2. #1 Un any de retallades sense criteri
El Govern no ha sabut atendre les persones. Al 2011 els catalans han vist empitjorar els
serveis públics essencials. I amb els pressupostos presentats, al 2012 seguirà la davallada.
EN SALUT: De 9.883M€ al pressupost 2010 a 8.821M€ al pressupost 2012
Reducció d’equipaments. Reducció de serveis. Reducció d’horaris. Increment abrupte de totes les llistes d’espera.
Reducció de plantilles. Pressió generalitzada sobre els professionals. Retalls al servei d’emergències.
CONCLUSIÓ: UNA PITJOR CONTRIBUCIÓ A LA QUALITAT DE VIDA I A L’ECONOMIA DEL PAÍS. UNA RETALLADA INJUSTA
QUE RECAU ESSENCIALMENT EN ELS QUI NO PODEN PAGAR-SE UNA SANITAT PRIVADA.
EN EDUCACIÓ: De 6.309M€ al pressupost 2010 a 5.470M€ al pressupost 2012
Supressió de la sisena hora. Increment d’horaris del professorat. Reducció de recursos corrents als centres. Abandó de
polítiques de qualitat com el EduTIC. Aturada de les inversions compromeses i bloqueig d’inversions en curs. Trencament
del principi d’igualtat en l’accés als centres. Reducció dels ajuts i beques als alumnes amb més necessitats socio-
econòmiques i pedagògiques. Reducció de les subvencions a les escoles bressol.
CONCLUSIÓ: S’HA ESQUERDAT PERILLOSAMENT EL PACTE EDUCATIU ASSOLIT AMB LA L.E.C., A CAUSA DEL
TRENCAMENT UNILATERAL DEL CONCEPTE DE SERVEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA PER PART DEL GOVERN DE CIU
EN SERVEIS SOCIALS: De 2.110 M€ al pressupost 2010 a 1.996M€ al pressuport 2012
Retallada salvatge de la PIRMI, en ple mes d’agost. Inacció conscient envers les famílies sense cap recurs degut a la
pèrdua de la feina. Reducció a la meitat dels nous entrants en la Llei de la Dependència. Eliminació de l’ajut per infant a
càrrec. Bloqueig del desplegament de la Llei d’Acollida.
CONCLUSIÓ: EN COMPTES D’ENFORTIR LES POLÍTIQUES DE SERVEIS SOCIALS, EL GOVERN DE CiU HA DEFUGIT LA
RESPONSABILITAT D’ATENDRE AMB MÉS RECURSOS LES PERSONES MÉS AFECTADES PER LA CRISI.
I les retallades s’han multiplicat en el transport públic, l’habitatge, la cultura, els serveis penitenciaris,
l’atenció als joves… a tot arreu on l’acció pública intenta equilibrar les diferències i enfortir la cohesió social.
2
3. #2 Un any perdut per combatre la crisi
La manca de mesures i d’acció decidida de Govern en l’àmbit de l’economia real ha estat la tònica.
De reduir l’atur a la meitat, a tenir 55.000 aturats més. I el pitjor, el suport a les persones en
atur ha estat el gran absent de les polítiques del Govern Mas. Les convocatòries de cursos de
formació han arribat tard i malament. Els plans d’ocupació local, el projecte Inicia a la creació
d’empreses… tot ha quedat durant més de nou mesos estroncat.
Els anuncis d’ERO en empreses del sector industrial s’han anat succeïnt, sense que el Govern
hagi estat capaç de tancar un Pla de Política Industrial que consolidi els principals sectors
tractors de l’economia catalana. Sovint el Conseller Mena ha semblat més comprensiu amb
les raons de les empreses multinacionals que amb els treballadors afectats
La cimera contra la Crisi va ser foc d’encenalls. Hem passat un any sense teixir
aliances de fons amb els agents socioeconòmics, els partits polítics, i amb el conjunt
de la societat sobre com encarar la situació econòmica del país. Només a darrera
hora s’ha anunciat una re-edició de l’Acord Estratègic iniciat al 2005.
El sistema financer del país s’ha reconvertit i recomposat sense intervenció del
Govern de Catalunya.
3
4. #3 Un any de geometria variable erràtica
El Govern ha volgut aparèixer davant l’opinió pública com disposat a pactar amb tots els
partits. Però la veritat és que el seu soci preferent sinó gairebé exclusiu ha estat el PP.
El Govern va simular que volia pactar el pressupost del 2011 amb el PSC, però en cap
moment es va dirigir a ningú per iniciar una negociació. Finalment, el PP va recolzar els
comptes del Govern pràcticament a canvi de res.
EL Goven va fer creure que acceptava pactar el contingut de les lleis Òmnibus amb
el PSC, però les discussions en ponència sempre han tingut una majoria de facto
CiU-PP, i les esmenes parcials del PSC han estat gairebé sempre rebutjades.
El PP ha jugat a fer veure que votava amb l’oposició mocions contràries a les
retallades. A l’hora de la veritat, pactes de darrera hora o rectificacions in extremis
han impedit que es formessin majories per aturar les retallades més injustes.
4
5. #4 Un any allunyat dels ajuntaments
L’augment del rol institucional i de la transferència de recursos cap als ajuntaments va ser un dels
elements principals dels governs de progrés. En només 365 dies s’ha deixat perdre aquest capital.
El pressupost de 2011 va reduir de manera molt marcada el suport al món local, tant pel que
fa a despesa corrent (-11% en el Fons de Cooperació Local) com en les inversions pel PUOSC
(-49%). Les aportacions reals de la Generalitat han passat de 1922M€ al 2010 a 1643M€ el
2011, és a dir un 14,5% menys, superior a la mitjana de baixada del pressupost.
El Goven no ha tret convocatòries de la Llei de Barris ni de totes les figures
de suport existents en l’àmbit de polítiques territorials, tot i que va votar a
favor de fer-ho en el Parlament. S’ha revertit així el principal esforç de
cohesió socio-territorial dels darrers 30 anys a Catalunya.
El Govern no ha donat prou suport als ajuntaments més grans davant les allaus de
persones demanant ajut per no tenir cap feina ni ingrés . A més s’han retallat
partides en serveis de prestació conjunta com les escoles bressol o el transport
escolar, sense oferir alternatives.
El Govern manté un deute creixent amb els ajuntaments que amenaça d’ofegar
aquells que més dependència tenen del suport de la Generalitat.
5
6. #5 Del nou Estatut al des-Concert
El Govern ha volgut tapar el rendiment molt apreciable del sistema de finançament en vigor i les
possibilitats de futur que dóna. El seu escenari alternatiu trontolla després del 20-N.
El sistema de finançament previst en el nou Estatut ha aportat molt millors rendiments que
qualsevol altre sistema anterior. Pel primer any liquidat 2009, 2.421M€ addicionals, situant
Catalunya clarament per sobre de la mitjana de les CCAA.
Els incompliments de l’AGE respecte la liquidació dels 759M€ de la DA 3ª i de la bestreta
sobre el Fons de Competitivitat no tenen justificació. Però el Govern ha renunciat a
aprofundir en el sistema de finançament vigent, renegociable a partir de 2013, per
embarcar-se en un nou model sense base estatutària i sense majoria política a les Corts.
L’escenari que hores d’ara es dibuixa per la resta de la legislatura és la d’un govern
que no ha volgut fer de l’Estatut el seu full de ruta institucional, i que a canvi, ens
proposa uns eventuals pactes amb el PP que només pot subscriure en situació
d’inferioritat, atesa la geometria adversa que li suposen la composició del Parlament
i el Congrés. Una fugida endavant sense cap programa.
6
7. EL PSC, una oposició responsable
Pere Navarro ha fet una declaració pública i formal de mà estesa al Govern, atenent a que la
situació que viu Catalunya és excepcional.
Vàrem facilitar la investidura del President Mas, tot signant un document de compromisos
que el Govern no ha respectat.
Vàrem promoure la convocatòria de la Cimera contra la Crisi, de la qual el Govern en va
extreure les recomanacions que va considerar i encara no n’ha explicat el desplegament.
Vàrem redactar un document de marc pressupostari alternatiu pel 2011 que el Govern va
ignorar. Tanmateix al 2012 sembla iniciar una nova política d’ingressos (mal plantejada,
però) tal com plantejava aquell document.
Vàrem facilitar la tramitació de les Lleis Òmnibus, tot i que en el seu articulat gairebé mai
CiU ha estat realment oberta a pactar-ne els continguts amb nosaltres
EL NOU PRIMER SECRETARI DEL PSC HA ENVIAT UN MISSATGE CLAR I SINCER DE MÀ ESTESA
AL PRESIDENT MAS DE CARA ALS PRESSUPOSTOS DE 2012, AMB LA VOLUNTAT DE
CONTRIBUIR A CORREGIR EL QUE PER NOSALTRES SÓN ELS SEUS DEFECTES.
7
