TITULAR: La Paeria preveu que es puguin fer pagaments totalment online FOTO: Primers assentaments d'immigrants al Segrià

1. dimarts 29 DE maig 2012
laura cortés (acn)
Preocupació per les Menús de
freqüències dels bacallà al
trens Avant a BCN juny a Lleida
Set restaurants
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es oferiran plats a les
compromet a traslladar les peticions primeres Jornades
dels usuaris per recuperar la como- Gastronòmiques
ditat i la seguretat, així com millorar del Bacallà.
les freqüències. Lleida Pàgina 7 Fet Pàgina 13
La Paeria preveu que es puguin
fer pagaments totalment online
L’Ajuntament de Lleida ofereix 770 tramitacions per via telemàtica, quan fa
9 anys, en posar-se en marxa el servei electrònic, n’oferia sols 38 Avui Pàgina 3 i Ed. 4
oriol bosch (acn)
> Tallada la N-260 a la
Seu per inundacions Primers assentaments
comarques Pàgina 9
d’immigrants al Segrià
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
> 80 aspirants per a dues
places de policia local a
les Borges Blanques
comarques Pàgina 9
> El lleidatà Edu Pons,
preparador físic al Barça
esports Pàgina 12 Comarques Pàgina 8
cat
Gaudeix del teu entorn
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ:
Núm. 1.568 Any 7 / BONDIA
per naus industrials, carrers,
pistes poliesportives,
granges...
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ
ESTAMPATS: per decorar el
teu jardí, entrades i entorns
de cases, places, carrers,
voreres...
visiteu la nostra nova web
www.pavimbell.com
Tel.: 973 270 472 · email: pavimbell@terra.es
619 120 549 Bellvís - Lleida

2. 2 d’interÈs dimarts 29 de maig de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
8/23
Serveis
Telèfons
val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088 ribagorça Sobirà
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Sort
Policia 091 06.27h 10/24
21.23h Martinet
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 El Pont 8/24
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600
Encefalograma pla
de Suert
Urgències mèdiques 7/23 cerdanya
La Seu
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222
en el temps d’avui. d’Urgell
8/25
8/22
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212
Tot igual, sol i força creixent
Tremp
14/28 alt urgell
Gósol
berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
calor aquesta tarda
pallars
Fibrolleida 649 873 838 Ahir les tronades van tenir més protagonis-
jussà Solsona
Creu Roja me quan va caure la tarda. Va fer calor, de
Lleida 973 279 900 14/27
fins a 31 graus en algunes viles del Pla, però
Agramunt 973 390 880
van acabar espetegant xàfecs que en algun
Balaguer 973 445 795 solsonès
Cervera 973 532 084 cas van viatjar força al sud. Avui no n’espe- noguera
Les Borges Blanques 973 143 493 rem gaire, de ruixats. Només aquesta tarda
Mollerussa 973 711 282 al Pre-Pirineu bàsicament, i molt més aïllats
Tàrrega 973 500 679 que els d’ahir. Al Pla el sol serà el principal Balaguer segarra
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de Suport actor de la pel·lícula atmosfèrica del dia. 15/28
en el Dol de Ponent 973 501 503 Demà tot igual, amb calor de tarda.
Cervera
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 14/27
Estació d’Autobusos 973 268 500 urgell
Dimecres
Dijous
farmàcies aVUI
pla d’urgell
Mollerussa Tàrrega
De 9.00 a 22.00 h Lleida 16/28
Arcaya Plaça de la Sal, 2 16/28
15/27
Anadon Balmes, 44
De 22.00 a 00.00 h
Badia Prat de la Riba, 91
segrià
Les Borges
Mestre G. Av. de les Garrigues, 34 Blanques
De 00.00 a 09.00 h 16/29
Badia Prat de la Riba, 91 garrigues
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Villalonga Rambla de Ferran, 34
Garrós Prat de la Riba, 53
Agraïm la vostra confiança
De 22.00 a 00.00 h
Gené Av. Catalunya, 26
Rami Baró de Maials, 93
De 00.00 a 09.00 h
Gené Av. Catalunya, 26
Al·lèrgies (del 28-05 al 04-06)
Parietària 2 = Pi 2 = Av. Catalunya, 28 - 25300 Tàrrega
Gramínies 4 = Plàtan 0 = t.973 117 807
Olivera 4 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze 0 =
Auró Negundo - - Vern - - Instal.lacions
Freixe 0 = Xiprer
Melcoratge 0 = Alternaria
0 =
4 = SABA Serveis
Om - - Cladosporium 4 = ESPECIALISTES en PISCINES
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA muntatge - reparació - manteniment
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4 TEL. 973 21 11 69
Baix 1 Alt 3 667 703 118
NIVELLS DE PREVISIÓ
c/ Goya, 9 baixos - Lleida
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ? serveissaba@live.com
HORTALISSES i PLANTERS
Producte propi Recollida diària
Plantem amb el cor, collim amb les mans
Tel.608537934·LARÀPITA(Lleida)

3. dimarts 29 DE maig DE 2012 avui 3
les noves tecnologies a l’administració
La Paeria incorporarà la
facturació i els pagaments al
seu servei de tràmits ‘on-line’
L’Ajuntament de Lleida ofereix 770 tramitacions via telemàtica, una xifra molt superior als
38 que s’oferien al gener de 2003, quan es van posar en marxa el servei electrònic
redacció
lleida
paeria
L’Ajuntament de Lleida està Lleida,
treballant en convertir total-
ment on-line diversos tràmits
pionera en
relacionats amb la facturació el projecte
electrònica i els pagaments.
Així ho va anunciar ahir la
‘Ciutats
regidora d’Economia, Hisen- Intel∙ligents’
da i Tecnologies de la Paeria,
L’Ajuntament de Lleida
Montse Mínguez. Actualment
va ser, juntament amb el
aquests tràmits, en alguna part
de Sant Cugat del Vallès,
del seu procés, necessiten fer-
el primer en participar en
se de forma presencial. A més,
el projecte estratègic i pi-
d’aquesta forma, s’ampliarien
oner per acollir, desenvo-
els 770 tràmits que actualment
lupar i impulsar Ciutats
l’Ajuntament de Lleida posa a
Intel·ligents, les anomena-
disposició de la ciutadania i les
des Smart Cities. Va ser a
empreses.
l’octubre del 2010. També
Precisament, ahir es va rea-
hi participen les empreses
litzar el tràmit número 100.000
líders en el sectors de les
totalment on-line (veure desglos-
infraestructures i de les
sament central). És a dir, sen-
tecnologies de la infor-
se necessitat d’haver de des-
mació, Abertis Telecom i
plaçar-se a cap dependència
Indra.
municipal. Lluny queden els
L’objectiu d’aquest
primer tràmits telemàtics que
projecte és el de con-
es van començar a fer al gener Ros, Camps i Mínguez, amb la lleidatana que va realitzat el tràmit número 100.000
vertir les dues ciutats, i
de 2003. En aquells moments
es disposava d’uns 38 tràmits
on-line. Ara, nou anys després,
Acte simbòlic per celebrar el tràmit número en conseqüència també
Catalunya, com a models
s’ha realitzat el tràmit 100% on- 100.000 realitzat de forma 100% ‘on-line’ referents en l’ús de les
noves tecnologies, com
line número 100.000.
L’alcalde de Lleida, Àngel line, o sigui, sense necessitat l’Oficina Municipal d’Aten- els tràmits electrònics,
Ros, i les tinentes d’alcalde d’haver de desplaçar-se a cap ció Ciutadana (OMAC). que permetin a les admi-
més productivitat
Marta Camps, Montse Mín- tipus de dependència muni- Silvia Sánchez va destacar nistracions locals assolir
L’alcalde de Lleida, Àngel
guez, van saludar ahir al matí cipal. La Paeria va donar un l’accessibilitat i la facilitat de una major eficiència, un
Ros, va assegurar que “aques-
la lleidatana Silvia Sánchez, petit obsequi a l’afortunada realitzar els tràmits via elec- major estalvi econòmic i
tes dades posen de manifest
que va realitzar el tràmit nú- per celebrar aquesta xifra. trònica, “que estalvien cues i la millora dels serveis als
que la Paeria ha estat i és una
mero 100.000 totalment on- L’acte es va celebrar davant de temps als usuaris”. ciutadans.
de les administracions públi-
ques capdavanteres en l’aposta
per les noves tecnologies”. Ros hores de tramitació als ciuta- des de la pròpia seu electrònica el ciutadà els pot resoldre via subministra informació i els
va afegir que “un dels aspectes dans i a les empreses de Lleida de l’Ajuntament a http://www. telemàtica sense desplaçar-se formularis o documentació ne-
més destacats de l’aposta de la i, també, augmentant la pro- paeria.es/seu/cat. Molts dels trà- a cap dependència municipal. cessària, tenint que fer-los el
Paeria per ser una ciutat intel· ductivitat”. mits on-line també es poden Parcialment on-line: el ciutadà ciutadà d’un mode presencial.
ligent, una ciutat Smart City, és realitzar a través de tablets i s’estalvia algun desplaçament, En el que portem d’any,
l’àmplia oferta de tràmits on- com i on? smartphones. però algun moment del tràmit s’han resolt 26.500 tràmits re-
line que ofereix a la ciutadania, Els tràmits on-line són acces- L’Ajuntament de Lleida ofe- es requereix la seva presencia solts íntegrament on-line i s’han
un servei que facilita la gestió i sibles a través de la pàgina web reix, en aquests moments, tres en una dependència municipal. registrat 1.981.605 sessions rea-
en millora el servei, estalviant de la Paeria (www.paeria.es) o tipus de tràmits. 100% on-line: Informatius: en aquests sols es litzades pels usuaris.
> Àngel Ros: “Estalvia > També es poden > En el que portem > S’hi pot accedir a
hores de tramitació realitzar el tràmits a d’any s’han resolt través de la pàgina
als ciutadans i a les través dels ‘tablets’ i 26.500 tramitacions web de la Paeria
empreses” ‘smartphones’ 100% ‘on-line’ (www.paeria.es)

4. 4 opinió dimarts 29 DE maig DE 2012
editorial
L’administració ‘online’
Cada cop tenim menys temps per anar a fer gestions i poder resoldre els nostres ja són 770 les tramitacions que es poden arribar a fer, però hom sap que l’objectiu
problemes quotidians a través d’internet s’ha convertit en una eina molt usada i final és que la pràctica totalitat es puguin fer sense haver de desplaçar-
apreciada per a la ciutadania. Per això, l’Ajuntament de Lleida té la intenció d’in- se. Aquesta hipòtesi ens deshumanitza una mica, però tothom vol evitar
crementar encara més el nombre de tràmits que es puguin fer online. Actualment, anar-hi, fer cues i que, al final, encara et diguin que hi tornis demà.
opinió
Els valors a l’Europa actual
paco cerdà / regidor de ciu a l’ajuntament de lleida
El cap de setmana del congres d’Unió Democràtica gle el que defensa que la llei de contractes de conreus mogeneïtat ideològica, ni tan sols un cos ideològic. En
de Catalunya es va fer una ponència on se li donava una s’inspiri amb l’encíclica Quadragèsim Anno de Pius XI, un canvi, crea moltes dificultats fer-ho en un partit que té
gran importància als valors del pensament que han ins- autèntic compendi de manifest social a favor del benefici un compromís ideològic i que, a més, ha de procurar que
pirat les línies bàsiques d’Unió des dels seus comença- col·lectiu de la societat i de la solució del problema soci- totes i cadascuna de les seves accions estiguin inspirades
ments. Avui no solament tenen més vigència que mai, al dins el sector agrari. Sabent que l’acció política no es pels seus compromisos ideològics, assumint un ideari i
sinó que són sens dubte el pilar fonamental que pot ser la pot estimular des d’una actitud purament confessional, lluitant contracorrent en molts casos. Es tracta de no cau-
clau per sortir d’aquesta crisi, que no solament és econò- l’església ha de fer el seu camí i els homes hem d’actuar re a la trampa de suplir la ideologia pel màrqueting.
mica, sinó que, fonamentalment, és una crisi de valors. segons la nostra consciència cristiana, qui la tingui, i se- Està clar que a la societat no hi ha una gran diversitat
Uns valors que s’han quedat al calaix de molta gent i de gons la pròpia consciència política. d’idees i ho hem d’acceptar així. Però fent un repàs a la
la pròpia societat en la què vivim. Valors que caldrà re- El nostre fonament ideològic bàsic és la persona, i el història veiem que la democràcia cristiana és una corrent
cuperar i reforçar per construir la societat del futur, una valor màxim és la llibertat de l’individu. Una llibertat jove que apareix a finals del segle XIX i principis del XX.
societat diferent, com afirma el president d’UDC, Josep que s’ha de desenvolupar dins d’un entorn en el qual la Amb uns fins destinats a garantir la llibertat de la perso-
Antoni Duran i Lleida. Ni millor ni pitjor; diferent. I per- persona aconsegueixi la seva plenitud. En primer lloc, na, la solidaritat i la justícia social. És a dir, la democràcia
què, a més a més de diferent, sigui millor hem de bastir la família com a eix fonamental del desenvolupament cristiana enllaça la persona i la comunitat on viu, sense
uns bons fonaments ideològics com són aquestos valors màxim del individu, autèntic motor de la societat i ins- perdre de vista la idea cristiana respecte a la dignitat i el
que mai podem oblidar. Hem llegit critiques ferotges a la pirador de la visió del lloc que la persona com a tal ha caràcter transcendental de la persona. Idees totes elles
reivindicació de líders europeus del protagonisme dels d’ocupar a la societat. La família com a nucli primari és compartides per la majoria de moviments socials que
valors cristians. Al nostre país no només els ha reivindi- la primera font d’inspiració del cristianisme i òbviament neixen durant el segle XIX, però de clara inspiració cris-
cat en Josep Antoni Duran, sinó el propi president Pujol, de la democràcia cristiana o del moviment socialcristià. tiana. Duran ens aclareix respecte a UDC que és un partit
que parla constantment de reivindicar-los i donar-li la Una societat que no tingui en consideració la família com socialcristià i nacionalista. No és un partit confessional,
importància que mereixen en la història i el desenvolu- a principi basic receptor, juntament amb la persona, de ja que hi caben persones no cristianes, encara que seria
pament d’Europa Això va en contra de l’opinió d’aquells l’acció política està destinada al fracàs, ja que la plenitud absurd no admetre que una bona part del pensament po-
que pensen que Europa és el que és no gràcies als valors, de les relacions humanes s’aconsegueix dins del nucli fa- lític d’UDC té les seves arrels en el pensament cristià d
sinó que a pesar d’ells està al cim del desenvolupament miliar. És clar que hem d’ampliar l’entorn de l’individu on prové la visió de l’home que té el nostre partit.
social del món actual. Autors que avui fan a la seva críti- i, per tant, l’objecte dels nostres fonaments ideològics al És clar que l’humanisme cristià, quan entra de ple
ca referències històriques constants, des de l’edat mitjana treball, al barri, la ciutat i el país. Es tracta, en definitiva, en els agents socials com són la família, el municipi, els
fins als nostres dies, confonen els valors amb la política d’humanitzar la societat. sindicats, l’associacionisme i el propi concepte de nació,
actual donant-li la culpa de la crisi, de tal forma que apa- Queda clar, doncs, que els principis inspiradors dels han de fer-se des d’un principi de subsidiarietat entre
reix l’ideari cristià com el rector de tots els mals socials drets social fonamentals que representen els valors co- les persones i els poders públics, amb un respecte d’una
dels últims 20 segles. muns de la societat europea han de referir-se a diferents part d’aquests últims per la persona amb majúscules i
Res més lluny de la realitat. La veritat és que tots els aspectes de la vida del conjunt de ciutadans com són el un esperit de servei sempre pensant en el bé comú i el
principis socials que han inspirat el cristianisme i que dret al treball, el dret a la lliure circulació de treballadors profund respecte a l’individu dins de la societat. És així,
han fomentat de forma clara i rotunda els canvis més i estudiants, el dret a tenir les condicions de vida sufici- doncs, necessari no perdre de vista en quina societat vi-
profunds i socials formen un ideari compartit per diver- ents, el dret a tenir una jubilació decent, accés a l’educa- vim. Aquesta societat que ha impulsat l’Europa que avui
sos partits e ideologies clarament progressistes. Està clar ció, dret a la informació, els drets de la família, els drets coneixem, aquesta Europa que ha de saber gestionar una
que es confonen les coses i als lectors quan s’exposen cer- en l’àmbit cultural, protecció de la salut i del medi am- profunda crisi, també de valors i d’idees. No podem per-
tes teories. S’ha de veure que no es poden confondre les bient, igualtat de tracte entre homes i dones, la protecció dre de vista els seus orígens ni fer demagògia confonent
idees amb els radicalismes i és per això que passo a expo- de nens i adolescents i jo encara hi afegiria l’educació i uns fets amb unes idees. Cal posar les coses al seu lloc
sar part d’aquests principis que marquen una manera de defensa dels consumidors. reconeixent i assumint uns valors fonamentals al deve-
fer i de pensar d’aquells que ens considerem socialcristi- És obvi que els principis que defensen el pensament nir diari de la nostra societat. Uns valors que per la seva
ans i que sabem definir les nostres idees i no confondre- socialcristià, estan en clara confluència amb els principis defensa moltes persones han dedicat la seva vida fins al
les amb els radicalismes, d’ingrat record, que utilitzaven rectors de la nostra societat europea i, per tant, podem límit de perdre-la, que a més a més han estat acceptats
la paraula cristià per a benefici propi i, en molts casos, qualificar-los com la base de la nostra societat. Diu en i, en molts aspectes, adoptats per la majoria dels idearis
com a excusa per cometre actes menyspreables. Em nego Josep Antoni Duran i Lleida, principal referent de la de- polítics democràtics de la nostra societat. I que ara més
a ser qualificat d’inquisidor només per creure que els va- mocràcia cristiana i del pensament socialcristià al nostre que mai cal defensar aquests valors com a pilars bàsics
lors cristians són i seran pauta de vida i d’idees. país, que resulta més fàcil militar en altres formacions de la societat i peces fonamentals amb la sortida d’aques-
És el moviment democratacristià de principis de se- polítiques, ja que en la majoria d’elles no hi ha una ho- ta greu situació que avui patim.
cartes al director
autopista a-14, un gasto superfluo innecesario neralitat hace caso omiso de las reclamaciones. La deuda a dichas fa- cación, etc. Como decía Rosa Díez (UPyD) ésta ha sido la legislatura
milias oscila alrededor de diez millones de euros. Indiscutiblemente ha campeona en recortes sociales. ¿Señores políticos, son conscientes de lo
El Ministerio de Fomento estrena, recientemente, por sorpresa un tramo hecho estallar las críticas entre los afectados. que ha costado este tramo de autovía, una obra fallida de la que no se ha
Estamos ante un conflicto prolongado. Lo lógico habría sido empezar obtenido el resultado explícitamente perseguido? ¿Señores políticos, no
de siete km. de la A-14 desde Alguaire a Almenar, sin continuidad ni al
los trabajos desde la autovía de Lleida-Barcelona y avanzar en dirección fueron capaces en su momento de detectar la crisis que se avecinaba?,
norte, ni al sur. Los alcaldes de la zona atravesada por la vía, conocie-
norte. No he visto nunca en mi vida empezar una casa por la mitad, en posiblemente dicho dinero, ahora, se hubiera podido aplicar en algunos
ron la noticia cuando el citado ministerio lo anunció en un comunicado este caso un tramo de autovía. ¿Existe alguna fecha en el calendario otros apartados, mucho más necesarios que invertirlos en una autovía
remitido a la Subdelegación del Gobierno de Lleida. Fomento justifica para la ejecución de las obras de prolongación? sin continuidad. ¿Han pensado alguna vez que para andar aparte de las
la apertura de la A-14, con el fin de evitar carreras ilegales. 37 millones Como ciudadano me siento ridículo, traicionado. Una cosa es la nece- piernas, se necesita disponer de cabeza y que sin cabeza no se puede
de euros, aproximadamente, para viajar... a ninguna parte. No ahorran sidad y otra el despilfarro. La fatiga, la tensión, el cansancio, la incerti- andar? Creo abiertamente que ha sido una nefasta planificación, en su
tiempo al viajero ni conduce a ningún lugar (5 minutos de recorrido). dumbre, el agotamiento, etc. etc. en estos momentos está por encima de momento, del Ministerio de Fomento, sin pensar en las repercusiones.
Treinta familias de Alguaire y Almenar aún esperan cobrar del tramo todo. Lo que nos está implantando la crisis será muy difícil de superar. Así nos encontramos, tenemos lo que nos merecemos y así va el país.
afectado, por la deuda de expropiaciones. Según informaciones, la Ge- La reforma laboral, recortes en el Parlament como es la sanidad, edu- pere serret besa / lleida

5. dimarts 29 DE maig DE 2012 opinió 5
opinió
Es pensen que som imbècils! Paguem justos per pecadors lloguer. I encara rai que no he de mante-
nir fills. Tinc el poc que tinc perquè m’ho
david colell orrit he guanyat amb la meua suor. Val a dir
que, no fa pas gaire, els que es lucraven
Per començar, aquesta crisi econòmica molt menys, mantenint la qualitat del encolomar-los la culpa dels seus errors i amb la bombolla immobiliària se’n reien
i financera és el resultat d’altres crisis: la servei. I, a sobre, se’ls qualifica de privi- abusos? No serà que interessa que hi hagi de la cultura de l’esforç dels que estudi-
dels valors eticomorals, la mediambien- legiats i vividors perquè tenen una feina més pobresa perquè els rics la puguin ex- àvem carreres i volíem ser honrats. Ara,
tal i l’energètica. Tot plegat no és fruit de i cobren un sou més o menys digne dins plotar a pler? Resulta d’una hipocresia els hem de socórrer? Per què hem de
la mala sort o de les forces de la natura, un conveni laboral també amb certs drets insultant promoure campanyes com La pagar els justos pels pecadors? Mentre
no es tracta d’un desastre natural inevi- adquirits que no es troben al sector pri- Marató de la Pobresa de TV3 en un estat hi hagi rucs, els murris aniran a cavall,
table i que obliga a col·laborar entre tots vat, cada cop més a prop de l’esclavatge. que, fins fa quatre dies, es venia com la en aquest reialme de la picaresca i de la
per sortir-nos-en. La situació crítica que Però és que l’accés al funcionariat no està 8a potència econòmica del món. Una incultura de bar. Si fa 4 anys els impostos
vivim té uns responsables directes iden- obert a tothom? Si algú enveja els funcio- campanya que obvia les responsabilitats que paguem, majoritàriament, la classe
tificables, amb noms i cognoms, la majo- naris superiors, que cobren uns 2.000 eu- polítiques i apel·la a la bona fe d’una soci- mitjana, servien per mantenir l’estat del
ria dels quals no han estat jutjats ni tan ros, que estudiï una o millor dos carreres etat escanyada i empobrida per autèntics benestar, ara, que els han apujat, també
sols denunciats. D’altres, increïblement, universitàries, es prepari unes oposicions lladres de guant blanc. Per què no orga- haurien de continuar sent útils. No ens
han estat absolts de les imputacions. i superi tot el procés selectiu per accedir a nitzen una marató per dur als tribunals deixem enganyar i que ens prenguin per
Tots aquests que han arruïnat el sistema la funció pública. A banda, haurà d’assu- els polítics i banquers que ens han arruï- imbècils amb mesures a les antípodes
segueixen vivint a cos de rei, gaudint de mir que probablement el destinaran du- nat i han causat la pobresa? Així podrien del que és raonable i positiu per deixar
pagues desorbitades, pensions vitalícies, rant anys a una altra població d’on tingui retornar els milions manllevats a la soci- les crisis enrere. Exigim la redistribució
jubilacions anticipades i premiades amb el domicili i que haurà d’anar formant-se etat. Això no. Ara volen remeiar el mal de la riquesa, la reforma de la llei elec-
una fortuna, comptes multimilionaris en al llarg de la seua carrera. Ja sabem que ocasionat a base d’almoines instaurant un toral i de la fiscalitat, protegim els drets
paradisos fiscals, càrrecs polítics o en con- sempre hi haurà aquells que tenen pa- sistema assistencialista propi de països laborals de tothom, retallem despeses in-
sells d’administració de grans empreses... drins i que gaudiran de drets sense ha- tercermundistes mal gestionats. És com justificades (militars, d’infraestructures
Cap d’ells s’ha solidaritzat amb les perso- ver-se’ls guanyat, però és que en totes les si ens demanessin que entre tots hem de sobredimensionades, institucionals...),
nes que pateixen retallades en els serveis empreses i famílies hi ha pomes podrides tornar els diners que un atracador va ro- preservem els valors eticomorals im-
públics que han quedat buits de recursos i aprofitats. Per quina raó, doncs, aquells bar d’un banc. Per què no imitem l’actua- partint justícia de veritat i conservem el
per culpa del desfalc que ells han causat que no hem causat aquesta crisi n’hem de ció d’Islàndia? Ho sento molt, no vull col· patrimoni mediambiental, entre altres
a l’estat del benestar. Cap d’ells ha con- pagar les conseqüències i sacrificar-nos laborar en aquesta presa de pèl massiva. alternatives que s’han apuntat des de fa
tribuït el més mínim a sumar esforços o mentre els culpables vertaders campen Jo no he buidat la caixa, ans el contrari, dècades. Per això cal que ens associem en
sacrificis per sortir de la crisi que sabien impunement i encara reben el reconeixe- no he fet mai res més que ingressar-hi un ONG, cooperatives, ecoxarxes, platafor-
que acabaria arribant. En canvi, ara s’exi- ment social com a líders o salvadors de la 20% dels meus salaris no gaire generosos mes, partits polítics i sindicats, autènti-
geix a la classe mitjana, especialment als pàtria?, amb una legitimitat basada en el amb l’esperança il·lusa que es dediques- cament democràtics i compromesos amb
empleats públics, que se sacrifiquin, que 38% dels votants, posem per cas. No serà sin a fins socials. Provinc d’una família la ciutadania, que consumim productes
aplaudeixin o s’empassin el gripau de les que, en realitat, aquesta crisi interessa humil, vaig començar a treballar als 12 ecològics, fem l’objecció fiscal, que de-
retallades de sou (des del 2010, de mitja- als neoliberals per privatitzar els serveis anys collint fruita, vaig estudiar dos car- nunciem les injustícies... En definitiva,
na, han perdut el 30% del poder adqui- públics i col·locar-hi al capdavant les se- reres pagades fent de cambrer els caps de que reflexionem i actuem per creure en
sitiu), apujades d’impostos i de serveis ues amistats? No serà que han trobat en setmana, em vaig preparar unes oposici- un món que pot ser molt més lliure, net i
bàsics (aigua, llum...), que treballin més els treballadors públics i en la resta de la ons i les vaig aprovar. Estic destinat a 100 solidari de com ens el pinten. Perdoneu,
hores amb pitjors condicions i cobrant classe mitjana el cap de boc perfecte per km de casa meua i he de pagar hipoteca i però algú ho havia de dir.
Conjugar el verb ‘municipalitzar’ i no estrictament de rendibilitat econòmica
i millorar les condicions laborals del perso-
econòmica desitjable, malgrat gestionin els
diners de tots i totes. En definitiva, mà dura
ferran dalmau / militant de la cup a lleida nal que els presta. amb el feble a través d’un tercer (ho pale-
Entre les raons que públicament no se sen els múltiples conflictes laborals que les
El proppassat 8 de maig, una quinzena De fet, el desconeixement del significat solen esgrimir per justificar l’externalitza- concessionàries Ilnet, BB Serveis, Sarbus,...
de sindicats, partits polítics i entitats repre- del verb és equiparable al que existeix sobre ció del serveis existeix, sense cap mena de mantenen amb el seu personal) i toleràn-
sentatives del teixit associatiu i veïnal de la les avantatjoses condicions d’explotació de dubte, el pànic dels representants munici- cia amb els gestors privats de la concessió
ciutat de Lleida presentàvem públicament que gaudeixen les empreses adjudicatàries pals a gestionar directament les condicions a qui la Paeria permet, sense sancions co-
a la seu del Col·legi de Periodistes la De- que gestionen, sota criteris estrictament laborals de les plantilles professionals que negudes, l’incompliment dels convenis col·
claració en defensa dels serveis públics que mercantils, alguns dels nostres serveis. Poc el presten. És conegut que resulta més cò- lectius pactats amb els treballadors.
aposta per la municipalització dels serveis se’n parla de l’existència del vergonyós mar- mode encolomar a un tercer aquesta ges- A tot això, el proper mes de juny, el go-
externalitzats per la Paeria durant la dar- ge comercial del 17% en favor de les con- tió i no haver d’assumir les incomoditats i vern de la Paeria té una oportunitat histò-
rera dècada, tot i reclamant el retorn de la cessionàries sobre el cost total que la gestió impostures de la negociació col·lectiva amb rica per començar a revertir el model neoli-
gestió i el control de la prestació d’aquests privada del servei ens costa als lleidatans els representants dels treballadors, malgrat beral i caduc que ha guiat la seva actuació
al propi ajuntament i que aquest doni per i lleidatanes i que aquestes societats s’em- el poder polític és coneixedor de que sota la darrera dècada en matèria de serveis pú-
finiquitat el període en que s’ha considerat butxaquen en forma de beneficis garantits, el règim de concessió, les condicions i els blics, quan la concessió de 10 anys atorgada
lícit que diverses empreses privades es lu- tan si els va bé com malament, constituint drets laborals dels treballadors disminuei- al seu moment a l’empresa Sarbus caduqui
cressin amb la gestió d’uns serveis públics un negoci rodó, que resulta, en temps de xen i són menors als que la pròpia adminis- i, per tant, es requereixi una decisió sobre si
i bàsics. crisi i d’austeritat mal entesa, la primera de tració els podria oferir, incorporant-los a la aquesta es renova o es dóna per finalitzada.
Val a dir que fins a la fita, poques ve- les retallades que un govern que es reclama seva plantilla. És arribada, doncs, l’hora de prioritzar si
gades s’havia conjugat el desconegut verb progressista hauria d’aplicar. Tan sols amb És, al cap i a la fi, la mateixa covardia que volem uns serveis públics de qualitat on els
municipalitzar en els mitjans de comunica- l’eliminació d’aquest impost revolucionari fa que des de l’administració no s’imposin beneficis, en cas d’existir, es reverteixin en
ció locals o en l’agenda política de la ciu- que se sufraga via transferència directa des clàusules a l’hora de controlar la prolifera- el conjunt de la societat o bé la de perpetu-
tat, i menys encara, acompanyat de tants les arques municipals cap a la caixa de les ció de càrrecs directius en les adjudicatà- ar el model de la privatització del serveis i
suports, qualitatius i quantitatius, que els empreses concessionàries, es podrien mi- ries, que no es limitin les remuneracions la socialització de les pèrdues quan aquest
representants municipals no farien mala- llorar els serveis que es presten a la ciuta- que aquests perceben o que no s’obligui a es deficitari. És l’hora de les decisions va-
ment de repassar. dania, orientar-los cap a criteris de qualitat l’adjudicatària a practicar la transparència lentes i de no defugir responsabilitats.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

6. 6 propostes dimarts 29 de maig DE 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
cessiten una empenta que valori el seu  Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
CONFERÈNCIES ACTES POPULARS talent i els ajudi a consolidar la seva intocable SALA 1 Div. i de dill. a dij: 16.15, 18.15, 20.30, 22.40;
Noves tecnologies en la comercia- Contes d’Emergències projecció en el món de les lletres. S’es- diss. diu: 20.30, 22.40; golfa div. diss: 00.40
Sala d’actes de la Biblioteca Pública tableix un premi únic i indivisible dotat los cachorros y el código... SALA 1 Diss. i diu: 16.30, 18.30
lització del producte local amb 5.000 euros, subjecte a les retenci- SALA 2 De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.20, 22.20; golfa
de Lleida. els nens salvatges
Llotja de Bellpuig. ons fiscals. Les col·leccions es presen- div. diss: 00.20
16.00 hores. 20.30 hores. taran, directament o mitjançant correu men in black 3 (cat) SALA 3 De div. a dij: 16.15, 18.30, 20.40, 22.45; golfa
Aquesta tarda tindrà lloc la jornada La Biblioteca Pública de Lleida, conjun- certificat, al Servei de Difusió Interior div. diss: 00.40
Noves tecnologies en la comercialització tament amb Manatis i EMER, ha orga- de la Fundació Pública Institut d’Estu- sombras tenebrosas SALA 4 De div. a dij: 16.00, 18.10, 20.20, 22.30; golfa
nitzat una sessió especial de L’hora del dis Ilerdencs, Plaça de la Catedral, s/n, div. diss: 00.35
i promoció del producte local que té com SALA 5 De div. a dij: 16.30
conte, dedicada a Contes d’emergències, 25002 Lleida, fent-hi constar Premi Les los juegos del hambre
objectiu facilitar formació pràctica vers adreçada a nens i nenes de cinc a 12 SALA 5 De div. a dij: 19.15, 22.00
Talúries. XVII Premi de teatre o guió d’es- marvel: los vengadores
la utilització de les noves tecnologies i anys. Per aquesta ocasió s’oferirà un re- pectacle teatral. cuando te encuentre SALA 6 De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.1,5 22.15; golfa
com les podem utilitzar i aprofitar per cull de contes i històries reals per tal de div. diss: 00.20
millorar la promoció i la comercialitza- conscienciejar els infants davant d’una men in black 3 SALA 7 De div. a dij: 17.00, 19.15, 22.15; golfa div. diss:
ció del nostre producte. La conferència XXII premi d’investigació musi- 00.15
urgència.
està adreçada, especialment, a petites cològica Emili Pujol la sombra de la traición SALA 8 De div. a dij: 16.45, 18.45, 20.45, 22.40; golfa
i mitjanes empreses d’entorns rurals, Més informació i bases: IEI - 973 27 div. diss: 00.35
productors, empreses de turisme i res-
CONCURSOS american pie: el reencuentro SALA 9 De div. a dij: 16.45, 19.30, 22.00; golfa div. diss:
15 00 - difuint@diputaciolleida.cat 00.15
tauradors, entre altres. Concurs “Fes la foto de l’Aplec” - www.fpiei.cat SALA 10 De div. a dij: 16.30, 18.30
Fes la foto de l’Aplec és el nom del con- infiltrados en clase
La Fundació Pública Institut d’Estudis safe SALA 10 De div. a dij: 20.30, 22.30; golfa div. diss: 00.30
Les pintures de la Pia Almoina, curs popular de fotografia que es con-
Ilerdencs de la Diputació de Lleida con-
voca aquest any per primer cop i que  Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
una lectura teològica permetrà al guanyador endur-se un
voca el XXII Premi d’Investigació Musi-
SALA 2 De div. a dij: 16.15
cològica Emili Pujol per homenatjar el el exótico hotel marigold
Sala de conferències del Museu de creuer de luxe d’una setmana per a SALA 2 De div. a dij: 18.30, 20.10, 22.00
musicòleg lleidatà i fomentar els estu- seis puntos sobre emma
Lleida. dues persones. El certamen està obert a el arte de amar SALA 3 De div. a dij: 16.15, 17.50, 19.25, 21.00, 22.35
tothom que passi per l’Aplec i immor- dis musicològics, camp en què l’insigne
18.00 hores. compositor i intèrpret acredità la seva la pesca del salmón en yémen SALA 4 De div. a dij: 16.15, 18.15
A càrrec de Ramon Prat, vicari general talitzi un moment que es visqui entre
el 25 i 27 de maig als Camps Elisis de capacitat investigadora. S’estableix un un lugar donde quedarse SALA 4 De div. a dij: 20.20, 22.30
del Bisbat de Lleida i director de l’IREL premi únic i indivisible dotat amb 5.000
i, amb motiu de la celebració del Cor- Lleida. Els originals poden enviar-se a  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
concursos@iltrida.com fins al 10 de juny. euros, subjecte a les retencions fiscals. De div. a dime: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15; dij:
pus, aquesta tarda tindrà lloc la confe- intocable
La foto guanyadora serà triada per vo- Les col·leccions es presentaran, direc- 16.35
rència Les pintures de la Pia Almoina, una tament o mitjançant correu certificat, al 
tació popular fins a l’1 de juliol a través Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
lectura teològica. del Facebook d’Iltrida Viatges. Tots els Servei de Difusió Interior de la Funda- men in black 3 De div. a dij: 16.30, 17.30, 18.30, 19.30, 20.30,
participants en la votació popular entra- ció Pública Institut d’Estudis Ilerdencs, 21.30, 22.30; esp. diss i diu: 15.30; esp. diu:
Química espectacular. Qui ha dit ran en el sorteig d’un viatge de cap de Plaça de la Catedral, s/n, 25002 Lleida, 12.30, 13.30, 14.30; golfa div. diss.: 23.30, 00.30.
por? setmana a Mallorca. fent-hi constar XXII Premi Emili Pujol. men in black 3 (cat) De div. a dij: 17.00, 19.00, 21.00; esp. diu: 13.30,
CaixaForum de Lleida. Avinguda 15.00; golfa div. diss.: 23.00
1r Concurs Literari sobre el Baix Malgrat tot, Carpe Diem. Histò- men in black 3 (3d) De div. a dij: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00; esp. diu:
Blondel, 3. 11.50, 14.00; golfa div. diss.: 00.00
19.00 hores. Segre ries amb delit la sombra de la traición De div. a dij: 16.25, 18.20, 20.15, 22.15; esp. diu:
Avui tindrà lloc una nova sessió del ci- Informació i bases: www.altanto. Més informació i bases: www.llei- 12.35, 14.30; golfa div. diss.: 00.10
cat daparticipa.cat/anim - animcontac- american pie: el reencuentro De div. a dij: 15.50, 17.50, 19.50, 22.00; esp. diu:
cle La química espectacular. Qui ha dit por? 14.40, 13.45; golfa div. diss.: 00.05
sota el títol De l’alquímia a la química que El mitjà de referència del sud del Segrià, ta@gmail.com sombras tenebrosas De div. a dij: 15.45, 16.45, 17.45, 18.45, 19.45,
serà impartida per Josep Corominas, la revista bimestral Altanto!!, convoca el Lliurament d’originals: abans del 20.45, 21.45, 22.45; esp. diu: 11.45, 12.45, 13.45,
professor de física i química a l’Escola 1r Concurs Literari sobre el Baix Segre. 14.45; golfa div. diss.: 23.45, 00.45
Amb aquest concurs es vol donar a
18 de juliol a través de correu elec-
Pia de Sitges, CRECIM (UAB), CDEC infiltrados en clase De div. a dij: 16.30, 18.25; esp. diu: 12.00, 14.10
conèixer el territori en tots els seus as- trònic o adreça postal: ANIM. Ci-
(DEGC). En aquesta sessió es presen- safe De div. a dij: 20.25, 22.20; golfa div. diss.: 00.10
pectes, fomentar-ne la cohesió entre els bercertamen literari Malgrat tot,
taran els canvis químics com per exem- los juegos del hambre De div. a dij: 16.45, 19.20; esp. diu: 11.30, 14.10
ple: líquids que es converteixen en sò-
seus habitants, donar-li el valor que es Carpe Diem, Av. del Segre, 12, 5A,
mereix i promocionar-lo fora de les se- el canguro De div. a dij: 22.00; golfa div. diss.: 23.45
lids, teixits que canvien de color, sòlids 25007 Lleida.
ves contrades. El termini per poder pre- ANIM, associació sense ànim de lucre, los cachorros y el código de marco... De div. a dij: 16.20, 18.00; esp. diu: 11.40
que desapareixen o gel que crema, fe- sentar els originals es tancarà el 31 de battleship Div. i de dill a dij: 17.15, 19.40, 22.00; diss i diu:
nòmens que podrien interpretar-se com organitza la quarta edició del concurs
maig. Els requisits indispensables són de literatura breu amb transfons social. 19.40, 22.00; golfa div. diss: 00.20
a màgics, quan en realitzat tenen el seu que els textos estiguin escrits en prosa i, cuando te encuentre De div. a dij: 16.20, 17.15, 18.15, 19.10, 20.10,
El guanyador rebrà el Premi Hipàtia 21.05, 22.05; esp. diu: 12.30, 13.25, 14.25, 15.20;
fonament en la ciència dels materials i sobretot, que facin referència d’una ma- d’Alexandria 2012. Quin és el sentit de golfa div. diss.: 23.00, 00.00
de les propietats de les substàncies. nera o altra a aquesta subcomarca tan carpe diem avui? Ara que gaudim d’una soul surfer De div. a dij: 16.25; esp. diu: 11.35, 14.35
peculiar i dotada d’identitat pròpia com bona esperança de vida, amb qualitat
Miades al sud és el Baix Segre. profesor lazhar De div. a dij: 18.15, 20.05
acceptable i que la bellesa es pot acon- De diss. a dij: 22.00; golfa diss: 00.35
Cafè del Teatre de l’Escorxador de seguir i fins i tot allargar. Viure sense
los vengadores (3d)
Lleida. Concurs de fotografia de la Festa temps per res que no sigui la feina, estar los vengadores De div. a dij: 16.05, 18.45, 21.25; esp. diu: 11.30;
de Moros i Cristians de Lleida/ golfa div. diss.: 00.05
19.30 hores. en constant moviment per assolir un ob- los niños salvajes De div. a dij: 16.40, 18.30, 20.20, 22.15; esp. diu:
El cicle Mirades al sud mostra la tasca IV Memorial Xavier Aluja jectiu, l’èxit, o simplement per arribar a 11.50, 14.50; golfa div. diss.: 00.05
que les entitats i col·lectius magrebins Més informació i bases: www.mic- final de mes, pot ser ens obligui a enten-  Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
de Lleida realitzen en mtèria de coope- lleida.org dre la vella expressió llatina d’una nova los cachorros SALA 1 De div. a dij: 15.15, 17.00
ració i codesenvolupament als països L’Associació de la Festa de Moros i Cris- manera: aprofita el moment, perquè SALA 1 De div. a dij: 18.40, 20.30, 22.30
un feliz acontecimiento
de la zona del Magrib. Aquesta tarda tians de Lleida convoca el Concurs de mai més tornarà a repetir-se; aprofita el SALA 2 De div. a dij: 15.00, 18.40, 20.30
moment, que la vida passa ràpid. Expli- profesor lazhar
s’oferirà la conferència inaugural La Fotografia/ IV Memorial Xavier Aluja profesor lazhar (VOS) SALA 2 De div. a dij: 22.30
primavera àrab: entre la realitat i la mani- que tindrà un únic premi de 250 euros ca’ns el teu punt de vista. Participa.
adiós a la reina SALA 2 De div. a dij: 16.50
pulació, a càrrec de Said Jadidi, escriptor i un diploma. Cada concursant pot pre-
sentar un màxim de tres imatges de la XXVIII Premi de Pintura. 12è in- las nieves del kilimanjaro (vos) SALA 3 De div. a dij: 15.00
i periodista marroquí, i Ghaldouini Mo- SALA 3 De div. a dij: 18.40
festa d’enguany que se celebrarà el cap ternacional Homenatge a Màrius las nieves del kilimanjaro
hamed, investigador i islamòleg. A més,
de setmana del 19 i 20 de maig. El termi- la pesca de salmón en yemen SALA 3 De div. a dij: 16.50
hi haurà un tastet gastronòmic a càrrec Carretero SALA 3 De div. a dij: 20.30
de l’Associació IBN Batuta. ni de presentació comença el 23 de maig un amour de jeunesse (vos)
i finalitza el 15 de juny. Les fotografies Més informació: Cercle de Belles Arts madrid 1987 SALA 3 De div. a dij: 22.30
han de presentar-se a Floristeria Bambú de Lleida: C/ Major, 24, 1r. 25007 
PROJECCIONS Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
(C/Cavallers, 20). Lleida - www.cerclebellesarts.com los diarios del ron SALA 1 Diss: 20.20, 22.45; diu: 16.10, 20.15; dl: 22.15
XXIII Cicle de Projeccions Jordi Fins al 31 d’agost està obert el termini
Premi de fotografia Ton Sirera els cadells i el codi marco polo SALA 1 Diss, diu: 18.30; dill: 19.00
per poder presentar els originals al XX-
Guivernau men in black 3 SALA 2 Diss: 20.20; diu: 16.00, 20.20; dill: 19.00
Més informació i bases: IEI - 973 27 VIII Premi de Pintura. 12è internacio-
Centre Excursionista de Lleida. C/ nal. Homenatge a Màrius Carretero, on men in black 3 (3d) SALA 2 Diss: 18.10, 22.45; diu: 18.10; dill: 22.15
15 00 - difuint@diputaciolleida.cat
Comerç, 25. podran participar tots els artistes amb los vengadores SALA 3 Div: 22.30; diss: 19.00, 22.30; diu: 17.00, 20.00;
- www.fpiei.cat dill: 19.00, 22.15
20.30 hores. La Fundació Pública Institut d’Estudis tema i tècnica de lliure elecció. Els pre-
mis amb els que està dotat el concurs  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
El cicle de projeccions ens mostrarà Ilerdencs de la Diputació de Lleida con- SALA 1 Div: 22.30; diss: 18.00, 20.15, 22.30; diu: 17.30,
voca el XI Premi de Fotografia Ton Sire- són: un Premi Fundació Pública IEI de men in black 3
Madagascar, una illa insòlita, de la mà 20.00, 22.15; dill: 22.15
de Xavier Cabré i Mercè Almirall. ra, aquesta convocatòria vol representar 3.700€, i un Premi Cercle de Belles Arts i
adiós a la reina SALA 2 Div, diss: 22.30; diu, dill: 22.15
un homenatge a la figura del fotògraf Arts de Ponent de 2.000 euros.
los cachorros y el código... SALA 2 Diss, diu: 18.15
lleidatà més reconegut internacional-
LLIBRES ment. S’estableix un premi únic i indi- Concurs de cartells de les Festes la invención de hugo SALA 2 Diss: 20.15; diu.: 20.00
Azcona ‘Abrelatas’ visible dotat amb 5.000 euros, subjecte a de la Tardor  Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
Sala Alfred Perenya de l’IMAC. Av. les retencions fiscals que marqui la llei. Informació: www.paeria.cat/imac el exótico hotel marigold Div: 22.15; diss: 19.15; diu: 20.00
Les col·leccions es presentaran, directa- Lliurament d’originals: del 25 de the pelayos Diss: 22.15; diu: 17.30
Blondel, 64 de Lleida. ment o mitjançant correu certificat, al
19.30 hores. juny al 2 de juliol de 2012 a la seu  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
Servei de Difusió Interior de la Funda-
Txema Alonso, regidor d’Esports de de la Regidoria de Cultura a Lleida: los idus de marzo Diss: 22.00; diu: 19.00
ció Pública Institut d’Estudis Ilerdencs,
l’Ajuntament de Lleida; Juanjo Lekum- Plaça de la Catedral, s/n, 25002 Lleida, avinguda Blondel, 54, 25002 Lleida lórax: en busca de la trúfula perdida Diu: 17.30
berri i Mariano Acona, exjugadors de la fent-hi constar XI Premi de Fotografia Ton (de 09.00 a 14.00 hores) o festes@pa-  Cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.com
UE Lleida; Lluís Pagès, director de Pa- Sirera. eria.cat los juegos del hambre Div: 22.15; diss: 18.15, 22.15; diu: 17.15, 19.45;
gès editors, i Joan Ezquerra, autor del L’Ajuntament ha obert la convocatòria dill: 22.15
llibre, participen a la presentació del Premi les Talúries. XVII de tea- pel concurs de cartells de les festes de
 Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
llibre Azcona ‘Abrelatas’. Cronología de tre o guió d’espectacle teatral la Tardor. Els originals s’han de lliurar el meu fill i jo Diu: 17.00
un idilio con el gol. L’acte estarà conduït Més informació: IEI - 973 27 15 00 en format CD i han de tenir com a tema ira de titanes Diu: 20.00
pel periodista i director del diari Bon- - www.fpiei.cat genèric les Festes de la Tardor. A més,  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
dia, Josep Ramon Ribé. A més, durant El foment de la creació literària és una ha de constar-hi el text següent: FESTES els jocs de la fam Diss: 18.15; diu: 19.30; dill: 22.15
la presentació es projectarà un audio- de les línies d’actuació de l’Institut d’Es- DE LA TARDOR DE LLEIDA. Sant Mi- la cazarecompensas Diss: 22.30; diu: 17.00
visual amb una entrevista i imatges de tudis Ilerdencs, sobretot en el suport a quel, del 28 al 30 de setembre de 2012. S’es-  Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
Mariano Azcona. aquelles persones que comencen i ne- tableix un únic premi de 1.500€.
el exótico hotel marigold Diss: 18.15; diu: 19.30; dill: 22.15
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat grupo 7 Diss: 22.30; diu: 17.00

7. dimarts 29 DE maig DE 2012 lleida 7
trobada dels usuaris amb la paeria els mossos detenen un jove
Trenca diversos retrovisors
Preocupació per les redacció amb antecedents, per haver
freqüències de l’Avant
lleida
trencat almenys els retro-
Els Mossos d’Esquadra van visors de cinc cotxes que hi
detenir la matinada de dis- havia estacionats al carrer
sabte un jove, de 19 anys i Nadal Meroles.
L‘alcalde de Lleida es compromet a traslladar les demandes
dels viatgers a Renfe com la reducció de combois a l’estiu amb una trentena d’alumnes
paeria paeria
redacció
lleida
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,
es va comprometre ahir a tras-
lladar les peticions dels usu-
aris dels Avant Lleida-Camp
de Tarragona-Barcelona en la
propera reunió amb els res-
ponsables de Renfe encara per
concretar. Ros va rebre dos
representats de la Plataforma
d’Usuaris de l’Avant Lleida-
Barcelona, que li van exposat
que les principals reivindica-
cions del col·lectiu són recupe-
rar la comoditat i la seguretat
perduda des que van canviar
Imatge de la trobada d’ahir amb l’alcalde Ros
els combois i mantenir les fre-
qüències. (06.10, 09.10 i 14.10) i els quatre els Avant de les 16.05, 18.05 i
I és que tot i que encara no Avant de Lleida a Barcelona de 20.10 per anar de Barcelona a
s’ha fet públic oficialment, se- les 12.00, les 16.00, les 18.00 i Lleida i els de les 07.05 i 08.00
gons el web de Renfe, a partir les 21.05. En total, desapareixen de Lleida a Barcelona. La majo-
del 18 de juny han desapare- més del doble de les freqüènci- ria dels usuaris utilitzen el ser-
gut diàriament els tres Avant es actuals ja que només es con- vei per anar a treballar i tornar Èxit del taller d’informàtica
de Barcelona a Lleida al matí serven a partir del 18 de juny a casa.
per a gent gran a Democràcia
La regidoria de Participació Ciutadana, Gent Gran i Voluntari-
at Sènior, Dolors Arderiu, va participar ahir en el lliurament de
per la reducció del servei sanitat diplomes als participants del taller d’informàtica de la Llar de
Democràcia. Hi han participat una trentena d’alumnes.
La L-1 de bus perd un de ERC analitza la
fusió de l’Arnau
cada quatre usuaris i el Santa Maria com l’antiga plaça del seminari
redacció apuntar que tot i aquesta dava- redacció
pp
lleida
llada en una de les línies més lleida
Un de cada quatre usuaris que utilitzades, la xarxa d’autobu- Esquerra es va reunir ahir
utilitzava la línia L-1 d’autobu- sos urbans només perd un 2,8% amb el gerent de l’aliança
sos de Lleida, la línia d’interi- dels passatgers. estratègica (futura fusió)
or, ho ha deixat de fer després Les retallades en el servei, entre els hospitals Arnau
de la reducció de freqüències a va explicar Soldevila, podrien de Vilanova i Santa Maria,
la meitat, a conseqüència dels ampliar-se a l’estiu, ja que s’es- Jaume Capdevila. Els repu-
ajustos municipals, segons va tà estudiant reduir freqüències blicans creuen que aquest
informar ahir Ràdio Lleida. a les línies amb destinacions a projecte pioner ha de rebre
El gerent d’Autobusos de centres escolars durant els me- les assignacions pressupos-
Lleida, Carles Soldevila, va sos estivals. taries necessàries.
diputació
trobada
La directora
general d’Acció
Cívica visita la
Diputació
redacció
lleida
El president de la Diputació
de Lleida, Joan Reñé, va rebre
ahir la visita de la directora
general d’Acció Cívica, la llei- El PP denuncia degradació
datana Violant Cervera. Acció
Cívica planificar, entre d’altres,
de part del Centre Històric
les campanyes i programes de El PP, que ahir va visitar el Centre Històric amb els membres
sensibilització ciutadana i de de la Plataforma del Pla de l’Aigua, va denunciar la passivitat
suport a entitats socials de la del govern municipal a l’hora d’urbanitzar zones degradades
Reñé va rebre la lleidatana Violant Cervera Generalitat. com l’àrea que envolta l’antiga plaça del Seminari.