Llei acollida

554 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
554
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llei acollida

  1. 1. Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya Generalitat de Catalunya Abril de 2010
  2. 2. Què fa la Llei <ul><li>Defineix els instruments per a l’acollida de les persones nouvingudes. </li></ul><ul><li>Defineix els continguts formatius del servei d’acollida i estableix el paper del català com a llengua comuna en un context de multilingüisme present i futur. </li></ul><ul><li>Estableix el marc competencial dels ens locals i de la Generalitat de Catalunya i dóna forma a la col·laboració institucional en polítiques d’immigració: </li></ul><ul><ul><li>Generalitat / societat = Taula de Ciutadania i Immigració </li></ul></ul><ul><ul><li>Generalitat / ens locals = Comissió Mixta Paritària Generalitat – ens locals </li></ul></ul><ul><ul><li>Diferents departaments de la Generalitat = Comissió Interdepartamental d’Immigració </li></ul></ul><ul><ul><li>Generalitat / Estat = Subcomissió bilateral Estat – Generalitat </li></ul></ul><ul><li>Crea l’Agència de les Migracions de Catalunya. </li></ul>
  3. 3. Evolució dels estrangers extracomunitaris empadronats a Catalunya. 2001-2010 Amb autorització Estimació Empadronats (a)   Residents (b) Estudiants (c)   del nombre d’irregulars (a) – (b) – (c) 2001 201.085   167.153 6.859   27.073 2002 308.308   226.986 7.045   74.277 2003 439.229   269.075 7.363   162.791 2004 520.981   319.402 11.926   189.653 2005 639.212   390.211 11.398   237.603 2006 717.262   526.150 10.023   181.089 2007 737.928   558.564 10.641   168.723 2008 817.528 656.520 12.541 148.467 2009 873.101 725.843 13.237 134.021 2010* 875.912 787.043 12.752 76.117 (a) Empadronats no comunitaris ni nacionals de Noruega, Islàndia, Liechtenstein o Suïssa (b) Amb certificat de registre o autorització de residència en vigor (c) Amb autorització d'estada per estudis en vigor Font Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i (*) Secretaria per a la Immigració, xifres provisionals a 1 de gener de 2010 MTIN. Xifres a 31 de desembre de l’any anterior 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
  4. 4. Evolució del estrangers empadronats a Catalunya. 2001-2010 Total estrangers empadronats Estimació del % d’estrangers en situació administrativa irregular 257.354 382.067 543.008 642.846 798.904 913.757 972.507 1.103.790 1.184.192 1.189.279 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 10,5% 19,4% 30,0% 29,5% 29,7% 19,8% 17,3% 13,5% 11,3% 6,4% Font Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i (*) Secretaria per a la Immigració, xifres provisionals a 1 de gener de 2010 MTIN. Xifres a 31 de desembre de l’any anterior
  5. 5. Antecedents <ul><li>La Llei desenvolupa les noves competències de l’article 138.1. de l’Estatut d’Autonomia i fa de Catalunya la primera comunitat de l’Estat espanyol en establir un marc de referència legal per a l’acollida de la immigració. </li></ul><ul><li>Dóna resposta a la mesura nova 24 del Pacte Nacional per a la Immigració que insta a la Generalitat a “desenvolupar un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni a tot el territori, i en els països d’origen si escau, adreçat a la normalització i l’autonomia de les persones immigrades, que redueix la incertesa, informi sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures existents, l’accés als serveis bàsics i contribueixi a millorar el nivell de formació de les persones que arriben a Catalunya”. </li></ul><ul><li>Desenvolupa la competència reconeguda a les CCAA d’emetre informes d’integració en la darrera reforma de la Llei d’estrangeria per als tràmits d’arrelament, renovació de les autoritzacions de residència temporal i accés a la nacionalitat. </li></ul>
  6. 6. Justificació <ul><li>Les persones immigrades que coneixen la llengua catalana, el mercat laboral i la societat d’acollida guanyen autonomia personal, milloren les rendes i són menys dependents de l’assistència pública (veure estudi de Guillem López Casasnovas Efectes econòmics de les polítiques d’integració dels immigrants publicat a la revista Paradigmes de juny de 2009) </li></ul><ul><li>El canvi demogràfic viscut té un fort impacte en el conjunt de la societat. És necessària una gran actuació per a l’apropament entre les persones nouvingudes i la societat catalana. </li></ul><ul><li>L’arribada és un dels moments clau: la primera imatge, el primer contacte, les primeres relacions que una persona rep de la societat que l’acull la condicionen en la visió que pren del lloc on ha arribat i en la plena incorporació social d’aquesta persona al país. Moltes persones arribades en els darrers 10 anys encara no han passat per un servei d’acollida i necessiten aquesta formació. </li></ul>
  7. 7. Una iniciativa pionera al sud d’Europa <ul><li>La Llei d’acollida ens ubica entre els països més desenvolupats pel que fa als sistemes de recepció i integració de la immigració. Països com Quebec (reconegut arreu del món per la seva gestió del fet migratori i pels resultats obtinguts), Flandes, Suècia o Alemanya. Països que entenen els recursos destinats a l’acollida com una inversió de futur. </li></ul><ul><li>Catalunya es reconeix a si mateixa com una societat diversa en la que el flux migratori ha tingut un caràcter estructural en el temps. Un fet que s’ha de gestionar a partir de la regularitat i oferint oportunitats per a la integració de forma sistematitzada. </li></ul>
  8. 8. Objectius <ul><li>Facilitar la integració de les persones immigrades </li></ul><ul><li>Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya </li></ul><ul><li>Fomentar el desenvolupament personal </li></ul><ul><li>Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió </li></ul><ul><li>Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori. És el primer text jurídic que defineix el català com a llengua comuna </li></ul>
  9. 9. Què comportarà la Llei <ul><li>Major formació de les persones immigrades </li></ul><ul><li>Millora del capital humà i del capital social </li></ul><ul><li>Reducció de la precarietat i la vulnerabilitat </li></ul>
  10. 10. Instruments per a l’acollida de les persones nouvingudes <ul><li>El servei de primera acollida </li></ul><ul><li>L’acollida especialitzada </li></ul>
  11. 11. El servei de primera acollida <ul><li>La normativa estableix com a eix principal del procés de rebuda i suport a les persones nouvingudes el servei de primera acollida , que serà una caixa d’eines per a l’autonomia personal d’aquestes persones i que inclourà l’atenció personalitzada i accions de formació: </li></ul><ul><ul><li>societat catalana i marc jurídic </li></ul></ul><ul><ul><li>formació lingüística </li></ul></ul><ul><ul><li>coneixements laborals </li></ul></ul>
  12. 12. Itinerari dels serveis de primera acollida Agent d’acollida Coneixements de la societat catalana i el marc jurídic (20 hores) Coneixements de llengua catalana (135 hores) Coneixements laborals (10 hores) Obtenció de l’Informe per a l’autorització per arrelament Renovació de l’autorització de residència temporal Adquisició de la nacionalitat per residència 20.400 informes anuals 23.500 autoritzacions anuals 18.000 nacionalitzacions anuals Formació que facilita… Certificació Servei d’Acollida (informe d’integració) Accés al mercat de treball
  13. 13. <ul><li>1. Formació sobre la societat catalana i el marc jurídic (20 hores) </li></ul><ul><ul><li>Trets fonamentals de Catalunya i del municipi </li></ul></ul><ul><ul><li>Drets i deures fonamentals </li></ul></ul><ul><ul><li>Els serveis públics </li></ul></ul><ul><ul><li>Participació en el teixit associatiu de Catalunya </li></ul></ul><ul><ul><li>Funcionament del sistema polític i administratiu </li></ul></ul><ul><ul><li>Marc jurídic d’estrangeria </li></ul></ul><ul><li>2. Formació lingüística (135 hores) </li></ul><ul><ul><li>Assolir competències lingüístiques bàsiques segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües </li></ul></ul><ul><ul><li>El català com a llengua comuna en la gestió de l’acollida i la integració </li></ul></ul><ul><ul><li>Facilita programes d’alfabetització per a qui ho requereixi </li></ul></ul><ul><ul><li>Un cop assolides les competències lingüístiques bàsiques en llengua catalana, es pot seguir la formació en llengua castellana </li></ul></ul><ul><li>3. Coneixements laborals (10 hores) </li></ul><ul><ul><li>Drets i deures laborals </li></ul></ul><ul><ul><li>Règim jurídic laboral </li></ul></ul><ul><ul><li>Serveis ocupacionals </li></ul></ul><ul><ul><li>Com buscar feina </li></ul></ul><ul><ul><li>Com autoocupar-se </li></ul></ul>Formació impartida pels serveis de primera acollida
  14. 14. On es prestarà el servei de primera acollida? <ul><li>El servei de primera acollida es prestarà en primer lloc a l’exterior , vinculat ara bàsicament al reagrupament familiar i quan la conjuntura econòmica ho requereixi a la contractació en origen. </li></ul><ul><li>A Catalunya es prestarà en l’àmbit local , a través dels ens locals, i per mitjà dels corresponents acords amb els agents econòmics i socials en els centres de treball . </li></ul>
  15. 15. Impuls a l’alfabetització d’adultes i adults <ul><li>El servei de primera acollida també facilitarà l’ alfabetització de les persones que ho requereixin. Aquest problema, que afecta tant persones autòctones com nouvingudes, s’ha incrementat els darrers anys amb la immigració estrangera i ha de ser eradicat d’una societat que vol dir-se del coneixement. </li></ul><ul><li>L’objectiu és millorar la formació de les persones usuàries, especialment de les famílies amb fills i filles matriculats als centres educatius per tal de contribuir també al seu èxit escolar . L’oferta s’afegeix a les escoles d’adults i a iniciatives similars que duen a terme entitats i alguns ajuntaments. </li></ul>
  16. 16. L’acollida especialitzada <ul><li>L’acollida especialitzada contempla diversos àmbits d’actuació. Entre d’altres: </li></ul><ul><ul><li>Àmbit de salut </li></ul></ul><ul><ul><li>Àmbit escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Àmbit universitari </li></ul></ul><ul><ul><li>Àmbit de menors </li></ul></ul><ul><ul><li>Àmbit de justícia </li></ul></ul><ul><li>Implica l’obligació dels departaments a establir Programes d’acollida especialitzada dins dels serveis normalitzats per al conjunt de la població. </li></ul>
  17. 17. Primera acollida Competències multinivell <ul><li>Centres penitenciaris </li></ul><ul><li>Departament de Justícia </li></ul><ul><li>Àmbit justícia </li></ul><ul><li>Centres d’acollida </li></ul><ul><li>Departament d’Acció Social i Ciutadania </li></ul><ul><li>Àmbit menors </li></ul><ul><li>Universitats públiques </li></ul><ul><li>Departament d’Innovació, Universitats i Empresa </li></ul><ul><li>Àmbit universitari </li></ul><ul><li>Centres educatius </li></ul><ul><li>Departament d’Educació </li></ul><ul><li>Àmbit escolar </li></ul><ul><li>CAP i Hospitals </li></ul><ul><li>Departament de Salut </li></ul><ul><li>Àmbit salut </li></ul>Acollida especialitzada Gesti ó Responsable de la implementació Fase de l’acollida <ul><li>SOC </li></ul><ul><li>Coneixements laborals </li></ul><ul><li>CPNL i altres </li></ul><ul><li>Formació lingüística </li></ul><ul><li>Ens locals </li></ul><ul><li>Societat catalana </li></ul><ul><li>Ens locals, entitats i associacions </li></ul>
  18. 18. Utilitat <ul><li>La Generalitat participarà per primera vegada en els processos d’estrangeria gràcies a l’ acreditació de la integració prevista en la darrera reforma de la Llei orgànica d’estrangeria i que recull el text de la Llei d’acollida. Es dóna resposta així a la mesura 41 del Pacte que insta a treballar amb l’Estat per a què la Generalitat participi en la determinació dels fets relatius a la integració i la seva acreditació. </li></ul><ul><li>Els certificats oficials del servei de primera acollida tenen eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals, i també eficàcia “en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres segons determini l’ordenament jurídic vigent”. </li></ul><ul><li>Catalunya, és doncs, la primera en regular les competències que atorga la Llei d’estrangeria (reformada el passat mes de desembre) a les Comunitats Autònomes sobre l’acreditació de la integració per als tràmits d’arrelament, de renovació de les autoritzacions de residència temporal i d’accés a la nacionalitat per residència. </li></ul>
  19. 19. Agència Catalana de les Migracions <ul><li>La Llei crea la nova Agència de Migracions de Catalunya i dota el Govern d'un ens més àgil i efectiu per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa format per un mínim de 101 ens locals, agents socials, entitats col·laboradores del servei, prestadors del servei a l’exterior i empreses concertades. </li></ul><ul><li>El text legislatiu atorga un termini de nou mesos per a la posada en funcionament d’aquest nou organisme vinculat a la Secretaria per a la Immigració i que permetrà guanyar en operativitat i agilitat a l’hora de teixir la col·laboració entre els diversos actors implicats. </li></ul>
  20. 20. Calendari d’implementació i estimació d’usuaris <ul><li>El Govern preveu un desplegament progressiu dels serveis d’ara i fins el 2016. Inicialment, s’implementarà a través de quatre ens locals fins arribar a tots els municipis de més de 20.000 habitants i les comarques catalanes. </li></ul><ul><li>Pel que fa a l’estimació d’usuaris, i en funció de les projeccions de creixement de població de l’Idescat, es calcula que el 40% de les persones nouvingudes d’ara i fins el 2016 seran usuàries del servei, a les que s’afegiran les persones que han arribat en els darrers anys. </li></ul>
  21. 21. Pressupost 2011-2016 <ul><li>L’aplicació d’aquesta Llei de 2011 a 2016 representarà una inversió global de 306 milions d’euros, que inclouen la creació de la futura Agència de Migracions de Catalunya, els nous serveis que preveu la Llei i la continuïtat dels que s’estan oferint actualment. Les fons de finançament provindran principalment de la Generalitat i de traspassos de l’Administració de l’Estat. </li></ul>Evolució pressupostària prevista <ul><li>Les principals partides es destinaran a: </li></ul><ul><ul><li>Promoció del coneixement de l’entorn </li></ul></ul><ul><ul><li>Formació lingüística </li></ul></ul><ul><ul><li>Orientació laboral </li></ul></ul><ul><ul><li>Contractació de professionals (agents d’acollida, traductors/es i intèrprets) </li></ul></ul><ul><ul><li>Elaboració de materials informatius </li></ul></ul>2011 2012 2013 2014 2015 2016 22.284.907 € 42.750.797 € 57.544.114 € 59.270.437 € 61.048.551 € 62.880.007 €
  22. 22. <ul><li>El servei de primera acollida és una inversió de futur que dóna a les persones immigrades una primera oportunitat d’adquirir unes habilitats bàsiques per poder ser autosuficients. </li></ul><ul><li>El retorn de la inversió per a la societat és que les persones immigrades es converteixen en persones més preparades i capaces de contribuir a la millora de la pròpia societat. </li></ul><ul><li>La Llei crea el servei de primera acollida, que donarà cobertura a tot el territori , una garantia d’accés universal i de continuïtat plurianual. </li></ul><ul><li>La Llei dóna garantia legal a les polítiques d’acollida i integració de persones immigrades. Aquestes polítiques, actualment, es financen en gran mesura gràcies a la transferència d'un fons estatal, creat en una determinada conjuntura parlamentària i, per tant, sense un marc legal que les garanteixi. </li></ul>En conclusió
  23. 23. Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya Generalitat de Catalunya Abril de 2010

×