Taller intervencio amb famílies

473 views

Published on

  • Be the first to comment

Taller intervencio amb famílies

  1. 1. Projecte d’intervenció 2011socio-educativa. Espai Familiar Palma I. LLENGUATGE I JOC Margalida Gili Alou UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA. PRACTICUM II 17/11/2011
  2. 2. INTRODUCCIÓAquest projecte de llenguatge i joc neix de la reflexió damunt la practica, iparteix d’un plantejament d’investigació-acció.Durant les practiques he observat les interaccions mares/ pares-fills i heanalitzati observat les fortaleses i les dificultats més significatives que esdonen en aquesta interacció. Per altra banda he observat la intervenció que fan les professionals de l’Espaifamiliar per afavorir i millorar aquestes interaccions.He pogut observar en les intervencions de les professionals com diu Ferrer(2008), diverses modalitats d’intervenció com l’observació continua i reflexivaper captar les actuacions positives de les mares i reforçar aquestes conductesamb els fills, també he vist donar pautes d’actuació directes, plantejar dubtesque provoquin en les famílies una reflexió, i per últim servir de model.D’aquesta reflexió i anàlisi de l’observació he arribat a la conclusió de que esen la interacció comunicativa on s’observen més dificultats d’interacció Mares/pares/fills i es una característica que es generalitza amb la majoria de famílies. He pogut inferir de les observacions ( de la lectura dels registres d’observació ide les notes de camp) que moltes mares, no son conscients de la importànciadel llenguatge oral i de la interacció amb els seus fills perquè sembla quepensen que aquests no les entenen. Algunes mares ho han arribat averbalitzar.Un altre factor que hem sembla important tenir en compte per a la millora de lesinteraccions comunicatives es el desconeixement que tenen les famílies de jocspopulars, cançons, jocs de falda, contes, amb els que poder recolzar lainteracció amb els seus fills.“ Autores como Bruner,1986; Shaffer, 1977; Shaffer i Crook, 1981; Turner,1980;etc, afirman que la interaccion adulto-niño es un proceso dialectico niñomedio. Esto supone que a través de la interaccion niño-adulto, el agentesocializador contribuye al desarrollo infantil y, a su vez, el niño modifica ytransforma el contexto comunicativo- en función de su desarrollo evolutivo-desempeñando, progresivamente, un papel más activo en la comunicación conel adulto.Así pues puede decirse , que el adecuado desarrollo infantil necesita de unasdeterminadas pautas interactivas adulto-niño. Segun Kaye (1986) sonesenciales para el desarrollo infantil las siguientes condiciones: - La actitud de los padres ante el bebé. Entendre a este como parte activa del sistema familiar. Haciéndole intervenir en diálogo, juegos y otras interacciones significativas, que le permitan integrarse poco a poco en el mundo adulto.
  3. 3. - Cierta regularidad en los ciclos internos del bebé ,respecto de la alimentación , sueño, juegos. - Interacciones sociales que estimulen al bebé (alcanzar objetos, situaciones cara a cara, emitir sonidos y palabras, etc.)”1Per tant el projecte d’intervenció socioeducativa llenguatge i joc vol optimitzar eldesenvolupament del llenguatge dels infants usuaris de l’Espai Familiar PalmaI, mitjançant el treball amb els mares-pares/ fills , afavorint en aquests lautilització de determinades estratègies que impulsin el desenvolupament delllenguatge en els infants.Per fer-ho vol fomentar que els pares facin intervenir en diàleg, jocs i altresinteraccions significatives als seus fills i coneguin i arribin a utilitzar diferentsestratègies de joc i llenguatge.DESTINATARIS:Famílies de l’Espai Familiar Palma I. Programa de mediació i integració familiarofertat pel servei d’Infància i Família, en el que els destinataris son infants entre0 i 4 anys i les seves famílies en programa de preservació i reunificació familiar.LLOC DE REALITZACIÓ:Espai Familiar Palma I.OBJECTIUS: I. Destacar i ajudar a la comprensió del paper fonamental dels pares i la família ( mare, pare, altres) en l’adquisició del llenguatge. II. Millorar la consciència de les famílies en relació a que es fonamental la interacció pel desenvolupament del llenguatge des dels primers dies de vida. III. Facilitar la percepció de que els nadons i els bebés entenen i que per aquest motiu ens hem d’adreçar sempre a ells.IV. Afavorir que els pares coneguin que han d’actuar envoltant de llenguatge l’entorn de l’infant. V. Ajudar a percebre la relació entre afectivitat/ llenguatge/joc.VI. Conèixer diferents estratègies de joc i llenguatge que afavoreixin el desenvolupament del llenguatge en els seus fills i la interacció comunicativa.1 Shum, G; Conde, A. (1993). El desarrollo del lenguaje en un caso de carencias afectivas gravesen la primera infancia. Infancia y Aprendizaje (núm. 64).
  4. 4. METODOLOGIA:Activa i participativa, partint dels coneixements previs de les famílies i afavorintla presa de consciència i la construcció del propi aprenentatge personal.Seguint amb la línea d’intervenció de les professionals que actuen de formasubtil, fent a les famílies les protagonistes del taller.Segons la classificació de Cunningham i Davis (1988) la posició de lesprofessionals en la intervención amb les famílies seria segons el model usuario com elles prefereixen anomenar-lo model de “mediador” de les relacionsentre pares i fills. Aquest model d’intervenció fa de facilitador de relacions einteraccions positives.Les intervencions socio-educatives que es plantegen es realitzaranprioritàriament en el moment d’arribada o moment de saludar-mos, quan lesfamílies estan en rotllana i la psicopedagoga pren el paper protagonistaintroduint una activitat en la que participen mares-pares i fills.Altres activitats que es proposen a les que intervendrien nomes els pares (activitat de coneixements previs, visualització de vídeos...), es realitzaran al’hora de la tertúlia dels pares quan els infants queden a cura de lespsicopedagogues).Desprès en el moment de la diada mare-fill es farà la proposta “subtil” d’utilitzaraquests recursos i posar-los a la pràctica. També es farà una intervenció mésdirecta amb els infants quan les psicopedagogues treballen amb aquestsmentres els pares estan al moment de la tertúlia amb les dues psicòlogues.Per això seguint amb la línea de les intervencions que fan les professionals del’Espai Familiar , a partir de la planificació i coordinació, les activitats s’inseriransegons es trobi convenient a les diferents rutines o moments ( saludar-mos,díada-mare/fill, tertulia dels pares, joc amb els infants) i facilitaran lageneralització dels aprenentatges i la seva utilització quotidiana.ACTIVITATS:Les activitats no han de seguir necessàriament un ordre concret, es poden anarintroduint en funció dels objectius que es trobi adient treballar amb cadafamília o globalment amb totes les famílies.Tot i així seria interessant poder introduir prioritàriament les activitats deconeixements previs, això afavoriria en relació a les professionals tenir unpunt de partida i fer una anàlisi més acurada de les necessitats individuals deles famílies i també fonamentalment què cada família pugui activar els seusconeixements previs i començar a construir el seu procés d’aprenentatge.Es realitzarà només una activitat per sessió que podrà repetir-se o perllongar-se en altres sessions, en funció de la consecució dels objectius.
  5. 5. Les activitats es realitzaran de forma flexible i s’adaptaran a les necessitats decada família i del grup.S’intentarà a diferents sessions posteriors a cada activitat realitzada, anarincorporant les activitats ja treballades i interioritzades als diferents moments dela sessió ( díada mare-fill, moment de la tertulia, cura dels infants ).A. CONEIXEMENTS PREVIS. ( primera part) La primera activitat pretén activar i partir dels coneixements previs de lesmares/pares. A partir de la lectura de diferents cartells amb imatgesobservarem i parlarem sobre diferents analogies que ens apropin a:llenguatge-context, llenguatge-expressió corporal, llenguatge- afectivitat.Amb diferents fotografies i dibuixos tamany din A3, es treballarà la lecturad’imatges i les analogies. Diferents objectes ens poden fer reflexionar sobre elllenguatge i les seves relacions amb el context en el que es desenvolupa,l’expressió corporal que l’acompanya i l’afectivitat que impregna qualsevolmissatge.B. CONEIXEMENTS PREVIS. ( segona part)Es treballarà a partir de recordar amb les famílies com aprengueren a parlarquan eren petits. Recordar com en varen aprendre, qui els va ensenyar. Quinva ser el procés que varem seguir fins que començarem a dir les primeresparaules, es a dir què feien abans de dir paraules, quines foren, a quina edat.Relacionar les preguntes i les respostes més adequades amb el que podem ferquotidianament per afavorir el desenvolupament del llenguatge en els infants.C. CONSTRUCCIÓ D’UNA TITELLA SENZILLA.Cada família construirà una titella que desprès emprarem per jugar a casa.La titella serà senzilla ( guant de cuina, ulls i boca de feltre i cabells de llana).El que ens interessa no es tant realitzar un taller de creació de titelles sinó ambobjectes quotidians utilitzar el llenguatge, relacionant joc, llenguatge iafectivitat.Parlarem dels diferents usos que podem realitzar amb la titella ( podem cantaruna cançó, podem representar diferents personatges que parlen amb l’infant,podem realitzar sons de diferents animals, onomatopeies, podem ferpessigolles ( les pessigolles desenvolupen diferents funcions importants queafecten el plànol afectiu i emocional afavoreixen moments d’intimitat , participenen l’apertura relacional, també ajuden l’infant a prendre consciència del seucos).
  6. 6. En definitiva amb aquesta activitat ens interessa parlar de les possibilitats decomunicació i joc que ens ofereix un material a l’abast de tots/es. Desprès a la díada mare-fill es facilitarà una cistelleta amb titelles per posaren pràctica si els ve de gust el que han treballat.D. LECTURA D’UN CONTE.Introduirem la lectura d’un conte quan les famílies es reuneixen en rotllana almoment de rebuda. Donarem un model a les famílies de com podem contarcontes als infants.Durant diferents sessions podem anar introduint amb un mateix fil conductor (cançons, personatges...) diferents formes i estratègies de lectura de contes. Desprès al moment de díada mare- fill deixarem contes a l’abast de cadafamília per convidar-los a llegir, jugar, compartir.En el moment en que les psicopedagogues tenen cura dels més petits,s’introduiran també si als infants els ve de gust diferents recursos ( contesnarrats, contes amb cançó, contes amb titelles, contes per tocar i observar...)E. VISUALITZACIÓ D’UN PPT. ( 4 O 5 DIAPOSITIVES).Parlarem de pautes per afavorir el desenvolupament del llenguatge de 0 a 3anys. Es prioritzaran les mes importants.F. VEURE DIFERENTS VÍDEOS DE JOCS DE FALDA.S’analitzaran amb els pares diferents vídeos de mares que fan jocs de faldaamb els seus fills. Els jocs de falda que volem veure plegats estan a la pàginaweb de l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca ( els podem trobar a labibliografia). S’anirà comentant cada joc de falda. En acabar la xerrada cadafamília triarà un joc de falda, tendrem preparades diferents fitxes dels jocs defalda perquè els ajudi a aprendrer-lo.Es facilitarà que s’utilitzin els jocs de falda a les díades mare-fills, a partir dediferents jocs realitzats per les professionals ( mamballetetes, coqueta coqueta,aquest es el pare, serra mamerra...) que serveixin de model i encoratgin a lesmares a realitzar-los amb els seus fills.AVALUACIÓ.Es realitzarà l’avaluació dels resultats quan s’hagin realitzat sessions suficientsper a la interiorització de les activitats per part de mares/ pares i fills.
  7. 7. L’avaluació es farà amb un registre d’observació que avaluarà la utilització decada recurs plantejat i la interacció comunicativa amb els infants.Pens que els registres d’observació s’hauran de relacionar amb els registresque s’utilitzen habitualment per realitzar l’avaluació de les famílies al final de lessessions.Per la seva realització hauria de tenir més informació sobre aquests registres ipoder incloure les activitats que es vagin realitzant a cada sessió dins aquestsregistres, mes que realitzar un registre general que no s’integri dins la dinàmicad’avaluació que es segueix quaotidianament per avaluar-les.BIBLIOGRAFIAFerrer, M., Riera, M.A. (2008). El rol y las intervenciones de los profesionalesen programas socioeducativos para familias de riesgo. Enginy, 16-17, 31-40.http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1992Ferrer Ribot, M. (2008). Suport a les famílies a la primera infància. Estudi decas d’un programa socioeducatiu. Tesi doctoral. Departament de PedagogiaAplicada i Psicologia de l’Educació. Departament de Pedagogia i DidàctiquesEspecífiques. Universitat de les Illes Balears.http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9393/tmfr1de1.pdf.pdf?sequence=1Funes Alcaraz,L et ali. Pautes d’Estimulació del llenguatge. Equip d’atencióprimerenca d’Eivissa i Formentera. Govern de les Illes Balears. Conselleriad’Educació i Cultura.Galvan-Bovaira, M.J. (1995). L’observació sistemàtica de la interaccióprimerenca. Els intercanvis comunicatius i lingüístics en díades mare-bebé.Tesi Doctoral. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, Universitatde Barcelona.Palacios, J; Marchesi,A; Coll;C.(2002) Desarrollo psicologico y educacion.Volumen 1. Psicologia evolutiva. Alianza editorial.Owens, R. ( 2006). Desarrollo del lenguaje.Madrid. Pearson Educacion.Shum, G; Conde, A. (1993). El desarrollo del lenguaje en un caso de carenciasafectivas graves en la primera infancia. Infancia y Aprendizaje (núm. 64).Bloc Espai de Famílies.http://espaidefamilies.blogspot.com/search/label/Guies%20de%20lecturaRecull de jocs de falda. Equip atencio primerenca de Menorca.http://menorcatv.com/jocsdefalda/index.htm

×