L'Oriol March de l'ara.cat ens va proposar reflexionar i compartir la nostra mirada en relació a les eleccions municipals del 24 de maig.

1. 20 DIUMENGE, 29 DE MARÇ DEL 2015 ara
política
El WhatsApp entra en campanya
ques’haurandetractarimmedi-
atament”,matisaGutiérrez-Ru-
bí. A part del WhatsApp, els ex-
perts recomanen un ús seriós i
estructurat de les xarxes socials
perfomentarlaparticipacióciu-
tadana. Hi ha aplicacions com
Appgree–utilitzadaperPodemi
Equo–quepermetenaqualsevol
persona plantejar una proposta
i sotmetre-la a la valoració dels
usuaris. A Reddit el funciona-
ment és similar i els usuaris po-
deniniciardebatsiveurecomla
resta de la comunitat valora els
arguments.
Esperanza Aguirre, candidata
del PP a l’alcaldia de Madrid, va
posarenmarxaelseuWhatsApp
decampanyaundijous,idissab-
te ja acumulava més de 30.000
missatges. Utilitat o saturació?
“Si els polítics entenen que és
unaeinadetuatu,ielfanservir
com un nou mitjà per dialogar i
escoltarelsciutadans,nonomés
seràútil,sinóqueseràrevoluci-
onari”,assenyalaGutiérrez-Ru-
bí, que destaca que el 98% dels
smartphones espanyols tenen
instal·lada aquesta aplicació.
Aquest consultor de comunica-
ció assenyala que el WhatsApp
serveixnonomésperferarribar
missatges “personalitzats” a la
ciutadania,sinótambépercoor-
dinar els equips de campanya.
Perills? “La privacitat dels
usuaris”, assenyala Gutiérrez-
Rubí,itambéels“llimbs”aefec-
teslegalsquesuposafer-loservir
duranteldiadereflexió.“Només
es tracta d’una eina per a con-
vençuts”, contradiu Cuberes,
que considera que només es fa
servirper“emetrepropaganda”.
El punt fort d’aquesta eina, que
cada cop fan servir més candi-
dats, és que “costa molt poc de
fer servir”, segons constata Ca-
naleta. “Hi ha qüestions ètiques
Municipals:
elscomicisque
premiensera
peudecarrer
onscomPodem–queaspiraatren-
car el bipartidisme a les eleccions
autonòmiquesalagranmajoriade
comunitats que el 24-M també
passenperlesurnes–iplataformes
com Barcelona en Comú, en què
s’integra ara ICV i que és molt ac-
tivaalsbarrisimobilitzadaatravés
de les xarxes. “Se’n pot aprendre
moltes coses, bàsicament el fet de
tornar a connectar amb una part
de la societat i la capacitat de mo-
bilitzaciódelagentdebase”,asse-
vera Canaleta. Un dels missatges
que fan servir aquestes noves for-
macionséslade“tornarelpoderal
poble”, i per això el volen implicar
directament.
¿El cara a cara és un factor deci-
siu en aquestes eleccions? “Pot ser
més important que mai”, preveu
Gutiérrez-Rubí,quedefensaqueles
campanyes encara “es decideixen
als carrers” a pesar de la “pantallit-
zació”.“Elcontactefísicacostumaa
sersubestimat”,afegeixaquestcon-
sultor. I en campanyes municipals,
en què el feeling entre candidats i
ciutadanies es pot mesurar amb la
intensitat de les encaixades i les
abraçades, agafa més relleu que en
altrestipusdecampanyes.
Carrers, places i entitats
“Noestractadesortiralcarrer,si-
nó d’anar a les places, entitats i
barris on es poden aconseguir po-
tencials votants”, sosté Xavier
Peytibi. “Cal canviar l’ànima i la
cultura de la campanya: el ciutadà
janoésunconsumidorpassiu,ara
és un actor, un activista, que vol
decidir en tot el que afecta la seva
vida quotidiana”, s’hi suma Aleix
Cuberes.Aixòpassa,perexemple,
per incorporar el WhatsApp en
campanya–unaeinaquetambété
els seus detractors– o bé per cam-
panyes originals que porten els
candidats al menjador de casa.
Totsaquestsfactorsseranclaus
en el moment en què els electors
s’acostinalesurnesd’aquídosme-
sos en unes eleccions municipals
queelspartitspodenferservirper
tornaraconnectaramblaciutada-
nia.Unaoportunitatquenopoden
desaprofitar.e
Elspartitss’activenperacostar
campanyesiprogramesalsciutadans
S
egons el baròmetre del
Centre d’Investigacions
Sociològiques (CIS), el
78,7% dels espanyols en-
questats qualifiquen de
manera negativa la situació políti-
ca.“Sielsciutadanss’allunyendela
política, és la política la que ha
d’atansar-se als ciutadans”, defen-
sa Antoni Gutiérrez-Rubí, consul-
tordecomunicació.Amenysdedos
mesos de les eleccions municipals,
elspartitsjagreixenlesmaquinàri-
es per aprofitar els comicis amb
més proximitat associada per tor-
nar a acostar-se a la ciutadania.
Quineseinesfanservirperaconse-
guir-ho?Quinéselcomponentper-
sonal d’aquestes eleccions? Com
s’ho fan els candidats nous per
treureelcap?¿Enquinamesuraels
partits obren les seves estructures
per cocrear els programes electo-
rals?L’ARAhaconsultatquatreex-
perts en comunicació política per
establir les bases amb què els par-
tits busquen tornar a acostar-se (o
continuar presents) al carrer.
“Sense coherència no es pot
construir ni confiança ni credibili-
tat.Lespersonesielsequipsquefa
quatre anys que escolten el batec
delcarrertenenunaproximitatque
elsarribistesnopodraninventar-se
enpoquessetmanes”,destacaAleix
Cuberes,consultordecomunicació
pública. L’autenticitat és una eina
fonamentalenlesmunicipals,per-
quèenlagranmajoriadepoblesels
alcaldestenencontactediari–ica-
ra a cara– amb els seus conciuta-
dans. “Els partits tradicionals po-
den fer tres coses: introduir meca-
nismes que afavoreixin la partici-
pació en les llistes i en els
programes, sortir al carrer per co-
nèixerl’opiniódelaciutadaniaifer
servir les xarxes socials”, asenyala
Pau Canaleta, consultor de comu-
nicació.“Elspartitspodensegmen-
tar millor”, intercedeix Xavier
Peytibi, politòleg i consultor.
Un dels factors clau d’aquests
comicis és la irrupció de formaci-
BARCELONA
ORIOL MARCH
CAP AL 24-M
Eines
Appgree
iReddit
permeten
fomentarla
interacció
“Ja vinc a
casa teva”: el
porta a porta
es reinventa
per fer-se
creïble
bars per mobilitzar l’electorat
contrarialaimmigració.
També hi ha candidats, com
JaumeDulsat,alcaldabledeCiU
a Lloret, que s’ofereixen per
anar a casa dels votants per ex-
plicar-loselseuprojecteiescol-
tar-los. O el cas de Toni Cantó,
candidat d’UPyD al País Valen-
cià, que s’ofereix per anar a “fer
birres”, fer fúting i anar a casa
dels electors. D’altres, com Al-
fred Bosch, d’ERC a Barcelona,
recuperen les tradicionals bus-
tiadesiaquestasetmanaenvien
550.000 díptics a les cases.
JavierPeñaéselcandidatdelPP
aHerreradelDuque,unpoblede
3.700 habitants a Badajoz. Una
nitesvadedicaraposaralspoms
delesportesunpapercomelsde
“No molesteu” típics dels hotels
ambelseunúmerodeWhatsApp
decampanyaieltema“T’escolto,
t’entenc”.Tothovagravarenví-
deoi,després,hovapenjaraYou-
Tube. És un dels exemples d’in-
novacióapuntatspelsexpertsen
matèria de porta a porta. Núria
Parlon,l’alcaldessadeSantaCo-
loma de Gramenet, fa servir el
hashtag#apeudecarrerperrebre
inputs de la ciutadania, i hi ha
candidats de ciutats grans –com
FerranFalcó(CiU),aBadalona–
que trepitgen els barris per par-
lar directament amb la gent. De
Xavier García Albiol, alcalde de
BadalonapelPP iconegutpelseu
discurs xenòfob, els adversaris
asseguren que fa campanya als
Estratègia
Elcontacte
directeamb
elsvotants
éscadacop
mésbuscat

2. 21ara DIUMENGE, 29 DE MARÇ DEL 2015
política
Els programes electorals es
fan capil·lars per implicar els
ciutadans en l’elaboració
Podem,aescalaestatal,també
haposatjaenmarxaaquestaset-
mana el mecanisme per recollir
propostes de la ciutadania. Com
funciona? Les iniciatives que
aconsegueixin el 10% del suport
delsinscritsalpartitobédel20%
delscerclesvalidatsseransotme-
ses a referèndum. “Els partits
tradicionals tenen molt a apren-
dre d’aquesta estructura en cer-
clesidelsseusestilsdelideratge”,
assenyala Gutiérrez-Rubí. Per
què les noves formacions bus-
quen aquesta participació des de
baix? “També es busquen possi-
bles col·laboradors, aliats, vo-
tants... I dades personals”, argu-
menta Xavier Peytibi.
El fet que els partits integrin
propostes de la ciutadania en
els seus programes electorals
estableix un vincle més fort en-
tre les formacions i els seus vo-
tants. ¿Pot comportar més frus-
tració en cas d’incompliment si
s’arriba al govern? “El més lògic
és complir el programa, però es
poden utilitzar altres tècniques,
com ara cridar cada persona que
va proposar alguna idea i anar
Barcelona en Comú, la plataforma
política que lidera Ada Colau i que
està integrada per Guanyem, Po-
dem, ICV-EUiA, Procés Constitu-
entiEquo,vaobriraquestdijousel
procés d’elaboració del programa
de barris amb la participació de la
ciutadania. Xavier Trias, alcalde i
candidatalareelecciódeCiU,hare-
but750participacionsalainiciati-
vaProgramaObert,queesvaence-
tarel3demarç.L’equipdeTriasva
publicaralapàginawebdelainici-
ativalesbasesdelprogramai,apar-
tir d’aquí, els ciutadans que ho vol-
guessin podien fer les aportacions
que trobessin pertinents.
EnelcasdeBarcelonaenComú,
queaspiraaarrabassarl’alcaldiaals
nacionalistes, els activistes tenen
temps fins al 14 d’abril per fer arri-
barlespropostes,onlineobéalesas-
semblesdebarri.Apartird’aquí,se-
gonslaformació,lesiniciatives“se-
ran analitzades per l’equip de pro-
grama,elseixostemàticsielsgrups
debarriambelscriterisdetransver-
salitat,no-duplicacióiviabilitatju-
rídico-econòmica”. En pocs dies ja
ha rebut centenars de propostes
ciutadanesatravésd’internet.
informant-lo de què estan fent
per complir aquella iniciativa”,
sosté Peytibi.
Aquesta manera de guanyar
capil·laritat amb els programes
forma part de la cultura digital
d’avuiendia,sostéCuberes.“Ai-
xò implica que es trenquen je-
rarquies amb horitzontalitat i
descentralització”, afegeix. El
PSOE, per exemple, ha promo-
gut assemblees ciutadanes de
camícapalesmunicipals.Altres
partitstambécridenelsveïnsde
determinats barris a actes
oberts per debatre. Els mítings
són ara menys prioritaris.
Candidat nou? Una oportunitat per sacsejar
Postius,queéselcandidatdeCiU
a Lleida per primera vegada, va
dedicar unes quantes hores du-
rant una setmana a viure com ho
fan persones amb professions
corrents:quiosquers,dependents
d’una botiga, pagesos i taxistes.
Àlex Sastre, candidat també de la
federació a Granollers, va fer un
espotelectoralemulantelprogra-
ma El convidat de TV3 per expli-
car com era el seu dia a dia, dei-
xant que les càmeres entressin a
casa seva i explicant els motius
personals pels quals es presenta
comacandidat.AlfredBosch,cap
Les dinàmiques dels partits fan
que, a vegades, els candidats no si-
guin designats fins pocs mesos
abans de les eleccions. Això fa que
els equips de campanya hagin de
córrer a preparar una estratègia
per donar-los a conèixer amb el
tempsjugantencontra.“Lamillor
manera és posicionar-se sobre te-
mes que obliguin els altres candi-
datsaprendrepartitiferpropostes
quesacseginl’opiniópública”,sos-
téPauCanaleta,queafegeixlapos-
sibilitatdeferunacampanya“tren-
cadora i un pèl escandalosa” per
“garantir que se’n parli”. Antoni
de llista d’ERC a Barcelona per
primeravegada,buscadefinir-se
com“l’alcaldedelsí”ihaposaten
marxa una xarxa de voluntaris
per fer conegudes les seves pro-
postes. “El porta a porta sempre
serà útil, en el cas d’un candidat
nou”, defensa Canaleta. Peytibi
recordaqueenciutatscomParís
hi havia candidats que s’asseien
a parlar amb gent de qualsevol
assumptealmigdelcarrer,sense
cotilles. El contacte directe pot
servir, apunten els experts, per
mobilitzarl’electoratpròximque
potser es podria abstenir.
Trias
Elprograma
obertdeCiU
aBarcelona
harebut750
aportacions
Propostes
Campanyes
trencadores
podenajudar
aferconèixer
elcapdellista
Els experts detallen
les estratègies per
seduir els votants
Aleix Cuberes
CONSULTOR DE COMUNICACIÓ PÚBLICA
“Elsfidelsicreientsdels
respectiuspartitssón
cadacopmenys.Encanvi,
elsescèptics,indecisosi
promiscussóndecisius
perconformarmajoriesi
governs.Elciutadàjano
ésunconsumidorpassiu”
Antoni Gutiérrez-Rubí
ASSESSOR DE COMUNICACIÓ
“Sielspolíticsentenen
l’horitzontalitatde
WhatsApp,ielfanservir
comunnoumitjàper
dialogariescoltarels
ciutadans,nonomésserà
útil,sinóqueesconvertirà
enrevolucionari”
Pau Canaleta
CONSULTOR DE COMUNICACIÓ
“Espodenaprendre
moltescosesdepartits
comPodemiCiutadans.
Bàsicamentelfetde
tornaraconnectaramb
unapartdelasocietat
ilacapacitatdemobilitzar
lasevagentdebase”
Xavier Peytibi
POLITÒLEG I CONSULTOR
“Lesmunicipalspermeten
mésinteraccióambla
ciutadania.Elspartits
podensegmentarmillor,
pensarenlespersones
interessantsambqui
parlarifer-sevisibleson
hihamésindecisos”