Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.

1. USOS ADOLESCENTS DE
DROGUES
´
´
#prevenció #atenció #seguiment
@jordibernabeu @sobredrogues @granollers
21 Novembre 2013 // Girona // CAS-CSMIJ

2. USOS ADOLESCENTS DE
DROGUES
´
´
#prevenció #atenció #seguiment
h"p://www.sobredrogues.net/girona
h"p://www.slideshare.net/sobredrogues
la
dels continguts
Està permesa, i vivament aconsellada,és reproducció total o parcialde l'autor i/o les
d’aquest document. L'única condició
que figuri primer el nom
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos
comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos
existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).

3. 1. La MIRADA adulta
2. Sobre les DROGUES
3. La INTERVENCIÓ

4. #1a_IDEA
Probablement estem fent una lectura
de l’adolescència i joventut segons
paràmetres d’epoques antigues

5. I l’adolescència actual esdevé una
etapa per se, diferent a l’infància i la
joventut, amb les seves necessitats
educatives i de conceptualització.

6. Amb les dificultats pròpies d’acceptar
els canvis de les generacions que ens
succeeixen
@JaumeFunes
#9_ideas_educar_en_la_adolescencia

7. Una adolescència i joventut "
cada vegada més llarga

8. De la sociologia del treball a la
sociologia de l’oci
Fernando Conde
#Los_hijos_de_la_desregulación

9. Una anàlisi de l’adolescència, joventut i les
drogues partir de la Societat de Consum
1.
2.
3.
4.
Els 60 i 70 i la societat de consum de masses
Els consums segmentats dels anys 80
El model glocal a partir de la crisi del 94
L’època de crisi actual
Fernando Conde i @dpmocat
#¿Consumo_de_drogas_o_drogas_de_consumo_?_2013

10. Soberans del consum
#hiperconsumisme
@Dpmocat i Joan Pallarés
#¿Beber_para_crecer?

11. Extret de @DroguesXP

12. @AleixSalo
#Fills_dels_80

13. El problema de la hiperprotecció...
#nens_tresor
Domingo Comas
#La_generación_premeditada

14. @AleixSalo
#Fills_dels_80

15. L’individualisme
Victòria Camps
#Creure_en_l_educació

16. JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

17. La crisi de #noció_de_futur
‘Atrapats en la seva joventut’
@SaraMorenoColom
#ARA_Atrapats_en_la_joventut

18. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila
#Esta_crisis_está_siendo_un_éxito

19. Roto
#Viñetas_para_una_crisis
El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?

20. La recuperació de discursos antics vestits
de moderns
@JaumeFunes
jaumefunes.blogspot.com

21. Emprenedoria
Cultura de l’esforç
Mobilitat exterior (o exili laboral?)

22. Necessitem estratègies diferents per als
nadius digitals?
@DReig
#Jóvenes_en_la_era_de_la_hiperconectividad

23. @berlich
#El_pais_8_3_12

24. #2a_IDEA
El discurs que es genera al
voltant de les drogues segueix
condicionat per l’experiència
viscuda anys anteriors amb els
consums problemàtics d’heroïna i
VIH-SIDA

25. Amb tot el que això comporta: idea
d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I
actualment el panorama és totalment
diferent.
Com les noves formes d’exclusió i
inclusió
Oriol Romaní
#Las_drogas_Sueños_y_razones

26. Època actual:
Normalització
Major presència (i més varietat)
Menor rebuig
Més tolerància
Menor estigmatització
@dpmocat
#Sense_passar_se_de_la_ratlla

27. Al llarg dels anys es van produint cicles
de preocupació social i institucional:
70-80s >> heroïna i joves
90s >> cocaïna i drogues de síntesi i joves
2000 >> cànnabis i adolescents
2010 >> alcohol i adolescents
Oriol Romaní
#Hablemos_de_drogas_?_FAD_2009

28. Una generació d’adolescents tranquils pel
que a drogues es refereix
Que els persegueix l’ombra del
‘constant i precoç augment del consum’
Plan Nacional Sobre Drogas
#EDADES #ESTUDES

29. PNSD
#ESTUDES

30. PNSD
#ESTUDES

31. PNSD
#ESTUDES

32. La importància de l’alcohol i de la maria
(sobretot pel seu caràcter simbòlic)

34. #3a_IDEA
El consequent discurs preventiu i
d’atenció no respon a les
necessitats més evidents.
I s’apliquen des d’una
perspectiva massa adulta.

35. Intervenir en un context confús...

36. • Quan el protagonista no viu la seva situació
com a problema la motivació és escassa.
• Quan professionalment ens costa donar un
discurs sensat al voltant del cànnabis (i de
les adolescències).
• Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de
normes i regulacions.
• Quan ens basem en el ‘el paradigme
científic’ per justificar qüestions
(#cervell_adolescent)
• Quan socialment existeixen diferents
discursos al voltant de la qüestió.

42. Quan surt el tema drogues se’ns encenen
certes alarmes...
Tot i que neguem algunes realitats

43. "A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no
em passés res... Potser perquè saben que és el què
hi ha. Al final el que passa és que acabes sortint
amb més ganes, la cagues, t'equivoques, i al final
aprens o no a tornar a fer certes coses o a ferles d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no
aprens.”
Aina, 16 anys #experimentació
”Potser les drogues no són bones però a mi
m’agraden.”
Nicolás, 16 anys #desig #plaer

44. L’atenció, prevenció i informació no poden
tenir l’abstinència "
com a eix central i únic de treball.
#Reducció_de_danys

46. •
La reducció de riscos com a element
transversal de tota la intervenció preventiva.
•
Centrem-nos més en els usos que en les
pròpies substàncies
Alguns usos son més greus que altres: quins usos
són els que realment donen problemes?
L’adicció no ha de ser el problema més
important ("i finalitzador del procés
problemàtic”)
No utilitzem la regulació legal de les drogues
com a excusa per abstenir-se
L’evidència científica ens ajuda però no resol la
qüestió
•
•
•
•

47. Quan prevenir no només és fomentar
l’abstinència
Potenciar la responsabilitat
Fomentar l’autonomia
Evitar-se problemes
#Acompanyament

48. Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010)
1. Ajustar l’enfocament de la mirada.
2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els
significats i els sentits de les seves vides, a saber
preguntar sobre el que viuen."
3. Tenir conflictes no és tenir problemes."
4. L’adolescència potser també també un temps de
malestars."
5. L’escola (o els centres de formació) com un
important territori per intervenir."
6. Construir espais d’influència educativa al seu
voltant."
7. Suprimir la distància, construir la proximitat.
Acceptar convertir-se en adults propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals"
8. Acompanyar (que no derivar)."
9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus
riscos. Garantitzar que no s’estan fent mal."
10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los com
a subjectes responsables. Que es construeixin els
seus propis límits.
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#Utilitat
#Responsabilitat

49. A nivell grupal
• Articular estratègies de prevenció universal amb
d’altres de caràcter selectiu i indicat
• Anar molt més enllà de l’àmbit escolar
• Esdevenir referents a la xarxa
A nivell de context
• Integrar l’oci amb la ‘qüotidianitat’ (fugir dels
atracóns i desconnexions de cap de setmana)
• Si pot ser, amb pràctiques que fomentin un oci
‘responsable’

50. A nivell comunitari
• Augmentar estratègies de detecció precoç i
prevenció indicada
• Fomentar espais de reflexió per a la família
• Oferir ocupacions formals que oganitzin la inserció
sòcioprofessional

52. 1. Darrere de molts consums de drogues existeixen més
problemes familiars i/o socials que no pas de drogues i/o de
salut mental.
2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic i al
protagonisme de les substàncies: sovint és necessària però
alhora justifica, etiqueta i condiciona.
3. Els usos de drogues poden tenir diferents graus de
gravetat/problematicitat.
4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultat
d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida
determinats, en uns contextos concrets.
5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.

53. I si ens arriba al nostre servei,
-la família sencera, els pares sols,
el/la jove…- què treballem?
1. Escoltar calmant possibles angoixes
2. Detectar relacions problemàtiques
3. Focalitzar el problema
4. Pla d’acció

54. Escoltar calmant posssibles angoixes
1. Com descriuen els problemes els diferents
“implicats” de la família?
2. Què s’ha intentat fins el moment
3. Interaccions familiars
4. Trencar la “relació problemàtica/
problematitzadora”

55. Com descriuen els problemes els
implicats?
El problema són els amics…
#Les_famílies
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…

56. Com descriuen els problemes els
implicats?
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
#Elles
#Ells

57. Encaixos i desencaixos "
en els consums adolescents

58. Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• Actituds
• Percepció
d’utilitat
• Coneixement
@JaumeFunes
#9_ideas_educar_en_la_adolescencia

59. A nivell individual
• Del “ja sé que em passo” a “la motivació al canvi”.
• Del “ho porto bé” al ”porta-ho millor”.
• De “l'estic estancat” al “canvia de context”.
• De “el problema són les drogues” a “el problema ets
tu”.
• Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”.
‘La manera més segura // per evitar-te problemes
passa per no consumir-les’

60. Interaccions familiars. I com ho viuen els fills...
Exigència
“Rígid”"
“Dictador”
“Agobiant”"
“Pesat”
“Desapego”
“Apego”
“Passota”"
“Passa…”
“Hiperprotector”"
“Protector”
Permissivitat

61. La relació problemàtica
Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
En la família…
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica
En el fill…
Perd èmfasi la relació familiar "
S’incrementa pressió"
Importància del consum
El fill es veu com a problema
La relació es deteriora
El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica

62. Pla d’acció
1. Guanyar-nos la confiança"
Establir-nos com a referents
2. Definir estratègies"
Pensar el missatge"
Establir pactes
3. Revisar-les"
Repensar-les, si cal
Avaluar-les
#Estructurat
#Temporalment_acotat
#Referència

63. Promoure el diàleg
"
Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estratègicament hàbil
Explicar el perquè de les preocupacions
Posar de manifest altres conflictes
Desalentar el control

64. Conèixer quin consum té?
"
De menor risc
Destinat a aquelles persones amb un estil de vida normalitzat i amb un consum
relativament baix. Això és: amb un recorregut personal propi de la seva franja
d’edat i del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procés d’inserció
professional), bona relació familiar, amb certa construcció de projecte de vida,
amb un consum vinculat a pràctiques d’oci i temps lliure (sense interferir amb
obligacions).
De major risc
Bàsicament dirigit a aquelles persones que presenten tot un conjunt de factors
de risc que determinen problematicitat. Som especialment sensibles amb
adolescent i joves desocupats (pel que fa a estudis o treball) o bé a aquells
menors de 15 anys. Recollim determinats factors de risc que poden tenir
relació amb la presència d’un consum de drogues en l’adolescència, i sobretot,
un consum de caràcter problemàtic. Aquest signes descrits són indicadors que
cal tenir en compte sempre en el seu conjunt i no de forma aïllada. A més, són
de caràcter orientatiu. Poden ser indicadors que no tenen a veure amb consum.

65. FACTORS DE RISC"
Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997).
Asociats a nivell individual
* Consum prematur (edat)
* Problemes de salut mental, físic o emocional
* Actituds personals vers el consum
* Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.
* Evidències tipus: ulls vermells, pupil.les dilatades, cansament, somnolència, excessiu nerviosisme, gestió dels diners injustificada, etc.)
Associats a nivell familiar
* Consum de drogues per part dels pares
* Actituts favorables al consum per part de la família
* Problemes familiars
* Històries familiars de consum problemàtic de drogues
* Dificultats de relació/conflicte familiar
* Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc.
* Estatus socioeconòmic familiar
* Amics consumidors
* Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions
* Actituts favorables al consum
* Conductes il.legals o delictives
* Dificultats de relació amb el grup d’iguales
Associats a nivell grupal o d’amics
Associats a nivell de context social
* Abandonament dels estudis
* Fracàs escolar
* Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola
* Desocupació laboral
* Dificultats socials i econòmiques
* Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues
* “Transicions i desplaçaments vitals”

66. Estimular el “canvi unilateral”
Construir nous discursos
Separar trobades

67. Determinar eixos de treball
1. Ocupacional
Estudis/Inserció laboral"
Motivacions"
Resultats acadèmics"
Dificultats en l’itinerari formatiu
2. Familiar
Estils familiars"
Estils educatius"
Dinàmiques (horaris, normes, tasques,
diners)

68. 3. Alternives/Temps lliure/Relacions
Aficions"
Gestió temps lliure"
Relacions d’amics"
Estils d’oci"
Factors de risc
#Estils_de_vida
#Suport_social
4. Consum
De diferents substàncies"
Problemàtic/No problemàtic"
Tipus"
Estadi de consum"
Factors de risc"
Abstinència pactada

69. Quins estadis del consum podem trobar-nos
davant demanda d'informació i/o tractament?"
(adaptació del model de Proshaska i Di Clemente, 1982)
1. El consum no es viu com a problemàtic (precontemplació)"
* Alertar/Apel·lar a la prudència"
* Proporcionar informació sobre possibles riscos
* Ajudar-lo a confiar en les seves capactiats (“sabràs què quan no et senti bé haurem de pendre'ns un descans”)
* Confrontar “amistosament”
2. Sap què hi ha un problema; i considera la possibilitat d'haver d'aplicar canvis, però té dubtes
per dur-los a terme (contemplació)"
* Balanç decisional: pros i contres del consum“què guanyo i què perdo?” (curt-mig-llarg termini)"
* Proporcionar eines per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern)
3. Vol canviar la conducta (preparació)"
* Establir pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.)
* Reconèixer possibles problemes
4. Es dóna el canvi en el consum (acció i manteniment)"
* Seguiment de les pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern,
diners, etc.)
* Avaluar guanys (al principi és difícil reconèixer-los)
* Reconèxier problemes; i possibles situacions de risc: afrontament
* Acompanyament
5. Mantenir-lo i no relliscar (prevenció de recaigudes)"
* Reconèixer i afrontar situacions de risc
* Avaluar procés
I si recau/rellisca?
* Treballar les raons de la relliscada
* Reforçar positivament la voluntat
novament per canviar
* Alertar del risc de l'encadenament de
“fracassos”
* Reavaluar el pla d'acció / i reformularlo, si cal
* “Suport incondicional”

70. 5. Aspectes psicològics
Característiques personals"
Estabilitat emocional"
Trets de personalitat"
Impulsivitat"
Afrontament"
Animació"
Autoimatge"
Confiança"
Habilitats personals"
…"
Grau d’alteració psíquica
#16APQ
#MACI

71. @AleixSalo
#Fills_dels_80

72. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi Bernabeu Farrús"
Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net

73. Fonts

74. Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia
Graó. 2011 h"p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David Pere Martínez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer?
Editorial Milenio. 2013.
http://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-beber-para-crecer-el-consumo-de.html
Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperactividad.
Fundación Telefónica. 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en
los consumos de drogas
CREFAT. 1999. http://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara Moreno. Atrapats en la joventut.
ARA. 2/12/12. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-joventut_0_821317901.html
Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada.
Temas para el debate. 2006. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1959497
Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent.
Edicions 62. 2008. http://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-en-l-educacio_10195.html
Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla.
Edicions Glenat. 2009.
http://www.casadellibro.com/libro-fills-dels-80-la-generacio-bombolla/9788483577912/1653896

75. Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito.
Astiberri. 2012. http://www.astiberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto. Viñetas para una crisis.
Editorial Mondadori. 2011.
http://www.casadellibro.com/libro-vinetas-para-una-crisis/9788439725404/1884296
Bernardo Erlich.
El País. 8/3/12.
https://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-72157629288138861/
Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas.
• Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011.
• Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2010.
Observatorio Español sobre Drogas.
http://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm