni Mundial del conjunt monumental del Turó Mundial del conjunt és la 2a Meravella de Catalunya cop més Bella. de la Seu Vella l’Associació Amics de la cop més Bella. Fes-te soci de de la Seu Vella l’Associació Amics de la La catedral Fes-te soci de Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez Seu Vella de Lleida!!! Vella de Lleida!!! Seu La catedralSeu Vella de Lleida!!! Associació Amics de la Seu Vella Fotografia: J.I. Rodríguez Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en l’Associació Amics de lasecretaria@amicsseuvellalleida.org Associació Amics de la Seu Vella Arxiu fotogràfic contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Fotografia: J.I. Rodríguez s dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Seu Vella de Lleida!!!ociació Amics de la Seu Vella 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
  3. 3. dimarts 3 DE juliol DE 2012 avui 3 nova iniciativa comercial L’Associació Empresarial de Fruita a Catalunya, Afrucat, de Ponent. Amb aquesta marca homogeneïtzadora del competència, tant pel que fa a la manera de produir com va presentar ahir la nova marca ‘OKI’, que ha creat per paraguaio, Afrucat vol aprofitar el potencial comercial en els paràmetres de qualitat. De moment, set de les comercialitzar el préssec pla o paraguaio produït a les (la seva producció s’ha multiplicat per 12 en els darrers principals empreses fructícoles lleidatanes s’han sumat a comarques de Lleida, a la Ribera d’Ebre i a la Franja cinc anys) que té aquest producte i diferenciar-se de la aquest projecte. ..Creen la marca ‘OKI’ per vendreel paraguaio produït a LleidaLa producció d’aquesta fruita, també coneguda com el ‘préssec pla’, a Ponent s’ha multiplicatper 12 en els cinc darrers anys i s’exporta principalment a Alemanya, Rússia i Anglaterra salvador miret (acn) redacció / acn lleidaL’Associació Empresarial deFruita a Catalunya, Afrucat, va Una fruitapresentar la nova marca OKI,que ha creat per comercialitzar amb moltel préssec pla o paraguaio pro-duït a les comarques de Lleida. potencialDe moment, set de les princi- perpals empreses fructícoles llei-datanes s’han sumat al projecte. explotarSón Actel, de Lleida; La Coma iFruits de Ponent, d’Alcarràs; la La producció de paragua-Cooperativa Agropequària de io ha sofert un creixementSoses; Fruites Font, de Torres exponencial en els darrersde Segre i Fruitona i Frutaito anys a les comarques ded’Aitona. Aquestes firmes, que Lleida. Així, entre 2007 isumen un potencial productiu 2012, la superfície desti-d’entre el 35 i el 40% de la pro- nada a la seva produccióducció lleidatana de paraguaio en aquesta demarcació-65 milions de quilos-, s’han s’ha multiplicat per 12,compromès a complir amb els arribant fins les 4.500 hec-requisits del producte a canvi tàrees, arran de la recon-de poder fer un ús comercial versió varietal que s’hade la marca OKI. Es tracta d’un fet sobretot al Baix Segreproducte que està en alça (veu- cap aquesta fruita, en de-re desglossament lateral). triment de poma i pera. Així mateix, en aquests Imatge de la presentació als mitjans dels paraguaios ‘OKI’per què aquest nom? anys la producció també Amb la creació de la mar- ha crescut un 25%, situ-ca OKI, Afrucat vol crear una ant-se en els 65 milionsmarca homogeneïtzadora depréssec pla amb l’objectiu de Presentació al Castell Templer i acte de promoció pels carrersdiferenciar-se de la competèn- > Es produeixencia, tant pel que fa en la forma 65 milions dede produir com en els paràme-tres de qualitat. Amb el terme salvador miret (acn) meten potenciar internacio- quilos i es potOKI, s’ha volgut lligar el con- nalment “els grans produc- arribar als 100cepte xinès ochi, que vindria a tes que tenim a casa nostra”. en dos anyssignificar caprici, deliciós o ex- L’acte va comptar amb la pre-quisit, amb el concepte anglo- sència de nombrosos repre-saxó OK, que vol dir correcte. sentats del sector a Lleida. de quilos, dels quals, en-Afrucat s’ha basat en la idea tre un 75% i un 80% vade casual fruit, “un producte DONAR-SE A COnèixer a l’exportació, principal-que el consumidor pot men- Per altra banda i amb l’ob- ment a Alemanya, Rússiajar-se en el moment del dia en jectiu de donar a conèixer la i Anglaterra.què li vingui de gust”, segons nova marca de préssec pla Tot i aquest augmentva explicar el director general de les comarques de Lleida, de superfície i de produc-d’Afrucat, Manel Simon. Afrucat també va organitzar ció, l’èxit que el paragua- Així, un OKI ha de tenir un ahir al matí una acció pro- io està tenint al mercat,mínim de graus brix, de dolçor mocional pels carrers de la segons Simón, fa pre-en el moment de la recol·lecció, ciutat de Lleida. D’aquesta veure que en els pròximsun color de pell amb un mínim forma, diversos figurants, dos anys, la producciódel 50% de coloracions verme- amb globus de grans dimen- pugui augmentar encaralles i el color de la polpa de sions estampats amb la nova més, fins al voltant dels Imatge de l’acte de promoció que es va fer per la ciutatcolor blanc. A més, Afrucat ha marca comercial van recór- 100 milions de quilos, elposat en marxa un equip d’ins- El Castell Templer de Gar- va ser presidit pel conseller rer l’Eix Comercial i la Zona que suposaria una quartapecció que recorrerà les finques deny va acollir al vespre la d’Agricultura, Josep Maria Alta i es van trobar a la plaça part de tota la producciói centrals per tal de comprovar presentació oficial de la mar- Pelegrí, que va destacar que Ricard Viñes, on es va fer la de fruita d’os que es pro-que s’estan seguint els paràme- ca de paraguaios OKI. L’acte iniciatives com aquesta per- presentació als mitjans. dueix a Lleida.tres requerits.
  4. 4. 4 opinió dimarts 3 de juliol de 2012editorial cartes al directorSometents ‘alegals’ llengua vehicularEl fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, afirma que els sometents són alegals, encara Potser tot plegat no ha estat sinó una qüestió merament semàntica. Potser els magistrats del TS inter-que va remarcar que, segons el seu punt de vista, les tasques de vigilància han preten que això de llengua vehicula’ vol dir “fer anar de recules la llengua del veí” o, perdoneu, el seud’estar en mans de professionals i no dels pagesos. Boné remarca -i coincideix amb equivalent de “donar pel sac la llengua del veí”, i així ho han vingut fent des de fa 300 anys, des de la Nova Planta (d’altra banda, inclassificable botànicament per a Linneo i per a qualsevol bon català).el conseller Felip Puig- que els titulars de les propietats tenen tot el dret a defensar- Ignoro si en les seves decisions els magistrats compten amb el degut assessorament d’experts en cadales, però que aquesta circumstància podria donar lloc a accidents. De fet, matèria, o bé són uns set-ciències que entenen de física nuclear o de pedagogia, com seria ara el cas. Més aviat penso, però, que ells estan immersos en un altre tipus d’immersió, es mouen dins un rullja en va haver un i de greu fa unes setmanes quan un lladres va morir redundant i endogàmic de juridicitat, una mena de pleonasme jurídic per un ús excessiu i viciós de ladesprés de patir un atac al cor. norma de dret, bucle laberíntic del qual no saben com sortir-se’n i que els allunya de la realitat social del voltant. Dit això, vehicular significa que serveix per a transmetre, que fa de vehicle. Una llengua, doncs, perquè els nanos entre 3 i 4 anys adquireixin els esquemes bàsics de sintaxi del llenguatge, no només opinió d’enriquiment de vocabulari, ans sobretot per aprendre a fer frases més complexes, incloent-hi arti- cles i preposicions, terminacions per a indicar el gènere i el nombre en substantius i adjectius, així com el nombre, la persona i el temps en els verbs, per exemple. I aquesta arquitectura mental s’ha de Jesucrist, la pedra de l’angle bastir inexorablement en aquesta edat, quan els cervellets de la mainada són esponges, poroses i elàs- tiques, i amb una sola llengua vehicular, per no crear-los-hi un garbuix mental, una barreja confusa octavi pereña i cortina de conceptes provinents de llengües altres diferents. I un cop ben afermades les estructures bàsiques de sintaxi d’un llenguatge diguem-ne que vehicular o d’iniciació, podreu d’aleshores ençà sadollar En el seu escrit Rouco Varela Ramon del mal és la fe de Pere que declara que plenament les ganes d’aprenentatge de quantes gramàtiques i llengües vulgueu i siguin capaços, per- Camats, filòsof i polític lleidatà planteja Jesús és el Crist, el fill del, Déu vivent. què els mecanismes i els solcs estructurals ja han estat ben traçats i romanen immanents en el cervell de la persona. la roent pregunta que neix de les parau- Entre els molts textos que es troben en Senyor Millo, quan vostè parla d’una llengua vehicular bilingüe, no sé si es decanta per inocular en el les que Jesús li diu a Pere: “I jo et dic que els Salms que afirmen que Jesús és la cervell de les criatures dues llengües vehiculars alhora, al mateix temps, com si d’una polivacunació tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edifica- Roca cito aquest: “Venim, celebrem el es tractés, o bé es refereix a la necessitat de crear escoles diferents, segregant i discriminant la canalla ré la meva església”. Aquí acaba la cita- Senyor, aclamem la Roca de la nostra en centres de llengua vehicular catalana, uns, i de llengua vehicular castellana, altres, com quan hi ció que Camats en fa del text de Mateu. salvació” (95: 1). havia abans escoles de nois i escoles de noies, o de gent blanca i gent de color als EUA. Vol això, Però el verset no acaba aquí, segueix di- Ens podem enfilar en una discussió de debò?. Ah, i li recordo que la llengua pròpia de Catalunya, òbviament és el català, de la mateixa ent: “i les portes de l’infern no preval- que no s’acabarà mai. No és convenient manera que la de Castella és el castellà. Així de senzill. santiago suñol molina / lleida dran contra ella” (Mateo 16:18). Camats caure en aquest parany. Deixem que afegeix aquest comentari: “Si parlava sigui el mateix Pere que ens doni la in- d’individus com aquest, referint-se al terpretació: “Atanseu-vos a Ell (Jesús), cardenal Rouco Varela, però, es va equi- pedra viva, rebutjada pels homes, però la poesia de les autonomies vocar llargament”. Si Jesús es refereix a escollida i preciosa davant Déu. També Pere perquè seria el primer papa, s’equi- vosaltres, com pedres vivents, sigueu El passat dijous dia 29 de juny el teatre municipal de l’Escorxador va aplegar mes de dues-centes per- sones per gaudir d’un singular festival poètic musical organitzat per la Federació de Cases i Centres vocava, perquè l’apòstol no podia ser edificats en una casa espiritual, un sacer- Regionals de Lleida com a cloenda de les activitats d’aquesta temporada. la pedra sobre la que Jesús edificaria la doci sant, per oferir sacrificis espirituals Catorze edicions es porta amb la presentació d’aquest espectable ple d’atractius i molta originalitat. seva església. És cert que Jesús li va dir agradables a Déu per mitjà de Jesucrist” Les cases i centres d’Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia varen pre- per tres vegades “pastura les meves ove- (1 Pere 2:4,5). sentar recitadors i recitadores, rapsodes, músics, corals, cantadors i ballarina. lles” poc abans de la seva ascensió. No Pere, deixant ben clar que ell no és Per espai de cent vint minuts i en un molt càlid ambient es varen presentar poemes i romanços dels l’anomena pedra sobre la que es bastirà la pedra sobre la que s’edifica l’església autors mes coneguts i algunes escrites pels propis membres de les entitats participants. la seva església. Li dóna l’encàrrec de de Jesús ens transporta a l’Antic Testa- Jugant amb tots els arguments tècnics de la sala teatral, varem gaudir de la millor musica, cant, ball pasturar-la, d’alimentar els fidels amb ment: “Per això també es troba a l’Es- i imatges que amb les veus dels membres recitadors i recitadores de les entitats varen ficar al nostre la pastura tendra i nutritiva que ho és la criptura: He aquí poso a Sió una pedra abast molta il·lusió, treball i dedicació d’un espectable que ens va deixar als assistents prou satisfets. Paraula de Déu revelada. No és poca la angular, preciosa, i el qui creu en ella no No varen mancar, a més, pinzellades poètiques a la nostre ciutat i a Catalunya per part de varies de les responsabilitat que Jesús posa sobre els serà avergonyit. Per a vosaltres, doncs, persones que varen intervenir. En resum, que també cal felicitar les nostres entitats per aquest intersecant espectacle que any rere any muscles de l’apòstol de ser portaveu de els qui creieu, és l’honor, però per als preparen amb molta cura per podeu-ho gaudir els amants de la poesia. la Paraula de Déu! desobedients: Pedra d’ensopec i Roca Al desembre arribarà el cant i musica de nadales, que és una altra de les singularitats que tenen les Jesús no pot contradir l’ensenyança d’entrebanc. Ensopeguen perquè deso- cases i centres regionals a traves de la Federació. de la Bíblia. Si aquesta diu: Així diu el beeixen la Paraula, i a això estaven tam- Cal agrair la presencia de representants de diferents entitats socioculturals que varen estar presents Senyor: Maleït l’home que confia en l’és- bé destinats” (Isaïes 28:16, Salm 118:22; en aquest meravellós recital i als regidors/es Arderiu, Cerdà, Batalla i Solé, així com l’aportació molt ser humà, i posa en la carn la seva força, i Isaïes 8:14,15; 1 Pere 2:6-8). especial del poeta i escriptor lleidatà Francesc Pané. el seu cor, s’aparta del Senyor” (Jeremies Si els qui ens diem cristians seguíssim Ara és temps de vacances ben merescudes per a totes i tots els membres de les nostres entitats, i fer 17:5).Aquest text invalida que Pere i els el consell del salmista: “Em complauré d’ambaixadors i ambaixadores a les vostres comunitats autònomes de la nostra ciutat de Lleida i seus suposats successors puguin ser la en els teus estatuts: no oblidaré la teva comarques. Gracies i fins l’inicií de curs. cosme garcia i mir / president de la federació de cases i centres regionals de lleida pedra sobre la que s’edifica l’església de paraula” (119:16), quin corrent d’aire Déu. fresc no arribaria a una església esmor- Mirem el context immediat de la con- teïda per l’humanisme cristià que l’ha trovertida declaració de Jesús per esbri- allunyat de la Paraula de Déu que vi- respecte a les minories nar el seu significat. Jesús i els seus dei- vifica els creients! Si l’església seguís el Quan tot el sistema polític sembla estar en crisi, quan des de totes les institucions es fan propostes de xebles es trobaven en la regió de Cesarea consell del salmista i es complagués en canvi i reflexions del que s’està fent malament i com es pot canviar, l’Ajuntament de Lleida sembla de Filip que es caracteritzava per estar els estatuts de Déu i no els oblidés, una que opti per una fugida endavant i ni tan sols reflexiona el per què un any enrera, menys de la meitat farcida de temples dedicats als déus. En altra seria la seva condició. Si no posés la dels ciutadans de la ciutat no van votar (mai un candidat a l’alcaldia havia guanyat amb majoria ab- aquesta zona en que imperava la idola- confiança en l’home la posaria en Crist soluta amb tan sols 18.800) tria més grollera Jesús pregunta als seus que és la Pedra de l’angle. L’apòstol Pau Passat un any de les eleccions, tot continua igual, els partits que no varem tenir representació en la deixebles: “Qui diuen els homes que sóc afirma amb claredat: “Edificats sobre el formació del Ple Municipal no existim per a ells, tot i la dura feina que portem a terme. Podem fer jo, el Fill de l’Home?” La resposta que fonament dels apòstols i profetes, sent les mocions i propostes que vulguem que mai ningú ens les recull. Alguna de tant lògica i assenyada li donen: que si Joan el Baptista, que si Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell, com la de que l’Ajuntament faci un llistat dels bens immobles rústics i urbans de totes les confessions religioses, per tal de que els hi siguin aplicades les taxes que tots els veïns de la ciutat ja paguem. Elies, que si Jeremies o un dels profetes. tot l’edifici, coordinat harmoniosament, Altra cosa podrien ser les excepcions que es creguin oportunes per a locals o habitatges que facin un “I vosaltres qui dieu que sóc?” Pere, com va creixent per esdevenir un temple sant servei social. de costum és el primer en contestar: “Tu en el Senyor, i en Ell també vosaltres hi Doncs una proposta que sembla tan òbvia i que gran part de la població la veuria d’allò més bé, cap ets el Crist, el Fill del Déu vivent”. Com sou juntament edificats, per ser habita- dels grups municipals l’ha volgut recollir i presentar com a moció per ser debatuda i votada. ICV a pot donar Pere una resposta de tan pro- ció de Déu per l’Esperit” (Efesis 2:20-22). Lleida amb més de 2.000 vots no tenim dret a presentar cap moció, mentre que els regidors actuals fund contingut teològic? Jesús ho acla- Tot el que no sigui edificar sobre la Roca (27), amb poc més de 1.200 vots per regidor sí que la poden presentar. Coses de la llei electoral in- reix: “Feliç ets, Simó fill de Jonàs, perquè que és Crist és bastir sobre l’arena. L’edi- justa, poc democràtica i poc participativa i que sembla que als que hi són ja els hi va bé. No s’adonen això no t’ho ha revelat la carn ni la sang, fici que es construeix sobre fonament tan que amb aquestes polítiques cada vegada són més les persones que s’allunyen d’aquest sistema poc sinó el meu Pare que és en els cels”. La fràgil i movedís com ho és Pere, s’ensor- representatiu. Cap dels 27 regidors s’ha atrevit a presentar aquesta moció, tot i que molts d’ells con- fessen en privat estar-hi totalment d’acord. Presentar una moció no obliga a votar-la a favor. Això ho interpretació lògica del text és que la ra. Per això l’església del segle XXI s’es- deixem a la consciència de cadascú. pedra sobre la que s’edifica l’església de querda i els seus murs s’esmicolen i rep joan miquel ballesté / president d’icv a lleida Crist que no serà vençuda per les forces el menyspreu dels homes.
  5. 5. dimarts 3 DE juliol DE 2012 opinió 5 opinió Dir les coses pel seu nom juli muro / president del consell comarcal de les garrigues Aquesta setmana, el Ministre d’Eco- meu entendre. En primer lloc, la dificul- problemes els resolgués sense haver de vern, com en el Consell Comarcal de les nomia, Luis de Guindos, ha comparegut tat de parlar del que passa amb termes fer cap esforç. Garrigues, que tinc l’honor de presidir. davant la Comissió d’Economia del Con- de veritat i claredat. Un exemple, ¿cal Poc o molt, dir la veritat i afrontar de Per això, els ciutadans saben que poden grés, per parlar de la petició de rescat usar el terme “rescat” per definir el que cara els problemes són dos cares de la fer confiança a una força política que és, i europeu per recapitalitzar la banca. Però ha fet Europa per l’estat espanyol per mateixa moneda. Avui, la política ha de vol ser, servidora per damunt de tot, per jo no els parlaré pas del rescat financer tal de sostenir el seu sistema financer, o començar a ser plenament fidel a la soci- tal de servir els interessos de la ciutada- d’una part del sistema financer espanyol, s’ha d’emprar l’eufemisme “línia de crè- etat a la qual ha de servir. Per fer-ho, cal nia de Catalunya. I amb aquest esperit de que cal dir-ho, té elements ben sòlids si dit obert” per al sanejament de la banca dir la veritat des de bon començament servei a la ciutadania, esperem que l’aju- el comparem amb altres que no ho són espanyola? (si hi ha crisi, hi ha crisi) i cal fer servir da europea serveixi per donar un pas en- tant. No els en parlaré perquè els mitjans Sembla que les coses no es poden dir les paraules que la facin comprensible i davant, per sortir del sot de la crisi, fent de comunicació ja n’han fet l’anàlisi i els pel seu nom com si fes por reconèixer també abordar els temes amb ànim de que arribin els diners a la ciutadania, a mercats, també. I més que ho faran. Del el que veritablement passa, la qual cosa solucionar-los des del primer dia. les empreses i, també, a les institucions, que jo els vull parlar és de política i so- apunta a la segona de les qüestions que Aquesta és la manera de procedir que, com el Consell Comarcal de les Gar- cietat. volia plantejar. La gran dificultat de fer del Govern de CiU a la Generalitat de rigues, necessiten de liquiditat per con- Els vull parlar del que el rescat finan- les coses en el moment que toca, com si Catalunya i en aquelles administracions tinuar el dia a dia en la seva tasca per al cer ensenya sobre les coses importants, al el deixar passar el temps i no afrontar els on la federació té responsabilitats de Go- territori.Lleida, amb l’art contemporani? cartes al directorplataforma compromís museu jaume morera en la mort de l’alcalde de foix Tothom que estima l’art i estima la cultura, pensa que tots Aquest cap de setmana ha mort l’alcalde de la ciutat germana de Foix. Encara que malalt des de feia algun temps no s’esperavados aspectes són imprescindibles per al creixement humà, tant aquest trist final. És per aquesta mateixa causa que no va poder assistir a la recepció de la Placa al Mèrit als 50 anys de l’agermana-individual com col·lectiu. En aquest sentit, estaríem d’acord amb ment atorgada per la Paeria de Lleida. En el seu lloc va assistir el regidor d’hisenda, mr. Francis Laguerre. Era nat a Foix, tenia 65algunes de les afirmacions que el paer en cap fa en el seu escrit anys i era metge pediatra. Conseller municipal socialista des del 1977 assoleix l’alcaldia a la mort del seu antecessor Olivier Carol,d’ahir. Les persones que vivim a Lleida, aquests mesos tenim la el 1985. Tornat a presentar com a cap de llista en les següents conteses electorals a cada cop és tornat a ser elegit alcalde el 89, el 95, el 2001, i el 2008, quan manifesta que és la seva darrera vegada que es presenta.possibilitat de contemplar i de gaudir les obres d’un artista de Era també conseller general del cantó de Foix-ville (diputat provincial) del Consell General (Diputació) de l’Arieja (departamentprimera línia dels nostres temps, com és Antonio López. francès del que Foix n’és la capital) i sots-president de la Comunitat de comunes (Mancomunitat) del País de Foix. Igualment, segurament també tots estaríem d’acord que quan Era un gran amant de l’esport, especialment les curses pedestres, arribant fins i tot a participar en la marató de Nova York el 2007.un empresari o persona amb possibles, col·lecciona art alhora que També jugava sovint a golf. Tal vegada és per això que Foix disposa d’una de les més completes infraestructures esportives de tota mena (futbol, rugbi, tennis, kayak, piscina coberta, etc.).se’n fa mecenes, quelcom d’aquell esperit renaixentista que tenia Bon gestor dels cabals públics fins a l’extrem de ser guardonada la seva ciutat per la premsa especialitzada com una de les menyspapes, duxs i prínceps, reviu en els nos-tres temps. Dit això, a endeutades de França, al temps de ser una de les capitals departamentals de la seva mida (10.000 habitants) millor dotades infra-una fundació com és la Sorigué, no cal donar-li tot el re-lleu que estructualment parlant.es mereix, per ser un luxe per la ciutat, com diu el paer en cap. En l’acte de testimoniatge dut a terme aquest darrer dissabte pel matí al pati de l’Ajuntament de Foix ha estat homenatjat per partSegurament que el matrimoni Sorigué continuarà fent el que ha de tota la ciutadania i la societat fuixenca, al temps que també ho feren els més alts responsables polítics i institucionals tant locals, com departamentals, regionals i estatals així com del Partit Socialista francès. Descansi en pau.fet en els darrers anys, perquè està clar que per a ells, l’art és una francesc caballero / antic regidor de l’ajuntament de lleidaaposta que benèvolament comparteixen. On discreparia rotundament del que el nostre alcalde diu, és sobre el primer any de roigé com a alcalde de balagueren el següent: La cultura privada, igual que la sanitat privada ol’escola privada, està clar que han d’existir perquè per a gustos, El passat dimecres, l’Alcalde de Balaguer va aclarir a la premsa, alguns dels punts de millora del primer any i dels nous ajustoscolors; i per a butxaques plenes, lloc on buidar-les. Ara bé, els d’austeritat que s’aplicaran als serveis municipals. Després d’anunciar una possible pujada de les taxes en serveis com les escolesque amb els nostres impostos sufraguem bona part de la des-pesa bressol, volia donar el meu punt de vista sobre aquest tema. Primerament s’ha de tenir en compte que Balaguer té un deute de 14,4pública, hem de tenir clar que tenim dret als serveis públics gra- milions que només es pot eixugar d’una forma: amb austeritat i control de les despeses municipals i si cal apujant les taxes a serveis municipals. Però el que no trobaria bé és que fos una pujada permanent. Ara si que cal fer aquest tipus de política, de fet ja enstuïts. Hom no pot esperar que un col·legi privat, per posar un pressionen des de la Unió Europea. Segons el senyor Roigé, algunes de les taxes es pujaran més enllà que l’IPC.cas, doni educació gratuïta als seus fills, graciosament. Si ho fa, No només són mesures d’austeritat sinó que des del govern municipal es faràn polítiques d’estimulació de l’economia com aradirà molt a favor seu, però serà això, un favor. Una fundació com reactivar el turisme, fer fires de qualitat i promocionar l’activitat hotelera de Balaguer. Des del govern de CiU s’han estalviat moltsés la Sorigué, mostra una generositat que l’honora, al deixar-nos diners. 1.204.000 euros, per tant penso que d’aquí un temps ja no deurem res de res. Espero que aquests 3 anys de govern que que-participar del que li pertany; però senyor paer en cap, ens deixa den de Convergència i Unió siguin suficients per generar riquesa a la ciutat i que el deute en un parell de legislatures es converteixi en superàvit. Bon estiu a tots els regidors i regidores de l’Ajuntament!perquè vol, no perquè sigui la seva obligació. josep maria castells benabarre / balaguer Per altra banda, què vol dir que Lleida té menys massa críticaque les grans capitals (sic). Permeti’m que li digui que aquestaafirmació ofèn. Fa uns dies, la massa crítica de Lleida, li va dema- mentides, cinisme i votacions a dojonar què passa amb el Museu d’Art Contemporani Jaume Morera, Des de l’any 1998 Ruanda i Uganda van envair el Congo (RDC) i fins al 2003 es calcula que van morir 4 milions de congolenys, elde titularitat municipal. Fa menys dies encara, la regidora de Cul- major genocidi després de la segona guerra mundial. Després, amb l’elecció de Joseph Kabila en unes eleccions democràtiques latura se’n va anar per la tangent quan una massa crítica qualifica- situació va continuar igual. La Xina va oferir un 30 % dels guanys per explotar les grans riqueses naturals del país, i les empresesda li va demanar públicament sobre el projecte del Museu. occidentals només del 2 al 5%. La guerra va continuar amb el suport dels exèrcits ruandès i ugandès, que reben l’ajut econòmic i En definitiva i per acabar, senyors Sorigué, se’n poden fiar vos- l’armament dels EUA, Bèlgica i el Regne Unit, en contraprestació a l’ocupació militar, fent que Ruanda, que no té coltan, sigui eltès d’un alcalde quan els diu que és el seu desig poder col·laborar primer exportador del món (coltan robat al Congo). Les multinacionals mineres occidentals, especialment les que negocien amben un futur, en un museu d’art contemporani que aculli la seva el coltan, i les potències occidentals que donen suport a Uganda, Ruanda i Burundi, continuen la guerra contra els congolenys, en un genocidi totalment silenciat fins i tot per l’ONU, on moren milers i milers de persones civils. I després ens volen fer creure quecol·lecció, quan a hores d’ara i des de fa més de dos anys, te para- estan preocupats pels civils a Líbia o Síria. Realment estan preocupats pels seus tresors naturals (petroli, gas, etc.) i els importa unlitzat sine die el projecte del Morera? Vés que aques-ta col·lecció, si cogombre si mor gent civil innocent, com ja s’ha vist en tants llocs, i especialment al Congo on violen els drets humans a dojo.depèn d’ell, d’ací a cent anys no vagi de la ceca, a la meca, i acabi víctor montañés i borràs / lleidaen algun magatzem del Polígon dels Frares o de la Caparrella.EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). directori Dipòsit Legal L-61-2006 CONTROL DE PGD EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero, ISSN 1886 - 6883 REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez, ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona. Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

×