Article revista Graó - Guix

1. Alex Guerrero Fernández
Estudiant Màster del Professorat a la UPC
alex.guerrero@estudiant.upc.edu
Telèfon: 659569907
DNI:46407800X
Deures sí?, deures no?, deures diferents?
Les alarmes han tornat a saltar: l’OMS assenyala que els alumnes
espanyols són dels que més estrés pateixen per culpa dels deures. Fa un
any l’OCDE també advertia que els deures augmenten la bretxa entre
alumnes rics i pobres, i que això ho pateix especialment l’alumnat
espanyol, molt carregat de deures. Un debat recurrent que n’accelera un
altre de més global: quin model escolar volem pel segle XXI?
PARAULES CLAU: deures escolars, estrés, diferències socioeconòmiques,
rendiment escolar, motivació, responsabilitat, relacions familiars, innovació
educativa.
Sota la lupa dels organismes mundials
Les dades de les organitzacions internacionals atien una polèmica que ja fa
força temps que dura: deures sí?, deures no?, deures “minimalistes”?, deures
“diferents”?. La controvèrsia és ben viva, i l’estudi de l’OMS hi ha irromput amb
nous i preocupants arguments: fins a un 70% de les noies i un 60% dels nois
de 15 anys declaren sentir-se pressionats pels deures, quan la mitjana dels

2.
països analitzats a l’informe és d’un 39%. Aquesta sensació de pressió (que
augmenta amb l’edat, ja que als 13 anys és d’un 55% entre les noies i d’un
53% entre els nois) es tradueix sovint , segons la mateixa OMS, en un
increment de patologies, com marejos, mal de cap, mal d’esquena o malestar
abdominal, i pot provocar estats de tristor, tensió o nerviosisme. Ja altres
investigacions, també recents, havien relacionat l’excés de deures amb la
possibilitat de patir augment de pes, cansament, manca d’hores de son i fins i
tot trastorns de salut mental, per la insatisfacció que causa el poc temps
disponible per a l’oci i les aficions pròpies.
En l’àmbit socioeconòmic, l’OCDE va alertar fa un any que els deures
contribueixen a ampliar les diferències entre alumnes. La raó és que els
estudiants que pertanyen a famílies amb un nivell social, econòmic i cultural
elevat fan millor els deures, ja que compten a les seves llars amb unes
condicions que afavoreixen l’estudi i tenen, a més, l’ajuda dels pares o
d’acadèmies privades. En canvi, els estudiants de famílies amb un nivell baix
sovint no disposen ni tan sols d’un lloc adequat per estudiar; no poden
consultar amb els pares perquè són fora treballant o no tenen la formació
suficient per ajudar-los, i de vegades fins i tot han de deixar l’estudi per ajudar
en les tasques domèstiques. Per tot això, l’OCDE recomana que, almenys, les
escoles posin aules d’estudi i monitors a disposició dels alumnes que ho
necessitin.
Els deures ocupen als alumnes espanyols una mitjana de 6 hores i mitja
setmanals, és a dir, una hora i mitja més que la mitjana del països de l’OCDE, i
més del doble del temps que hi dediquen a Finlàndia, un país que es considera
un referent per l’eficàcia del seu sistema educatiu. L’informe PISA, que avalua
el rendiment escolar, assenyala precisament que més de 4 hores setmanals de
deures poden tenir un efecte negatiu en l’aprenentatge. I no oblidem que PISA
també indica en els seus informes que els estudiants espanyols estan per sota
de la mitjana de l’OCDE en matemàtiques, ciències i comprensió lectora,
malgrat les moltes hores de deures.

3.
El Periódico
Polèmiques i tradicions
La polèmica sobre els deures escolars va viure un moment especialment àlgid
fa quatre anys, quan les associacions franceses de pares i mares d’alumnes
van convocar una vaga de “llapis caiguts” contra els “treballs forçats” que patien
els seus fills. Actualment, a França han quedat pràcticament suprimits els
deures a primària; al país veí, Bèlgica, només poden ocupar un màxim de 30
minuts diaris els últims cursos de primària, i a Dinamarca estan prohibits els
caps de setmana.
A l’estat espanyol també han sovintejat les protestes. L’any passat, 12.000
organitzacions de pares i mares d’alumnes van presentar a les autoritats una
petició per abolir les tasques escolars, i a través de “Change.org” es van reunir
més de 100.000 firmes “per la racionalització dels deures”. També va adquirir
notorietat l’any passat una carta oberta escrita per un pare i professor de
secundària, Alfonso González, en què confessava que, com molts altres pares,
havia fet molts cops els deures de la seva filla, amb la finalitat que ella tingués
temps per a altres coses. Però malgrat totes aquestes iniciatives, cap
administració ha dictat, de moment, cap tipus de normativa, i en conseqüència
continuen sent els centres escolars els que planifiquen els deures de forma

4.
autònoma, i més concretament els mestres els que molt sovint apliquen el seu
criteri personal.
L’origen de la imposició dels deures l’hem de buscar moltes dècades enrere, en
la tradició enciclopedista i memorística francesa que han heretat bona part dels
països dels continent. Es tracta d’una tradició basada en moltes lliçons
discursives dels professors, pocs descansos, moltes matèries i molt denses
que exigeixen continuar el treball a casa, i exàmens que cal respondre al peu
de la lletra.
Però com hem vist, més deures no vol dir millors resultats escolars. El sistema
educatiu escandinau, que destaca com un dels més eficaços del món, atribueix
poca importància als deures, que generalment són breus i lleugers, i posa
l’accent en unes classes totalment diferents de les del model enciclopedista
francès: curtes i relaxades, amb descansos freqüents, pràctiques variades,
pocs exàmens i molta atenció als alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
(A continuació del text)
FRASE D'EXPERT
 Jaume Funes, psicòleg i educador, autor del llibre “Cal fer deures?”:
“S’han de fer deures... si no són deures, si l’escola que els posa és diferent,
si no impedeix jugar o sortir, si són la continuació d’un desig de saber que
ha nascut a l’escola...”

5.
Arguments del sí i del no
Tradicions i rànquings apart, el debat al voltant dels deures s’articula amb un
argumentari ampli tant per part de partidaris com d’opositors. Potser la veu dels
defensors se sent amb menys força que la dels detractors (més mobilitzats),
però com ja hem comentat, la seva posició està arrelada en una sòlida tradició
de molts anys, que considera els deures una part indispensable de
l’aprenentatge. Resumim els principals arguments del “sí als deures”:
 les tasques escolars reforcen allò que s’aprèn a classe, acaben de
consolidar els coneixements obtinguts i ajuden a fixar-los
 serveixen perquè els alumnes desenvolupin la seva responsabilitat,
aprenguin a organitzar-se i adquireixin hàbits de treball
 en una justa mesura, són una eina valuosa per a l’ensenyament perquè els
mestres i les escoles no poden fer-ho tot
 a través dels deures, els pares i mares s’assabenten del que aprenen els
seus fills i s’impliquen més en la seva educació
Els principals arguments dels partidaris del “no als deures”, deixant de banda
les raons, ja explicades, que apareixen en els informes de l’OMS i l’OCDE, són:
 els deures tradicionals són repetitius, no motiven els alumnes i no s’adapten
a les necessitats de cadascun d’ells; per aquestes raons generen aversió a
l’aprenentatge i, a la llarga, fracàs escolar (Espanya té la taxa
d’abandonament d’estudis més alta d’Europa)
 els deures fan referència sovint a qüestions que no hi ha hagut temps de
veure o de practicar a classe; per aquest motiu es converteixen molts cops
en galimaties que els alumnes no poden resoldre sols
 generen estrés en les relacions familiars i resten temps per comunicar-se,
conviure i fer activitats en comú

6.
 hi ha molt poca o nul·la evidència dels seus beneficis en relació amb els
perjudicis que comporta la pèrdua de temps per descansar, jugar, fer esport,
socialitzar-se o desenvolupar la pròpia creativitat i aficions
A més d’aquestes opinions, també hi ha veus partidàries de mantenir algunes
tasques fora de l’escola, però canviant la concepció dels deures. Els que
opinen d’aquesta manera proposen que els deures passin a ser una mena de
formació complementària, orientada a aprofundir en el contingut de les classes
i, sobretot, a cultivar el gust per l’aprenentatge. Per exemple: fer lectures
d’interès, recórrer museus per ampliar alguna classe, fer recerques en
biblioteques o, de forma especial, aprofundir en la utilització de les TIC
(Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Mentrestant, es proposa limitar
de forma important el temps dedicat als deures i ajudar els alumnes amb més
dificultats, amb l’obertura d’aules d’estudi a cada centre (com ja fan diverses
escoles catalanes amb el suport de voluntaris).
CONCLUSIONS: Canviar el sistema educatiu: si el nen pateix, no aprèn
Però el debat al voltant dels
deures, almenys a Catalunya, no
és en absolut un debat aïllat. Ben
al contrari, reflecteix un debat
molt més ampli sobre la
necessitat d’un canvi més integral
i profund, ja que com diu el
psicòleg i educador Jaume
Funes, “malgrat les successives i
alegres reformes educatives, l’escola continua sent en essència la mateixa de
fa dècades, i no s’ha adaptat poc ni gens a les noves realitats socials i
tecnològiques”. Molts agents educatius consideren urgent, actualment, fer una
transició definitiva cap a un sistema que doni resposta a les necessitats del
segle XXI. El mirall d’aquest canvi són centres innovadors que ja treballen per
projectes, sense llibres de text, sense exàmens, i sense deures tal com els hem
entès fins ara.

7.
El camí a recórrer és llarg, però les iniciatives avancen. A Catalunya s’ha
presentat fa molt poc el programa Escola Nova 21, que aplega els principals
actors del món educatiu compromesos amb un nou sistema. Eduard Vallory,
director d’aquest programa, explica que una de les claus del canvi és treballar
amb el factor emocional de l’alumne i donar-li un rol actiu en l’aprenentatge. Un
aprenentatge que no ha de generar estrés: “No volem un alumne que pateixi,
perquè no aprèn”, diu Vallory. “En canvi –afirma- si viu l’aprenentatge com un
procés de gaudi, tot allò que aprengui es mantindrà d’una forma més profunda i
duradora”.
FRASE D'EXPERT
 Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB): “Els deures ni són la solució ni són un
problema. Constitueixen un element de reforç i d’ampliació que ajuda a
l’aprenentatge escolar si es planifica amb mesura i diversitat de contingut”.
HEM PARLAT DE:
‐ Deures escolars
‐ Sistemes educatius
‐ Innovació
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- MARTÍNEZ, Núria (2016): “La revolució de l’escola del segle XXI. Ara [en
línia]. 22 d’abril. http://www.ara.cat/societat/revolucio-lescola-del-Segle-
XXI_0_1563443699.html
- RODRÍGUEZ, Pau (2016): “Les escoles catalanes innovadores es conjuren
per estendre un marc educatiu del segle XXI”. El diari de l’educació. 21 d’abril.
http://diarieducacio.cat/les-escoles-catalanes-mes-avancades-salien-per-
estendre-el-seu-model/
- IBÁÑEZ, Maria Jesús (2016): “L’OMS alerta que els deures perjudiquen la
salut”. El Periódico. 4 d’abril.

8.
- BASTIDA, Armando (2015): “Lo que piensan los padres y madres que quieren
acabar con los deberes en la escuela”. Magnet. Desembre.
http://magnet.xataka.com/en-diez-minutos/lo-que-piensan-los-padres-y-madres-
que-quieren-acabar-con-los-deberes-en-la-escuela
- JAN, Cecilia (2015): “Deberes, ¿rutina necesaria o condena?”. El País [en
línia]. 14 de maig.
http://politica.elpais.com/politica/2015/05/13/actualidad/1431523305_412764.ht
ml
- SANDOVAL, Antonio (2015): “Francesco Tonucci: Los deberes son un
equivocación pedagógica y un abuso”. La voz de Galicia [en línia]. 12 d’abril.
http://www.lavozdegalicia.es/noticia/lavozdelaescuela/2015/04/07/deberes-
equivocacion-pedagogica-abuso/00031428264968120321927.htm
- ESCRICHE, Elisabet (2015): “Jaume Funes: “Els deures serveixen perquè els
pares tinguin ocupats els fills”. Ara [en línia]. 3 de març.
http://www.jaumefunes.com/system/files/Ara%20deures.pdf
- IBÁÑEZ, Maria Jesús (2015): “La OCDE avisa de que los deberes alimentan
la desigualdad escolar”. El Periódico [en línia]. 19 de febrer.
<http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/ocde-avisa-que-los-deberes-
alimentan-desigualdad-escolar-3949474>
- G. BARNÉS, Héctor (2014): “Informe PISA: los alumnos españoles hacen
demasiados deberes pero no sirve para nada”. El Confidencial. 12 de
desembre. http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-12-
12/informe-pisa-los-alumnos-espanoles-hacen-demasiados-deberes-pero-no-
sirve-para-nada_589025/
- ABELLÓ, Lola (2013): “Los deberes escolares”. Aula d’Innovació Educativa, n.
222. Juny.
- GUILAYN, Priscila; SÁNCHEZ, Carlos Manuel; DÍAZ LANDALUCE, Ixone
(2013): “¿Los fundimos a deberes?”. Finanzas.com. 3 de març.
<http://www.finanzas.com/xl-semanal/magazine/20130303/fundimos-deberes-
4840.html>
- RODRÍGUEZ DE PAZ, Alícia (2013): “Los deberes no son para los padres”.
La Vanguardia. 17 de febrer.
- KOHN, Alfie (2013): “El mito de los deberes”. Editorial Kaleida.
- GARCIA I ARANZUEQUE, Raül (2012): “Serveixen de res els deures?”. El
Punt Avui [en línia]. 19 de novembre. <http://www.elpuntavui.cat/article/2-
societat/5-societat/594572-serveixen-de-res-els-deures.html>

9.
REVISTA DE REFERÈNCIA
http://guix.grao.com/