2. Previa consideració: els usos del
temps. L’orígen de la jornada
intensiva
“Lajornada intensiva y el trabajo continuado no son ni han sido nunca una
necesidad ni una tendencia espontánea de los seres humanos, sino de las
máquinas.” (Fernandez Enguita, juny 2000)
1. Aquesta distribució del temps ve donada per els torns a les
fàbriques de la revolució industrial, per tal de fer les jornades
(torns) més productives possibles, maximitzar esforç i inversions en
maquinària.
2. A canvi d’aquesta distribució del temps, la humanitat ha
aconseguit l’accés a un munt de béns materials, però la vida s’ha
organitzat al voltant del temps del treball vs temps d’oci, el
treballar per a poder viure, no es treballa i viu (disfruta) a la
vegada.
3. Prèvia consideració: la organització
del temps dintre de l’àmbit escolar
(Desarrollo psicologico y educación, Coll et al., 2005)
1. La organització del temps dintre de l’àmbit escolar, és una font
institucional d’influència educativa indirecta: afavoreix les millors
condicions en el centre per tal que els mestres responguin de manera
adequada a les necessitats educatives de l’alumnat. Conforma el Projecte del
centre conjuntament amb:
Agrupament de l’alumnat
Organització del temps
Organització dels espais
Grau d’interdisplinarietat de les materies curriculars
Mitjans de trànsit entre cursos i cicles
2. La influència directa del centre sobre l’aprenentatge de l’alumnat
ho conformen:
Les normes i models de comportament
Les activitats no lectives o extraescolars (riquesa i varietat;
complementarietat d’aquestes activitats amb les lectives, competència
educativa dels responsables, complementarietat amb l’entorn)
4. RAONS QUE APORTEN ELS
PARTIDARIS DE LA JORNADA
CONTINUADA
• El rendimient de los alumnes és major.
2. El cansament és menor que en la jornada partida.
3. Las activitats extra-escolares s’extendran.
4. Aventatges organizatius: el professorat disposarà de més
temps per a la formació permanent i les famílies s’atendran millor.
5. La vida familiar es veu millorada ja que els nen@s poden
passar més temps amb els sus pares i mares.
6. Les famílies acostumen a tenir un alt grau de satisfacció amb la
jornada continua una vegada implantada.
5. Rendiment
1. Estudi realitzat (A xornada escolar de sesión única en
Galicia. Estudio avaliativo: Conclusións xerais e criterios de actuación, Xunta
de Galicia, Santiago de Compostela, 1993) al 1993 per José Antonio Caride,
assenyalava que tres quartes parts del professorat deien que el rendimient
és major en la continua. Tot i així, les seves dades indiquen que hi ha entre
un 10% y un 20% més de fracas escolar en els centres amb continua.
2. A l’estudi de Ridao i Gil Flores (Revista de Educación, núm. 327 (2002),
(
pp. 141-156) conclouen que a la jornada partida els alumnes obtenen millor
qualificacions i que a l’escola concertada les diferències en les qualificacions
s’engrandeixen en funció de l’horari i que en la pública aquestes diferències
no són tan grans.
3. En l’informe Pisa del 2009 no s’observen diferències a nivell de rendiment
entre les comunitats on predominantment hi ha jornada partida (Catalunya i
Aragó, el Pais Valencià no apareix) i la jornada continua (Pais Basc, La
Rioja, …)
6. Rendiment (cont.)
4. L’atenció continuada tan en infants com en adults no va molt més
enllà dels 15 a 20 minuts.
5. El que fa que els alumnes aprenguin són factors com:
- A la família: l’ambient familiar, el treball que fem amb ells a casa,
l’estimació que reben...
- A l’escola: adequar la dinàmica escolar a les necessitats reals dels
nens:Pedagogies com l’aprenentatge per projectes, o aprenentatge basat en
problemes, treball per centres d’interès, treball cooperatiu, treball per
competències, portfolio com a eina de treball i avaluació dels alumnes,...
6. A continuació, taula on s’aprecien les distribucions per països i CCAA de
la OCDE en comprensió lectora:
7.
8. Cansament
1. És probablement cert que la última hora de la tarda a la partida sigui
poc efectiva, pero pot succeir el mateix amb la última del matí a la
continua.
2. El informe de Fernández Enguita – a partir de proves realitzades per
Sánchez López y Díaz Morales- ens ensenya que no hi ha un decreixement
del rendiment o de la concentració per la tarda. A més, hi ha certes
activiats, como la memòria a llarg plaç, que es desenvolupen millor por la
tarda que pel matí.
3. Al seu estudi sobre ritmes escolars, Testu (F. Testu, Cronopsicología y
ritmos escolares, Barcelona, Masson, 1992. p. 78.) assenyalava que durant
el dia el nivell de funcionamient fluctua segons la llei general següent:
després d’un mínim situat a la primera hora de classe (entre les 8 h y les 9
h), puja fins el final del matí arribant a un màxim (entre les 11h i les 12h),
baixa després del dinar i torna a pujar una altra vegada, més o menys
segons l’edat, durant la resta de dia.
9. 4. L’ informe de Caride va detectar un major cansament dels
alumnes a la jornada continua que en la partida. Entre les 13.00 i
les 14.00 el 47% dels alumnes a la jornada continua declara
sentir-se cansat. Entre els de la jornada partida el pic de major
percentatge de cansats s’arriba entre les 16.00 i les 17.00
(27,4%).
10. Extraescolars:
1. Hi ha una menor participació dintre de l’escola en els centres amb
jornada continuada que amb els de jornada partida.
2. Estrategia de la classe mitjana: es basa en tenir un mínim de
l’escola que no diferencia
socialment (jornada continuada matinal) i així per la tarda organitzar-se
una “escola paral·lela” amb les extraescolars que comprenen els
continguts més valorats socialment (anglès, música,…).
Aquest fenòmen es converteix, en llocs on la presència de la privada és
escassa, en un element de polarització de les desigualtats socials.
Quan la presència de la concertada o privada es suficient, el que es
produeix és un trasvassament d’alumnes de la pública a la
privada (fenòmen white flight).
11. Aventatges organizatius
3. En les CCAA on hi hagut el canvi de jornada de partida a
continuada no s’ha traduit en un augment ni en una disminució
de la formació permanent per part dels professors ( estudi
Feito).
2. Moltes famílies es trobaran que perden el contacte diari amb el
professor dels seus fill@s.
3. Els alumnes que es queden al menjador probablement
disminuiran, provocant un encariment o desaparició del servei.
12. La vida familiar es veu
millorada
1. Només les famílies en que un dels membres tingui un horari favorable o hi
hagi mestressa de casa gaudiran de més temps en comú amb els seus fills.
Per a la resta de famílies es veure facilitat l’augment d’ hores de TV,
vidoconsoles, o oci improductiu en general. Fenòmen “nen amb clau”.
2. Detecta Caride al seu estudi que els nens de centres de jornada continua
tenen més deures que els de la partida, fet que reduiria el suposat augment
d’hores de convivència familiar.
13. Graus de satisfacció
1. El professorat està clarament més satisfet per la millora del seu horari.
2. Les famílies s’adapten al nou horari. Feito explica que falten estudis i
indicadors que explorin el grau de satisfacció de les famílies. Normalment qui
no està content marxa del centre, afavorint el fenòmen white flight.
3. Irreversibilitat del model. Una vegada fet el pas de la jornada partida a la
continuada, el professorat estaria en contra de tornar al model anterior.
14. Horarios en primaria: las diferentes recetas
FRANCIA. Jornada partida, pero muy intensa
Las clases empiezan a las ocho y media y acaban a las cuatro y media, con dos
horas para comer. Los alumnos van a clase cuatro días a la semana y tienen 24
horas lectivas totales. Cada clase dura 55 minutos.
ALEMANIA. Muchas horas seguidas
Los escolares empiezan la jornada entre las siete y media y las ocho y acaban
entre las doce y la una en función del curso. Las horas lectivas semanales varían
entre las 30 y las 40. Algunos centros empiezan a dar clase por la tarde.
FINLANDIA. Currículo por la mañana, tarde libre
Los centros compactan las clases por la mañana y dedican las tardes a las
actividades extracurriculares. Cada escuela distribuye las horas por curso según su
criterio. Tienen 25 horas lectivas semanales y las clases duran 45 minutos.
INGLATERRA. Cada centro decide
Los alumnos tienen 30 horas lectivas semanales. Los centros disfrutan de cierta
libertad para fijar la jornada, aunque por lo general empiezan las clases a las nueve
de la mañana y acaban a las tres de la tarde, con una hora de almuerzo.
ITALIA. Tendencia a reducir el horario
En general el horario va de las ocho de la mañana a las cuatro y media de la tarde,
con clases de 60 minutos, aunque la tendencia es reducir el horario semanal. Los
alumnos tienen dos horas para comer.
15. GRECIA. Clases cortas por las mañanas
Las materias se distribuyen en lecciones de 45 minutos entre las ocho y media
y la una y media. En lugar de un periodo largo para el patio, los alumnos suelen
disponer de diez minutos de descanso entre clase y clase.
CATALUNYA. Jornadas que acaban tarde
Las escuelas públicas tienen 25 horas lectivas y acaban entre las cuatro de la
tarde y las cinco –la mayoría a las cuatro y media–. Las concertadas dan 30 horas
de clase a la semana y siempre cierran las puertas a las cinco. Las actividades
extraescolares pueden alargarse hasta las ocho
Font article de la Vanguardia” Sobrecarga de horas extraescolares en los
alumnos
Los horarios escolares son poco eficientes; la necesidad de conectar tiempo de
aprendizaje y rendimiento crece 02/10/2011 per Maite Gutierrez)
16. BIBLIOGRAFIA
FEITO, A.: Tiempos escolares. El debate sobre la jornada escolar continua y
partida.
FERNANDEZ ENGUITA, M. (2000): La hora de la escuela. Análisis y valoración
de los procesos, los efectos y las opciones de la implantación de la jornada
continua.
Ridao García, I, Gil Flores, J. La jornada escolar y el rendimiento de los alumnos.
Revista de Educación 327 (2002): 141-156
Mauri, T., Martin, E. Las instituciones escolares como fuente de influencia
educativa. A Desarrollo psicologico y educación, Coll et al., 2005
la Vanguardia” Sobrecarga de horas extraescolares en los alumnos
Los horarios escolares son poco eficientes; la necesidad de conectar tiempo
de aprendizaje y rendimiento crece 02/10/2011 per Maite Gutierrez)
