2. Tema del treball
Bases teòriques per la creació d’una plataforma que, a
través del contingut audiovisual, apropi la llengua catalana
als joves i els infants nouvinguts al nostre país.
Objectius
Davant el fet que el català es troba en regressió, sobretot
als mitjans de comunicació i, per tant, entre el públic més
jove, volem ser una plataforma que funcioni d’altaveu per
apropar a aquest sector de la població als continguts
audiovisuals que van gaudir les generacions anteriors
(K3/3XL, sèries com “Polseres vermelles”, a TV3...) i
demostrar la seva utilitat pel que fa a l’ús de la llengua.
L’impacte de
l’oferta audiovisual
en la immersió
lingüística dels
joves
3. Idees fonamentals
● La llengua pròpia d’un territori constitueix un
element clau d’integració i acolliment per persones
nouvingudes.
● En aquest cas, la llengua catalana ha de ser un pilar
clau per la inclusió social i per la construcció de
comunitats de valors compartits.
● El context dels diferents mitjans de comunicació que
posem sobre la taula ens mostra com, avui en dia, el
gran públic infantil i juvenil ha deixat els mitjans
convencionals per anar a trobar el material per
consumir a Internet.
● L’educació i la pedagogia en vers els mitjans
audiovisuals són fonamentals per aprendre a fer-ne
un bon ús, amb fins educatius.
● La implicació tant de docents com de famílies són
imprescindibles per conduir una bona educació.
● La creació d’una plataforma que agrupi continguts
en català a Internet és clau per posar en comú
educació de l’infant i ensenyament de la llengua.
4. Projecte, aspectes a ressaltar i continuïtat
CinemàTICs va ser un dels primers grups a formar-se i
l'elecció del tema del projecte fou ràpidament consensuada
entre tots els membres del grup: L'impacte de l'oferta
audiovisual en la immersió lingüística dels joves. Al llarg de
la realització del projecte se'ns ha fet patent la complexitat
que suposa la immersió lingüística relacionada amb els
mitjans de comunicació i les xarxes socials; hem pogut
observar com influències econòmiques o polítiques han
influenciat l'estat del català en els dos mitjans.
Creiem que la continuïtat del projecte es pot trobar en tres
de les conclusions a les que s'han arribat durant la redacció
del treball:
● 1- La cerca dels doblatges oblidats per la CCMA.
● 2- Amb el fi de la crisi, un nou finançament per les
produccions originals.
● 3- Una nova aposta per a l'educació en comunicació
audiovisual i la promoció de l'ús social del català.
Valoració
5. Fortaleses i debilitats del grup
● Participació activa de tots els membres del grup:
Tots els membres creiem que la participació ha
estat òptima per dur a terme la feina des del primer
repte fins ara. No hi ha hagut cap absència sense
notificar de més de dos dies i els temps de resposta
han estat adequats.
● Comunicació de grup: La comunicació grupal ha
estat constant, constructiva i efectiva. Els membres
del grup ens hem coordinat tant de manera síncrona
com asíncrona per poder complir les tasques i tots
els dubtes han quedat resolts. El temps de resposta
sempre ha estat ràpid i les interaccions clares i
sinceres.
● Actitud cívica: Entre els quatre membres del grup
sempre ha regnat el respecte. Hem respectat en tot
moment els acords grupals quant a actitud grupal i les
crítiques sempre han estat constructives i s’ha dut a
terme de la forma més cívica possible. Hi ha una
dinàmica de treball basada en la confiança i el
respecte que facilita la comunicació entre nosaltres.
● Planificació grupal: Hem seguit la nostra planificació
grupal amb força cura, però no sempre hem pogut
complir amb la data de finalització de l’activitat; la
data d’entrega, però, ha estat sempre respectada i
tots els membres hem procurat, si ens ha estat
possible, tenir cada activitat finalitzada com a mínim
un dia abans de l’entrega.
6. Com bé s’ha dit, el català es troba en regressió tant en
quantitat de parlants com en ús en xarxes i medis de
comunicació, al mateix temps, som conscients que Internet
ha anat guanyant terreny a la televisió i la ràdio, i, sovint,
el contingut hi apareix en castellà o en anglès. Recolzem
l’aposta per “fer créixer a qualsevol persona que creï
audiovisual català que susciti interès” (Rius, 2020: 23) a
través de les xarxes socials de moda: Twitter, Instagram,
TikTok...
Així, és de vital importància rebre una bona educació en
comunicació audiovisual, ja des de l’escola, per tal de
promoure no tan sols l’ús social de la llengua catalana en
els mitjans per evitar-ne el desprestigi, sinó també la
importància dels valors d’integritat i de cohesió socials que
requereix un present on la diversitat i la immigració van en
augment.
El futur del català depèn de la percepció que aquests futurs
adults tinguin de la llengua com a eina útil d’adaptació a
l’entorn i com a sentiment de pertinença i, per fer-ho, els
mitjans audiovisuals son un factor rellevant i actual.
Conclusions
7. Ariadna Bordes González
Grau d’Humanitats - UOC
Pol Fernández Dalmau
Història, Geografia i Art - UOC-UdL
Max Granada i Pascual
Llengua i literatura catalanes - UOC
Nerea Hernández Anglada
Llengua i literatura catalanes - UOC
Tecnologies aplicades a les ciències humanes i socials
- aula 2
Professora responsable: Teresa Romeu Fontanillas
Professora col·laboradora: Maria José Lasala Bello
Cloenda
