1. 06 DIMARTS, 20 DE DESEMBRE DEL 2011 ara 07ara DIMARTS, 20 DE DESEMBRE DEL 2011
temadeldia temadeldia
L’actualització del model de
les autonomies només va ser
present per evitar obstacles
al lliure mercat i duplicitats
en competències. Rajoy vol
educació bilingüe o trilingüe.
cés de concentració bancària;
l’apropament de la jubilació real
amb la legal i la pensió lligada als
anysdecotització;ienl’àmbitfiscal,
l’aplicació del criteri de caixa en la
liquidació de l’IVA i un tractament
favorabledelsbeneficisnodistribu-
ïts. Algunes mesures de les descri-
tes poden tenir àmplia acceptació.
En altres casos, però, caldrà veure
comesconcretenperaconseguiral-
hora l’objectiu de l’estabilitat pres-
supostària i creixement econòmic.
Núria Bosch
CATEDRÀTICA ECONOMIA UB
l’habitatge habitual, i que rebaixa-
ranelsingressos.Pertant,elscomp-
tes no són clars, i més si es té en
comptel’incrementdelespensions.
És evident, doncs, que hi haurà
d’havermesuresduresdecontenció
de la despesa, però vindran una mi-
ca més tard. Ara s’han volgut pre-
sentar de manera ambigua i envol-
tadesd’unamesuradolça,comésla
revaloritzaciódelespensions,l’úni-
camesuradepolíticasocialenunci-
ada al llarg del discurs.
Joan B. Casas
DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES
Com combinar la reducció del dèficit amb la reactivació econòmica?
L’opinió dels experts
lComreduiràeldèficitelnoupre-
sident espanyol?
Rajoy ha posat com a element pri-
oritari la reducció del dèficit pres-
supostari, però no ha precisat d’on
vindrà la contenció de la despesa,
llevat d’anunciar una racionalitza-
ció de l’administració pública que
probablement recentralitzarà l’es-
tat autonòmic. Tampoc ha anunci-
at mesures importants de reforma
fiscal, sinó petits canvis, algun de
polèmic com la deducció fiscal per
l Són suficients les mesures per
incentivar l’economia?
Eldiscurshaestatprevisible.Leslí-
niessónl’estabilitatpressupostària,
que concreta la xifra de reducció de
ladespesaperònolesmesurescon-
cretes. Amb aquest enfocament cal
destacarelsanejamentdelsectorfi-
nancer i les reformes estructurals,
amb desigual nivell de concreció.
Lesactuacionsmésdefinidessónel
sanejament dels balanços bancaris
i la previsible continuació del pro-
ments,lestecnologiesilesprestaci-
ons. Les decisions s’haurien de ba-
sarenl’efectivitatclínicailarelació
cost-efectivitat. Ara el govern cen-
tral té l’oportunitat de fer-ho, po-
sant-se d’acord en regles de decisió
transparents i basades en el conei-
xement científic. I aquesta feina
s’ha de deixar en mans d’una agèn-
cia avaluadora independent, se-
guint l’exemple del que han fet el
RegneUnit,AlemanyaoSuècia,en-
tre altres estats.
dificar-lesdesprés.Semblaqueésel
que ara toca. Fem, doncs, una con-
trareforma ben feta. Per gestionar-
la, Ángel Gabilondo podria ser un
boncandidataministred’Educació.
És un home dialogant que sap que
quannegociesambalgúcalparar-hi
esment, perquè així que et descui-
des arribes a un acord. Però la soci-
aldemocràcia ja no toca la música
que ens agrada sentir. Per aquesta
raó, el que de veritat ens cal és un
ministre format en Hamelin.
Debat d’investidura
Contenció
Ésevidentque
hihauràmés
tardunpaquet
demesures
dures
Gregorio Luri
PEDAGOG
Jaume Puig Junoy
DEPARTAMENT D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF)
l És viable la proposta d’ampliar
el batxillerat a tres anys?
La lletra de la proposta de Rajoy,
amb els 3 anys de batxillerat i l’en-
fortimentcurriculardel’anglèside
tot allò relacionat amb les noves
tecnologies,sonabé,peròelqueens
interessa és la música que tindrà.
Ens agraden les reformes, però el
que ens entusiasma realment són
les contrareformes. Un observador
alièpodriapensarquefemreformes
dolentes a propòsit, per poder mo-
l És necessari establir una carte-
rabàsicadeserveisalasanitat?
Fins ara, la sanitat té la porta d’en-
trada d’innovacions ben oberta, i
sensediscriminar.Elgoverncentral
aprova cada mes preus més alts per
a nous medicaments i els inclou en
les prestacions que paguen les co-
munitats autònomes. Falten regles
dedecisióperdiscriminarelquere-
alment aporta valor del que no. És
prioritari introduir criteris de fi-
nançament selectiu dels medica-
Educació
L’augmentdel
batxilleratsona
bé,peròencara
nose’nconeix
lamúsica
ROGER TUGAS
L
escoincidèncieseneldis-
curs d’investidura de la
primeralegislaturadeJo-
séMaríaAznarel1996iel
parlament d’ahir de Ma-
riano Rajoy són evidents. Tots dos
assenyalenlavoluntatdelvotantes-
panyol d’un gir polític i s’obren als
pactes amb l’oposició per generar
gransconsensos.Delamateixama-
Reportatge
El discurs del PP, més dur 15 anys després
nera, fixen com a prioritats del seu
executiureduirl’atur–Espanyaera
i és líder europeu en aquest camp–,
rebaixar el dèficit –el 1996 calia
complir en aquest camp per poder
accedir a l’euro–, aplicar mesures
econòmiquesdetallliberaliobtenir
méspesenunordreglobalambcen-
tres de poder variables.
Tanmateix, hi ha una diferència
clau entre els dos líders populars:
mentre Aznar arribava al Congrés
en minoria i amb un acord amb
CiU,PNBiCoalicióCanàriaperser
investit, Rajoy gaudeix d’una am-
pla majoria absoluta i no necessi-
tasuportsd’altrespartits.Peraixò,
les principals –i importants– dife-
rències entre els dos discursos es-
tan en la necessitat o no de fer con-
cessions en matèria d’autogovern
alsnacionalistes.D’aquestamane-
ra, Aznar va fer un discurs favora-
ble a l’Espanya plural, en què
aplaudia la diversitat, prometia
més transferències competencials
iunnoumodeldefinançamentino
qüestionava la immersió lingüísti-
ca. Per contra, Rajoy va pronunci-
arahirunal·legatdel’homogeneït-
zació de polítiques i normatives i
va prometre un sistema educatiu
trilingüeencomunitats,comCata-
lunya, amb idioma propi.
Tanmateix, en alguns àmbits els
problemess’arrosseguendesdefa15
anys i les propostes es repeteixen
idèntiquesentotsdosdiscursos.En
són exemples afavorir la resolució
extrajudicialdelsconflicteslaborals
i la reordenació del sector públic
empresarial, flexibilitzar l’edat de
jubilació, permetre la privatització
delestelevisionspúbliquesautonò-
miquesimodernitzarlajustícia.e
La majoria absoluta de Rajoy li permet fer menys concessions a les autonomies que Aznar el 1996
Similituds
AznariRajoy
coincideixen
enelsàmbits
fiscal,sociali
econòmic
La fórmula per reduir l’atur és
més flexibilitat reformant la
negociació col·lectiva i la
legislació laboral. La fiscalitat,
favorable als emprenedors.
Fa 15 anys ja s’apostava per uns
impostos adaptats a les pimes,
però també es buscava adaptació a
les noves tecnologies. La formació
també va ser un pilar del discurs.
RAJOY 2011 AZNAR 1996
Ocupació
La primera llei que vol Rajoy és
la d’estabilitat pressupostària,
per a totes les administracions.
Igualment, busca menys sector
públic i sanejar caixes i bancs.
Aznar va anunciar una llei general
pressupostària que afectaria Estat,
autonomies i ajuntaments, la
reducció d’empreses públiques i
un pla general de privatitzacions.
Dèficit
L’objectiu del futur govern és
tancar pactes estatals en salut,
educació i serveis bàsics. Vol
un augment voluntari de l’edat
de jubilació i apujar pensions.
El primer govern del PP anunciava
acords per establir les prioritats
globals en sanitat i ensenyament,
flexibilitat en l’edat de jubilació i
increments en les pensions.
Benestar
El discurs d’ahir va fixar com a
prioritat defensar el pacte
d’estabilitat a la UE i reforçar
el vincle iberoamericà. Sempre
d’acord amb l’oposició.
La seguretat era el primer objectiu
d’Aznar a escala internacional, tot
i que ho volia pactar al Congrés. Va
defensar llaços amb Iberoamèrica,
el Marroc i els EUA.
Política
exterior
El PP vol reformes al Tribunal
Constitucional i renovar-ne els
membres, com el Defensor del
Poble i el Tribunal de Comptes.
Vol una justícia moderna.
Aznar anunciava
reformes al poder
judicial, al ministeri
fiscal i a l’Audiència
Nacional. I canvis en el TC.
Institucions
El discurs del 1996 incloïa aclarir
el marc competencial, però també
desenvolupar els estatuts, un nou
sistema de finançament, un Senat
renovat com a cambra territorial i
el respecte a la pluralitat estatal.
Estat de les
autonomies
ÀMBITS
Les formes de
Rajoy: insípides
però amb claca i
bona imatge
ALEIX CUBERES
ASSESSOR COMUNICACIÓ POLÍTICA
1. Discurs
Momentinauguralsolemne.Ob-
jectiu: la confiança de la cambra
i de la ciutadania explicant els
grans objectius de legislatura.
Discurs gris; lineal; monotònic;
sense solemnitat, emoció ni pas-
sió; amb molta metàfora i llocs
comuns i embarbussat amb xi-
fresitecnicismes.Milloralesrè-
pliques, quan deixa els papers.
2. Posada en escena
ElllenguatgecorporaldeRajoyés
tensimoltrígid;gairebénoalçael
capdelspapers;estàtic;senseges-
tualitat –només mou la mà es-
querra per dibuixar petits bo-
tons–.Noalineaelsgestosambels
moments solemnes del discurs.
La bancada popular acompanya,
posant-hi la passió i solemnitat
quelifaltenaRajoy.Disciplinats,
aplaudeixen fins i tot de manera
exagerada.Unamaletadepellfos-
ca i presidencial ha substituït les
carpetes corporatives del PP.
3. Vestit
Rajoy té cura de la imatge i del
vestit –no del color del cabell–.
Ha canviat la tonalitat llampant
delescorbatesdel’oposicióperla
suavitat i senzillesa de la corba-
ta de la nit electoral i la transició
aldebatd’ahirambunmissatgeal
darrere:notoquenfiligranesies-
pectacularitat. Rigor i serietat.
L’habitatge torna a desgravar
per reduir l’estoc dels bancs
Rajoy vol posar tantes facilitats
com pugui perquè la banca torni a
prestar diners. Recuperarà la des-
gravació per primeres residències
amb l’objectiu que els bancs es tre-
guin de sobre el seu estoc.
es i hi haurà un límit màxim –enca-
ra no revelat– en el preu d’adquisi-
ció. A més, Rajoy mantindrà l’IVA
superreduït del 4% per a les com-
pres d’habitatges nous, una mesu-
ra que a l’agost va aprovar Zapate-
ro per reactivar el sector i que en
principiexpiravael31dedesembre.
Totes dues mesures apareixien al
programaelectoraldeRajoy.Elque
no és segur és si la desgravació serà
igual que abans que s’eliminés. An-
tigament, el comprador podia des-
gravar el 15% del preu del pis.
Rajoy està convençut que una de
lesclausperalasortidadelacrisiés
que els bancs tornin a prestar di-
ners. Ahir el líder popular va negar
quevulguicrearunbancdolent,una
possibilitatquehaviainsinuatenles
últimes setmanes. La fórmula del
banc dolent consisteix a fundar una
entitat pública que agrupi tots els
actius immobiliaris tòxics dels
bancs i les caixes. Això allibera les
entitats dels habitatges que els fan
nosa,peròquiacabapagantaquests
pisos és el sector públic, cosa que
Rajoy sembla no desitjar.
Acanvi,elfuturpresidentpropo-
sa recuperar la desgravació d’habi-
tatgeambl’objectiuquelavendade
pisoss’animiielsbancspuguinanar
desprenent-se dels pisos que acu-
mulen amb la major celeritat pos-
sible. El sector immobiliari també
havia demanat reiteradament que
es recuperés la desgravació, supri-
mida amb caràcter general a finals
del2010.SegonsRajoy,l’estocd’ha-
bitatgessensevendrerondaactual-
ment els 750.000 pisos.
Divisió d’opinions
GuillemLópezCasasnovas,profes-
sord’economiadelaUPF,conside-
ra que “no és una mesura adequa-
da”.Enlasevaopinió,“l’estocactu-
al d’habitatges no es resol amb in-
centius individuals de compra” i el
més efectiu seria crear “mesures
d’acompanyament que donin més
seguretat jurídica al lloguer” per-
què “els grans inversors vegin
l’oportunitat de comprar estoc i
portar-lo al lloguer”.
Mentre que la banca ahir va fer
silenci sobre les propostes, el sec-
tor immobiliari sí que es va posici-
onar obertament. La patronal dels
promotors i constructors d’Espa-
nya (Apce) va aplaudir les mesures
de Rajoy, però li va demanar que
encara vagi més enllà i que també
aprovi una deducció per a les sego-
nes residències, encara que sigui
“ambcaràctertemporal”.Encanvi,
Lloguer Segur creu que els plans
són “molt negatius”. Aquesta em-
presa especialitzada en lloguers va
protestar perquè “el lloguer desa-
pareix de les polítiques d’habitat-
ge” i ara “tornem al paradigma ca-
duc de fomentar la compra”.
Altres rebaixes
Durant el seu discurs, Mariano Ra-
joy també va explicar que rebaixa-
rà l’impost de societats per a les pe-
titesimitjanesempresesfinsal20%
(el 2009 Zapatero ja va rebaixar
aquest tribut del 30% al 25% per a
les pimes).e
ARA
BARCELONA. Mariano Rajoy va
anunciarahirquerecuperaràlades-
gravacióperlacomprad’habitatges,
una mesura que sovint ha estat cri-
ticadapelsexpertsperquèconside-
ren que va ser una de les causes que
van provocar la bombolla immobi-
liària. El futur president només va
esbossarlaproposta,quetindràdu-
es limitacions: només desgravaran
les compres de primeres residènci-
Mariano Rajoy, aplaudit pels diputats del PP després de la seva intervenció, recuperarà
la desgravació per la compra d’habitatge, però no va concretar en quines condicions. EFE
El futur president diu que no crearà un ‘banc dolent’
Afavor
Elsector
immobiliari
aplaudeix
Rajoyili
demanaque
vagimésenllà
Batxillerat de tres anys i cartera comuna de serveis sanitaris
L’opinió dels experts