1. Espai Sector Públic
PwC – PPSRC IESE
El punt de trobada, reflexió i
debat per a professionals i
directius del sector públic de
Catalunya
El passat dimecres 16 de juliol vam celebrar la
segona sessió de l’Espai Sector Públic PwC-
IESE. Després de la presentació de la sessió per
part de Joaquim Triadú, soci de PwC i amb la
presència de Lluís Torrens, Manager del Public-
Private Sector Research Center de l’IESE, vam
dedicar aquesta sessió a aprofundir en “El rol de
les Administracions públiques en la
reactivació econòmica”, a càrrec d’Oriol
Amat. Oriol és catedràtic d’economia de la UPF,
membre de la Comissió Nacional del Mercat de
Valors i membre del CAREC.
El paper del sector públic en la
reactivació econòmica
Ens trobem en una situació de reactivació
econòmica? El sector públic pot ser un accelerador
d’aquesta situació o bé, contràriament, pot ser un
fre? Aquestes són les primeres qüestions que Oriol
Amat es planteja per tal de fer-nos partícips de
l’anàlisi del rol que poden jugar les
Administracions públiques en la reactivació
econòmica de Catalunya.
En aquest sentit, el ponent ha exposat quins són, al
seu parer, els principals obstacles per a la
reactivació que plantegen diferents vessants del
sector públic i, per altra banda, quines són les
propostes o modificacions que es podrien plantejar
per tal que el sector públic no esdevingui un fre i sí
un catalitzador d’aquesta recuperació.
La confiança
Quin grau de confiança hi ha en la societat en
relació amb la millora de la situació econòmica?
D’acord amb les estadístiques, a partir de l’any
2008 la confiança havia anat baixant fins que a
mitjans de l’any 2013 es va produir una inflexió. Les
previsions actuals, apunten a què aquesta millora
es mantindrà al llarg del que queda d’any i, al
menys, durant el 2015.
En opinió d’Oriol Amat, la confiança és un
factor clau en l’economia, la qual, a grans trets,
es pot considerar com la suma del que pensem tots,
de manera que quan tots estem en un estat de
depressió l’economia es ressent.
En aquest moment, l’estat d’ànim ha millorat, el
PIB d’enguany està pujant, i totes les institucions
apunten que continuarà pujant durant l’any vinent.
Tenint en consideració aquestes dades, el ponent
considera que ens trobem en un context de
recuperació econòmica, circumstància que es posa
de manifest especialment en àmbits com el mercat
financer, el PIB, l’exportació, el turisme i la
inversió estrangera, si bé hi ha factors que encara
juguen a la contra (com el dèficit públic,
l’economia submergida, l’atur i, sobretot, la
desigualtat social).
El sector públic és un sector clau en l’economia. A
nivell estatal 14 milions de persones treballen al
sector privat (29,9%) i amb les seves aportacions
tributàries es financen 2’8 milions de treballadors
públics, 5’9 aturats, 8’7 pensionistes, 6’7 inactius i
8’4 menors de 16 anys (és a dir, el restant 70,1%).
L’evolució del teixit
empresarial

2. Una altra dada que és important tenir present als
efectes de l’anàlisi del paper del sector públic en la
reactivació econòmica, és l’evolució del teixit
empresarial.
Des de l’any 2008 fins a l’actualitat hi ha hagut una
mortaldat empresarial a Catalunya molt important,
havent-se reduït el conjunt d’empreses en un 7%.
Igualment, Catalunya està per sota de la mitja
europea en creació d’empreses.
Aquestes circumstàncies posen de manifest que,
contràriament al que a vegades se sent dir,
Catalunya no pateix una bombolla d’emprenedoria.
Ara bé, de les empreses existents actualment a
Catalunya, més de la meitat estan augmentant les
ventes i tenen beneficis.
Dimensió
Catalunya, com Europa amb caràcter general, és un
país de poca empresa mitjana i gran. Hi ha un 95%
d’empresa petita (a la Unió Europea l’empresa
petita suposa un 92%).
La falta d’empreses mitjanes i grans es deu a
diversos motius. Entre altres causes, trobem els
obstacles derivats del marc regulador i l’escassa
ambició (Espanya i Catalunya es troben a la cua de
la taxa d’intenció de creixement de vendes).
Claus d’èxit
Perquè unes empreses funcionen i altres no? En
opinió d’Oriol Amat, hi ha certes circumstàncies
que, lògicament, influeixen directament en el
funcionament de les empreses, tals com la càrrega
burocràtica amb la que es veuen obligades a tractar,
la dificultat de finançament, la morositat o la
cultura emprenedora.
Les empreses que van en bona línia acostumen a
presentar determinades característiques comunes,
com són el bon lideratge, la visió de futur, la
cooperació i el bon finançament.
D’aquestes empreses, hi ha un petit percentatge que
experimenta un alt creixement a partir del seu desè
any de vida. Les característiques diferencials
d’aquestes són, entre altres, la innovació, la qualitat
i la internacionalització.
Finalment, d’aquestes últimes empreses
relativament exitoses només un 2’8% mantenen un
creixement. El que distingeix aquestes empreses de
la resta, entre altres coses, és l’ambició, la deguda
proporció capital/deute, la proactivitat davant els
canvis, la visió a llarg termini, I+D,
internacionalització, marca, etc.
Entorn business friendly
Perquè hi ha països que milloren i altres empitjoren
econòmicament?
En aquest àmbit el sector públic juga un paper
essencial amb l’establiment del marc regulador per
a la creació i creixement de les empreses.
A tall d’exemple, a Finlàndia es triguen 14 dies per a
la creació d’una empresa i són necessaris 3
procediments. A l’Àfrica Subsahariana es triguen 19
dies en crear una empresa després de 9
procediments. A Espanya es triga uns 23 dies en
crear una empresa i són necessaris uns 10
procediments. I a França, amb la Llei de
l’Autoemprenedor de l’any 2009, es triguen 15
minuts en crear una empresa i només es requereix 1
procediment.
Aquests exemples posen en evidència en quina
mesura el sector públic té capacitat per
influir en el teixit empresarial d’un país i, en
definitiva, en la reactivació econòmica.
Els obstacles a la reactivació
Els principals obstacles a Espanya per a la
recuperació econòmica s’identifiquen en
l’existència de legislacions complexes i inestables,
un finançament insuficient, en insuficient
innovació, en manca d’infraestructures, en
mancances en l’educació, etc.
Per tal de superar aquests obstacles, Oriol Amat
proposa simplificar la normativa (millors
pràctiques, més joc del silenci administratiu
positiu, moratòria de llicències municipals
d’activitat, menys burocratització de normes
urbanístiques, millorar la seguretat jurídica),
assolir una major eficiència dins de
l’Administració pública (“value for money” o
retribució variable en funció del rendiment);
reduir la corrupció (major transparència,
justícia ràpida i exemplaritzant), millorar el
finançament (mitjançant la diversificació i la
reducció de la morositat), millorar la política
d’infraestructures per guanyar
competitivitat, promoure la innovació i
l’emprenedoria.
Finalitzada la ponència es va donar pas a un breu
col·loqui moderat per en Lluís Torrens, en el que
assistents i ponent van coincidir en apuntar que
l’estructura organitzativa del sector públic, amb
caràcter general, és un handicap per a la

3. implementació de mesures que afavoreixin la
reactivació econòmica, si bé la bona feina de
servidors públics concrets pot ajudar en aquesta
tasca.
La propera reunió de l’Espai Sector Púlic
serà el proper mes d’octubre. T’enviarem la
convocatòria unes setmanes abans.
El grup de LinkedIn permet als
membres de l’Espai seguir en
contacte per a compartir
informació i realitzar
reflexions sobre els reptes que
afronta l’administració
pública a Catalunya.