www.eae.es

1. 22 L'ECONÒMIC DEL 28 DE JUNY AL 4 DE JULIOL DEL 2014
Per Ramon Roca
CARTA DEL DIRECTOR
El setmanari L’Econòmic celebra el quart aniversari. És
cert que ens ha tocat viure aquests quatre anys una època
marcada per una crisi profunda i que encara no ha acabat.
Però sí que és veritat que els darrers mesos estem obser-
vant indicadors que apunten, encara que lleugerament,
cap a una recuperació de l’economia. De segur que el 2014
és el millor any dels quatre que ha viscut aquesta publica-
ció. El risc com sempre és la percepció que tingui el lector,
ja que moltes vegades en l’economia es produeixen certes
contradiccions.Perexemple,malgratqueforçaindicadors
econòmics assenyalen una millora en l’economia, difícil-
ment la percebrà aquella persona que es troba dintre del
col·lectiudel22%d’aturatsquehihaaCatalunya.Obésiés
unapersonademésde45anysd’edatquefadosotresanys
que busca feina. O si és un jove de 24 anys, que estigui ben
format,peròquenohihamaneraquepuguisignaruncon-
tracte laboral. Sigui com sigui, sempre és igual: després
d’una crisi ve la fase de la recuperació -que serà més o
menys lenta- i després, la d’anar reduint la taxa d’atur a
partir de la creació d’ocupació.
Tot i la recessió i les adversitats econòmiques viscudes
aquestsquatreanys,L’Econòmicnohavolgutdeixard’ex-
plicar aquelles iniciatives empresarials que han estat notí-
cia.Perquè,totilacrisi,moltespetitesimitjanesempreses
han continuat exportant, han estat valentes i han obert
oficines comercials o plantes productives als mercats in-
ternacionals. Han continuat innovant, han redissenyat
l’estructura de l’empresa per ser més competitiva, etcète-
ra. I aquesta informació l’hem volgut exposar, així com
hem volgut analitzar els principals sectors d’activitat del
país setmana a setmana. En aquest número hem volgut fer
èmfasiacomiquihaexplicatl’economia.Iaquíenstrobem
amb els economistes mediàtics, l’star system de l’econo-
mia. Per què han sorgit aquests experts coneguts per tanta
gent? Personatges com ara Santiago Niño Becerra -col·la-
borador de L’Econòmic-, Gonzalo Bernardos, José María
GaydeLiébana,JosefAjram,LeopoldoAbadia,ArcadiOli-
veras o Xavier Sala i Martín han sabut fer un relat del que
passava, però també han sabut generar polèmica i titulars
atraients. Alguns creuen que els economistes mediàtics
han sorgit amb força perquè els polítics no sabien o no vo-
lien explicar la veritat de la crisi. El cert és que les xarxes
socials també hi han tingut un paper clau. Sigui com sigui,
cal desitjar una ràpida recuperació econòmica ara que tots
sabem una mica més d’economia.
QUARTANIVERSARI
DEL’ECONÒMICILA
RECUPERACIÓ
Elseconomistesmediàticshansabut
explicarlarealitateconòmicaperòtambé
hangeneratpolèmica.L’úsdelesxarxes
socialsilaparticipacióenprogramesde
TVelshancatapultatal’èxit
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna
Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i maquetació: Miguel
Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig.
Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010
C/ Santa Eugènia, 42. Girona. Redacció: Diputació, 284, 4t. Barcelona
Telèfon 93 227 66 21. redaccio@leconomic.cat
a llei 3/2004, de 29 de de-
sembre,perlaquals’esta-
bleixen mesures de lluita
contra la morositat en les
operacions comercials, es
va promulgar per complir amb la
transposició de la Directiva
2000/35/CE del Parlament Europeu,
per la qual s’estableixen mesures de
lluitacontralamorositat,amblalloa-
ble intenció d’eliminar les males
pràctiques de pagament i reduir els
ajornaments.
Pel que fa a l’aplicació pràctica de la
legislacióantimorositat,unestudire-
cent de la Plataforma Multisectorial
contra la Morositat, PMcM, en col·la-
boració amb PIMEC, va revelar que la
normativa legal no ha aconseguit el
seuobjectiudereduirelsajornaments
de pagament. Com, a priori, la sol·li-
citud per part de les organitzacions
patronalsd’una nova norma que san-
cioni les empreses no desperta les
simpaties de la societat, cal fer notar
que el règim de sancions per incom-
pliment dels terminis no té al punt de
mira l’autònom o la petita empresa
que, en la seva lluita quotidiana per
sobreviure retarda el pagament d’al-
guna factura. Per contra, el règim
sancionador està pensat per a les
grans corporacions, moltes d’elles
cotitzadores en borsa, que infrin-
geixen sistemàticament i impune-
ment l’actual legislació que limita els
terminis de pagament.
Des d’una postura unamuniana,
com a model legal a imitar, tenim la
legislació promulgada a França, en
particular la Loi de Modernisation de
l’Économiemésconegudaperl’acrò-
nim LME. Aquesta legislació inclou
diverses disposicions que redueixen
els terminis de pagament interem-
presarials.
Undelsobjectiusmésimportantsde
la llei LME és la reducció dels ajorna-
ments per adequar-los al context eu-
ropeu, i en particular igualar-los amb
els existents a Alemanya, l’etern
competidor de l’altre costat del Rin.
En relació al sostre legal per als ajor-
naments de pagament de les opera-
cionscomercials,l’art.21delaLMEha
modificatparcialmentl’art.441-6del
Code de Commerce que dicta que el
termini de pagament acordat entre
les parts per liquidar les factures no
pot superar els 45 dies fi de mes o els
60 comptats des de la data d’emissió
de la factura. Els infractors podien ser
penalitzats amb multes d’elevada
quantia.
L
Ara bé, a pesar que els resultats
d’aquestes mesures legislatives han
estat molt satisfactoris, ja que en
2008, abans de la promulgació de la
LME el termini mitjà de pagament a
França estava en 67 dies i en l’actuali-
tat el termini mitjà està en 52, França
va aprovar la Loi n° 2014-344 du 17
mars 2014 (més coneguda com Loi
Hamon) per aconseguir un major
compliment dels terminis de paga-
ment.
La Loi Hamon ha establert noves
sancions administratives en cas que
un comprador no respecti les normes
per als ajornaments de les factures.
Aquestes sancions, molt més coerci-
tives, són de 75.000 euros quan l’in-
fractor sigui persona física i de
375.000 quan sigui persona jurídica.
A més si el conculcador és reincident,
la sanció serà el doble de la multa ori-
ginal.
Recentment el ministre d’Hisenda,
Cristóbal Montoro, ha demostrat un
elevat nivell de saviesa en donar un
gir de 180 graus a una postura política
del Govern i rectificar la seva decisió
del 13 de maig, quan els vots del PP
van tombar la proposició de llei d’un
règim sancionador presentada per
CIU. Aquesta iniciativa pretenia pe-
nalitzar les empreses transgressores
que no respecten els terminis de pa-
gamentlegals.Lasapiènciadelminis-
treMontoroquedapalesadaperacor-
dar amb PIMEC i la PMcM la promul-
gació de mesures sancionadores als
vulneradors que imposen terminis de
pagament abusius als seus proveïdors
i no respecten els terminis màxims
establerts actualment per la Llei
3/2004 de 29 de desembre.
Tal com estan les coses, i vist el bon
funcionament que ha tingut el règim
de sancions a França per solucionar la
situació d’incompliment de la llei, cal
promulgar un règim sancionador si-
milar al francès, ja que una norma ju-
rídica no aplicada és sens dubte algu-
na cosa molt pitjor que l’absència de
norma.
PERE
BRACHFIELD
Professor de la EAE Business
School
Sancionsperalesmales
pràctiquesdepagament
La‘LoiHamon’francesa
haestablertnoves
sancionsadministratives
encasqueuncomprador
norespectilesnormesper
alsajornamentsdeles
factures
LLUÍS ROMERO
OPINIÓ