1. dilluns 5 DE novembre 2012
Mor un caçador
en disparar-se-li
l’escopeta a l’Albi xavier lozano (acn)
o
La imatge mostra Va morir
> L’Alt Pirineu confirma sang de la vícti-
ma (a la dreta) i
a l’acte en
el 70% d’ocupació durant cartutxos (a sota) impactar-li el
el pont de Tots Sants tret al cap
comarques Pàgina 9
Era un veí de
> Nova Riudoms que
edició de es trobava
la Festa caçant conills
del Vi a Comarques Pàgina 9
Lleida
TEL.: 973 260 065 - FAX: 973 261 067
ajuntament de lleida
avui Pàgina 3
> El Lleida Esportiu 750 atletes en una Mitja Marató
empata amb l’Izarra (1-1) de Lleida sota la pluja Esports Pàgina 12
i segueix en el ‘play off’
esports Pàgina 12
> ‘Benvinguts a l’Horta
de Lleida’ satisfà els
visitants i els agricultors
lleida Pàgina 7
cat
Gaudeix del teu entorn
PAVIMENTS DE FORMIGÓ:
Núm. 1.660 Any 7 / BONDIA
per naus industrials, carrers,
pistes poliesportives,
granges...
PAVIMENTS DE FORMIGÓ
ESTAMPATS: per decorar el
teu jardí, entrades i entorns
de cases, places, carrers,
voreres...
visiteu la nostra nova web
www.pavimbell.com
Tel.: 973 270 472 · email: pavimbell@terra.es
619 120 549 Bellvís - Lleida
2. 2 d’interÈs dilluns 5 de novembre de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
4/15
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça Sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091 Sort
07.35h 5/15
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 17.47h Martinet
El Pont 4/14
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600
Més clarianes que el cap
de Suert
Urgències mèdiques 4/14 cerdanya
La Seu
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 de setmana però amb nits d’Urgell
3/15
4/13
Gósol
Hospital de Santa Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852
que es tornaran a refredar minvant
Tremp
6/17 alt urgell berguedà
Comitè Anti-sida 973 221 212
No s’ha portat malament el mes d’octubre,
Alcohòlics Anònims 629 779 654
amb pluges que sobretot a la capcelera dels pallars
Comedores compulsivos 676 060 624
rius pirinencs han estat molt abundants. El jussà Solsona
Fibrolleida 649 873 838
6/16
canvi de paisatge ha estat radical, però enca-
Creu Roja
ra arrosseguem sequera a molts sectors. De
Lleida 973 279 900 solsonès
Agramunt 973 390 880 moment avui s’acaba la pluja que ha caigut noguera
Balaguer 973 445 795 a estones les darreres hores. Alguna boira
Cervera 973 532 084 matinal als rius, i tarda que serà assolella-
segarra
Les Borges Blanques 973 143 493 da i suau. Demà al matí sí notarem més Balaguer
Mollerussa 973 711 282 6/17
fred i més núvols pel Pirineu sobretot.
Tàrrega 973 500 679
Cervera
Serveis funeraris 973 237 206 6/16
Servei de Suport urgell
Dimarts
Dimecres
en el Dol de Ponent 973 501 503 pla d’urgell
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Mollerussa Tàrrega
Lleida 7/17
Estació d’Autobusos 973 268 500 6/16
7/17
farmàcies aVUI
De 9.00 a 22.00 h
segrià
Les Borges
Baquero Riu Ebre, 10. Cappont Blanques
Garrós Prat de la Riba, 53 7/17
De 22.00 a 09.00 h garrigues
Martí Anselm Clavé, 35
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h Albesa 99.4
Prat Bruc, 30. Cappont
Anadon Balmes, 44 lleida Alguaire
Almenar
96.5
107.7
solidària
De 22.00 a 09.00 h Corbins 107.1
García Pius XII, 7 Rosselló 107.5
Al·lèrgies (del 30-10 al 5-11)
Parietària 1 = Pi - -
Gramínies 1 = Plàtan - - lleidasolidaria.com
Olivera 0 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze - -
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe - - Xiprer
Melcoratge 0 = Alternaria
1 =
4 =
Agència d’Assegurances
Om - - Cladosporium 4 = Serveis Laborals
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4
Assessorament Comptable i Fiscal
Baix 1 Alt 3
NIVELLS DE PREVISIÓ
Adreça: Av. Catalunya 6 Tel. 973 310.218 – 973 50 14 06
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ?
Població: Tàrrega e-mail: assessoria@purgimon.com
NO T’HO PENSIS MÉS Passeig Beethoven, 8
Els cursos et poden sortir gratuïts 25230 Mollerussa (Lleida)
amb la Formació Bonificada www.britishformacio.com
CURS CAP 35 hores
CURSOS INTENSIUS
Preu: 150 €
CURS PER A L’OBTENCIÓ DEL CARNET
DE CARRETILLES ELEVADORES
Preu: 50 €
TRUCA’NS AL 973710385
transports@britishformacio.com
3. dilluns 5 DE novembre DE 2012 avui 3
enoturisme
La Festa del Vi de Lleida demostra
la qualitat dels vins de DO Costers
Ros afirma que l’enoturisme és un component econòmic fonamental per al país, que s’ha de
potenciar creant imatge de marca i associa la imatge de qualitat de l’agricultura de Lleida
ajuntament de lleida
redacció
lleida
La Festa del Vi de Lleida es
consolida com una de les festes
temàtiques més destacades al
territori que vetlla per la pro-
moció i la qualitat gastronòmi-
ca lleidatana.
El paer en cap, Àngel Ros,
ha clausurar ahir al vespre la
quarta edició de la festa, que
ha estat un èxit de participació.
> En l’edició
d’enguany van
participar fins a
15 celles de la
Denominació
> La cita comptà
amb força visitants,
que també van
poder tastar l’oferta
gastronòmica
L’alcalde va felicitar els cellers
que formen la DO Costers del
Segre i membres de la Ruta del
Vi de Lleida, així com a l’as-
sociació de Comerciants de la
Zona Alta, al Gremi de Forners
Els participants i les autoritats van celebrar l’èxit d’aquesta nova edició de la Fira del Vi
i la federació d’Hostaleria, per
tirar endavant amb aquesta fan bé, aquest serà un model dent de la DO, Xavier Farré, i mi de Forners. Van ser l’espai Precisament, diumenge que
festa, que ajuda a divulgar la econòmic important. del president de la Ruta del Vi UN, l’Esmolet, el Restaurant ve se celebra el Dia Europeu de
cultura del vi i que té els seus En els parlaments, l’alcalde de Lleida, Tomàs Cusiné. Bellera, el Restaurant Ilargi i l’Enoturisme amb una jornada
orígens en les trobades de la va subratllar que cal poten- La cita també va comptar Vins Enoteca. Els cellers parti- de portes obertes als cellers,
verema de Raimat. ciar-ho creant una marca per amb una gran assistència de cipants eren Analec, Bregolat, que inclou visites guiades, de-
exportar els productes del ter- visitants, que no només han Castell del Remei, Cercavins, gustacions i sortejos, entre al-
“L’enoturisme es un feno- ritori. Va afegir que el vi és un degustat els vins de les Terres Cérvoles, Clos Pons, Costers tres.
men social” producte que associa la imatge de Lleida, sinó que a més han del Sió, Lagravera, Mas Blanch La Paeria, a través de Tu-
L’alcalde va assegurar que de qualitat de l’agricultura de pogut comprovar la qualitat i Jové, Matallonga, l’Olivera, risme de Lleida, organitza la
l’enoturisme és un fenomen Lleida i va incidir en què els ce- gastronòmica amb l’oferta de Raïmat, Tomàs Cusiné, Vall de Festa del Vi, amb el suport de
social i que té una component llers s’han d’esforçar perquè es restauració. Baldomar i Vinya els Vilars l’Associació de la Ruta del Vi,
econòmica fonamental per al conegui l’”altíssima qualitat” Un dels objectius de la Festa el Consell Regulador de la D.O
país. Segons va explicar, el dels vins lleidatans. 15 cellers en l’edició d’en- del Vi és donar a conèixer els Costers del Segre, l’Associa-
turisme del vi inclou el propi Les paraules de Ros van guany diferents establiments que par- ció de Comerciants de la Zona
producte i també la gastrono- anar precedides per les inter- La festa d’enguany va comp- ticipen en la Ruta, els cellers, Alta, el Gremi de Forners i la
mia, la natura i el paisatge. Ros vencions del regidor de Turis- tat amb la presència de 15 ce- els restaurants i els botigues de Federació de l’Hostaleria de
va afirmar que si les coses es me, Fèlix Larrosa; del presi- llers, de 5 restaurants i del Gre- vins i associacions vinculades. Lleida, entre altres.
BALAGUER
Plaça Pau Casals, 6 pral.
T. 973 45 05 55
LLEIDA
Passeig de Ronda, 57
T. 973 28 28 18
VIELHA
Av. Madaleta, 11 baixos
www.cudos-consultors.com T. 973 64 26 99
4. 4 opinió dilluns 5 de novembre de 2012
editorial cartes al director
El ‘Manifest dels 300’ gestionar la pròpia vida ser ens caldria reflexionar sobre certes actituds perquè fugir-hi és una
manera de fracassar en la vida. Sempre és millor adoptar una postura
Un manifest signat per 300 personalitats vinculades al Acabem de celebrar el dia de Tots els Sants en el que la comunitat
madura i fer front a les coses procurant discernir els fets de manera
objectiva. Hi ha experiències que hem d’afrontar críticament i reali-
món de la cultura, la política i l’economia, que es mos- cristiana celebra a tots aquells constructors de bondat que, havent
seguit el camí de Jesús, (sabent-ho o no) ara són associats a la seva
tats que hem d’observar a fons per a poder treure’n conclusions.
tren contraris al creixent procés secessionista que es viu a
Conec persones que viuen presoneres del passat i perden un temps
gloria prop del Pare Déu: “una multitud tan gran que ningú l’hauria
preciós furgant en les ferides (i/o fins i tot consolant-se recordant
poguda comptar… de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els
Catalunya va enfurismar ahir CiU i altres partits que ad- pobles i llengües” (segons l’Apocalipsi). Tots hem de viure prenent
moments feliços). I en conec d’altres que s’afanyen teixint somnis
de futur o hiperpreocupats pel demà. ¿No corren el risc de perdre el
voquen per la sobirania catalana que, a més, han estat acu- decisions que van conformant la nostra pròpia vida. Les persones
present, que és l’únic temps realment a la nostra disposició per anar
tenim aquesta capacitat però és preocupant comprovar la quantitat de
sats de ser els “estimuladors”. No deixa de sorprendre que comportaments que són fruit d’influències externes o dependències construint futur responsablement? No hi ha futur sense present.
Però la pregunta és: ¿Cap a on em dirigeixo jo en la vida i què he de
ara aquest grup de firmants tan heterogeni hagi consensuat més o menys conscients: impulsos, emocions, publicitat, moda, mcs.
fer per contribuir a orientar adequadament les coses?
Si hom no sap qui és i per a què viu, mai no encertarà a dirigir la seva
aquesta iniciativa a favor de la unitat de l’Estat, quan han vida de manera lliure i conscient. Això fa que davant circumstànci- I per a respondre-la en condicions hauríem d’afegir: ¿Què o a qui
es com les que vivim en els darrers temps, l’emotivitat substitueixi posem en el centre de les nostres vides? ¿Bastarà d’anar tirant a base
pogut denunciar altres casos flagrants en la història recent d’espontaneïtat i improvisació, sense intentar fer-se preguntes radi-
massa vegades la raó.
de Catalunya com ha estat, per exemple, la retallada de l’Es- Però sense cuidar “el nostre interior” i la capacitat de comprendre’s a cals sobre el sentit i el fonament últim de la vida humana, personal
si mateix, és impossible gestionar la pròpia vida de manera conscient i social? Jesús i el seu evangeli ha estat per a molts, i encara ho és,
tatut, i llavors ningú va sortir per dir ni mitja paraula. Pot i responsable segons una vertadera jerarquia de valors. el referent definitiu per a construir una nova humanitat. Per què no
ser per això, les veus que s’han alçat per titllar-lo Hi ha circumstàncies personals o esdeveniments socials que s’aprofi- acollir-lo a fons?
“d’oportunista” no van gens desencertades. ten moltes vegades per a descarregar tensions acumulades, però pot- joan piris / bisbe de lleida
opinió
la seva tomba. Així hem recordat els
Lleida celebra els 200 anys de cementiri municipal músics Ricard Viñes (2007) i Emili
àngel ros i domingo / alcalde de lleida
Pujol (2008), l’arquitecte Francesc de
Paula Morera i Gatell (2009), les vícti-
Aquest any 2012, el cementiri de expressió artística lligada al sentit guit de conceptes que pertanyen a la mes dels dos costats de la Guerra Ci-
la ciutat de Lleida celebra 200 anys que les civilitzacions han donat a la descripció formal de l’element fune- vil (2010), i la pedagoga Maria Rúbies
des de la seva construcció. Al llarg transcendència. rari, a l’anàlisi estilística i artística de (2011). Enguany, hem recordat Magí
d’aquests dos segles, el cementiri ha El cementiri és, per tant, també la construcció, però també a l’anàlisi Morera i Galícia (Lleida, 1853-1927),
experimentat molts canvis, perquè un patrimoni artístic, escultòric i ar- i la interpretació del fet històric que escriptor i polític lleidatà. Morera i
ha hagut de donar resposta a l’evolu- quitectònic que cal preservar. És per comportà la seva construcció i utilit- Galícia va ser un dels homes que més
ció demogràfica i cultural de la ciutat això que hem volgut fer un recull zació. van incidir en la vida político-social
fins al moment actual. dels monuments funeraris que hi ha Esperem que gaudiu amb aquest i cultural de Lleida a la Renaixença
El cementiri no resta com un lloc al departament més antic, el de Sant catàleg que, des del respecte, inten- catalana. Com diu Dolors Sistac al
estanc, clos i llunyà de la ciutat, sinó Anastasi. ta complementar l’evolució històrica llibre Biografies de lleidatans il·lustres,
que és un reflex de les evolucions, Des de l’Ajuntament de Lleida d’aquest element tan singular de la emblemes com el famós sonet d’El
dinàmiques i processos existents a la s’ha realitzat una tasca important de nostra ciutat. Campanar de Lleida “se solen salvar
ciutat de Lleida durant aquests 200 catalogació i registre dels panteons Aquest catàleg és un recull d’art, dels naufragis, ni que sigui com a
anys. i tombes d’aquest departament, així però també de sentiment i contingut despulles flotants que la memòria
El cementiri és un espai que res- com una cerca acurada de les princi- humà. I, en aquest sentit, des de l’any col·lectiva emmagatzema, i reté”: “A
pon a la dignitat de les persones i al pals categories d’aquestes obres. Tots 2007 hem instaurat la tradició de re- dalt de la muntanya que domina / l’her-
respecte a les diferents creences reli- i cadascun dels panteons es correspo- cordar cada any, per Tots Sants, un mosura dels termes lleidatans / s’aixeca
gioses, en definitiva, a l’expressió dels nen a un context històric i social de la lleidatà o lleidatana il·lustre, enterrat un campanar, fet per titans / o per homes
sentiments dels ciutadans envers els ciutat que es recull en la descripció. al cementiri municipal amb la senzi- de raça gegantina”, ens digué Magí
éssers estimats. L’art funerari és una Per tant, aquest catàleg conté un se- llesa de dipositar un ram de flors a Morera, fa ara cent anys.
El bon amic
josep cosconera carabassa / candidat d’erc al parlament de catalunya
Un bon amic m’explicava que fa un no confongui prioritats. Paradoxes de que els polítics han de servir per a re- oposició ferma a les polítiques de reta-
temps va visitar el camp de concentra- la vida, és el fet de sentir a parlar de soldre problemes, i no per crear-los. llades que estan minant el nostre estat
ció d’Auschwitz i em deia gairebé amb lleialtat institucional a un entorn polític El cert és però, que les seves gestions del benestar i contra les mesures d’aus-
llàgrimes als ulls, que aquell escenari, que no acata les lleis que li interessa, ni són totalment predictibles, i a ningú teritat que ens estanquen econòmica-
auster i silenciós, transmet una tristesa respecta la pluralitat ni la democràcia, se li escapa, que precisament el seu ment i desmantellen el futur per als
i una desolació que queden gravats a la i que es dedica a fer campanya mentint tarannà no els proclamarà pas com a nostres fills. Una reivindicació, que de
memòria. Però amb desolació i incredu- de la forma més roí per a confondre el exemples d’honestedat i garants de la ben segur seria secundada per la gran
litat em deia que el que més recordava, poble català, fer renéixer pors, dubtes transformació de l’esforç de tot el po- majoria, si no fos perquè ha arribat un
era el cartell de “benvinguda” al camp. i recels. Paradoxal és, també, el fet que ble en un increment del benestar. Els moment en què molts ciutadans de les
Arbeit macht frei. Una frase alemanya la mateixa ministra declari que l’Estat polítics han de lluitar per a assegurar classes humils no poden exercir el seu
que fou col·locada a l’entrada de molts propi no és la prioritat, sinó la reduc- l’exercici de la democràcia, la igualtat dret de vaga perquè ja no es poden
dels camps de concentració nazis on es ció de l’atur, en un moment en el que d’oportunitats i els drets fonamentals permetre ni un sol dia de descompte
duien a terme treballs forçats i on es va si ens atenem a les estadístiques i a la de cadascú de nosaltres. Els polítics salarial. Una vaga, que de nou posa en
dur a terme l’extermini de milions de realitat de la situació laboral al país, han d’escoltar el poble i atendre les l’existència de dues realitats europees
persones, i que cínicament significa “el veurem que la nostra societat no està seves necessitats. La situació econò- i qüestiona la solidaritat entre els sin-
treball us fa lliures”. gens afavorida per les polítiques que mica del nostre país trontolla davant dicats convocants, que tot i coincidir
Aquesta frase m’ha vingut trista- es promouen, i que aquest fet es tra- les sacsejades que ens provoquen ac- en els motius bàsics de la convocatò-
ment a la memòria, tot escoltant les de- dueix en poques perspectives reals de tituds prepotents i humiliants, injustes ria, s’allunyen en el pla d’acció, doncs
claracions de la ministra d’Ocupació i millora a mig termini. en termes absoluts. Això, acompanyat al nord, la cita només és reivindicati-
Seguretat Social, Fátima Báñez, que ha La mateixa ministra, es permetia el amb les reformes laborals i els canvis va sense aturades laborals. El govern
manifestat que “la independència real luxe de definir la necessitat de dispo- que falsament s’han venut com a posi- espanyol comptarà amb dues vagues
dels catalans és que tinguin feina”, i ha sar d’un estat propi com una “aventu- tius, han tensat l’escenari fins a la con- generals en poc més de mig any. En
demanat al president de la Generalitat, ra de conseqüències impredictibles”. vocatòria de la vaga general pel proper aquest entorn sabem, que el treball per
Artur Mas, lleialtat institucional i que En el mateix context també afirmava 14-N. Una vaga que es concep com a si sol, no ens farà lliures.
5. dilluns 5 DE novembre DE 2012 opinió 5
opinió
contribueixen al manteniment de la
Els ajuntaments petits no en són els culpables sociabilitat local i l’assentament de la
joan reñé i huguet / president de la diputació de lleida població al territori, en consonància
amb les propostes de la Unió Euro-
Les administracions locals són les que sota el pretext de una major efi- alhora, cobreixen satisfactòriament la pea que potencien les polítiques de
entitats bàsiques de l’organització ciència i un major estalvi, el que re- prestació de serveis des de la proxi- suport a l’entorn rural.
territorial de Catalunya, l’element alment s’estava fent no era altra cosa mitat a la població. I així mateix, són A això hi contribueix el fet que, per
primari de participació ciutadana en que posar les bases d’una recentralit- els que generen un estalvi net més als experts que han elaborat aquest
els assumptes públics i la primera zació administrativa, alhora que s’en- alt per habitant i un endeutament treball, els ajuntaments en el seu en-
peça de l’engranatge administratiu vaïen competències estatutàries sobre menor. En definitiva, podem afirmar torn rural juguen un paper impres-
del nostre país. El món local és, sen- el model d’organització territorial amb la més absoluta rotunditat que cindible en el dinamisme econòmic
se anar més lluny, la veritable pedra propi de Catalunya, amb conseqüèn- el problema del deute de les adminis- del territori i del país en general.
de toc de Catalunya i, per tant, totes cies nefastes pel model identitari, or- tracions públiques no el generen els En definitiva, aquest estudi sobre
aquelles polítiques que injustificada- ganitzatiu i econòmic de les nostres ajuntaments, i encara menys, els més funcions municipals i finançament lo-
ment en menystinguin el seu paper comarques. petits. cal a les comarques de Lleida és una
han de ser contundentment rebatu- Per tant, per poder rebatre amb Segons els experts, si realment es radiografia de la nostra realitat local
des en favor de la defensa d’un model els màxims arguments possibles els vol millorar l’eficiència en la prestació feta des de l’observança professional
territorial que és el que tenim i el que plantejaments del Govern espanyol de serveis bàsics a la població, el que i acadèmica més rigoroses. Aporta un
volem continuar tenint. mitjançant indicadors econòmics ob- cal és aprofitar els aspectes positius gran nombre de dades sobre la rea-
Fa uns mesos, el govern espanyol jectius i inqüestionables, vàrem en- de l’organització actual de l’adminis- litat local del territori i diverses enti-
presentà l’informe de l’avantprojecte comanar a un grup d’experts de la tració local, abans que buscar noves tats i institucions municipalistes de
de la Llei per a la Racionalització i Universitat de Lleida, encapçalat pels fórmules. referència han mostrat el seu interès
Sostenibilitat de l’Administració Lo- professors Ignasi Aldomà i Ramon És evident que la clau per a la su- per disposar d’aquest document.
cal. Un informe que se centrava en Morell, un estudi exhaustiu centrat pervivència dels municipis petits són La diagnosi i les conclusions d’Ad-
la supressió de competències muni- en les comarques de Lleida sobre l’ad- els equipaments i els serveis. Són ministració local: funcions municipals
cipals, de nuclis de població, de regi- ministració local, les seves funcions i aquests els que garanteixen la ma- i finançament local, que trametrem al
dors,... al mateix temps que atorgava el seu finançament. teixa qualitat de vida a tots els ciuta- govern espanyol perquè les tingui en
funcions a les diputacions semblants Les conclusions de l’informe, pre- dans i, molt especialment, mantenen compte i les atengui, són una eina per
a les d’uns altres temps, és a dir, de sentades el passat dilluns a l’opinió vius els pobles amb una demografia entendre la realitat actual, però tam-
“control i vigilància” del territori i pública, no poden ser més concloents: més baixa. Doncs bé, des del punt de bé són extrapolables al futur més im-
dels seus habitants. els ajuntaments petits són els que te- vista d’ocupació del territori, l’estudi mediat de Catalunya, perquè la base
Des de la Diputació de Lleida ens nen un comportament més auster i és ben explícit i assenyala les actuals de qualsevol país són els municipis a
vam manifestar totalment en contra eficient, ajustant la seva realitat a les administracions locals com una de partir dels quals es dreça tot un país i
d’aquesta reforma perquè entenem fonts de finançament ordinàries, i, les eines –si no la principal– que més el nostre futur Estat Català.
té uns límits. en l’edat escolar.
Fàbrica de delinqüents Els pares responsables renyaran els Els pares responsables es preocu-
octavi pereña i cortina
seus fills i els diran quan calgui que paran d’ensenyar als seus fills el valor
quelcom que fan està mal fet. Aquesta del diner. Que no tots els mitjans són
L’incivisme és un estil de vida que versió cristiana: limitació d’acció no els crearà comple- legítims per obtenir-lo. L’honradesa és
creix de manera exponencial i que no Des de tendra edat els pares respon- xos de culpabilitat, sinó que els ajuda- un bon fonament per fer dels seus fills
se sap com frenar-lo. Les mesures re- sables no donaran als seus fills tot el rà a saber a saber distingir entre el que persones sòbries que no aspiren a desit-
pressives no poden amb ell. Els pro- que demanen. Així se’ls traurà del cap està bé i el que no n’està. jar il·legalment el que tenen els altres.
grames educatius són un fracàs i una que el món els pertany i que tothom Els pares responsables ensenyaran Ajudarà a frenar la corrupció política ja
despesa inútil de diners. La raó del fra- ha d’estar al servei dels seus capricis. als fills que l’ordre és una qualitat im- que l’amor al diner és l’arrel de molts
càs per combatre l’incivisme es deu a Aquesta educació restrictiva els ense- prescindible per la bona convivència. mals.
que s’oblida el paper que hi juguen els nyarà que el sacrifici i l’austeritat són És responsabilitat d’ells guardar en el Els fills no sempre tenen raó. Per
lloc que li correspongui: sabates, roba, això els pares responsables s’ho han de
pares a l’hora d’escombrar-lo. un bé per a ells, que mai causen frus-
estris. No és responsabilitat dels altres pensar dues vegades a l’hora de donar
La manca de paternitat responsable tracions, com molt sovint es pensa. Per
posar en ordre el desordre que han cre- la raó als fills quan tenen conflictes amb
és l’origen de les conductes indesitja- a ells és una font de felicitat el que sà-
at. els mestres, companys d’escola i altres
bles que s’engloben en l’anomenat in- piguen acontentar-se amb el que tenen
Els pares responsables es preocupa- persones. No és veritat que tothom té
civisme. Com fer pares compromesos Els pares responsables es preocupa- ran de mantenir la casa neta i desinfec- prejudicis contra ells i que els volen
en l’educació dels seus fills? Indiscu- ran per la seva educació ètica i espiritu- tada, perquè contribueix a mantenir la fotre. Aquesta imparcialitat ensenyarà
tiblement la fe en Déu, Pare de nostre al des d’un bon començament. Aques- salut dels seus fills. També es preocu- els fills a ser ciutadans responsables i a
Senyor Jesucrist, és el fonament. En ta educació teòrica anirà acompanyada paran de mantenir sana la seva ment i saber analitzar les situacions amb seny
fer pares responsables hi juga també de la predicació amb l’exemple. No el seus cor amb la puresa de la doctrina ja que seran capaços de declarar-se cul-
un paper important el coneixement de esperaran a que siguin majors d’edat bíblica, d’aquesta manera neutralitza- pables quan el moment ho requereixi.
la Bíblia. Voldríem creure que això és perquè puguin decidir lliurement. Serà ran els efectes negatius de la brossa que Aquest enfilall de normes no són fà-
així. El resultat d’aquest coneixement massa tard per redreçar l’arbre torçat . s’amaga en molts llibres i revistes, tele- cils de complir. Realment es troben més
portarà a la conversió a Jesús que farà L’arbre se’l pot fer pujar recte quan és visió, cine, internet… El cor dels fills no enllà de la capacitat humana complir-
responsables els pares en l’educació tendre. és un abocador. les perfectament. Posen molt alt el llis-
dels fills. Els pares responsables posaran un Els pares responsables donen exem- to, impossible de saltar-lo sense la fe en
Aprofitant la idea que m’ha donat la morrió a la boca dels fills perquè no di- ple als fills respectant-se mútuament. el Senyor Jesucrist que és la força que
lectura del Decalogo para formar un de- guin paraulotes i no se’n riuran de les No s’apallissen ni s’escridassen. Així no ajuda els pares a no defallir durant el
lincuente, del jutge de menors de Gra- gracietes malsonants que diguin. Així aprendran el mal exemple de pegar els temps que dura la difícil etapa educa-
nada Emilio Calatayud, en faig una aprendran que la llibertat d’expressió seus cònjuges ni practicar l’assetjament dora dels fills.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/
6. 6 propostes dilluns 5 de novembre DE 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
Haití, 34 segons després IX Premi de Fotografia 2012 i II
PROJECCIONS CaixaForum de Lleida. Av. Blondel, Premi Jove del Consell Comarcal
frankenweenie SALA 1 De dime. a dij. 8: 16.30
vacaciones en el infierno SALA 1 De div. a dij. 8: 18.40, 20.40, 22.30; golfa dime.
Filmoteca Terres de Lleida 3. del Segrià “Colors del Segrià” div. diss: 00.30
CaixaForum de Lleida. Av. Blondel, L’exposició Per mitjà de l’exemple del Més informació i bases: cultura@ el ladrón de palabras SALA 2 De dime. a dij. 8: 16.15, 18.15, 20.20, 22.20; golfa
3. terratrèmol d’Haití, l’obra mostra com dime. div. diss: 00.20
segria.cat - http://www.segria.cat/ SALA 3 De dime. a dij. 8: 16.10, 18.15, 20.20, 22.30; golfa
19.00 i 22.00 hores. s’actua en una emergència humanitària sinister
i posa en relleu la capacitat de superació ca/ciutadania/cultura dime. div. diss: 00.30
El cicle dedicat a David Lean, dins de Fins al 9 de novembre romandrà obert el skyfall. 007 SALA 4 De dime. a dij. 8: 17.00, 19.45, 22.30
la Filmoteca Terres de Lleida. Cine-ull, pro- dels haitians davant aquesta tragèdia.
termini per poder presentar els originals hotel transilvania SALA 5 De dime. a dij. 8: 16.20, 18.20, 20.20
jectarà la pel·lícula This happy breed (La participants al IX Premi de Fotografia
Un polifacètic en temps de crisi venganza. conexión estambul SALA 5 De dim. a dij 8: 22.15; golfa dime. dv. ds: 00.20
vida manda). En versió original subtitu- 2012 i II Premi Jove del Consell Comar-
lada en castellà, la cinta narra la història Espai de la Vida Rural Casa Valls de lo imposible SALA 6 De dime. a dij. 8: 16.00, 18.05, 20.10, 22.25; golfa
cal del Segrià Colors del Segrià. Podran dime. div. diss: 00.30
d’una parella londinenca de classe tre- Ciutadilla. concórrer al premi les fotografies que lo imposible SALA 7 De dime. a dij. 8: 17.00, 19.15, 21.30; golfa dime.
balladora que acaba de traslladar-se a Fins al 9 de desembre Josep Antoni tinguin com a referent els municipis i div. diss: 23.45
una casa nova amb els fills. A través de Martí i Talavera presenta la seva obra la gent de la comarca del Segrià. S’esta- skyfall. 007 SALA 8 De dime. a dij. 8: 16.15, 19.00, 21.45; golfa dime.
les seves històries descobrim els canvis Un polifacètic en temps de crisi. Les bleixen dos categories: absoluta i jove. div. diss: 00.30
que s’esdevenen des de la fi de la Pri- seves pintures i una mostra inèdita de La categoria absoluta serà lliure, sense hotel transilvania. (cat) SALA 9 De dij. a diu: 17.15, 19.15
mera Guerra Mundial fins a l’inici de la càmeres de fotos de totes les èpoques, cap criteri específic i obert a tothom, in- looper SALA 9 Dime. i de dill. a dij: 16.45, 19.00, 21.45; de dij. a
Segona. doncs en posseeix una col·lecció impor- dependentment de la seva edat; i la ca- diu: 21.45; golfa dime. div. diss: 00.15
tant, en són els principal components. tegoria jove serà una categoria exclusiva argo SALA 10 De dime. a dij. 8: 16.40, 19.30
CONFERÈNCIES per a joves (amb edats compreses entre paranormal activity 4 SALA 10 De dim. a dj. 8: 22.15; golfa dime. dv. ds: 00.20
Jornades culturals a Jaume I VISITES GUIADES els 16 i els 25 anys. Podran presentar-se
presencialment (CD): Registre d’entra-
Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
a roma amb amor (cat) SALA 2 De dime. a dij. 8: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15
Estatge social del barri de Jaume I de Camins d’or líquid al Segrià Sec da del Consell Comarcal del Segrià (c. SALA 3 De dime. a dij 8: 16.20, 18.10
si de verdad quieres...
Lleida. Més informació i inscripcions: 973 05 del Canyeret, s/n 25007 Lleida); o bé per
SALA 3 De div. a dij: 20.00, 22.05
correu electrònic a cultura@segria.cat Els el hombre de las mariposas
20.00 hores. 48 00 - www.segria.cat SALA 4 De dime. a dij 8: 16.15
A partir del diumenge 11 de novembre premis estaran dividits en dos catego- el fraude
Aquesta tarda tindrà lloc una xerrada a
ries: Categoria absoluta: s’estableixen lo imposible SALA 4 De dime. a dij. 8: 18.15, 20.20, 22.25
càrrec de Tere Mayoral, presidenta de es donarà inici la ruta dels Camins d’or
l’Associació de la Festa de Moros i Cris- líquid al Segrià Sec amb l’objectiu de 3 premis: un primer premi dotat amb Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
tians de Lleida. Acte seguit, es passarà donar a conèixer l’oli d’oliva verge extra 500€; un segon premi, de 250€, i un ter- skyfall De dime. a diss. i de dill a dij: 16.30, 19.10,
la projecció d’un audiovisual i, visita a del Segrià i el seu procés de producció, cer premi, de 150€. Categoria jove: s’es- 21.45; diu: 19.30, 22.10
la nova seu de l’entitat al carrer Panera, així com l’entorn paisatgístic, arquitec- tableixen 3 premis: un primer premi do- Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
1. tònic i cultural de la zona. Durant set tat amb 400€; un segon premi, de 200€, i skyfall. 007 De dime. a dij. 8: 15.40, 16.20, 17.15, 18.20,
caps de setmana es poden visitar les un tercer premi de 100€. 19.00, 19.50, 20.30, 21.00, 21.40, 22.30; esp. diu:
El turisme com a eina de dina- Cooperatives d’Aspa, Maials, Sunyer, 11.45, 13.00, 13.40, 14.25; golfa dime. div. diss:
Llardecans, Alcanó, Torrebesses i Alfés.
Històries Vives del Segrià. II 23.10, 23.40, 00.20
mització De dime. a dij. 8: 16.00, 18.10, 20.20, 22.30; esp.
A més, entre totes les persones que ha- Premi de Relats Curts del Con- argo
Sala cultural de l’Ajuntament de diu: 11.40, 13.50; golfa dime. div. diss: 00.40
Solsona.
gin participat en almenys cinc de les sell Comarcal del Segrià looper De dime. a dij. 8: 18.00, 20.05, 22.15; esp. diu:
jornades que componen la quarta edició Més informació i bases: cultura@ 11.40; golfa dime. div. diss: 00.20
20.30 hores. participaran en el sorteig d’un lot de frankenweenie De dime. a dij. 8: 16.15; esp. diu: 13.50
Dins el cicle de conferències Solsona Co, segria.cat - http://www.segria.cat/
productes de les cooperatives. ca/ciutadania/cultura ladrón de palabras (cat) De dime. a dij. 8: 16.25, 18.20, 20.15, 22.10; esp.
la regidoria de Promoció Econòmica ha diu: 12.15, 14.25; golfa dime. div. diss: 00.05
programat la ponència El turisme, una El Consell Comarcal del Segrià ha pu- De dime. a dij. 8: 16.50; esp. diu: 12.00, 14.25
eina per dinamitzar l’ocupació i la competi- CONCURSOS blicat les bases del 2n premi de relats
brave
De dime. a dij. 8: 18.45, 20.40, 22.30; golfa dime.
curs del Segrià Històries vives del Segrià venganza: conexión estambul
tivitat. El repte de les destinacions, a càrrec Concurs d’adaptació de contes div. diss: 00.25
de Josep Capellà, consultor expert en per normalitzar la llengua catalana i De div. a dij.: 16.15, 18.00; esp. diu: 11.30, 13.40
Més informació i bases: www. la divulgació literària. Amb un primer
diarios de greg: días de perros
desenvolupament turístic i responsable De div. a dij.: 19.45, 21.50; golfa div. diss: 00.00
de l’empresa DCB Turisme i Desenvolu- guissona.net premi de 500€ per a l’obra guanyadora el fraude
L’Ajuntament de Guissona obre el ter- i dos accèssits de 200€, els treballs for- vacaciones en el infierno De div. a dij.: 15.45, 17.30, 19.10, 20.50, 22.30;
pament Local. esp. diu: 12.00, 14.05; golfa div. diss: 00.15
mini per poder participar al concurs maran part d’una publicació promo-
d’adaptació de contes sobre la vila de lo imposible De dime. a dij. 8: 15.50, 16.30, 17.20, 18.00,
guda pel Consell Comarcal del Segrià.
ACTES POPULARS Guissona pensats per a nens i nenes Poden participar en aquest certamen
18.40, 19.30, 20.10, 20.50, 21.40, 22.20; esp. diu:
11.30, 12.00, 12.10, 13.40, 14.20; golfa dime. div.
La cuina de la Segarra i el pro- d’entre sis i vuit anys i escrits en català. totes les persones interessades que, el diss: 23.00, 23.50, 00.30
El conte es tractarà d‘una adaptació de dia 10 de gener de 2013 hagin complert De dime. a dij. 8: 15.45, 19.15, 22.45; esp. diu:
ducte local la història, respectant les característi- els 16 anys. Els treballs poden lliurar-se
hotel transylvania
12.15
Sala Cippa. Edifici del Sindicat de la ques específicades pels protagonistes, impresos i en format CD: directament o hotel transylvania (cat) De dime. a dij. 8: 17.30, 21.00; esp. diu: 14.00;
Segarra. Cervera. l’argument principal i l’espai on es des- bé per correu certificat al Registre d’en- golfa dime. div. diss: 00.30
17.00 hores. envolupen els fets. Abans del 14 de de- trada del Consell Comarcal del Segrià hotel transylvania (3d) De dime. a dij. 8: 16.30, 18.25; esp. diu: 11.30,
sembre, i a l’Ajuntament de Guissona es (c. del Canyeret, s/n 25007 Lleida). En 13.15
Inscripcions: 973 53 13 00. las aventuras de tadeo jones De dime. a dij. 8: 16.45, 18.35, 20.20; esp. diu:
Avui se celebra l’última sessió de La cui- poden presentar les propostes que opta- aquest cas, l’autor prendrà càrrec de 11.40, 13.30
na de la Segarra i el producte local, a càr- ran a un únic premi de 200 euros. les despeses de la tramesa: o digital: a paranormal activity 4 De dime. a dij. 8: 22.05; golfa dime. div. diss:
rec de Xavier Fabra, propietari i cuiner l’adreça cultura@segria.cat, en format 00.00
del restaurant Slow Food Quintaforca Espai de narrativa pdf. sinister De dime. a dij. 8: 16.35, 18.35, 20.35, 22.35; esp.
(Nulles, Tarragona), i Mercè Camins, Més informació i bases: Associació diu: 12.30, 14.35; golfa dime. div. diss: 00.35
propietària i cuinera del restaurant XXXII Concurs de Narracions Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
Guimerà.info - tribuna@guimera.
Slow Fodd Casa Mercè (Fontdepou, la info - www.guimera.info Frater el profesor SALA 1 De dime. a dij. 8: 15.00, 16.50, 18.45, 20.40, 22.30
Noguera). A més, hi haurà un tast i ex- L’associació Guimerà.info organitza el Més informació i bases: Fraternitat COSMOPOLIS SALA 2 De dime. a dij. 8: 15.00
plicació dels plats elaborats per ambdós concurs Espai de narrativa on els relats Cristiana de Persones amb Disca- cartas a elena SALA 2 De dime. a dij. 8: 16.50
cuiners, amb productes locals dels seus hauran de transcórrer, preferentment, pacitat de Lleida: C/ Maragall, 4, el nombre SALA 2 De dime. a dij. 8: 18.45
territoris. en algun lloc concret de la Catalunya in- amor bajo el espino blanco SALA 2 De dime. a dij. 8: 20.40
baixos. 25003 Lleida.
terior, en la zona que l’entitat organitza- La Fraternitat Cristiana de Persones amb el artista y la modelo SALA 2 De dime. a dij. 8: 22.30
EXPOSICIONS dora denomina Forat negre, delimitada Discapacitat de Lleida (Frater) convoca o apóstolo SALA 3 De dime. a dij. 8: 15.00, 18.00, 21.00
per la Serralada litoral i els Pirineus. La el XXXII Concurs de Narracions Frater the deep blue sea SALA 3 De dime. a dij. 8: 16.25, 19.25, 22.30
Trilogia dotació serà la publicació a la web dels d’obres originals i inèdites que tractin Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
Complex Cultural de Juneda. treballs seleccionats. sobre el món del malalt i/o minusvàlid.
L’obra de Gerard Calderón, Trilogia es lo imposible SALA 1 Div: 19.00, 22.30; diss: 20.15, 22.30; diu: 16.00,
Els originals poden ser escrits en cata- 18.15, 20.25; dill: 22.15
pot veure fins al 9 de novembre. Un Nadal de Conte là o castellà en dues categories: juvenil SALA 1 Diss: 18.15
lórax (cat)
Més informació i bases: Associació (fins als 16 anys) i adults. Les obres es SALA 2 Div: 19.00, 22.30; diss: 17.30, 20.15, 22.45; diu:
Exposició d’Agustín Serrate poden presentar fins al 30 de gener i
skyfall
17.30, 20.15; dill: 22.15
Sala Manolo Calpe de la Fecoll. C/ Guimerà.info - tribuna@guimera.
optaran a una dotació en la categoria vacaciones en el infierno SALA 3 Dv: 19.00, 22.30; ds: 18.20, 20.20, 22.30; diu:
Obradors, 2. Lleida. info - www.guimera.info adults de 400 euros (primer premi); 200 16.20, 18.20, 20.20; dill: 22.15
La sala acull una exposició d’aquarel·les L’associació Guimerà.info obre el termini euros (segon premi) i 100 (accèssit); i en Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
d’Agustín Serrate oberta fins al 15 de d’admissió dels relats relacionats amb la categoria juvenil: primer premi de SALA 1 Div: 22.30; diss: 20.00, 22.30; diu: 17.30, 20.15;
el Nadal. La dotació del premi serà la
skyfall
novembre. Serrate plasma alguns dels 100 euros; segon premi de 70 i accèssit dill: 22.15
racons emblemàtics de la ciutat a més publicació a la web de l’associació dels de 40 euros. pirates! SALA 1 Diss: 18.15
d’una original visió de la Seu Vella. treballs seleccionats. Els que vulguin 7 dias en la habana SALA 2 Div; diss: 22.30; diu: 20.00
participar tenen temps fins al 31 de de- Premi Internacional de Recerca SALA 2 Diss: 18.30, 20.00; diu: 16.15, 18.15; dill: 22.15
sembre. frankenweenie
Donacions en Filologia Catalana Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
Centre d’Art la Panera de Lleida. Conèixer Catalunya Més informació i bases: secretaria@ venganza: conexión estambul Div, diss: 22.15; diu: 19.30
Fins al 25 de novembre es presenta l’ex- filcat.udl.cat Diss: 19.15
posició de Francesc Abad, Donacions, Més informació i bases: Associació els cadells i el codi marco polo
El Departament de Filologia Catalana i Diu: 17.30
creada a partir de les obres donades per Guimerà.info - tribuna@guimera. Comunicació de la UdL i l’Ajuntament
el canguro
l’artista des dels inicis de la seva activi- info - www.guimera.info de Bell-lloc d’Urgell convoquen el Pre-
Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
tat artística els anys 70. Guimerà.info convida totes aquelles mi Internacional de Recerca en Filologia ice age 4 (cat) Diu: 17.00
persones que tinguin inquietuds lite- Catalana Joan Solà, tercera edició 2014, venganza: conexión estambul Diu: 19.30; dill: 22.15
Mostra d’Antonio López ràries a enviar els seus treballs. Aquells semàntica, lexicologia i lexicografia. El Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
Fundació Sorigué de Lleida. que tinguin un mínim de qualitat seran 23 d’abril es tancarà el termini de pre- pirates! (cat) Diu: 17.00
Degut a l’èxit, la fundació prorroga la publicats a la pàgina web de l’associació sentació dels originals en català, amb a roma amb amor Diu: 20.00
mostra d’Antonio López fins avui. Per www.guimera.info. El tema del concurs un resum en anglès, amb un màxim de
primera vegada es mostra el treball versarà en relats de sortides, propostes 200 pàgines i no superior a 2.400 caràc- Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
d’un dels artistes espanyols en actiu d’excursions..., que facin referència i ters que vulguin optar a un premi de ice age 4 (cat) Diss: 18.15
més reconeguts amb més de mig cente- que ens ajudin a conèixer més i millor 10.000€. Els treballs s’han de presentar venganza: conexión estambul Diss: 22.30
nar de peces. La major part de les obres Catalunya. Únicament i exclusiva però, en el Departament de Filologia Catalana si de verdad quieres... Diu: 17.00, 19.30; dill: 22.15
provenen de la col·lecció particular de Catalunya i/o territoris de parla catala- i Comunicació. Facultat de Lletres. Uni- Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
l’artista amb un gran nombre d’obres na. Termini obert fins al mes de desem- versitat de Lleida: Plaça Víctor Siurana, Div: 22.00; diu: 17.00
inèdites. bre. 1. 25003 de Lleida.
contrarreloj
si de verdad quieres... Diss: 22.00; diu: 18.40
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat lo imposible Dima: 21.30
7. dilluns 5 DE novembre DE 2012 lleida 7
l’espai natural i agrari per excel.lència de la ciutat patrimoni artístic i religiós
‘Benvinguts a l’Horta
ajuntament de lleida
de Lleida” satisfà els
visitants i els agricultors
Les 5 explotacions participants en les jornades de portes
obertes van rebre unes 500 visites durant el cap de setmana
redacció D’aquesta manera, la pluja ta té un valor molt important
lleida
no va impedir que els lleida· que s’ha de cuidar, conservar
El cap de setmana de portes tans sortissin a l’Horta a veure i potenciar i que aquestes visi·
obertes de Benvinguts a l’Horta els productors que ofereixen tes permeten mostrar l’activitat
de Lleida va satisfer tant els visi· productes de proximitat de que s’hi fa.
tants com els agricultors que hi qualitat. Segons va destacar Barberà,
van participar. Així, en aquests El regidor de Medi Ambient és una manera didàctica de Visita guiada al cementeri
dos dies, les 5 explotacions
agrícoles i ramaderes que van
i Horta, Josep Barberà, va qua·
lificar d’èxit les jornades, que
conèixer com es conreen les
verdures ecològiques o com es per conèixer l’art funerari
obrir les seves instal·lacions al apropen al ciutadà aquest es· crien els corders, entre les di· El cementiri de Lleida va acollir ahir una visita guiada per co·
públic van rebre unes 500 visi· pai natural i agrari de la ciutat. verses propostes que inclou el nèixer el seu art funerari, una activitat organitzada per Òmni·
tes. Barberà considera que l’Hor· programa. um Cultural, l’Ateneu Popular de Ponent, el Cercle de Belles
Arts i l’Associació Amics de la Seu Vella.
24 parades a la plaça de sant joan
Nova edició del Mercat de l’Hort a Taula A la pregunta de la
setmana passada:
redacció projecte de recuperació de va· parades que ahir es van instal·
lleida
rietats hortícoles locals tradici· lat a la plaça de Sant Joan van
El Mercat de L’Hort a Taula onals que promou la Regidoria mostrat uns testos de bròquil
va fer ahir al matí difusió del de Medi Ambient. Així, les 24 llucat.
Creus que cal elevar l’edat mínima
legal perquè un adult tingui
confraries relacions sexuals amb un menor?
Jornada de 1. No, s’hauria de rebaixar.
Germanor a
Sant Martí 2. Sí, però més enllà dels 16 anys.
redacció
balaguer
3. Sí, 13 anys em semblen pocs.
La parròquia de Sant Martí 4. No, un adolescent a 13 anys ja
de Lleida va acollir ahir la
Missa de Confrares de la sap el que es fa.
Confraria del Crist de l’Ago·
nia de la Casa d’Anadalusia,
Els lectors del
cat
presidida per mossèn Vicenç
BONDIA
Alfonso, amb la participació
de la Confraria de la Pietat
de l’AVV de Jaume I. La Missa de Confrares es va fer a l’església de Sant Martí
han decidit:
75è aniversari 91.5%
ERC recorda les 4.1%
víctimes del
bombardeig del
3.9%
Liceu Escolar 0.6%
redacció
La pregunta d’aquesta
lleida
Militants d’ERC, encapçalats
pel president de la Federació
Regional, Carles Comes; el setmana és:
president de la Secció Local de Aproves el Manifest dels 300, signat per
Lleida, Juli Otal, i els primers
intel·lectuals del món de la cultura, l’economia
candidats a les eleccions van
fer homenatjar les víctimes de
i la política, que qüestionen el procés
la massacre del Liceu Escolar, secessionista de Catalunya?
al monument de Blondel. En· Entra a BONDIA cat i vota, esperem la teva resposta
Els militants d’ERC van fer una ofrena floral guany és el 7è aniversari.