Les missions de servei públics Estructura del sector audiovisual

1. P á g i n a 1 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
Com es reflecteixen en els continguts les missions de servei públics assignades a la televisió?
Les missions del servei públic assignades a cada televisió es veuen reflectides en els seus continguts en forma de; tele diaris, entrevistes, documentals, debats, programes d’esport, programes formatius, audiovisuals de ficció i de entreteniment, audiovisuals sense ànim de lucre i programari religiós.
Aquesta programació haurà d’assegurar el pluralisme cultural i lingüístic, el dret de llibertat d’expressió i comunicació, el funcionament democràtic, el dret a la formació, l’accés a la cultura i fomentar la cohesió social.
La programació es distribueix a dos nivells; el nacional i el programari per altres territoris, es a dir a nivell local o de proximitat, o municipal i supramunicipal.
Així doncs per llei, els grups de comunicació de servei públic en el cas de Catalunya hauran de garantir el compliment per llei d’aquestes missions establertes en la LLEI 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (DOGC 4543, de 3.01.2006) Preàmbul I, II, V, VI i VIII. Articles: 22, 26.3.f), g), m) i o), 32.1, 2 i 3.c), 48.d), 52.1.b),
53.1.f) i 2.c), 84.1.b) i 2, 86, 87, 115.b), 126.1, 133.f), 136.1.b), 2 i 3. Disposició addicional quarta.
Aquesta llei recull el llistat de les missions dels serveis públics, les obligacions de les entitats implicades com la CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) que ha de vetllar per el compliment d’aquesta llei, i les sancions i infraccions en el cas de que no es compleixi amb aquesta llei.
Escolliu un canal de titularitat pública, trobeu les missions de servei públic que legalment té assignades i expliqueu com es compleixen (o no) amb tres exemples programàtics concrets.
Si cerquem les missions legalment assignades a Televisió de Catalunya les podem trobar recollides en el document de la llei sobre les missions dels serveis públics.
TÍTOL III
Del servei públic audiovisual a Catalunya
Secció primera
El servei públic audiovisual a Catalunya
Capítol II
El servei públic audiovisual de competència de la Generalitat
Article 26
Les missions del servei públic audiovisual de la Generalitat
3. Són missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat:

2. P á g i n a 2 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
f) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat, i també de l'aranès en els termes establerts per la legislació vigent.
g) La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya. En aquest context és necessari l'ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l'atenció a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions, i entre les diverses àrees del territori de Catalunya.
m) La contribució a estrènyer els vincles, mitjançant la cooperació i les activitats que li són pròpies, amb la resta de comunitats de llengua i cultura catalanes.
o) La difusió del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat més enllà del territori de Catalunya com a mecanisme de projecció exterior de la cultura, la llengua i els valors de la societat catalana mitjançant la utilització de les tecnologies més adequades a aquest efecte.
Per el text recollit veiem que l’objectiu/s principal d’aquest servei públic ha de ser contribuir a la normalització lingüística i cultural del país, el compromís amb els valors socials i democràtics, donar un servei de qualitat als ciutadans on s’hi trobi opcions de formació, informació, cercar la projecció a l’exterior i el foment de la producció audiovisual local.
3 Exemples programari
Com a exemples podem trobar els Telenotícies i informatius que hauran d’assegurar una informació fiable i de qualitat, tant d’àmbit nacional com extern,
Series nacionals com “La Riera” que promouen les produccions audiovisuals nacionals, contribueix a la normalització lingüística i a la cohesió social.
També els programes d’humor tracten problemes nacionals com “Polònia” que basa l’humor en l’actualitat política o “Cracòvia” que tracta amb humor els problemes entre el vestuari del Barça i el futbol en general.
Quina valoració feu del nivell de compliment d’aquestes missions oficialment assignades?
En general la valoració del nivell de compliment de les missions assignades a Televisió de Catalunya es positiva. Com es pot veure en l’”Informe en relació compliment servei públic” del 2011 emes per el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)
En referencia a la veracitat i el pluralisme de la informació en els tele informatius emesos es veu representada una gran varietat de grups polítics, institucions i

3. P á g i n a 3 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
partits i coalicions, amb participació de paraula bastant homogènia sempre amb una majoria (el 22% ) per part del Govern de Catalunya. També els debats i
entrevistes emeses cobreixen la representació de tots els partits polítics. Tota aquesta cobertura donada entre els canals TV3 i 3/24.
En les emissions d’àmbit no polítics, es a dir actors socials, agrupades com; actors culturals, actors econòmics, i altres. També es veuen representades encara que en menor % que les emissions polítiques. Com es veu reflectit en l’informe “actors culturals és l’agrupació amb més temps de paraula (25,6% del total dels actors socials), seguida per altres (21,5%), actors econòmics (13,0%) i persones expertes, que inclou actors que intervenen en la notícia en qualitat d’especialistes en una matèria determinada (7,7%) i persones del món associatiu (7,3%)”
Aquest últim, el mon associatius englobaria; estudiants, pares i mares, ecologistes,… A aquests hem d’afegir com a complementarietat informativa als grups; sindicats, organitzacions empresarials, esglésies i religions.
La difusió i coneixement de la llengua catalana també queda cobert amb el programari que ofereix la Televisió de Catalunya així com la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, el reforç a la identitat nacional i memòria històrica, i l’impuls per contribuir al desenvolupament social en l’aplicació de tecnologies i serveis interactius que apropin les administracions i els serveis als ciutadans.
En quant a la democratització i a la oferta de contingut polític es veu afectada depenent de les opcions de la entitat política que governi i s’anirà modificant depenent dels interessos polítics del moment reflectit directament en els continguts.
En l’actual context de reducció pressupostària, quines conseqüències s’estan vivint des de la banda de les televisions públiques?
Com a conseqüència de l’actual context de crisi general, el sector audiovisual es veu directament afectat per situacions com; la baixada d’ingressos per publicitat, els canvis legislatius de l’Estat i l’evolució del sector audiovisual en altres territoris.
Aquesta reducció pressupostaria es veu reflexa da en; rebaixes de salari, Eres imminents amb jubilacions anticipades i baixes incentivades, reducció d’unitats informatives en les províncies i la centralització en les capitals d’aquestes unitats informatives cap a les capitals de les comunitats autònomes.
També veiem aquests dies com s’estudien opcions com; la venda de drets d’emissió sobre la producció pròpia, el cobrament de determinats programes directament als usuaris, es a dir, la televisió a la carta, o l’establiment de canons.
Totes aquestes mesures de reducció de pressupostos portaran als grups de comunicació del servei públic a baixar el nivell de cobertura d’esdeveniments i nivell de qualitat de continguts, fet que a llarg termini contribuirà al descens de la qualitat del servei públic que es veurà eclipsat per la oferta dels serveis privats dins el mercat audiovisual. Si els serveis públics no son capaços d’oferir una oferta de qualitat i garantir els mínims objectius de les missions assignades el ciutadà quedarà privat d’aquest servei de pluralitat d’ideologies, formació i

4. P á g i n a 4 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL
informació, cultura, etc… i quedarà sumit en un programari de baixa qualitat cultural, política i informacional.
Documenteu almenys tres exemples de tres televisions diferents i feu-ne una valoració global.
Les noticies i articles sobre les conseqüències de les retallades en els pressupostos en serveis públics de televisió son una constant aquests dies i en podem trobar diversos exemples.
Cal esmentar que aquestes retallades de pressupostos es veuen incisivament sobre professionals que d’alguna manera a la seva feina no s’han mostrat favorables al govern actual d’Espanya o si mes no han posat en entredit la situació política actual. Es veu doncs una clara influença del partit polític actual en les decisions sobre els serveis públics.
El cas d’Ana Pastor, periodista i presentadora de la cadena TVE que va ser cessada del seu lloc de treball el passat Agost 2012 encara que en declaracions del grup Televisió Española se li va oferir altres opcions però les va rebutjar. Ana Pastor actualment treballa per la CNN, una fuga de talents, expressió que es pot sentir tan sovint últimament. També la corresponsal a Londres Anna Bosch, gran periodista de TVE ha sigut recentment cessada del seu lloc de treball inesperadament després de molts anys retransmetent des de Londres.
Ana Pastor, rellevada de “Los desayunos de TVE”.
Anna Bosch, destituida de la seva corresponsalia a Londres.
televisió publica de Canàries pateix aquest dies també una retallada en els seus pressupostos que comporta l’acomiadament de 20 treballadors i una reducció salarial del 5%, amb aquest ERE es preveu que 80 treballadors siguin afectats per la mesura de reducció de pressupostos.
La radiotelevision publica de Canarias plantea 20 salidas y rebaja salarial.
A Castilla – La Mancha TV també veiem aquest mateix efecte conseqüència de les retallades de pressupostos.
Castilla – La mancha recorta un 20% el presupuesto para su television

5. P á g i n a 5 | 5
ESTRUCTURA DEL SECTOR AUDIOVISUAL