El cinema clàssic de Hollywood es situa entre el 1910 i 1960 aproximadament i es caracteritza per una producció industrial altament organitzada per l´enregistrament en estudis i enfocada a una alta rendibilitat en taquilla. La major par de les pel·lícules de ficció eren creades mitjançant sistemes narratius amb similars característiques temporals i espacials conseqüència d´una divisió del treball en l´estudi d´enregistrament molt estructurada

1. ANÀLISI D´UNA OBRA
AUDIOVISUAL BREU
Narrativa audiovisual
PARAULES CLAU
Cinema clàssic, cinema d´art i assaig, Hollywood,
codi Hays, Robert Stam, Bordwell, narració, espai i
temps, Jesús Garcia Jimenez, el cinema d´excés.
Laia Mena
Grau de Comunicació

2. Anàlisi d´una obra audiovisual breu
pág. 1 Laia Mena 04/12/15
SPIKE JONZE I ADIDAS
https://www.youtube.com/watch?v=_Zvqf3sF0b4
PUNTS EN COMÚ I DIVERGENTS AMB EL CINEMA CLÀSSIC DE HOLLYWOOD
El cinema clàssic de Hollywood es situa entre el 1910 i 1960 aproximadament i es
caracteritza per una producció industrial altament organitzada per l´enregistrament en
estudis i enfocada a una alta rendibilitat en taquilla. La major par de les pel·lícules de
ficció eren creades mitjançant sistemes narratius amb similars característiques
temporals i espacials conseqüència d´una divisió del treball en l´estudi
d´enregistrament molt estructurada. En un context social en el que el cinema passava
per el filtre del codi Hays que regulava allò que es podia mostrar i eliminava allò que
no es podia mostrar, el cinema clàssic de Hollywood realitzava èxits de taquilla basats
en narratives construïdes a partir de l´encadenament d´esdeveniments aparentment
naturals i lògics. El cinema clàssic de Hollywood doncs cercava de reflectir una
coherència en la vida dels seus personatges i una racionalitat en la causalitat dels
seus esdeveniments, on aquests funcionen alhora com a causa del següent
esdeveniment fins que el relat arriba a una solució final i alliberadora. La felicitat és
sempre l´últim argument i el punt de màxima intensitat en la narració. El cinema es va
establir com a producte d´entreteniment de masses i la seva narrativa havia de
complaure tant les necessitats simbòliques de la societat més pobre com les
exigències de la burgesia així que es van establir unes opcions normalitzades per
representar la història i manipular les possibilitats d´argument i estíl. El cinema clàssic
viurà l´aparició del color en la pantalla, la definició del so i l´ampliació de la pantalla al
format panoràmic. El cinema clàssic de Hollywood te la seva pròpia estètica i en
comparació amb el cinema dels orígens, l´espectador es introduït en el relat d´una
manera més naturalista i no pas com si mires per una finestra extern a tota l´acció. Es
comença a construir el punt de vista a partir de l´orientació de l´espectador.
El professor d´universitat a Nova York, Robert Stam, descriu els punts característics
del cinema clàssic de la següent manera. Els protagonistes són els agents causals
dels esdeveniments, aparició de problemes concrets i objectius definits, resolució del
conflicte com a final de la narració, els esdeveniments i les causes són l´element
unificador i l´espai s´utilitza per donar realisme, la narració és omniscient i altament

3. Anàlisi d´una obra audiovisual breu
pág. 2 Laia Mena 04/12/15
comunicativa i es seleccionen els moments temporals on donar més profunditat en la
descripció i els moments temporals que eliminar per evitar intranscendències.
A partir d´aquesta descripció bàsica del cinema clàssic podem analitzar les similituds
i diferències amb l´anunci proposat.
Com a punts en comú trobem la simple recerca de la fascinació de l´audiència que és
comú en tota producció audiovisual pertanyi a la època que pertanyi. Per altra banda
també comparteix amb el cinema clàssic la mirada hetereodiegètica de l´espectador
que es troba fora de l´univers diegètic del personatge principal. Podríem trobar també
similitud en la conseqüència dels esdeveniments en l’anunci quan el personatge
camina entre un espai i el següent encadenant les situacions i que finalitza en la
tornada al llit i el plaer de tornar a dormir encara que en l´anunci és en un pla oníric
que marcaria una gran diferència amb el cinema clàssic realista. En l´anunci l´element
desencadenant de les situacions passades i futures són les bambes, protagonistes
de la narració i mitjançant raccords de continuïtat s´articula el moviment per l´espai
construint la continuïtat temporal.
La narració en l´anunci està més a prop del cinema d´art i d´assaig que no pas el
clàssic. Coincideix més en els seus punts oposats al clàssic. El cinema d´art i d´assaig
explora més els camins de la realitat de la imaginació que no pas la realitat en sí. La
consecució d´esdeveniments és poc rigorosa i el coneixement exposat a l´espectador
és més escàs exigint un nivell d´interpretació més alt per part del públic. La narració
es centra més en el personatge que en la causa dels esdeveniments arribant a
permetre llacunes en la successió de la història. La desviació de l´atenció de
l´espectador força a canviar la tècnica. S´introdueixen “comentaris” o concentrats
narratius durant la narració principal, per introduir simbolismes i connotacions que si
ve requereixen d´un nivell elevat d´atenció per part de l´espectador afegeixen relació
emocional amb el mateix.
Com a punts clars divergents trobem la manca de coherència i lògica en l´espai i el
temps de l´anunci d´Adidas. En el cinema clàssic l´observador es concentra en
construir la historia i no pas, com en el vídeo, a preguntar perquè la narració
representa la historia d´aquesta manera específica. L´anunci divergeix en els punts 1,
2 i 3 de l´anàlisi de Bordwell. 1- L´ús de la tècnica com a vehicle per a la transmissió

4. Anàlisi d´una obra audiovisual breu
pág. 3 Laia Mena 04/12/15
de la informació de la historia per mitjà de l´argument. 1 - L’estil impulsor de
l´espectador a construir un temps i un espai coherents i consistents. 3 – Els recursos
organitzats, limitats i ordenats segons les demandes de l´argument.
ESPAI I TEMPS EN L´ANUNCI
L´espai narratiu és un somni i dona les possibilitat i la llibertat a l´autor d´alterar l´espai
fílmic. El protagonista està en un univers inventat i que per tant és alterat per
complaure la imaginació de l´autor que deforma i transforma l´espai per on es mou el
personatge. D´esquerra a dreta, en horitzontal o vertical i inclús amb moviments que
desafien la llei de la gravetat, el personatge avança en un espai canviant i en constant
transformació. El temps al seu torn també es veu alterat i distorsionat en comparació
amb el temps real.
Els raccords de continuïtat i moviments ens mostren com a espectadors externs
(ocularització zero) en el somni del personatge on la mirada l´acompanya en la carrera
per espais desconeguts i morfològicament canviants. La nostra posició espacial és
doncs una narració hetereodiegètica on el narrador i nosaltres, els espectadors
prenem el mateix espai. Aquest punt de vista heterodiegètic ens dona una mobilitat
espacial amb possibilitats infinites de moure´ns per l´espai profílmic.
Espai significant és doncs els somni i l´espai representat són els múltiples espais per
on passa el protagonista. Segons les característiques de l´espai de Jesús Garcia
Jiménez en l´anunci, apareixen espais interiors i exteriors de naturalesa artificial, de
magnitud infinita, oberts i tancats com a qualificació, identificació i finalitat onírica. La
relació amb el personatge és directa i intensa, les bambes donen al personatge la
capacitat d´alterar l´espai sota els seus peus.
En quant a la relació amb el temps, podríem intentar encaixar l´anunci d´Adidas, en
la categoria de les el·lipsis o hiats entre continuïtats temporals que relacionen un pla
amb el següent mitjançant l´omissió d´una part de l´acció, encara que la finalitat en
aquest cas no és la de eliminar elements poc importants de la història si no crear un
univers diegètic nou i inventat, imaginat o somiat.

5. Anàlisi d´una obra audiovisual breu
pág. 4 Laia Mena 04/12/15
Tant l´espai com el temps en aquest vídeo estan desestructurats amb motiu de la
narració. És la tècnica utilitzada per donar sensació de realitat al somni en que es veu
immers el personatge.
CINEMA D´EXCÉS
El cinema d´excés fa referència a la confrontació entre narració i abundància
d´imatges tècnicament creades per ser espectaculars representacions gràfiques. Les
imatges creades tècnicament, és a dir, per ordinador, cerquen per una banda
representar una escena però per altra banda, cerquen també el reconeixement del
públic en la tècnica. Els efectes especials són l´element d´atracció en la producció
cinematogràfica, deixant enrere el relat i l´argumentació. Els efectes visuals són una
part suplementària i complementària de l´argument. És la simulació i l’il·lusionisme
alterant la realitat i la coherència, com en l´anunci, aconseguir que el personatge
camini per la paret o el sostre, el que atrau a l´audiència encara que aquesta sigui
conscient que no és la realitat. L´atractiu d´allunyar-se de la realitat creant espais i
temps nous. És crea l´emoció tecnològica. Per Lev Manovich, les imatges d´ordinador
són imatges de síntesi i una representació realista d´una nova realitat. El cinema
d´excés cerca la relació espectador-imatge i no pas la relació espectador- narració.
En l´anunci es detecten les tècniques digitals des del primer moment en que entren
les sabatilles a escena rodant soles per l´aire. A partir d´aquí els cordons són un
element viu, el personatge vola i camina per les parets, els espais s´esfumen i es
construeixen a gust del personatge i l´espectador ha de mirar-se dos cops el vídeo
perquè la primera les tècniques visuals l´han distret totalment de l´argument bàsic de
la història que és secundària i una excusa per utilitzar els recursos visuals.